Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Musicologia | OB | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És obligatori, per a la matriculació del TFG, que l’estudiantat hagi superat com a mínim dos terços (160) del total de crèdits del Pla d'Estudis de la titulació.
Segons la Normativa acadèmica de la UAB (Capítol III, Secció 1a, art. 39), el Treball de Fi de Grau “té com a objectiu essencial la demostració, per part de l’estudiant, del domini i l’aplicació dels coneixements, competències i habilitats definitoris del títol”. Com a norma general, el TFG ha de ser un treball acadèmic, autònom i individual, de caràcter teòric o aplicat, supervisat pel professorat del grau corresponent. Ha d’incloure, com a mínim, tasques de cerca i revisió bibliogràfica, exposició teòrica i metodològica, lectura i integració de dades i informació, elaboració d’informació rellevant, redacció i presentació. La tipologia pot ser diversa, en funció de les característiques específiques dels resultats d’aprenentatge de cada titulació. El TFG també es pot desenvolupar seguint metodologies com ara l’Aprenentatge Servei o l’Aprenentatge Basat en Reptes. En aquest cas, el desenvolupament d’aquests treballs seguirà les normes establertes per l’Oficina d’Aprenentatge Servei.
El format habitual del Treball de Fi de Grau (TFG) és l’assaig escrit. La temàtica és lliure, però ha de comptar amb l'aprovació del tutor o tutora.
A continuació s’especifiquen les àrees d’especialització del professorat de l’Àrea de Música:
Pablo Acosta – Literatures romàniques medievals; literatura religiosa; música i literatura; ritualitat; història de les emocions; història cultural.
Pau Aguilera – Música i cultura digital; músiques populars urbanes; música popular i gènere; identitats queer.
Alejandro Arribas – Músiques populars i identitats nacionals/lingüístiques; Músiques d'arrel al segle XXI; Música popular i gènere; Música popular i territori.
Diego Alonso – Músiques del segle XX; anàlisi musical.
Jaume Ayats – Etnomusicologia; cant col·lectiu; història oral.
Carles Badal – Patrimoni musical, bases de dades i anàlisi de dades; Música eclesiàstica dels segles XVIII a XX; Relacions entre música i tecnologia.
Maria Incoronata Colantuono – Música medieval; notació medieval; cant litúrgic; llibres litúrgic-musicals; repertoris litúrgics i de tradició oral.
Francesc Cortès – Òpera i repertori líric; música i identitats nacionals; gestió musical; música al Romanticisme i al segle XX; cançó (lied) i relació text-música; patrimoni musical dels segles XIX i XX.
Xavier Daufí – Música a Catalunya al segle XVIII; retòrica musical al barroc català; estudis sobre el villancet i gèneres afins; música a l’època de la Il·lustració.
Publio Delgado – Jazz i música moderna; cinema musical; anàlisi simfònica i tècniques d’orquestració; música popular del Brasil; gestió i producció musical.
Germán Gan – Estètica musical contemporània; creació musical d’avantguarda; música durant el franquisme.
Sergi González – Humanitats digitals, Música Instrumental del Renaixement, Etnomusicologia, Música Tradicional Catalana, Música i cultura, Musicologia Urbana, Sounds Studies.
Andrea Gutiérrez – Reconstrucció sonora de l’espai urbà; recepció i participació ritual; significat social del so; documentació sonora en arxius històrics.
Gabrielle Kaufman – Anàlisi de la performance; enregistraments, recepció i percepció musical; psicologia musical.
Tess Knighton – Música i cultura a Espanya i Portugal des del segle XV fins a finals del XVII.
Lídia López – Música i cinema; música i mitjans audiovisuals; música i conflictes bèl·lics.
Sílvia Martínez – Etnomusicologia; músiques populars urbanes; música i gènere; perspectives postcolonial i decolonial en l’estudi de la música.
Francesc Orts – Música dels segles XV i XVI (en especial conjunts instrumentals); musicologia urbana; paisatge sonor històric; celebracions cíviques: processons i entrades reials.
Lola Peña – Musicologia urbana; estudis de gènere; dones a la història; música i cultura a l’edat moderna; identitats musicals; sociologia de la música.
Aurèlia Pessarrodona – Estètica; patrimoni musical; història de l’òpera; dramatúrgia musical; semiòtica de la música; música del segle XVIII.
Jordi Roquer – Músiques populars; producció musical; anàlisi de la música enregistrada; interaccions entre tecnologia i estètica sonora.
L’extensió del TFG ha de situar-se entre 10.000 i 12.000 paraules, excloent annexos, agraïments i bibliografia. En cap cas el text principal pot superar les 12.000 paraules. Aquesta extensió equival aproximadament a 30–40 pàgines, segons les pautes de format indicades a continuació.
El document ha d’estar redactat amb una tipografia estàndard (Times New Roman, Garamond, Calibri o Arial), amb mida 12 per al cos del text, mida 10 per a les notes a peu de pàgina i mida 11 per a les citacions llargues separades del cos principal. L’interlineat ha de ser d’espai i mig, i els marges han d’estar compresos entre 1,5 i 3 cm. Les imatges, gràfics i taules inserits dins el cos del text es comptabilitzen dins del límit de paraules establert.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Supervisades | |||
Procés de seguiment tutoritzat | 40 | 1,6 | 2, 4, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 21, 25, 28, 30 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació bibliogràfica / Treball de camp / Anàlisi de fonts primàries | 25 | 1 | 13, 15, 18, 27, 29, 30, 32, 33 |
Elaboració de la versió escrita del TFG | 50 | 2 | 2, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 21, 23, 27, 30, 32, 33 |
Preparació de la defensa oral del TFG | 25 | 1 | 16, 25, 27, 29 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Qualificació de la defensa oral | 40% | 10 | 0,4 | 7, 16, 25, 26, 29 |
Qualificació de la versió definitiva | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34 |
L’avaluació del Treball de Fi de Grau (TFG) es divideix en dues fases diferenciades: el seguiment i valoració del treball escrit (60%) i l’exposició oral davant un tribunal (40%).
1. Qualificació del treball escrit (60%)
El procés de seguiment del treball escrit es realitza en coordinació amb la tutoria assignada. Tot i que el calendari intern pot ajustar-se de manera consensuada, s’estableix una estructura en tres lliuraments obligatòris:
Lliurament inicial: 10% (termini: 20 de desembre)
Lliurament intermedi: 15% (termini: 31 de març)
Lliurament final: 35% (avaluat també pel tribunal)
Es considerarà NO AVALUABLE l'estudiantat que no respecti les tres entregues estipulades.
El vistiplau del tutor/a és requisit imprescindible per a la presentació del treball de fi de grau.
2. Qualificació de l’exposició oral (40%)
L’exposició oral es farà davant un tribunal format per membres de l’equip docent de l’àrea, un dels quals serà la tutora o el tutor del treball. L’estudiantat disposarà de 15 minuts per presentar el seu TFG i haurà de respondre a les preguntes i suggeriments plantejats pel tribunal.
S’avaluaran les següents competències:
Qualitat del’expressió oral
Qualitat dels materials de presentació
Adequació a la durada establerta
Estructura ordenada i coherent de l’exposició
Capacitat de resposta argumentada a les intervencions del tribunal
L’estudiantat haurà de lliurar, dins el termini establert al calendari oficial, una còpia del seu TFG a cada membre del tribunal. Tant l’aplicació de seguiment com el Moodle de l’assignatura inclouen les rúbriques d’avaluació corresponents, que es poden consultar en qualsevol moment.
ALTRES CONSIDERACIONS
1) Cal superar ambdues fases de l'avaluació de manera independent per a optar a una qualificació global de l'assignatura.
2) En cas que l'alumne manifesti expressament disconformitat amb la seva qualificació final, podrà acollir-se a un procés de revisió en què intervindran el tutor/a assignat i el coordinador/a de l'assignatura.
3) El TFG només té una convocatòria (juny) i no pot ser recuperat. S’estableix la possibilitat de presentar de manera excepcional el TFG a una convocatòria al febrer, sempre que s’hagi demanat prèviament la convocatòria de final d’estudis a la Gestió Acadèmica (generalment entre octubre i desembre. Per demanar la convocatòria de final d’estudis, l’estudiant ha de matricular-se de tots els crèdits necessaris per finalitzar els estudis.
4) Si el professorat detecta, en qualsevol moment del procés d’avaluació, un cas evident de plagi (còpia, ús no autoritzat de la intel·ligència artificial, etc.), el TFG serà qualificat amb un zero, en aplicació del compromís que l’estudiant assumeix en el moment de fer la matrícula de respectar les normes sobre l’originalitat dels treballs. D’acord amb el Model 2 d’ús restringit de la IA establert al protocol de l’assignatura TFG, aprovat per la Comissió d’Ordenació Acadèmica el 15/03/2024, aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) exclusivament per a tasques de cerca bibliogràfica o d’informació, correcció de textos o traducció. És imprescindible que aquests usos siguin discutits i consensuats amb el tutor o tutora corresponent.
5) Les Matrícules d'Honor (MH) només es concedeixen en la convocatòria ordinària de juny. Per a la concessió de la MH, els membres del tribunal hauran de fer-ne la proposta específica i per acord unànime, en el moment de la signatura d'actes i deixar-ho consignat en l'espai de l'acta corresponent. En cas que el nombre de propostes superi el nombre màxim de matrícules possibles segons la normativa general d'avaluació de la UAB, la Coordinació del Grau designarà una comissió de tres membres que tindrà en compte per a l'atorgament definitiu de MH els següents criteris:
a. Qualificació global del TFG (fins a un 60%)
b. Nota mitjana de l'expedient de l'estudintat dels dos últims cursos (3r i 4t) (fins a un 20%)
c. Evidències del procés de seguiment de la primera fase d'avaluació, assoliment particular de les rúbriques d'avaluaciói compliment de les característiques, requisits i format del TFG exposats en aquesta guia docent (fins a un 20%).
6) El TFG no pot acollir-se al sistema d'avaluació única.
BEARD, David - Kenneth GLOAG (eds.) Musicology: The Key Concepts. London: Routledge, 2005.
CHAILLEY, Jacques. Compendio de Musicología. Madrid: Alianza Editorial, 1991 (1958).
CHIANTORE, Luca - Áurea DOMÍNGUEZ - Sílvia MARTÍNEZ. Escribir sobre música. Barcelona: Musikeon Books, 2016.
ECO, Umberto. Cómo se hace una tesis doctoral. Barcelona: Gedisa, 2010.
GARCÍA LLOVERA, Julio Miguel. Musicología. Campos y caminos de una ciencia. Zaragoza: Libros Pórtico, 2005.
GONZÁLEZ GARCÍA, Juana María. Cómo escribir un Trabajo de Fin de Grado. Madrid: Síntesis, 2014.
FALCES-SIERRA, Marta - GÓMEZ-JIMÉNEZ, Eva María. While the music lasts. A workbook for students of english for musicology. Granada: Universidad de Granada, 2016.
MACONIE, Robin. La música como concepto. Barcelona: Acantilado, 2007.
RODRÍGUEZ SUSO, Carmen. Prontuario de Musicología. Barcelona: Clivis, 2002.
Cada tutor recomanarà la bibliografia necessària per al desenvolupament dels treballs específics.
Sense programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura