Logo UAB

Cultura Clàssica II

Codi: 100016 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Gemma Puigvert Planaguma
Correu electrònic:
gemma.puigvert@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.


Objectius

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Interpretar la cultura clàssica.
  • Aplicar els coneixements adquirits, de caràcter històric, institucional, literari i cultural a l’anàlisi d’un text.
  • Comentar fragments de textos dels principals gèneres literaris clàssics i indicar-ne les característiques principals.
  • Identificar la presència de la tradició clàssica en la cultura europea.

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
  2. Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
  3. Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
  4. Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
  5. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  6. Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
  7. Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
  8. Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
  9. Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
  10. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  11. Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.

Continguts

TEMARI

 

BLOC I. La retòrica. L'oratòria. L'art del ben parlar. De les paraules alades d'Homer fins a Ciceró. L'oratòria actual. Anàlisi de discursos.

I. 1. L'oratòria a la Grècia clàssica i a l'època hel·lenística. L'oratòria a Roma (fins a Ciceró).

I. 2. El segle I aC. Primers intents de consolidar el poder personal (Màrius i Sul·la; Cèsar i Pompeu). Causes del desenvolupament de l'oratòria.

I. 3. Ciceró. Comentari de Les Catilinàries. 

I. 4. Taller d'oratòria (segons els romans). Fonts primàries, objectius de l'oratòria, parts de la retòrica, figures retòriques.

I. 5. Taller d'oratòria moderna. Comunicació, ordre, argumentació, persuasió, adequació. Expressió verbal i no verbal. El domini de la veu. Anàlisi de discursos: els de Brutus i Marc Antoni a l'adaptació de J. L. Mankiewicz de Juli Cèsar de Shakespeare; selecció d'oradors dels segles XX i XXI.

I. 6. Com parlo? Com podria parlar imitant els antics? Provem-ho.

LECTURA OBLIGATÒRIA: Les Catilinàries.

 

BLOC II. L'èpica llatina o la legitimació del poder.

II.1. Orígens del gènere. Orígens mítics de la matèria homèrica i l'evidència arqueològica: la civilització micènica i Troia. 

II. 2. Homer. La Ilíada i l'Odissea.

II. 3. Enni i l'èpica romana.

II. 4. Virgili i la literatura d'època d'August.

II. 5. Comentari de l'Eneida. Pervivència de l'obra.

LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura de l'Eneida (obligatòriament els cants I-IV, VI, VIII i XII).

 

BLOC III. La poesia lírica llatina.

III. 1. Història del gènere. Els poetes lírics grecs.

III. 2. Catul líric. Horaci.

III. 3. Els tòpics horacians i la seva influència en la literatura universal.

III. 4. Comentari d'una selecció d'Odes i Epodes.

LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura d'una selecció de poemes de lírica grega, Catul i Horaci.

 

BLOC IV. La faula, el conte i la novel·la llatina.

IV. 1. Història del gènere. De la novel·la rosa grega (Dafnis i Cloe) a la paròdia del gènere en llatí (Satíricon de Petroni).

IV. 2. Un conte encisador dins les Metamorfosis d'Apuleu: el Conte de Psique i Cupido.

LECTURA OBLIGATÒRIA: Selecció d'episodis del Satíricon de Petroni. Visionat del Satíricon de Fellini. Lectura a triar entre Dafnis i Cloe de Longus i el conte de Psique i Cupido d'Apuleu.

 

En aquesta assignatura s'han tingut en compte els aspectes de gènere de la manera següent:

  • Seleccionant episodis protagonitzats per dones.
  • No permetent un ús sexista del llenguatge tant en les contribucions orals com escrites dels estudiantat.
  • Garantint a classe una atmosfera de respecte envers la diversitat i pluralitat d'idees, persones i polítiques.
  • Evitant l'estereotipificació de gènere en els exemples.
  • Escrivint el nom sencer dels autors/-res dela bibliografia, en comptes de citar-los per la inicial.

 

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 33 1,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Commentary of books, poems, films, videos... 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Lectures obligatòries 62 2,48
Treball en equip i estudi 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Si es fa avaluació continuada, l'assistència a classe és fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs, i hi haurà diferents seminaris on es comentaran lectures i pel.lícules relacionades amb els continguts treballats a classe. Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment.

NORMATIVA D'AULA

Atès que nombrosos estudis científics demostren que la lectura sobre paper millora la comprensió i la memorització dels continguts, tot facilitant-ne la reflexió crítica, es recomana vivament que s'imprimeixin tots els materials disponibles al Campus Virtual i que les activitats i els exercicis es treballin sempre sobre paper. D'altra banda, l'ús dels dispositius digitals (tablets o ordinadors) i dels mòbils a l'aula quedarà restringit a activitats docents i sempre a petició del professorat.

Les classes començaran puntualment. Transcorreguts 15 minuts ja no es podrà entrar a l'aula. Tampoc no se'n podrà sortir abans si no s'ha avisat prèviament el professorat.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Sessió d'oratòria. Breu exposició argumentativa de 3 min. 10% 1,5 0,06 5, 6, 11
Treball i exposició oral en grup sobre un tema determinat pel professor 20% 4,5 0,18 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

I. AVALUACIÓ CONTINUADA

 

PERCENTATGE DE CADA PART:

35%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 1 i 2). Dia 9 d'abril de 2026.

35%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 3 i 4). Dia 2 de juny de 2026.

10%: Sessió d'oratòria (breu argumentació de 3 minuts sobre un tema usant les estratègies de l'oratòria). (l'assistència a aquesta sessió és obligatòria): 10 de març de 2026.

20%: Defensa oral d'un treball realitzat en grup: 4, 16 i 18 de juny de 2026 (l'assistència a les tres sessions d'exposicions orals és obligatòria).

 

NOTES MOLT IMPORTANTS

  • L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
  • Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 3,5.
  • Només es podrà RECUPERAR un 35% del total de l’assignatura. Per poder optar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
  • Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament el vistiplau del professor.
  • Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el periode de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant.
  • En determinades circumstàncies es podrà valorar si l’estudiant potpresentar-se a millorar la qualificació final. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professorat, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperar alguna de les parts suspeses (màxim 35%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llarg del curs.
  • L'estudiant té el dret de revisar tots els exercicis i exàmens.
  • Els estudiants tenen l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans que no se'n faci el tancament definitiu per tal d'assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de les notes per part del professor.

 

II. AVALUACIÓ ÚNICA

 

PERCENTATGE DE CADA PART:

60%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 1, 2, 3 i 4): 2 de juny de 2026.

15%: Treball per escrit, amb reflexió personal, sobre les lectures obligatòries del curs (veure continguts). A entregar el dia 2 de juny de 2026.

25%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa: 18 de juny de 2026.

 

NOTES:

  • En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
  • Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver realitzat totes les proves previstes i haver obtingut una qualificació final de 3,5.
  • A la recuperació, només es podrà recuperar un 35% de la matèria, corresponent a un examen dels blocs 1-2 o bé 3-4.

 

III. PLAGI

  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitatque pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

IV. INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA)

  • En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà de: 1) identificar quines parts han estat generades amb IA; 2) especificar les eines utilitzades; 3) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0.

 

 

 

 


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BEARD, Mary (2016).  SPQR: Una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crítica.

BEARD, Mary (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica.

BEATON, Roderick (2024). Los griegos: una historia global (trad. de Raquel Bahamonde), Madrid: Ático de los Libros.

BRIZ, Antonio (coord.) (2008), Saber hablar, Madrid: Aguilar.

CODOÑER, Carmen (ed.) (1997). Géneros literarios latinos, Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones. 

CODOÑER, Carmen (ed.) (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.

GRAFTON, Anthony; MOST, Glenn W.; SETTIS, Salvatore (eds.) (2010), The Classical tradition, Cambridge/London: Belknap.

GRIMAL, Pierre (2005). Historia de Roma, Barcelona: Paidós.

GRIMAL, Pierre (1999). La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona: Paidós.

HARDWICK, Lorna; STRAY, Christopher (2011). A Companion to Classical Receptions, Malden (Massachusetts):John Wiley & Sons. Disponible online.   

HIGHET, Gilbert (1954). La tradición clásica. 2 vols. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: Alianza.

JENKINS, Richard (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica. 

JENKINS, Richard (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica. 

JERPHAGNON, Lucien (2007).  Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.  

JONES, Peter (2013).  Veni, uidi, uici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica. 

KALLENDORF, Craig W. (ed.) (2007). A Companion to the Classical Tradition, Malden (Massachusetts): Blackwell. 

RUZÉ, Françoise (2000). El mundo griego antiguo: de los palacios cretenses a la conquista romana. Madrid: Akal.

LANE FOX, Robert (2007). El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma. Barcelona: Crítica.

LEITH, Sam (2011). You Talkin' To Me? (trad. castellana de Belén Urrutia 2012: ¿Me hablas a mí? La retórica de Aristóteles a Obama). Madrid: Taurus.

LÓPEZ FÉREZ, Juan Antonio (2015), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra.

VON ALBRECHT, Michael (1997). Historia de la literatura romana. 2 vols. Barcelona: Herder.

WALDE, Christine (ed.) (2012). The Reception of Classical Literature (Brill’s New Pauly Supplements, 5), Leiden-Boston: Brill.

 

 


Programari

No cal emprar cap programa informàtic.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt