Feixisme, Populisme i Nacionalpopulisme al Segle XX
Codi: 100384 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Pubill Brugues
- Correu electrònic:
- joan.pubill@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
CAP
Objectius
Els objectius d’aquesta assignatura són els següents:
- Conèixer el context polític, econòmic, social i cultural en què sorgeix el feixisme.
- Identificar els elements que caracteritzen el feixisme, els seus antecedents ideològics i culturals, així com les diverses interpretacions historiogràfiques que s'hi han realitzat des de la seva aparició fins a l'actualitat.
- Parar atenció -de manera transversal al llarg de tota l'assignatura- a la presència de les dones a l'experiència feixista, tant com a receptores de les seves polítiques com a protagonistes d'aquestes.
- Adquirir un coneixement profund de les dues experiències feixistes principals de l'època d'entreguerres: el feixisme italià i el nazisme alemany. Per aconseguir-ho, se’n durà a terme una anàlisi diacrònica i multifactorial, però també s'aprofundirà en alguns aspectes que caracteritzen notòriament tots dos casos.
- Conèixer altres experiències feixistes a l'època d'entreguerres a Europa, com les dels casos espanyol, francès, romanès, hongarès…
- Saber interpretar les dinàmiques transnacionals dels moviments i règims feixistes, especialment en aquelles qüestions que van ser decisives per al desencadenament de la segona guerra mundial.
- Entendre els mecanismes, les lògiques i les dinàmiques de les polítiques d'extermini que van engegar les potències feixistes, i molt especialment l'Alemanya nazi, durant la segona guerra mundial.
- Saber identificar i situar el fenomen del neofeixisme i del nacionalpopulisme a la història europea de la segona meitat del segle XX.
Competències
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i l'evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. Antiliberalisme, anticapitalisme i contrrevolució. Pensar històricament les cultures polítiques
2. El feixisme. Orígens ideològico-culturals i context històric
3. Interpretacions historiogràfiques sobre el feixisme
4. Itàlia (I): dels Fasci di Combattimento a la dictadura feixista
5. Itàlia (II): els pactes de Laterà i la consolidació de la dictadura
6. Itàlia (III): els anys del “consens”
7. Itàlia (IV): de l'Imperi a la guerra mundial
8. Alemanya (I): el partit nazi a la República de Weimar; del moviment völkisch a la conquesta del poder
9. Alemanya (II): el Tercer Reich. Seguretat, violència i polítiques d'inclusió/exclusió
10. Alemanya (III): biopolítica, eugenèsia, raça
11. Alemanya (IV): economia, rearmament, reordenació geopolítica
12. Altres feixismes europeus a l'època d'entreguerres
13. El feixisme a la segona guerra mundial: projectes imperialistes i dinàmiques de l'extermini
14. Després de la guerra mundial: neofeixisme i nacionalpopulisme a la segona meitat del s. XX
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 37 | 1,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Prácticas de aula | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de bibliografia i d'altres materials per a la realització de les diverses activitats | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
| Lectura de textos historiogràfics i treball sobre material documental divers; cerca d'informació, i la seva organització i explotació; estudi dels continguts de la matèria; elaboració de treballs, eventualment en grup. | 95 | 3,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Les activitats dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques a l'aula. Les activitats a l'aula pretenen fomentar la participació de les i els estudiants. Aquestes activitats poden incloure el treball sobre textos i material gràfic i visual, així com debats sobre les lectures previstes.
Les activitats autònomes consistiran principalment en la lectura de textos historiogràfics i el treball sobre materials diversos, la recerca d’informació bibliogràfica i altra documentació, l’organització de la informació recollida, l’estudi dels continguts de la matèria i, en el cas de la realització d'un treball en grup, el debat amb els companys sobre el seu contingut i la seva organització.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats a l'aula: diverses activitats com, entre altres possibles, exercicis pràctics a l'aula, qüestionari sobre fets i conceptes, proves orals, presentacions públiques en grup... | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| 2 exàmens parcials | 60% (30% + 30%) | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
La nota final de l'assignatura respondrà a la qualificació de les activitats següents:
60% en 2 exàmens sobre la matèria explicada a classe i les lectures obligatòries.
40% entre diverses activitats (seminaris) realitzades durant les classes al llarg del curs. A la primera sessió del curs, s'informarà sobre les activitats concretes que constituiran les evidències d'avaluació. L'assitència en aquestes activitats resultarà obligatòria.
Es valoraran els coneixements adquirits, el domini dels conceptes i el vocabulari propis de la disciplina i de la matèria estudiada, la maduresa, l’estructura i la correcció formal dels textos redactats en exàmens, exercicis pràctics i treballs; en el cas de presentacions orals: la fluïdesa del discurs, la seva adequació al tema presentat, l’estructura de la presentació, els materials utilitzats, la utilització correcta del temps, etc.
Les activitats d’avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i, si escau, de lliurament de treballs seran comunicades a l'alumnat amb prou antelació. En el moment de realització/lliurament de cada activitat d’avaluació, el professorat informarà del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, se n'adaptarà el format (sense alterar-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es faran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà per assegurar l'accés de l'estudiant a aquests recursos o oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.
Condicions per aprovar l'assignatura:
S'aprova l'assignatura si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que s'hagi aprovat com a mínim un dels dos exàmens i no se n'hagi suspès cap amb menys de 3 punts (sobre 10)
Tota irregularitat comesa per un o una estudiant durant la realització d'una prova (còpia, plagi...) implicarà una nota de zero a l'apartat concret d'avaluació, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. Diverses irregularitats comeses al llarg de l’assignatura implicaran una nota global de zero.
Recuperació
Per participar en la recuperació, l'estudiant haurà d'haver obtingut, com a mínim, una qualificació de 3,5 punts (sobre 10) en la suma de totes les activitats de l'avaluació continuada, i no haurà de tenir els dos exàmens suspesos amb una nota inferior a 3 punts (sobre 10)
La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l’assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la facultat. En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l’alumnat que ja hagués aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir a la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).
L'estudiant serà qualificat com a "No avaluable" sempre que no hagi realitzat/lliurat activitats que suposin més d'un terç de la puntuació màxima possible al conjunt de l'avaluació (10 punts).
AVALUACIÓ ÚNICA
L’alumnat que opti per l’avaluació única haurà de demostrar haver adquirit les mateixes competències que l’alumnat que ha optat per l’avaluació continuada.
L’avaluació única es realitzarà en una sola data, que podrà coincidir amb dates reservades per a l’avaluació continuada.
Consistirà en un examen escrit amb valor del 50% de la nota i en una o més activitats com, entre d'altres possibles, una prova oral, un qüestionari amb preguntes de caràcter factual i/o conceptual, un comentari de text, de mapes, de resultats electorals o d’altres materials, una exposició temàtica, etc. amb un valor de l'altre 50% de la nota.
L'assignatura s'aprova si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que la nota de l'examen no sigui inferior a 3 punts (sobre 10)
Per poder accedir a la recuperació caldrà haver obtingut un mínim de 3,5 punts (sobre 10) al conjunt de proves de l'avaluació única i un mínim de 3 (sobre 10) a l'examen.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL
- Patrizia Dogliani, El fascismo de los italianos. Una historia social. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017 [2008]
- Ferran Gallego, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945. Barcelona, Plaza & Janés, 2001 (y posteriores ediciones en DeBolsillo)
- Ferran Gallego, El Evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo, 1930-1950. Barcelona, Crítica, 2014.
- Emilio Gentile, Fascismo. Historia e interpretación. Madrid, Alianza Editorial, 2004 [2002]
- Eduardo González Calleja, Contrarrevolucionarios. Madrid, Alianza Editorial, 2011
- Roger Griffin, Fascismo. Madrid, Alianza Editorial, 2018 [2018]
- Ulrich Herbert, El Tercer Reich. Historia de una dictadura. València, Publicacions de la Universitat de València, 2024 [2016]
- Claudia Koonz, La conciencia nazi. La formación del fundamentalismo étnico del Tercer Reich, Barcelona, Paidós, 2005 [2003]
- Andrea Mammone, Transnational Neofascism in France and Italy. Cambridge y Nueva York, Cambridge University Press, 2015
- Robert O. Paxton, Anatomía del fascismo. Madrid, Capitán Swing, 2019 [2006]
- Zveev Sternhell (et al.) El nacimiento de la ideología fascista. Madrid, Siglo XXI, 1994 [1989]
- Enzo Traverso, Els nous rostres del feixisme. Conversa amb Régis Meyran, Barcelona, Balandra Edicions, 2017 [2017].
La bibliografia específica sobre cadascun dels temes es facilitarà al llarg del curs. Les lectures obligatòries es concretaran el primer dia de classe.
Programari
Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |