Logo UAB

La Formació d'Europa. Segles V-XI

Codi: 100361 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OT 4
Història OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Ramon Marti Castello
Correu electrònic:
ramon.marti@uab.cat

Equip docent

Carolina Batet Company

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Els que estableix la normativa del grau: haver cursat l’assignatura “Introducció a la Història Medieval” o “Història Medieval” de primer curs, a fi i efecte d’haver assolit els coneixements mínims sobre els grans processos de l’Edat Mitjana en l’espai i el temps. Sobre aquesta base s’aprofundirà en els continguts del temari corresponent a l’època d’estudi.


Objectius

En aquesta assignatura s’aprofundirà sobre els grans processos socioeconòmics, polítics i culturals que es van produir entre els segles V i XI al territori que després seria Europa. Així, s’estudia el passat de les societats europees des de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, fins a la formació i consolidació del feudalisme en les societats post-carolíngies. S’analitzaran prioritàriament els aspectes econòmics i socials i les construccions ideològiques, en relació a la constitució dels regnes altmedievals i amb el sorgiment del feudalisme en el context del desmembrament de l’Imperi Carolingi. Per tot això, caldrà examinar les pràctiques desenvolupades durant l’antiguitat tardana i que van perdurar en bona part fins l’etapa altmedieval, com es van transformar durant aquest període, sota quines pautes es va organitzar la producció i l’ordre social, i quines noves expressions ideològiques es van desplegar entre els segles V i XI. Malgrat que el referent central de l’assignatura serà la història europea, caldrà explicar les connexions amb els processos que es donen a l’Orient Proper i al nord d’Àfrica, i tot plegat, en relació amb la difusió del cristianisme, la formació i expansió de l’islam i amb el cesaropapisme de l’Imperi Oriental. Tots aquests processos posen les bases de la idea d’Europa, els quals s’aniran reblant en els segles posteriors fins a constituir-se internament i a projectar-se a l’exterior. Per això és tan important cercar les arrels, els orígens i les bases de l’hegemonia d’Europa al món.


Competències

    Arqueologia
  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
  2. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
  3. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  4. Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
  5. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  6. Aprendre de manera autònoma.
  7. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  8. Avaluar i resoldre críticament problemàtiques històriques pròpies de la història del gènere.
  9. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  10. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  11. Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
  12. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  13. Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de l'edat mitjana.
  14. Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de les societats clàssiques.
  15. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  16. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  17. Dominar i identificar la història de l'entorn immediat.
  18. Dominar la història universal de l'edat mitjana.
  19. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  20. Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
  21. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  22. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  23. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  24. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  25. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  26. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  27. Interpretar i analitzar les fonts documentals.
  28. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  29. Interpretar textos històrics en relació amb els contextos arqueològics.
  30. Llegir i interpretar adequadament manuscrits, inscripcions i diplomes de l'antiguitat, de l'Edat Mitjana, Moderna i Contemporània.
  31. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
  32. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  33. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  34. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  35. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  36. Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals
  37. Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals.
  38. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  39. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  40. Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.
  41. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  42. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

1. El debat sobre la formació del feudalisme
2. Societat i fiscalitat tardoromana
3. Els estats germànics successors
4. Orient durant els segles V-VI
5. L’expansió àrab i l’estat omeia
6. L’estat abbàssida i la islamització
7. Al-Andalus, una societat islàmica a occident
8. Construcció i fracàs de l’imperi carolingi
9. El sistema dominical
10. Els nous principats territorials
11. La feudalitat i la Pau de Déu
12. Reforma Gregoriana i Croada


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professor 60 2,4 13, 31, 32, 35, 37
Tipus: Supervisades      
Tutoria 15 0,6 12, 13, 31, 39
Tipus: Autònomes      
Estudi personal i lectura de textos 75 3 6, 10, 12, 15, 26, 31, 42

ACTIVITAT DIRIGIDA 35%
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
ACTIVITAT SUPERVISADA 10%
Tutoria en la confecció dels treballs proposats
ACTIVITAT AUTÒNOMA 55%
Estudi personal.
Preparació de presentacions orals.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

  • Només es podrà entrar a l'aula durant els primers 5 minuts de la classe i només se'n podrà sortir durant els darrers 5 minuts de classe.
  • No es podrà consumir menjar ni begudes durant la classe.
  • No es podrà consultar el telèfon mòbil mentre duri la classe.
  • Qualsevol excepció degudament justificada a aquestes normes ha de rebre explícitament l'aprovació prèvia del professor de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència, participació i progressió del curs 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 20, 22, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 38, 39, 40, 42
Dues proves parcials de seguiment de l'assignatura 60% (30%+30%) 0 0 2, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 26, 31, 32, 35, 36, 37, 39, 41, 42
Realització de treballs, ressenyes, resums i comentaris analítics 30% 0 0 6, 10, 15, 16, 23, 26, 31, 32, 33, 34, 37, 42

La matèria s’avaluarà mitjançant l’aplicació dels següents procediments:

Avaluació continuada
1. Dues proves parcials: 60 % nota final (30%+30%)
2. Realització de treballs, ressenyes, resums comentaris analítics sobre els textos i altres documents proposats (quadres, gràfics, mapes, imatges …) i preparació de comentaris orals o seminaris: 30%
3. Assistència, participació i progressió: 10 %

Avaluació única

1. Un únic examen: 70 % nota final
2. Realització de treballs, ressenyes, resums comentaris analítics sobre els textos i altres documents proposats (quadres, gràfics, mapes, imatges …) i preparació de comentaris orals o seminaris: 30%

Només es recuperaran les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor. Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (avaluació continuada) o bé lliurar totes les proves previstes (avaluació única). Les pràctiques (30%) i la participació, assistència i progressió (10%) no es recuperen.
Es considerarà un alumne "no avaluable" aquell que no hagi lliurat cap de les evidències exigides.
La còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) suposa un 0 en la qualificació de l'exercici i que l'alumne perdi la convocatòria del total de l'assignatura.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Es tindran en compte els casos particulars que rebran, com no podria ser d’altra manera, un tractament específic.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

 

 


Bibliografia

AA.DD.: Historia General de Africa. III. Africa entre los siglos VII y XI, Tecnos / Unesco, Madrid 1992.

BARTLETT, R.: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. Publicacions de la Universitat de València (PUV), 2003.

BONNASSIE, P.: La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d'une société, Toulouse 1975-1976 (traducció catalana Edicions 62).

BOUTRUCHE, R.: Señorío y feudalismo, Siglo XXI, Madrid 1970-1980.

CAMERON, A.: El Mundo mediterráneo en la antigüedad tardía, 395-600, Crítica, Barcelona 1998.

CHALMETA, P.: Invasión e islamización, Editorial Mapfre, Madrid 1994.

DURLIAT, J.: Les finances publiques de Diocletien aux carolingiens (284-889), Jhan Thorbecke Verlag Sigmaringen 1990.

FLORY, J.: La guerra santa. La formación de la idea de cruzada en el Occidente cristiano, Granada 2003.

GUERREAU, A.: El feudalismo, un horizonte teórico, Crítica, Barcelona 1984.

HALPHEN, L.: Charlemagne et l'Empire Carolingien, Paris 1947 (traducció castellana, Akal).

KING, P. D.: Derecho y sociedad en el reino visigodo, Alianza Ed., Madrid 1981.

MANTRAN, R.: La expansión musulmana, Nueva Clio, Barcelona 1982.

MOORE, R. I.: La primera revolución Europea, 980-1250. Crítica, Barcelona, 2002.

POLY, J.P. – BOURNAZEL, E.: El cambio feudal: siglos X-XII, Labor, Barcelona 1983.

SHABAN, M.H.: Historia del islam, Guadarrama, Madrid 1976.

TOUBERT, P.: Europa en su primer crecimiento: de Carlomagno al año mil, València – Granada 2006.

WICKHAM, CH.: Una Historia nueva de la Alta Edad Media: Europa y el mundo mediterráneo,400-800, Crítica, Barcelona 2009.

 


Programari

No precisa programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt