Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Arqueologia | OT | 4 |
Història | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els que estableix la normativa del grau: haver cursat l’assignatura “Introducció a la Història Medieval” o “Història Medieval” de primer curs, a fi i efecte d’haver assolit els coneixements mínims sobre els grans processos de l’Edat Mitjana en l’espai i el temps. Sobre aquesta base s’aprofundirà en els continguts del temari corresponent a l’època d’estudi.
En aquesta assignatura s’aprofundirà sobre els grans processos socioeconòmics, polítics i culturals que es van produir entre els segles V i XI al territori que després seria Europa. Així, s’estudia el passat de les societats europees des de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, fins a la formació i consolidació del feudalisme en les societats post-carolíngies. S’analitzaran prioritàriament els aspectes econòmics i socials i les construccions ideològiques, en relació a la constitució dels regnes altmedievals i amb el sorgiment del feudalisme en el context del desmembrament de l’Imperi Carolingi. Per tot això, caldrà examinar les pràctiques desenvolupades durant l’antiguitat tardana i que van perdurar en bona part fins l’etapa altmedieval, com es van transformar durant aquest període, sota quines pautes es va organitzar la producció i l’ordre social, i quines noves expressions ideològiques es van desplegar entre els segles V i XI. Malgrat que el referent central de l’assignatura serà la història europea, caldrà explicar les connexions amb els processos que es donen a l’Orient Proper i al nord d’Àfrica, i tot plegat, en relació amb la difusió del cristianisme, la formació i expansió de l’islam i amb el cesaropapisme de l’Imperi Oriental. Tots aquests processos posen les bases de la idea d’Europa, els quals s’aniran reblant en els segles posteriors fins a constituir-se internament i a projectar-se a l’exterior. Per això és tan important cercar les arrels, els orígens i les bases de l’hegemonia d’Europa al món.
1. El debat sobre la formació del feudalisme
2. Societat i fiscalitat tardoromana
3. Els estats germànics successors
4. Orient durant els segles V-VI
5. L’expansió àrab i l’estat omeia
6. L’estat abbàssida i la islamització
7. Al-Andalus, una societat islàmica a occident
8. Construcció i fracàs de l’imperi carolingi
9. El sistema dominical
10. Els nous principats territorials
11. La feudalitat i la Pau de Déu
12. Reforma Gregoriana i Croada
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professor | 60 | 2,4 | 13, 31, 32, 35, 37 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 15 | 0,6 | 12, 13, 31, 39 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal i lectura de textos | 75 | 3 | 6, 10, 12, 15, 26, 31, 42 |
ACTIVITAT DIRIGIDA 35%
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
ACTIVITAT SUPERVISADA 10%
Tutoria en la confecció dels treballs proposats
ACTIVITAT AUTÒNOMA 55%
Estudi personal.
Preparació de presentacions orals.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència, participació i progressió del curs | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 20, 22, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 38, 39, 40, 42 |
Dues proves parcials de seguiment de l'assignatura | 60% (30%+30%) | 0 | 0 | 2, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 26, 31, 32, 35, 36, 37, 39, 41, 42 |
Realització de treballs, ressenyes, resums i comentaris analítics | 30% | 0 | 0 | 6, 10, 15, 16, 23, 26, 31, 32, 33, 34, 37, 42 |
La matèria s’avaluarà mitjançant l’aplicació dels següents procediments:
Avaluació continuada
1. Dues proves parcials: 60 % nota final (30%+30%)
2. Realització de treballs, ressenyes, resums comentaris analítics sobre els textos i altres documents proposats (quadres, gràfics, mapes, imatges …) i preparació de comentaris orals o seminaris: 30%
3. Assistència, participació i progressió: 10 %
Avaluació única
1. Un únic examen: 70 % nota final
2. Realització de treballs, ressenyes, resums comentaris analítics sobre els textos i altres documents proposats (quadres, gràfics, mapes, imatges …) i preparació de comentaris orals o seminaris: 30%
Només es recuperaran les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor. Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (avaluació continuada) o bé lliurar totes les proves previstes (avaluació única). Les pràctiques (30%) i la participació, assistència i progressió (10%) no es recuperen.
Es considerarà un alumne "no avaluable" aquell que no hagi lliurat cap de les evidències exigides.
La còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) suposa un 0 en la qualificació de l'exercici i que l'alumne perdi la convocatòria del total de l'assignatura.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Es tindran en compte els casos particulars que rebran, com no podria ser d’altra manera, un tractament específic.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
AA.DD.: Historia General de Africa. III. Africa entre los siglos VII y XI, Tecnos / Unesco, Madrid 1992.
BARTLETT, R.: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. Publicacions de la Universitat de València (PUV), 2003.
BONNASSIE, P.: La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d'une société, Toulouse 1975-1976 (traducció catalana Edicions 62).
BOUTRUCHE, R.: Señorío y feudalismo, Siglo XXI, Madrid 1970-1980.
CAMERON, A.: El Mundo mediterráneo en la antigüedad tardía, 395-600, Crítica, Barcelona 1998.
CHALMETA, P.: Invasión e islamización, Editorial Mapfre, Madrid 1994.
DURLIAT, J.: Les finances publiques de Diocletien aux carolingiens (284-889), Jhan Thorbecke Verlag Sigmaringen 1990.
FLORY, J.: La guerra santa. La formación de la idea de cruzada en el Occidente cristiano, Granada 2003.
GUERREAU, A.: El feudalismo, un horizonte teórico, Crítica, Barcelona 1984.
HALPHEN, L.: Charlemagne et l'Empire Carolingien, Paris 1947 (traducció castellana, Akal).
KING, P. D.: Derecho y sociedad en el reino visigodo, Alianza Ed., Madrid 1981.
MANTRAN, R.: La expansión musulmana, Nueva Clio, Barcelona 1982.
MOORE, R. I.: La primera revolución Europea, 980-1250. Crítica, Barcelona, 2002.
POLY, J.P. – BOURNAZEL, E.: El cambio feudal: siglos X-XII, Labor, Barcelona 1983.
SHABAN, M.H.: Historia del islam, Guadarrama, Madrid 1976.
TOUBERT, P.: Europa en su primer crecimiento: de Carlomagno al año mil, València – Granada 2006.
WICKHAM, CH.: Una Historia nueva de la Alta Edad Media: Europa y el mundo mediterráneo,400-800, Crítica, Barcelona 2009.
No precisa programari específic
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |