Revoltes i Revolucions a l'Època Moderna
Codi: 100359 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francisco Javier Antón Pelayo
- Correu electrònic:
- javier.anton@uab.cat
Equip docent
- Antonio Espino Lopez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es pressuposen coneixements bàsics de la història general d’Europa a l’època moderna
Objectius
Revoltes i revolucions a l’Europa Moderna és una assignatura de segon cicle que pretén apropar-se de manera específica a la conflictivitat social i política de l’Europa Moderna, i apofundir en el mateix concepte de "revolució". Però l’anàlisi de les situacions d’excepcionalitat és presa, alhora, com un mirador privilegiat dels conflictes i tensions que impregnen de manera constant el conjunt de la dinàmica social, i que són a la base del desenvolupament històric. Les revoltes i revolucions enregistrades des dels inicis de l’època moderna fins a la crisi de l’antic règim esdevenen així un referent de primer ordre de la història comparada.
Competències
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. Precisions conceptuals. La idea de revolució.
2. El retorn de l'Anticrist: religió, cultura i conflictivitat social als inicis de l’Època Moderna (segle XVI).
3. Revolucions i resistències davant l'absolutisme (segles XVI-XVII).
4. Revoltes i protestes populars (segles XVII-XVIII).
5. Revoltes i revolució al tombant del segle XVIII.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria | 15 | 0,6 | 4, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitat autònoma de l'alumne | 75 | 3 | 2, 5, 8, 9, 10 |
- Assistència a les tutories dirigides pel professor
- Lectura comprensiva de textos històrics i historiogràfics
- Participació en les sessions de seminari
- Realització de comentaris analítics
- Preparació de presentacions orals
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Dos exàmens | 60% (30% + 30%) | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 9 |
| Presentació oral | 10% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Treball escrit | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació continuada
Els i les alumnes hauran de lliurar en les dates que s’assenyalin a l’inici del curs:
- Un treball escrit de final de curs (30% de la nota final)
- Presentació oral sobre un tema escollit del temari (10% de la nota final)
- Dues proves de continguts (30% + 30 % de la nota final)
- Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. El professor establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació realitzades.
- Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
- Per participar al procés de recuperació l'alumnat a d'haver obtingut una qualificació igual o superior a 3,5 i inferior a 4,9.
- En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instituir. En el cas que es pordueixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
- En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria del'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluacióés de 5,0 (Aprovat).
- En el moment de ralització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professor informarà (Moodle, SIA) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicics a través de Moodle, Teams, et. I el professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
Avaluació única
Els i les alumnes hauran de lliurar/realitzar el dia que s'estableixi per fer l'avaluació única:
- Un treball escrit de final de curs (30% de la nota final)
- Presentació oral sobre un tema escollit del temari (10% de la nota final)
- Dues proves de continguts (30% + 30 % de la nota final)
- Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en totes les proves previstes.
- Per participar al procés de recuperació l'alumnat a d'haver obtingut una qualificació igual o superior a 3,5 i inferior a 4,9.
- Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
- En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instituir. En el cas que es pordueixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
- En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignaturaise celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés d'avaluació única. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).
Bibliografia
AYA, Rod: “Reconsideración de las teorías de la revolución” a Zona Abierta, 36-37 (1985) 1-80.
BENIGNO, Francesco: Espejos de la Revolución, Crítica, Barcelona, 2000.
BERCÉ, Yves M.: Révoltes et révolutions dans l'Europe Moderne, XVI-XVIII siècles, París 1980 PUF.
CALVERT, Peter: A study of revolution, Oxford 1970 Clarendon.
COHN, Norman, En pos del Milenio. Revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media, Alianza editorial, Madrid, 1981.
DE BENEDICTIS, Angela, Tumulti. Moltitudine ribelli in età moderna, Il Mulino, Bolonia, 2013.
Des Révoltes de l’Europe à l’Amérique au temps de la Révolution Française (1773-1802), nº 94-95 de “Cahiers d’Histoire. Révue d’Histoire Critique” París 2005.
ENGELS, F.: La guerra de los campesinos en Alemania, La Habana 1974.
FORSTER,R.-GREENE,J.P. (ed): Revoluciones y rebeliones de la Europa Moderna, Madrid 1972 ed Alianza.
GOLDSTONE,J.A.: Revolution and rebellion in the early modern world, Berkeley 1991.
GRIESSE, Malte, BARGET, Monika, DE BOER, David (eds.), Revolts and Political Violence in Early Modern Imagery, Brill, Leiden-Boston, 2021.
GRIEWANK, Karl: Il concetto di rivoluzione nell’età moderna. Origini e Sviluppo, Florència 1979 La Nuova Italia [trad. de l’obra de 1953].
Jimenez Sureda, Montserrat, Manual d'Història de la Dona, Bellaterra, UAB. 2021.
JONES, P.M.: Reform and revolution in France. The politics of transition, 1774-1791, Cambridge 1995, Cambridge Univ. Press.
KREJCI, Jaroslav: Great revolutions compared. The outline of a theory, NY/Londres 1994 Harvester Wheatsheaf.
LANDSBERGER, H.A.(ed): Rebelión campesina y cambio social, Barcelona 1978 ed Crítica.
LORENZO CADARSO, P. L., Los conflictos populares en Castilla (siglos XVI-XVII), Siglo XXI, Madrid, 1996.
MOUSNIER, Roland, Furores campesinos. Los campesinos en las revueltas del siglo XVII, Siglo XXI, Madrid, 1978.
Mouvements populaires et conscience sociale, XVI-XIX siècles, París 1985.
MUCHEMBLED, Robert, Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la actualidad, Paidós, Madrid, 2010.
MULLETT, Michael: La cultura popular en la Baja Edad Media, Barcelona 1990 Crítica.
NEVEUX, Hugues: Les révoltes paysannes en Europe, XIVe-XVIIIe siècle, Paris 1997 Albin Michel.
NICOLAS, Jean: La rébellion française: Mouvements populaires et conscience sociale, 1661-1789, Paris 2002 ed. Seuil.
POITRINEAU, Abel: Les Mythologies Révolutionnaires, Paris 1987 PUF.
PORTER,R.-TEICH,M.(ed): La revolución en la historia, Barcelona 1990 ed Crítica.
RECIO MORALES, Óscar, Las Revoluciones inglesas del siglo xvii y la transformación de las islas Británicas, Editorial Síntesis, Madrid, 2015.
RENOM, Mercè : Conflictes socials i revolució. Sabadell, 1718-1823, Vic 2009, Eumo.
Revoltes populars contra el poder de l’Estat (Reus 18-20 octubre 1990), Barcelona 1992 Generalitat de Catalunya.
Revueltas y revoluciones en la Historia, (AADD) Salamanca 1990 Univ.de Salamanca.
REY, Alain: “Révolution” Histoire d’un mot, Paris 1989 Gallimard.
ROBISHEAUX, Thomas: Rural society and the search for order in early modern Germany, Cambridge 1989.
RÖSENER, Werner: Los campesinos en la historia europea, Barcelona 1995 ed. Crítica.
ROURA, Lluís: Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta, Vic 2006 ed. Eumo.
ROURA, Ll. i CHUST, M. (eds.): La Ilusión heroica. Colonialismo, revolución e independencias en la obra de Manfred Kossok, Castelló 2010, de. Universitat Jaume I.
RUDÉ,G.: Revuelta popular y conciencia de clase, Barcelona 1981 ed Crítica.
SIMON I TARRÉS, Antoni, Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999.
SIMPLICIO, Oscar : Las revueltas campesinas en Europa, Barcelona 1989 ed. Crítica.
SKOCPOL, Theda: Social Revolutions in the Modern World, Cambridge 1994.
SCOTT, Tom (ed.): The peasantries of Europe, from the Fourteenth to the Eighteenth Centuries, Londres 1998, Longman.
TAYLOR, Michael: “Rationality and revolutionary collective action” a Michael Taylor (ed.): Rationality and Revolution, dins la col. “Studies in marxism and social theory”, Cambridge 1988 Cambridge Univ. Press, pp 63-97.
TENENTI, Alberto : Dalle rivolte alle rivoluzioni, Bologna 1997 ed. Il Mulino [trad. al castellà, Barcelona 1999, ed. Crítica].
Teoría e historiografia de las revoluciones (nº 36-37 de Zona Abierta, 1985).
THOMPSON, Edward P.: Costumbres en común, Barcelona 1995 ed. Crítica.
TILLY, Charles : Las revoluciones europeas, 1492-1992, Barcelona 1995 ed Crítica.
VILLARI, Rosario, Rebeldes y reformadores del siglo XVI al XVIII, Serbal, Barcelona, 1981.
VOVELLE, Michel : Combats pour la Révolution française, París 1993 ed. La Découverte.
WEISSER, Michael R.: Crime and punishment in early modern europe, Brighton 1982 (1979) Harvester Press.
ZAGORÍN, P.: Revueltas y revoluciones en la edad moderna, Madrid 1985 ed Cátedra.
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |