Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Criminologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
- L'idioma utilitzat per la teoria i els seminaris 11 i 12 serà el català. El seminari 13 es realitzarà en castellà.
- La docència de l'assignatura s'impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
L’assignatura té com a objectiu fonamental proporcionar una visió sobre la funció de la policia a les nostres societats, la seva ubicació en el sistema de justícia penal, en l’Administració Pública, la seva relació amb la ciutadania, les funcions que du a terme (preventives, reactives i assistencials), l’abast i límits d’aquestes funcions, així com les característiques fonamentals de la cultura i l’organització policials, mostrant allò que és comú a totes les organitzacions policials i allò que varia en funció dels models i les polítiques públiques.
Com a segon objectiu, complementari de l’anterior, l’assignatura contextualitza la policia, la seguretat i la justícia penal com a àmbits concèntrics (essent la seguretat el més gran). Els/les estudiants/tes han d’identificar amb claredat quin és el rol de la policia en el marc de la justícia penal i de la seguretat en general, entendre el significat de les seves funcions, especialment la seva relació amb el delicte i la llei, i conèixer les característiques bàsiques de l’organització policial així com dels altres actors que més habitualment cooperen amb la policia en l’exercici i el compliment de les seves funcions, en especial de la seguretat privada. Han de tenir també nocions bàsiques de planificació de la seguretat.
1. Introducció a la seguretat
1.1. Què entenem per seguretat?
1.2. Concepte de seguretat
1.3. Seguretat objectiva i subjectiva
1.4. Por al delicte
1.4.1. Paper dels mitjans de comunicació
1.4.2. Polítiques socials
1.4.3. Ensenyament
1.4.4. Disseny urbà
1.5. Populisme punitiu
1.6. Actors implicats
1.7. Tendències actuals en matèria de seguretat
2. Introducció a la policia
2.1. Història i evolució de la policia
2.2. Funcions
2.3. Policia com a òrgan
2.4. Marc jurídic
2.5. Policies estatals, autonòmiques i municipals
2.6. Models de relació entre la policia i la societat
3. La professió i l’organització policial
3.1. La professió policial: cultura i organització
3.2. L'accés a la policia: entrada única vs doble via
3.3. L’especialització vs els generalistes
3.4. Les unitats centrals iterritorials: equilibri permanent
3.5. Les unitats especials: grups d’intervenció i assumptes interns
3.6. El personal funcionari no policial
3.7. Els sindicats policials
3.8. Nous socis interns: vigilants, auxiliars i voluntariat
3.9. Formació contínua
4. Fonts de dades
4.1. Dades oficials policials
4.2. Altres fonts oficials (judicials, estadístiques, internacionals)
4.3. Enquestes de victimització i percepció
4.4. Fonts pròpies i de camp
5. La funció policial de prevenció del delicte
5.1. Teories i fonaments
5.2. Estratègies policials per prevenir el delicte
5.3. Criminologia espacial
5.4. Concentració del delicte: Hot Spots
5.5. Eines disponibles
5.6. Avaluació i límits
5.7. Exemples pràctics
6. Biaixos policials i legitimitat
6.1. Legitimitat policial
6.2. Discrecionalitat policial: oportunitats i riscos
6.3. Biaixos policials
6.4. Efectes socials i polítics
6.5. Casos i exemples rellevants
6.6. Mecanismes de responsabilitat de la policia
7. Autoprotecció i integritat física de la policia
7.1. Concepte d’autoprotecció
7.2. Defensa personal en el context policial
7.3. Justificació i rellevància
7.4. Marc legal de l’ús de la força
7.5. Formació i entrenament
8. Altres àmbits d’actuació policial
8.1. La policia davant dels conflictes i conductes antisocials
8.2. Estratègies i tàctiques d’ordre públic
8.3. L’ordre públic en democràcia: seguretat pública i drets humans
9. Sistemes policials. Tendències
9.1. Policia governamental: França, Itàlia, Espanya i Portugal
9.2. Policia com a servei públic. Policia comunitària amb base local: el Regne Unit
9.3. Un nou sistema bàsicament local: Bèlgica
9.4. Sistemes federals: Alemanya, Estats Units i Canadà
9.5. Un sistema “descentralitzat”: Espanya
9.6. Importància de l’àmbit policial local
9.7. Cap a un model policial plural
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe teòrica | 19,5 | 0,78 | 1, 6, 13, 14, 17 |
Seminari | 19,5 | 0,78 | 1, 6, 13, 14, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Planificació del treball, lectura, reflexió de materials i preparació de treball individual i proves. | 80 | 3,2 | 1, 3, 6, 13, 15, 17 |
Treball en grup | 26 | 1,04 | 1, 6, 10, 11, 13, 16, 17 |
Les activitats que els estudiants hauran de realitzar durant el curs són :
1.- Un treball en grup.
2.- Un treball individual
3.- Un examen final.
Puntualitat :
Les classes comencen puntualment a l'hora establerta. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat ni es podrà sortir abans de la seva finalització, sense una causa justificada.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assisència a classe | 12,5% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Participació a classe | 12,5 % | 0 | 0 | 1, 6, 13, 14, 17 |
Prova escrita | 40% | 5 | 0,2 | 1, 6, 13, 15, 17 |
Treball en grup | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18 |
Treball individual | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 17, 19 |
1. Model d’avaluació continuada.
El model d’avaluació és continuat i té com a objectiu formatiu que alumnat i professorat puguin conèixer el grau d’assoliment de les competències establertes. S'avaluaran :
a) El treball individual.
b) El treball en grup, que serà presentat.
c) La prova escrita.
d) La participació a classe.
El contingut del treballs s'indicarà al principi del curs al Campus Virtual.
2. Condicions per a ser avaluat.
Haver presentat el treball grupal, el treball individual i presentar-se a l'examen final.
3. Condicions per superar l'assignatura.
a) L'alumnat ha d'assistir presencialment al 100% de les classes i seminaris. Totes les absències han de ser justificades només per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat. Si l'alumne no assisteix a un mínim del 80% de les activitats docents no podrà superar l'assignatura.
b) Per aprovar l'assignatura cal haver obtingut mínim un 4 a l'examen final i que lamitjana de les activitats (treball grupal i individual) sigui d'un 5 o superior. La nota mitjana de l'assignatura ha de ser d'un 5 o més per aprovar (tenint en compte el treball grupal, l'individual i l'examen).
4. Recuperacions.
Si un/a alumne/a no supera el treballs individual y/o grupal tindrà la possibilitat de fer una prova de recuperació de cada part.
La prova final escrita es recupera dues setmanes després aproximadament.
5. Conductes fraudulentes.
L'alumnat que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un zero (0) en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació. L'alumnat que presenti unapràctica i/o activitat en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments presentats obtindrà un zero (0) i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumnat suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.
6. Model d'avaluació única.
L'alumnat podrà sol·licitar una única avaluació. Per demostrar l'adquisició dels coneixements i competències pròpies de l'assignatura, es realitzaran diverses activitats avaluables relacionades amb el temari establert.
1.- Bibliografia obligatòria.
Guillén, F. (2012). Policia i seguretat. Servei Publicacions UAB.
Guillén, F. (2016). Modelos de policía. Hacia un modelo de seguridad plural. Bosch editores.
2.- Bibliografia complementària.
Textos bàsics.
Fernández Justes, C, & Yñíguez, A. (2014). Gestió estratègica de la Policia. Organització de l'eficiència en el treball policial. Punto Rojo libros.
Medina, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Edisofer, editorial B de F. (capítol VII).
Newburn, T. (2005). Policing key readings. Willan Publishing.
Newburn, T. (2008). Handbook of policing. Willan Publishing.
Seguretat.
Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Paidós Básica.
Curbet, J. (2010). El rei nu. Una anàlisi de la (in)seguretat ciutadana. CCG Edicions.
García-García, S. (2022). Asociaciones vecinales y organizaciones comunitarias en la gestión de la seguridad. A J. Medina (Ed.), Instituciones de control del delito (pp. 75-90). Dykinson.
Guillén, F. (2020). La falacia de la seguridad objetiva y sus consecuencias”. E-E-Journal of Criminal Sciences. 15, 1-28.
Guillén, F. (2018). Desencuentros entre la Policía y el público. Factores de riesgo y estrategias de gestión. Bosch Editor.
Guillén, F., & Brotat, R. (2023) (Coords.). 40 años de ventanas rotas. Luces y sombras. Bosch Editor.
Martínez Espasa, J. (2016). Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la criminología. Tirant lo Blanch.
Murría, M., Sobrino, C. & González, C. (2022). Las políticas locales de seguridad (y prevención). A J. Medina (Ed.), Instituciones de control del delito (pp. 91-104). Dykinson.
Ortiz de Urbina, I. & Ponce, J. (Eds.) (2008) Convivencia ciudadana, seguridad pública y urbanismo. Diez textos fundamentales del panorama internacional. Diputació de Barcelona.
San Juan, C., & Vozmediano, L. (2021). Guía de prevención del delito. Seguridad, diseño urbano, participación ciudadana y acción policial. Bosch editor.
Shearing, C., & Wood, J. (2011). Pensar la seguridad. Editorial Gedisa.
Waller, I. (2008). Menos represión. Más seguridad. Verdades y mentiras acerca dela lucha contrala delincuencia. INACIPE.
Waller, I. (2014). Control inteligente del delito. INACIPE.
Seguretat Privada.
Ocqueteau, F. (2004). Polices entre État et Marché. Sciences Po.
Torrente, D. (2015). Análisis de la seguridad privada. Editorial UOC.
Torrente, D. (2022). La seguridad privada a debate. A J. Medina (Ed.), Instituciones de control del delito (pp. 105-120). Dykinson.
Policia.
Barcelona, J. (2006). Sobre el modelo policial español y sus posibles reformas. Fundación Alternativas. http://www.falternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/sobre-el-modelo-policial-espanol-y-sus-posibles-reformas
Bertaccini, D. (2009). La politica di polizia. Bononia University Press.
Bosch, J. (2018). La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l’1 d’octubre. Eumo editorial.
Carrer, F. (Ed.). (2009). Le politique della sicurezza. Dalla "polizia comunitaria" alla "tolleranza zero". Franco Angeli.
Carrer, F. & Salomon, J C (Coords.) (2011). L'ordine pubblico. Un equilibrio fra ildesordine sopportabile el'ordineindispensabile. Franco Angeli.
De Maillard, J.(2023). Comparative policing. Routledge.
Fernández, C., & Íñiguez, A. (Coords.) (2020). Propostes i estratègies per a un nou sistema policial. Tirant lo Blanch.
Gallardo, R, A., Pérez, H., Planchadell, A. & Pomares, C. (2023). Guía práctica de la mediación policial. Universitat Jaume I. https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/201978/Sapienta_189.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Guillén, F. (2018). Desencuentros entre la Policía y el público. Factores de riesgo y estrategias de gestión. Bosch editor.
Guillén, F. (2021). La policía en primera línea contra la pandemia. Reflexiones sobre un papel distorsionado. Constructos Criminológicos, 1(1), 59-82. https://doi.org/10.29105/cc1.1-5
Guillén, F. (2022). Policía : concepto, funciones, modelo. A J. Medina (Ed.), Instituciones de control del delito (pp. 45-49). Dykinson.
Herrera, J V. (2018). Ética policial y ciutadania. Claves de buenas prácticas en policía y proximidad. Fundación Policía Española.
Jar, G. (2000). Modelos comparados de policía. Ministerio del Interior. Dykinson.
Kleinig, J. (1996). The ethics of policing. Cambridge University Press.
Lazuén, M P. (1999). Cuerpos de policía y seguridad ciudadana en España: Situación actual y perspectivas de futuro. Ministerio del Interior.
López-Garrido, D. (1982). La Guardia Civil y los orígenes del Estado centralista. Grijalbo.
López-Riba, J M. (2022). Interacciones con los ciudadanos, poderes policiales, uso de la fuerza y poder simbólico. A J. Medina (Ed.), Instituciones de control del delito (pp. 61-73). Dykinson.
Loubet del Bayle, J. L. (2012). De la Police et du contrôle social. Les éditions du CERF.
Loubet del Bayle, J. L. (2016). Sociologie de la Police. L'Harmattan.
Monjardet. D. (2011). Lo que hace la Policía. Sociología de la fuerza pública. Prometeo Libros.
Newburn, T. (2007). Criminology. Willan Publishing.
Pacheco, A. (2015). Una aproximación al estudio de la cultura organizacional en la Policía Local de la Comunidad Valenciana desde una perspectiva sociològica. Universitat de València. Tesi doctoral. https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/51958/La+Cultura+Organizacional+de+la+Polic%C3%ADa+Local_Alfredo+Pacheco_Tesis+Doctoral+2015.pdf?sequence=1
Reiner, R. (2010). The politics of the police. Oxford University Press.
Roché, S. (2016). De la Police en Démocratie. Bernard Grasset.
Tena J. A. (2002). Diccionario de expresiones y términos de interés policial y criminalístico. Tecnos.
Tyler, T. (1990). Why people obey the law. Yale University Press.
Tyler, T. (2003). Procedural justice, legitimacy, and the effective rule of law. Crime and Justice, 30, 283–357.
Vidales, Caty, & Carque, J L. (Coords.) (2014). Policía comunitaria. Una policía para la sociedad del siglo XXI. Tirant lo Blanch.
Vilatarsana, A. (2015). La necessitat de construir un sistema de policia per a Catalunya. La coresponsabilitat del món local per aconseguir-ho. (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://www.tesisenred.net/handle/10803/298327#page=1
Vilatarsana, A. (2019). La tecnología tiene que ser un instrumento transformador de las organizaciones policiales. (Blog Notes de seguretat. Generalitat de Catalunya (Entrevista): https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2019/06/19/albert-vilatarsana-la-tecnologia-tiene-que-ser-un-instrumento-transformador-de-las-organizaciones-policiales/
Vitale, A S. (2017). The end of Policing. Verso.
Vollmer, A. (1936). The Police and modern society. N.J. Patterson.
Wilson, J. Q. (1968). Varieties of police behaviour. Harvard University Press.
Webs d’interès.
Base de dades sobre delictes i temes de seguretat (gestionat per Crimina). http://crimidata.com/
Bundeskriminalamt (BKA) (documentació accessible en francès, anglès, castellà i rus, a més de l’alemany). http://bka.de/
Departament d'Interior (Catalunya). http://interior.gencat.cat
Bloc del Departament d'Interior (Catalunya): Notes de Seguretat. https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat
Federal Bureau of Investigation (FBI). http://www.fbi.gov/
Europol. http://www.europol.europa.eu/
Home Office (Ministeri del'Interior del Regne Unit). http://www.police.uk
Institut nacional d'estudis superiors de la seguretat i la justícia de França. http://www.inhesj.fr
John Jay College. http://www.jjay.cuny.edu/
Ministerio del Interior (espanyol). http://www.interior.gob.es/
National Criminal Justice Reference Service (Estats Units). http://www.ncjrs.gov/
Policia alemanya (en alemany). http://www.polizei.de/
Policia belga (francès i flamenc). http://infozone.be/
Policia Estats Units d'Àmèrica. http://www.usacops.com/
Policia Regne Unit. http://www.police.uk
Polizei Newsletter (versions en anglès, francès i castellà, a més de l’alemanya). http://www.polizei-newsletter.de/
What works Network (Xarxa percompartir experiències positives en la prevenció i lluita contra la delinqüència). https://www.gov.uk/guidance/what-works-network
L'adient utilitzat en l'entorn universitari.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 13 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |