Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Història de l'Art | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha, de prerequisits, més enllà dels habituals de les assignatures de tercer de grau.
L'objectiu de l'assignatura és aprofundir en el coneixement, anàlisi i ús de les eines conceptuals i metodològiques que permeti a l'estudiant produir continguts crítics en els diferents àmbits de l'art.
L'assignatura s'articula en tres vessants:
L'assignatura es configura en una ferma correlació amb la pràctica artística i a partir de les manifestacions artístiques en curs. És a dir, fomentarà l'anàlisi crític de l'actualitat de l'art i la capacitat de fer propostes. En aquest sentit, l'assignatura proposa un seminari de treball en el qual articular teoria i pràctica.
Introducció a la crítica d'art a partir de la configuració del sistema de l'art: art i ciutat; Baudelaire; Walter Benjamin.
La tradició crítica americana a partir de Clement Greenberg; la crítica al formalisme; la qüestió del gènere i la teoria queer, des de Guerrilla Girls, Douglas Crimp, l'activisme contra el SIDA i els gender studies.
La crítica com a estat crític: la posada en qüestió de la seva eficàcia; la possible inespecificitat meteorològica; la desaparició de l'espai crític.
Mapa de la crítica en l'estat espanyol: l'efervescència del sistema de l'art a partir dels noranta i l'aparició en paral·lel de crítics, revistes, centres d'art, comissaris...
Tasques de la crítica: el comissariat com a extensió de la crítica d'art.
La crítica d'art com a relatora: la consideració de la crítica com a forma literària de no-ficció; la definició d'un autor que parla per altres; la crítica a la imaginació i l'originalitat
Subjectivitat vs. subjecte TRANS: l'espai trans de la crítica i el comissariat i la configuració d'un subjecte contemporani.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals (història de la crítica; espai de la crítica; el relat i el subjecte Trans) | 25 | 1 | 8 |
Classes Magistrals (introducció al comissariat) | 25 | 1 | |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura crítica | 20 | 0,8 | 8 |
Presentació pública d'un projecte de lectura crítica sobre les pràctiques artístiques | 20 | 0,8 | 8 |
Seminari: l'estat de la crítica; la descripció i l'actitud crítica a partir de l'observació. | 25 | 1 | 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures crítiques i escriptura | 20 | 0,8 | 8 |
Visita a exposicions | 15 | 0,6 | 8 |
Les activitats autònomes estan formades bàsicament per la lectura i treball sobre els textos avaluables a més de les visites a exposicions.
Les activitats dirigides consten de classes magistrals amb una alta incentivació a la participació a partir de les visites a museus i centres artístics recomanats en l'intent que la praxi discursiva acompany una praxi crítica i d'anàlisi.
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris, les aportacions a les proves escrites i la presentació pública dels projectes dels alumnes
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa en els debats sobre crítica | 10 | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 12, 13 |
Realització d'un treball d'anàlisi i posicionament | 20 | 0 | 0 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 16 |
Realització d'un treball d'observació, reconeixement i descripció | 15 | 0 | 0 | 4, 8, 11 |
Escriptura d'un assaig crític sobre una manifestació artística d'actualitat | 40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Participació en l'elaboració d'un mapa de la crítica | 15 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13, 15, 16 |
És imprescindible l'assistència i la col·laboració en els dinàmiques de la classe (debats, presentacions i possibles visites).
L'avaluació tindrà en compte l'aportació de l'estudiant en les dinàmiques de discussió de classe. També proposarà diversos exercicis d'avaluació continua que conduiran a l'elaboració d'una de crítica d'art o l'elaboració d'un projecte en torn a la crítica d'art.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió dels qualificacions.
Avaluació única
Elaboració de 3 treballs de recerca i una crítica:
1. treball de recerca sobre crítiques d'art 20%
2. trevall de recerca sobre mitjans de la crítica d'art. 20%
3. análisi històric de la crítica d'art 30%
4. Lliurament d'una crítica final amb característiques específiques 30%
Recuperació
Per participar al procés de recuperació s'ha d'haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5 i s'ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes dels quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes els proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Penalitzacions per irregularitats
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat en una prova avaluativa (còpia, plagi, suplantació d’identitat...) rebrà una qualificació de 0 en aquesta activitat d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Ús de la IA
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a una eina més pel desenvolupament del treball, en concret per la cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, sempre que el resultat final reflecteixi la contribució personal de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió.
L’estudiant haurà d’especificar les eines utilitzades
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
BALZER, David, Curationism. How Curating Took Over the Art World and Everything Else, Toronto, Coach House Books, 2014
BASSAS, Xavier, Genealogías curatoriales, Casimiro Libros, 2016
BENJAMIN, Walter, El autor como productor, Madrid, Taurus 1975
BOURDIEU, Pierre. Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario, Barcelona, Anagrama, 2002
BOURRIAUD, Nicolas. Post producción. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2004
CRIMP, D. Posiciones críticas. Akal: Madrid, 2005.
DANTO, A. Después del fin del arte. El arte contemporáneo y el linde de la historia. Paidós: Barcelona, 1999
DE DUVE, T. Clement Greenberg entre líneas. Acto ediciones, 2005.
FERNÁNDEZ PORTA, Eloy. Homo Sampler. Tiempo y consumo en la Era Afterpop, Barcelona, Anagrama, 2008
FRIED, M. Arte y objetualidad. La balsa de la medusa: Madrid, 2004.
GLICENSTEIN, Jérôme, L'invention du curateur, Paris, Presses universitaires de France, 2015
GREENBERG, C. La pintura moderna y otros ensayos. Siruela: Madrid, 2006
GOLDSMITH, Kenneth. Escritura no-creativa: gestionando el lenguaje en la era digital, La caja negra, 2015
GUASCH, Anna. El arte del siglo XX en sus exposiciones: 1945‐1995, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1997
GUASCH, A.Mª. La crítica dialogada. Cendeac: Murcia, 2006
MANEN, Martí, Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado), Bilbao, Consonni, 2012 ULRICH
MILLET, C. Le critique d'art s'expose. Editions Jacqueline Chambon: París, 1993
NICKAS, Robert. Live Free or Die, París, Les presses du réel, 2000
OBRIST, Hans. Breve historia del comisariado, Exit, 2010.
No s'utilitza programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |