Logo UAB

Arqueometal·lúrgia: Producció i Ús

Codi: 44483 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4317545 Arqueologia Prehistòrica OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Eni Soriano Llopis
Correu electrònic:
eni.soriano@uab.cat

Equip docent

Frank Robert Risch
Eni Soriano Llopis
(Extern) Alicia Perea (CCHS-CSIC)
(Extern) Marc Gener (CENIM)
(Extern) Mercedes Murillo (Universidad de Granada)

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No existeix cap prerequisit tot i que és recomanable un coneixement bàsic sobre metal·lúrgia prehistòrica.


Objectius

L’arqueometal·lúrgia es centra en l’estudi de la metal·lúrgia en totes les seves fases (extracció/mineria, reducció, fossa, acabat, us, manteniment), tant des del punt de vista tecnològic como econòmic i social. Els materials arqueològics susceptibles de ser estudiats no es limiten als productes acabats en diferents tipus de metalls (base coure, or, plata, plom, ferro), sinó a totes les eines i elements emprats (lítics, ossis, ceràmics), productes intermedis així com restes i residus. L’objectiu d’aquest mòdul és adquirir un coneixement que permeti entendre qualsevol estudi arqueometal·lúrgic i plantejar-ne un de propi de forma autònoma. Per aqueta raó s’abordaran aspectes  com la planificació d’objectius, les principals tècniques d’anàlisi en ús (destructives i no destructives) i la interpretació de resultats. Les dades s’exposaran tant de forma teòrica com, principalment, mitjançant casos pràctics i problemàtiques arqueològiques actuals. L’enfocament del mòdul és teòrico-pràctic i inclou pràctiques amb materials arqueològics i mineralògics.

Les classes impartides per l’equip docent de la UAB es combinaran amb seminaris impartits per personal investigador de reconegut prestigi en el camp de l’arqueometal·lúrgia.

En aquesta assignatura no se tolerarà cap tipus d'actitud o comportament masclista, sexista, LGTBIAQfòbic, racista, capacitista o d'altres.


Competències

  • Analitzar críticament una problemàtica científica determinada a partir d'evidències i documentació específiques.
  • Analitzar i extreure informació científica rellevant de materials arqueològics i dels resultats obtinguts en anàlisis científiques especialitzades.
  • Combinar resultats procedents de diferents programes d'anàlisis especialitzades, identificant eventuals contradiccions i elaborant síntesis conclusives.
  • Demostrar habilitats de rigor, responsabilitat i qualitat en el treball científic i divulgatiu.
  • Dissenyar projectes de recerca sobre jaciments i materials arqueològics de cronologia prehistòrica.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer els reptes actuals en l'àmbit d'estudi de l'arqueologia prehistòrica
  • Reconèixer i utilitzar els conceptes teòrics i metodològics apropiats per al disseny, la planificació i l'execució de projectes sobre jaciments i materials arqueològics de cronologia prehistòrica
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar tant de manera individual com en equips de caràcter interdisciplinari

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar críticament les tècniques de recerca sobre materials metàl·lics en arqueologia prehistòrica.
  2. Avaluar críticament la idoneïtat de les diferents eines instrumentals necessàries per a la recerca en arqueobotànica.
  3. Fer servir el vocabulari tècnic específic i d'interpretació adequat.
  4. Fer servir el vocabulari tècnic específic i d'interpretació associat a la zooarqueologia.
  5. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  6. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  7. Reconèixer els principals reptes en l'àmbit de l'estudi dels recursos metàl·lics de cronologia prehistòrica.
  8. Reconèixer i posar en pràctica habilitats bàsiques per al treball en equip.
  9. Relacionar el treball de camp i l'estudi dels materials lítics de cronologia prehistòrica amb les problemàtiques de coneixement històric concretes que es pretengui resoldre.
  10. Relacionar els enfocaments teòrics amb el context històric del qual sorgeixen i amb els mètodes de recerca.
  11. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Continguts

1. Producció metal·lúrgica prehistòrica. Aspectes generals, fases, estris emprats
2. Tècniques d’anàlisi I. Composició elemental i microestructura metal·logràfica
3. Tècniques d’anàlisi II. Anàlisi d’isòtops de plom i traceologia metàl·lica
4. Planificació, objectius i mostreig arqueometal·lúrgic
5. Cas pràctic I
6. Cas pràctic II
7. Orfebreria i metal·lúrgia de metalls nobles
8. Siderúrgia i treball del ferro


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes de discussió i debat 3 0,12 1, 7, 3
Classes teòriques sobre aspectes teòrics i metodològics de l'assignatura 15 0,6 1, 11, 8, 7, 3
Pràctiques amb materials arqueològics 3 0,12 1, 11, 5, 3
Seminaris amb investigadores de reconegut prestigi 15 0,6 1, 11, 8, 7, 3
Tipus: Supervisades      
Tutories i exercicis pautats d'aprenentatge 25 1 1, 6, 5, 3
Tipus: Autònomes      
Recerca, lectura de texts, redacció de treballs, estudi 89 3,56 1, 7, 6, 5, 3

Activitats dirigides:

- Classes teòriques sobre aspectes teòrics i metodològics de l'assignatura

- Classes de discussió i debat

- Seminaris amb personal investigador de reconegut prestigi

- Pràctiques amb materials arqueològics

Activitats supervisades:

- Tutories i exercicis pautats d'aprenentatge

Activitats autònomes

- Recerca, lectura de texts, redacció de treballs, estudi

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Entrega d'exercicis i casos d'estudi 30% 0 0 1, 2, 9, 8, 7, 10, 5, 4, 3
Exercicis pràctics 35% 0 0 1, 7, 5, 3
Treball de recerca 35% 0 0 1, 11, 8, 7, 6, 5, 3

- Exercicis pràctics. Realitzats amb materials arqueològics i minerals metàl·lics (35%).

- Entrega d'exercicis i casos d'estudi. Exercicis d’extensió reduïda sobre aspectes concrets del temari (30%).

- Treball de recerca. Treball final centrat en un aspecte concret (metodològic o pràctic) del temari (35%).

 

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.


Bibliografia

Obres generals

Ambert, Paul & Vaquer, Jean (dir.) 2005. La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes. Actes du colloque international, Carcassone 28-30 septembre 2002. Mémoire XXXVII de la Société Préhistorique Française. https://www.prehistoire.org/offres/file_inline_src/515/515_pj_090119_115533.pdf   

Frére-Sautot, Marie-Chantal (dir.) 1998. Paléometallurgie des cuivres. Actes du colloque de Bourg-en-Bresse et Beaune 17-18 octobre 1997. Montagnac: Éditions Monique Mergoil, Monographies Instrumentum 5.

Hauptmann, Andreas 2020. Archaeometallurgy – Materials Science Aspects. Cham: Springer, Natural Science in Archaeology. https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-50367-3

Kienlin Tobias L. & Roberts, Ben W. (ed.). 2009. Metals and Societies. Studies in honour of Barbara S. Ottaway. Bonn: Universitatsforschungen zur Prähistorischen Archäologie, Band 169.

Mohen, Jean P. 1992. Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Barcelona: Masson.

Montero Ruiz, Ignacio (coord.) 2010. Manual de arqueometalurgia. Madrid: Comunidad del Madrid, Museo Arqueológico Nacional.

Montero Ruíz, Ignacio & Perea, Alicia (ed.) 2017: Archaeometallurgy in Europe IV. Bibliotheca Praehistorica Hispana, vol. XXXIII. CSIC. Madrid. ISBN : 978-84-00-10287-6

Roberts, Ben W. & Thornton, Charles P. (ed.). 2014. Archaeometallurgy in Global Perspective. Methods and Syntheses. New York: Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-9017-3

 

Tema 1 i 5. Producció metal·lúrgica prehistòrica / Planificació, d'objetius i mostreig arqueometal·lúrgic

Craddock, Paul T. 1995. Early metal mining and production. Edinburgh: Edinburgh University Press.

Delibes de Castro, German & Montero Ruiz, Ignacio (coord.) 1999. Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica II. Estudios regionales. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset.

Gómez Ramos, Pablo 1999. Obtención de metales en la Prehistoria de la Península Ibérica. Oxford: BAR International Series 753.

O’Brien, William 2015. Prehistoric copper mining in Europe: 5500-500 BC. Oxford: Oxford University Press.

Rovira, Salvador & Ambert, Paul 2002. Vasijas cerámicas para reducir minerales de cobre en la Península Ibérica y en la Francia meridional. Trabajos de Prehistoria 59(1), 89-195. https://doi.org/10.3989/tp.2002.v59.i1.212

Wang, Quanyu & Ottaway, Barbara S. 2004. Casting experiments and microstructure of archaeological relevant bronzes. Oxford: BAR International Series 1331.

 

Tema 2. Composició elemental i microestructura metal·logràfica

Junghans, Siegfried, Sangmeister, Edward & Schröder, Manfred 1960. Metallanalysen kupferzeitlicher und frühbronzezeitlicher Bodenfunde Europas. Berlin: Romisch-Germanisches Zentralmuseum, Studien zu den Anfangen der Metallurgie 1.

Junghans, Siegfried, Sangmeister, Edward & Schröder, Manfred 1968. Kupfer und Bronze in der frühen Metallzeit Europas Berlin: Romisch-Germanisches Zentralmuseum, Studien zuden Anfangen derMetallurgie 2.

Rovira Llorens, Salvador & Gómez Ramos, Pablos 2005. Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica III. Estudios metalográficos. Madrid.

Rovira Llorens, Salvador, Montero Ruiz, Ignacio & Consuegra Rodríguez, Susana 1997. Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica I. Análisis de materiales. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset.

Scott, David A. 2010. Ancient Metals: Microstructure and Metallurgy vol I. Los Angeles: Conservation Science Press.

Scott, David A. & Schwab, Roland 2019. Metallography in Archaeology and Art. Cham: Springer, Cultural Heritage Science. https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-11265-3  

 

Tema 3. Disc de Nebra

Meller, Harald & Michel, Kai 2020. El Disco celeste de Nebra: la clave de una civilización extinta en el corazón de Europa. Barcelona: Antoni Bosch Editor.

Pernicka, Ernst et al. 2020. Why the Nebra Sky Disc dates to the Early Bronze Age. An overview of the interdisciplinary results. Archaeologica Austriaca 104/2020, 89-122. https://doi.org/10.1553/archaeologia104s89 

 

Tema 4. Anàlisis d'isòtops de plomo i traceologia metàl·lica

AAVV. 2009. Lead isotopes and archaeometallurgy. Edited by Florence Cattin, Barbara Guénette-Beck, Marie Besse and Vincent Serneels. Archaeological and Anthropological Sciences. Special Issue 1(3) https://doi.org/10.1007/s12520-009-0013-4

Dolfini, Andrea &Crellin, Rachel J. 2016. Metalwork wear analysis: The loss of innocence. Journal of Archaeological Science 66, 78-87. https://doi.org/10.1016/j.jas.2015.12.005

Greenfield, Haskel J. 1999. The origins of metallurgy: distinguishing stone from metal cut-marks on bones from archaeological sites. Journal of Archaeological Science 26, 797-808. https://doi.org/10.1006/jasc.1998.0348

Gutiérrez, Carmen & Soriano, Eni 2008. La funcionalidad sobre material metálico. Bases y aplicaciones de estudio. A: S. Rovira Llorens, M. García-Heras, M. Gener Moret,  I. Montero Ruiz (ed). Actas del VIICongreso Ibérico de Arqueometría. Madrid, 8-10 de octubre 2007, CSIC, Madrid: 432-447

Killick, David J., Stephens, Jay A. & Fenn, Thomas R. 2020. Geological constraints on the use of lead isotopes provenance on archaeometallurgy. Archaeometry 62(S1), 86-105. https://doi.org/10.1111/arcm.12573

Montero Ruiz, Ignacio 2018. La procedencia del metal: consolidación de los estudios con isótopos de plomo en la Península Ibérica. Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 313-330. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.17

Radivojević, Miljana et al. 2019. The provenance, use, and circulation of metals in the European Bronze Age: The state of debate. Journal of Archaeological Research 27, 131-185. https://doi.org/10.1007/s10814-018-9123-9

Sands, Rob 1997. Prehistoric Woodworking. The analysis and interpretation of Bronze and IronAge toolmarks. London: The Institute of Archaeology, UCL, Wood in Archaeology 1.

 

Tema 6. Tecnologia extractiva i ceràmiques tècniques. Estudi d'escòries de coure del sud-est de la Península Ibèrica amb SEM-EDS

Hauptmann, Andreas 2020. Archaeometallurgical Slags and Other Debris. En: Archaeometallurgy – Materials Science Aspects. Natural Science in Archaeology. Springer, Cham: 199-293. https://doi.org/10.1007/978-3-030-50367-3_5

Hauptmann, Andreas 2014. The Investigation of Archaeometallurgical Slag. A: B. Roberts, C. Thornton  (ed.). Archaeometallurgy in Global Perspective. Springer, New York, NY: 91-105. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-9017-3_5

Hauptmann, Andreas 2007. Study of Archaeometallurgical Slag and Metal. A: A. Hauptmann (ed.). The Archaeometallurgy of Copper. Natural Science in Archaeology. Springer, Berlin, Heidelberg: 157-215. https://doi.org/10.1007/978-3-540-72238-0_6

Murillo-Barroso, Mercedes et al. 2017. Early metallurgy in SE Iberia. The workshop of Las Pilas (Mojácar, Almería, Spain). Archaeologial and Anthropological Sciences 9, 1539–1569. https://doi.org/10.1007/s12520-016-0451-8  

Rovira Llorens, Salvador 2007. La Producción de Bronces en la Prehistoria. A: J. Molera, J. Farjas, P. Roura, T. Pradell (ed). Avances en Arqueometría. Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría 2005. Universidad de Girona, Girona: 21–35

Rovira Llorens, Salvador 2004. Tecnología metalúrgica y cambio cultural en la prehistoria de la PenínsulaIbérica. Norba 14, 9-40.

 

Tema 7. Orfebreria i metal·lúrgia de metalls nobles

Bartelheim, Martin et al. 2012. The silver of the South of Iberian El Argar Culture: A first look at production and distribution. Trabajos de Prehistoria 69(2), 293-309. doi: https://doi.org/10.3989/tp.2012.12093 

Klemm, Rosemarie & Klemm, Dietrich 2013. Gold and gold mining in Ancient Egypt and Nubia. Geoarchaeology of the ancient gold mining sites in the Egyptian and Sudanese Eastern deserts. Berlin: Springer, Natural Science in Archaeology. 

Körlin, Gabriele et al. (ed.) 2016. From bright ores to shiny metals. Festschrift for Andreas Hauptmann on the occasion of 40 years research in Archaeometallurgy and Archaeometry. Der Anschnitt. Beiheft 29. Bochum.

Leusch, Verena et al. 2015. On the invention of gold metallurgy: the gold objects from the Varna I cemetery (Bulgaria)-Technological consequence and inventive creativity. Cambridge Archaeological Journal 25, 353-376. https://doi.org/10.1017/S0959774314001140

Meller, Harald H., Risch, Roberto & Pernicka, Ernst (ed.) 2014. Metalle der Macht – Frühes Gold und Silber. Metals of Power – Early Gold and Silver. Halle: Landesmuseums für Vorgeschichte 11. 

Perea Alicia (ed.) 2011. La Fíbula Braganza. The Braganza Brooch. Madrid: Polifemo-CSIC.

Perea, Alicia 2018. Contacts and transitions: Iron Age gold in the Eastern Iberian Península. A: R. Schwab, P.Y. Milcent, B. Armbruster & E. Pernicka (ed.). Early Iron Age Gold in Celtic Europe. Society, technology and archaeometry. Proceedings of the Int. Congress held in Toulouse, 11-14 March 2015. Leidorf,pp. 357-368.

Perea, Alicia 2019. On Quimbaya goldwork (Colombia), lost wax casting and ritual practice in America and Europe. A: X.L. Armada, M. Murillo-Barroso & M. Charlton (ed.).Metal, Minds and Mobility. Integrating scientific data with archaeological theory. Oxford:  Oxbow, pp. 53-66.

Perea, Alicia & Armbruster Barbara 2011. Tomb 100 at Cabezo Lucero: new light on goldworking in fourth-century BC Iberia.  Antiquity 85(327), 158-171. doi: https://doi.org/10.1017/S0003598X00067508

Perea, Alicia & García Gandía, José R. 2010. Análisis MEB e interpretación de la orfebrería fenicia de Les Casetes, Villajoyosa, Alicante. A: M.E. Saiz Carrasco, et al. (ed.). VIII Congreso Ibérico de Arqueometría. Teruel: Seminario de Arqueología y Etnología Turolense, pp. 177-192.

Perea, Alicia & García Vuelta, Oscar 2012. Gold usage. Wear marks and/or deterioration in site conditions. A: N. Meeks, C. Cartwright, A. Meek & A. Mongiatti (ed.). Historical Technology, Materials and Conservation: SEM and Microanalysis. London: Archetype, p. 86-92.

Perea, Alicia, García Vuelta, Oscar & Fernández Freire, Carlos 2010. El proyecto Au. Estudio arqueométrico de la producción de oro en la Península Ibérica. Madrid: CSIC, Bibliotheca Praehistorica Hispana XXVII.  

Perea, Alicia, García Vuelta, Oscar & Montero Ignacio 2020. El mercurio en la producción orfebre peninsular: perspectivas arqueológicas y arqueométricas. A: Mª N. Zarzalejos Prieto, P. Hevia Gómez & L. Mansilla Plaza (coord.). El Oro Rojo en la Antigüedad. Perspectivas de investigación sobre los usos y aplicaciones del cinabrio entre la Prehistoria y el fin del mundo antiguo. 28-29 Noviembre 2016. Madrid: UNED.

Perea, Alicia et al. 2013. Pre-hispanic goldwork technology. The Quimbaya Treasure, Colombia. Journal of Archaeological Science 40(5), 2326-2334. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.12.033

Perea A., Verde Casanova, Ana & Gutiérrez Usillos, Andrés  2016. El Tesoro Quimbaya. Madrid: CSIC, Ministerio de Educación.

Perea Alicia, Vilaça, Raquel & Armbruster, Barbara 2016. Arqueometría y contexto artesanal de los discos áureos de Fortios (Portalegre, alto Alentejo, Portugal). Trabajos de Prehistoria 73(2), 352-364. https://doi.org/10.3989/tp.2016.12179  

Soriano, Eni et al. 2018. Goldwork technology at the Arabian Peninsula. Firs data from Saruq al Hadid Iron Age site (Dubai, United Arab Emirates). Journal of Archaeological Science: Reports 22: 1-10. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2018.08.030

 

Tema 8. Siderurgia i treball del ferro

Buchwald, Vagn F. 2005. Iron and Steel in ancient times. Kopenhagen: Historisk-filosofiske Skrifter 29, Det Kongelige DanskeVidenskabernes Selskab (Royal Danish Academy of Sciences and Letters).

Franco Pérez, Francisco J. & Gener Moret, Marc 2017. Early ironwork in Biscay: Survey, excavation, experimentation and materials characterization. An integral study of the mountainside ironworks (ferrerías de monte or “haizeolak”). Materials and Manufacturing Processes 32(7-8), 876-884. https://doi.org/10.1080/10426914.2016.1221111

Gener Moret, Marc 2010. Tecnología de la metalurgia del Hierro. A: I. Montero Ruiz (coord.). Manual de arqueometalurgia. Madrid: Comunidad del Madrid, Museo Arqueológico Nacional, pp. 189-232.

Kapp, Leon, Kapp, Hiroko & Yoshihara, Yoshindo 1987. The Craft of the Japanese Sword. Kodansha International.

Pleiner, Radomír 2006. Iron in archaeology: early european blacksmiths. Praga: Archeologický Ústav AV.

Pleiner, Radomír 2000. Iron in archaeology : the European bloomery smelters. Praga: Archeologický Ústav AV.

Pleiner, Radomír 1980. Early Iron Metallurgy in Europe. A: T. Wertime & J. Muhly, J. (ed.). The Coming of the Age of Iron. Yale: Yale University Press, pp. 375-415.

Sachse, Manfred 1994. Damascus steel: myth, history, technology, Applications. Düsseldorf: Stahleisen.

Sarabia Herrero, Francisco J. 1994. Aproximación teórica y metalográfica a la reducción de hierro en la prehistoria partiendo del trabajo experimental. Trabajos de Prehistoria, 51(1), 95-109. https://doi.org/10.3989/tp.1994.v51.i1.466

Scott, David A., Podany, Jerry & Considine Brian B. (ed.) 1994. Ancient & Historic Metals: Conservation and Scientific Research. Getty Conservation Institute.

Smith, Cyril S. 1988. A history of metallography : the development of ideas on the structure of metals before 1890.Chicago: The MIT Press. 

Smith, Cyril S. 1981. Search for Structure: Selected Essays on Science, Art and History. Chicago: The MIT Press.

Smith, Cyril S. 1964. The discovery of Carbon in Steel. Technology and culture 5(2), 149-175.

Tylecote, Ronald F. & Gilmour Brian J. J. 1986. The metallography of early ferrous edgetools and edged weapons. Oxford:British Archaeological Reports, British Series 155.

Verhoeven, John D. 2007. Steel metallurgy for the non-metallurgist.Ohio: Materials Park, ASM International.

Wagner, Donald B. 2007. Science and civilisation in China. Vol. 5, Chemistry and chemical technology. Part 11, Ferrous metallurgy. A: J. Needham (ed.). Science & Civilisation in China. Cambridge: Cambridge University Press.

Wagner, Donald B. 1996. Iron And Steel In Ancient China: Second Impression, With Corrections  (handbuch Der Orientalistik/4. Abteilung, China, Bd 9). Brill Academic Publishers.

Williams, Alan 2009. A metallurgical Study of some Viking Swords. Gladius 29, 121-184. https://doi.org/10.3989/gladius.2009.218

Williams, Alan 2003. The Knight and the Blast Furnace: A History of the Metallurgy of Armour in the Middle Ages & the Early Modern Period. Leiden: Brill Academic Publishers.


Programari

No és necessari cap programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol segon quadrimestre tarda