Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313227 Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Comprendre textos en anglès, castellà i català.
Els col·lectius humans es veuen sovint implicats en conflictes i al llarg del seu desenvolupament construeixen
les seves identitats a partir de les seves vivències i de les representacions d'aquestes en els discursos socials.
Els mitjans són productors i reproductors de discursos i, per tant, influeixen en la configuració de les identitats,
que alhora poden alimentar nous conflictes.
Els objectius del mòdul són:
a) Estudiar la participació dels mèdia en conflictes relacionats amb les identitats col·lectives, en particular en
processos relatius a la interculturalitat, el racisme i la xenofòbia.
b) Revisar conceptes clau: ideologia, identitat, nacionalisme, multiculturalisme, interculturalitat, racisme,
xenofòbia.
1. Ideologia, identitats, diversitat, interculturalitat, nacionalismes, feminisme i interseccionalitat.
Ideologia. Conceptes en disputa.
Cultures, diversitat i Interculturalitat.
Nacionalismes, jocs de miralls i projectes polítics.
Bibliografia
- ALLEN, AMY, "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016
Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/>.
- Herrera, Sonia; García-Grenzner, Joana; Giró, Xavier; Turned, Vera ;; Serra, Laila. Telenoticias and
Machistas Violences. A Critical Analysis (ORIGEN and SUDS)
-Miheji, Sabina. 2011. Media Nations. Communicating Belonging and Exclusion in the Modern World. Palgrave
Macmillan. London. UK.
- Thompson, John.B. 1990. Ideology and Modern Culture. Standford University Press.
- Van Dijk, Teun. 1998. Ideología. Gedisa. Barcelona. España.
2. Interculturalitat i hibridacions. Espais i fronteres.
Multiculturalitat i interculturalitat
Minories ètniques i migracions
Bandes juvenils en els mèdia
Bibliografía
- García Canclini, Néstor. 2001. Culturas híbridas. Gedisa. Barcelona. España.
- Reguillo, Rossana. 2000. Emergencia de culturas juveniles : estrategias del desencanto. Norma. Buenos
Aires. Argentina.
- Rodrigo Alsina, M. Identitat i comunicació intercultural. Edicions 3i4. València.
2
3. Teoria de conflictes, mèdia, discurssos i identitats.
Conflictes, actors, problemes i processos.
Construcció d'identitats en contextos conflictius.
Escalació, desescalació, mediacions i mitjans.
Bibliografia
- Galtung, Johan. 2003. Paz por medios pacíficos : paz y conflicto, desarrolloycivilización. Bakeaz;
Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz. Bilbao.
- Lederach. Jean Paul. 2010. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Icaria -ICIP. Barcelona.
- Lynch, Jake. 2005. Peace Journalism Hawthorn Press. Stroud, Gloucesters. UK.
4. Models teòrics sobre el funcionament dels mèdia.
Model propaganda
Model de la confluència conflictiva
Model de la contesa política
L'elasticitat i les esquerdes en el discurs mediàtic.
Bibliografia
-Cottle, Simon. 2006. Mediatized Conflict: Developments in media and conflict studies. Open University Press.
New York.
- Giró, Xavier. 2010."Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, loslimites de los medios
y las metas periodísticas". En La especialización enPeriodismo. Formarse para informar. Idoia Camacho
(coordinadora). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. p.75-95.
- Herman, Edward.1996. «The Propaganda Model Revisited». Monthly Review 48, July-August 1996: 115-128.
- Ibarra, Pedro y Idoyaga, Petxo. 1998. «Racionalidad democrática, transmisión ideológica y medios de
comunicación». ZER, núm. 5. P 157-181.
5. Anàlisi Crítica del Discurs aplicada als mèdia.
Els enfocaments de Jäger, Fairclough, Wodak i Van Dijk al ACD.
Minories ètniques i immigració en els mitjans espanyols.
La mirada necolonial en els mitjans europeus.
Bibliografia
- Giró, Xavier. 2007. "Enfoques analíticos críticos sobre el discurso de la cobertura informativa de conflictos",
en "Espacio y tiempo en la Globalización. Una visión de la transparencia en la información", coordinadores T.
Telleschi y E.A. Sandoval Forero.
- VanDijk, Teun. 2009. Discurso y Poder. Gedisa. Barcelona.
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
3
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
6. Racisme i xenofòbia. Estratègies d'intervenció. El cas de les xarxes (d'informació anti xenòfobes)
antirumors.
Utilitarisme i racisme institucional.
Pràctiques i discurssos.
Alternatives i resistèncias.
Bibliografia
- Fernandez Buey, Francisco. 2000. Ética y filosofia política. Bellaterra. Barcelona.
- Giró, Xavier. 2010. "Complejidad, profesionalidad y antiracismo en eldiscurso informativo sobre la
inmigración". En Migraciones, discursos e ideologías en una sociedad globalizada. María Martínez Lirola (ed.)
Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, pp .127-141.
- Giró, Xavier. 2005. Propostes per a la millora del tractament informatiu de la immigració. Debats 11.
Fundació Jaume Bofill. 2005.
- Van Dijk, Teun. 1997. Racismo y análisis críticode los medios. Paidós. Barcelona.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 30 | 1,2 | 12, 4, 5, 6, 9, 1, 15, 16, 11, 2 |
Tipus: Supervisades | |||
Reunions de treball en grup per planificar estratègies i evaluar-les | 30 | 1,2 | 12, 3, 5, 6, 7, 9, 1, 15, 16, 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures amb el sistema Learning Through Discussion | 90 | 3,6 | 12, 3, 5, 6, 7, 1, 10, 15, 14, 11, 13, 2 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Escriure aportación a tres debats | 30% | 0 | 0 | 12, 3, 4, 9, 10, 15, 14, 11, 13, 2 |
Treball d'anàlisi de cobertura i disseny d'un contra estatrègia | 45% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 8, 7, 9, 10, 15, 14, 16, 13, 2 |
escriure memòria del problemes discursius vistos durant el curs | 25% | 0 | 0 | 12, 3, 4, 5, 1, 10, 15, 14, 13, 2 |
Per al 30% de la nota global basada en les aportacions a cinc debats: el/l'estudiant ha d'assistir a classe i
preparar i participar en la discussió d'almenys cinc dels textos posats a debat.
Després de la discussió, lliurarà una breu memòria de la seva aportació. S'avaluaran la claredat conceptual
(30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva (30%).
Per al 25% corresponent a la memòria dels problemes analítics plantejats, l'alumne ha d'exposar els tres
primers problemes que es tractin durant el curs.
S'avaluaran claredat conceptual (30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva
(30%).
Per al 45% corresponent a l'anàlisi d'una cobertura i el disseny d'una estratègia: El / l'estudiant ha de localitzar
un problema social amb elements identitaris i analitzar-lo; i també analitzar les estratègies discursives de
mitjans rellevants en aquest context i dissenyar una estratègia d'intervenció mediàtica que afavoreixi la
construcció de convivència.
S'avaluaran la claredat conceptual (20%), la lògica dels raonaments (20%), la coherència del projecte (40%) i
la claredat expositiva (20%).
La reavaluació consistirà en la repetició dels exercicis avaluats com a insuficients.
Avaluació única
L’avaluació única de l’assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 50% - Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l’assignatura. Per superar l’assignatura s’ha d’aprovar obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).
2. Realització i lliurament d’un treball individual de curs: 30%.
3. Lliurament d’una tasca d’anàlisi i reflexió individual per cadascuna de les discussions del curs. 20%
Recuperació
El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per anar a la recuperació, no hi ha nota mínima però és imprescindible haver fet la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el supòsit que no se superi, la qualificació de l’assignatura serà la que s’obtingui en aquest examen.
Les activitats 2 i 3 no són recuperables.
Ja figura en cada capítol dels continguts.
Sense requeriments específics.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |