Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Biotecnologia | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits oficials. Tot i així, són recomanables els coneixements bàsics de probabilitat, combinatòria i estadística. D'altra banda, per garantir el bon seguiment de l'assignatura per part de l'alumne i l'assoliment dels resultats d'aprenentatge plantejats, és indispensable conèixer exhaustivament els processos cel·lulars estudiats a citologia, més específicament el cicle cel·lular, la mitosi i la meiosi.
L'assignatura de Genètica pretén proporcionar a l'alumnat els fonaments bàsics de la Genètica, deixant els aspectes moleculars per a cursos més avançats dins del grau. Els objectius principals de l'assignatura són:
•Proporcionar als alumnes els coneixements bàsics sobre els mecanismes i els aspectes probabilístics de l'herència biològica
•Desenvolupar la capacitat de realitzar anàlisis genètiques de diferents caràcters
•Desenvolupar la capacitat d'interpretar dades i obtenir-ne conclusions, així com la capacitat d'aplicar els coneixements teòrics en la pràctica
Els continguts impartits durant l'assignatura es poden subdividir en sis diferents blocs:
Continguts de Teoria
1. Introducció a la Genètica: conceptes fonamentals; àrees principals i metodologies d'estudi; genètica i biodiversitat; organismes model.
2. Patrons d'herència: Els experiments de Mendel, principis de segregació equitativa i transmissió independent; conceptes de dominància i recessivitat, dominància incompleta, codominància, multial·lelisme, letalitat, pleiotropia, efectes ambientals, penetrància i expressivitat, interacció gènica, implicacions del sexe en els patrons d'herència; mecanismes de determinació sexual.
3. Lligament i recombinació: Cromosomes i lligament; recombinació intercromosòmica i intracromosòmica; entrecreuament mitòtic; cartografia genètica, estimació del lligament entre dos o més gens, mapes genètics i mapes físics.
4. Mutacions: mutacions gèniques; mutacions cromosòmiques estructurals; mutacions cromosòmiques numèriques.
5. Genètica quantitativa: Bases genètiques de la variació contínua, variància fenotípica i distribució dels fenotips additius; heretabilitat; selecció.
6. Genètica de poblacions: Dinàmica poblacional de la variació genètica; freqüències al·lèliques i genotípiques; llei de Hardy-Weinberg; forces evolutives.
Els continguts seran tractats també de forma aplicada, mitjançant l'estudi basat en la resolució de problemes:
Problemes
2. Naturalesa probabilística de les lleis de Mendel.
2. Càlcul de les segregacions per un entrecreuament monohíbrid o polihíbrid i anàliside la distribució dels fenotips obtinguts.
2. Anàlisi de pedigrís.
3. Càlcul de freqüències de recombinació i de la interferència cromosòmica.
3. Determinació de l'ordre i les distàncies entre gens lligats.
5. Anàlisi de l'heretabilitat i la resposta a la selecció dels caràcters de variació contínua.
6. Càlcul de les freqüències genètiques i proves de l'equilibri d'un locus.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria | 16 | 0,64 | |
Seminaris de dubtes i problemes | 8 | 0,32 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individuals | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 24 | 0,96 | |
Resolució de problemes | 18 | 0,72 |
La metodologia docent es basa en dos enfocaments: un teòric i un pràctic.
Enfocament teòric
Les classes de teoria proporcionaran a l'alumnat els coneixements bàsics inherents a l'assignatura. Les classes, de tipus magistral, utilitzaran eines informàtiques que estaran a disposició de l'alumnat a través del campus virtual. Es recomana que els estudiants disposin del material publicat al CV al moment de la classe, per tal de poder seguir-les més fàcilment i prendre apunts, si és necessari. Els coneixements impartits a classe hauran de ser aprofundits autònomament per potenciar el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge no guiades. Per tal de facilitar aquesta tasca, es proporcionarà informació sobre material bibliogràfic, audiovisual i interactiu. Finalment, es preveuen tutories individuals amb els alumnes que ho desitgin. Aquestes tutories han de servir per calibrar l'avanç de l'alumnat i per ajudar en la comprensió dels conceptes més difícils o complexos.
Enfocament pràctic
Els seminaris de problemes serviran per aprendre a raonar i a aplicar els coneixements adquirits prèviament en les sessions teòriques. L'alumne trobarà al Campus Virtual els enunciats dels problemes que es treballaran a cada seminari. Els seminaris seran impartits en grups reduïts, i es basaran en la discussió i en la resolució de problemes pràctics, aplicant els conceptes teòrics juntament a eines matemàtiques i estadístiques. Com a pels coneixements teòrics, els alumnes que ho desitgin poden demanar tutories individuals per facilitar la comprensió dels problemes més complexos.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament de treballs grupals | 33% | 1 | 0,04 | CM03, SM03 |
Primer examen parcial | 33% | 1,5 | 0,06 | CM02, KM01, SM02, SM03 |
Segon examen parcial | 33% | 1,5 | 0,06 | CM02, KM01, SM02, SM03 |
Es realitzarà una avaluació formativa contínua per conèixer el grau de comprensió dels coneixements adquirits i per corregir possibles errors en les tècniques d'aprenentatge autònom.
L'avaluació subjecta a qualificació, es dividirà en dos exàmens parcials (67% de la nota) i en el lliurament de problemes (33%). La nota mínima dels exàmens per aprovar és 4. Cal una nota mínima de 5 de la mitjana de les dues notes dels exàmens per aprovar l'assignatura.
Exàmens: Consistiran en dues proves parcials corresponents cadascuna a la meitat del temari. Cada prova consistirà en preguntes de contingut i de resolució de problemes, Els alumnes que no superin (nota inferior a 5,0) una o dues de les proves parcials hauran de realitzar una recuperació final del/s parcial/s no superat/s. La prova final també estarà oberta a qualsevol estudiant que, tot i haver superat l'avaluació continuada, desitgi millorar la nota obtinguda; en aquest cas, però, queda anul·lada la nota obtinguda prèviament.
Recuperació: Per participar en la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final. La recuperació consistirà en un examen que comprendrà la matèria de lesactivitats d'avaluació no superades.
Matrícula d'Honor
L'atorgament de la Matrícula d'Honor (MH) és a criteri del professorat i es concedeix només a l'alumnat que compleix els requisits següents:
Qualificació final: Obtenir una qualificació final d'avaluació continuada superior a 9,00. Aquesta nota s'ha de calcular a partir de les proves parcials i els lliuraments programats. Les qualificacions obtingudes a la convocatòria de recuperació queden excloses d'aquest còmput.
Proves parcials: Assolir una nota mínima de 9,00 en cadascuna de les dues proves parcials.
El nombre màxim de matrícules d'honor que es poden concedir equival al 5% del total d'estudiants matriculats a l'assignatura. En cas d'empat entre l'alumnat que compleix els requisits, el professorat aplicarà criteris de desempat, com ara la participació activa a les classes de problemes.
Avaluació Única
L'alumnat acollit a l'avaluació única serà avaluat mitjançant una prova final, que ponderarà un 67% de la nota, i el lliurament d'una col·lecció de problemes, que representarà el 33% restant. Aquesta prova final constarà de dues parts que es realitzaran en les mateixes dates que el examen de recuperació de l'avaluació continuada. Per superar l'assignatura, caldrà obtenir una qualificació final global igual o superior a 5,0. Tanmateix, per poder calcular aquesta mitjana ponderada, és un requisit imprescindible complir simultàniament dues condicions a la prova final: obtenir una nota mínima de 4,0 a cadascuna de les dues parts i que la mitjana aritmètica d'ambdues sigui, al seu torn, igual o superior a 5,0. L'incompliment d'aquests mínims a la prova final implicaràdirectament que l'assignatura figuri com a suspesa.
Benito, C. 1997. 360 problemas de Genética. Resueltos paso a paso. Editorial Síntesis, Madrid.
Griffiths, A.J.F., S.R. Wessler, R.C. Lewontin & S.B. Carroll. 2008. Genética. 9a. edició. McGraw Hill - Interamericana.
Jiménez Sánchez, A. 2008. Problemas de Genética para un curso general. Colección manuales UEX-52. Servicio de Publicaciones, Universidad de Extremadura.
Ménsua, J.L. 2003. Genética. Problemas y ejercicios resueltos. Pearson Prentice Hall.
Pierce. B.A. 2011. Fundamentos de Genética. Conceptos y relaciones. 1a. edició. Editorial Médica Panamericana.
Pierce. B.A. 2016. Genética. Un enfoque conceptual. 5a. edición. Editorial Médica Panamericana.
No aplica.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 411 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 412 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 41 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |