Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4317127 Humanitats i Patrimoni Digitals | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Coneixements propis del Màster en Humanitats i Patrimoni Digitals. En general, es demanen coneixements a nivell de grau en disciplines de Ciències Humanes i/o Socials. La formació també pot ser útil a professionals graduats / des en informàtica que es vulguin especialitzar en l'ús de tecnologies digitals en l'àmbit de les Humanitats i estudis culturals. Es demana familiaritat amb els ordinadors i de paquets ofimàtics més usuals. Tot i que no és obligatori, es recomana una formació prèvia, a nivell bàsic, en l'ús de bases de dades informatitzades, cartografia assistida per ordinador, fotografia digital i estadística.
La bibliografia fonamental i de referència està en anglès, així com el programari a utilitzar. Es recomana per tant, coneixement de l'anglès a nivell de lectura especialitzada.
Aquest mòdul optatiu pretén introduir a l'alumnat en el tractament i anàlisi de produccions orals, escrites i sonores amb tecnologies digitals. En el cas dels textos escrits i corpus textuals es proposa reflexionar sobre les implicacions de el pas de l'edició en paper a l'edició digital per centrar després en l'edició digital. En el cas de les produccions orals i sonores es realitzarà una introducció sobre el processament, etiquetatge i categorització d'arxius sonors. Es explorarà l'ús de sistemes d'informació geogràfica (GIS) per a la codificació d'informació lingüística aplicada a l'estudi de la variació (geolingüística) i l'ús de les xarxes socials i el crowdsourcing com a part de la mineria de dades. Es reflexionarà així mateix sobre la nova concepció de el text literari i la seva interpretació en l'era digital, amb especial atenció a l'concepte polisèmic, així com les noves possibilitats d'aproximació a el fet artístic, la recepció de l'obra artística digital en l'àmbit de la xarxa i les noves formes d'abordatge i anàlisi de el text infoasistidas.
DIGITALITZACIÓ DE LA PARAULA. El pas del senyal analògica a la digital. Característiques dels formats d'àudio: wav i mp3. Segmentació, etiquetatge i emmagatzematge del senyal de parla.
ARXIUS SONORS. Extracció de les dades, anàlisi estadística i inferència. Publicació en xarxa dels documents sonors i dels textgrids. Gestió i recerca terminològica mitjançant base de dades relacional.
DIGITALITZACIÓ DE MÚSICA. Catalogació i arxiu de fitxers musicals. Consulta d'arxius musicals. Aplicacions de la Intel·ligència Artificial en l'anàlisi de la música digitalitzada.
EDICIÓ DIGITAL. Dels manuscrits i impresos a XML. Text Encoding Initiative. Segmentació, marcació i anàlisi de textos lingüístics o literaris. Nous abast de l'edició digital: visualització, explotació, ciència i transferència.
NOVES FORMES D'INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ EN LITERATURA. Estilometria, distant reading, georeferenciació, emmagatzematge i anàlisi de dades
EINES DE PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE NATURAL. Estudi assistit per ordinador de textos poètics i literaris. Dialectologia digital.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aprenentatge basat en problemes. Aprenentatge basat en casos d'estudi Pràctiques d'aula. Seminaris. Tallers. Debats. | 25 | 1 | |
Classes teòriques amb explicació de les tècniques informàtiques i dels seus fonaments teòrics i metodológics | 36 | 1,44 | |
Tipus: Supervisades | |||
Presentació d'equipaments informàtics. | 13 | 0,52 | |
Pràctiques amb equipaments informàtics. | 23 | 0,92 | |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació, elaboració de bases de dades, exercicis d' aplicació de les tècniques d'estudi i anàlisi expostes, lectura de textos, redacció de treballs. | 28 | 1,12 |
La metodologia està repartida entre activitats dirigides, activitats supervisades, activitats autònomes i activitats d’avaluació.
En les activitats autónomes (22,4%) s'ha de tenir en compte les hores d'estudi i la preparació de l’alumne per poder enfrontar-se a l’activitat d’avaluació. Aquestes activitats estarán composades per cerca de documentació, elaboració de bases de dades, exercicis d' aplicació de les tècniques d’estudi exposades i lectura de referències bibliogràfiques com a material de reforç.
Les activitats dirigides (48,8%) han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial d'un professor i que està especificada en hores a l'apartat anterior. A més, s'ha de tenir en compte que aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (28,8%) i plantejament d’estudis de cas i prblemes que poden surgir al voltant d’un tema concret (20%).
En quant a les activitasts supervisades (28,8%), el professor les programa per a que l'alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor. En cas que l’alumne no pugui desenvolupar aquestes activitat de manera autònoma, el professor li suggerirà els materials que pot fer servir per poder portar a terme les activitats proposades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Treball o projecte sobre un dels aspectes tractats i d'acord amb almenys un dels professors del mòdul | 100% | 25 | 1 | 1, 2, 3, 9, 4, 7, 5, 6, 27, 28, 29, 10, 12, 11, 18, 8, 16, 26, 17, 14, 13, 15, 19, 24, 22, 25, 20, 23, 21 |
El treball pot tenir una orientació purament teòrica, o teòrica-pràctica, o eminentment pràctica. Pot ser també un projecte, o l'elaboració d'un objecte digital acabat. En qualsevol cas, en relació temàtica o tecnològica amb qualsevol aspecte tractat al mòdul i previ acord amb almenys un dels professors.
Bibliografía bàsica
Allés, S., Materiales en Zenodo para el aprendizaje de TEI. 2020. Open Access, recurso en línea: https://tthub.io/aprende/
Amores, M., “El buscador GICES XIX, herramienta digital sobre el cuento español del siglo XIX”, en López Poza, S.; Pena Suerio, N., Humanidades digitales. Desafíos, logros y perspectivas de futuro, 2014. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=660935
Audio and Video Guidance: Resources, U.S. National Archives. https://www.archives.gov/preservation/formats/audio-video-resources
Bel, N. 2014. Documentation of ContaWords. http://hdl.handle.net/10230/22602
Buenafuentes, C. y Sánchez Lancis, C. (en prensa): “The Spanish Twenty-first Century Corpus (CORPES XXI): a Tool for the Study of Syntactical Variation in Spanish”, en Cerrudo, A.; Gallego, Á. y Roca, F. (eds.), Syntactic geolectal variation: traditional approaches, current challenges and new tools. Amsterdam: John Benjamins.
Cerrudo, A. et al. 2015. “ASinEs: Prolegómenos de un atlas de la variación sintáctica del español”. Linguamatica 7.2.: 59-69. https://linguamatica.com/index.php/linguamatica/article/view/V7N2.5
Cobo. Á., PHP y MySQL: Tecnología para el desarrollo de aplicaciones web. Madrid, Ediciones Díaz de Santos, 2005.
Collatón, R., Introducción al uso de R y R Commander para el análisis estadístico de datos en ciencias sociales. Comunidad de programadores, 2014. Extraído de https://cran.r-project.org/doc/contrib/Chicana-Introduccion_al_uso_de_R.pdf
Correa Duarte, J.A., Manual de análisis acústico del habla con Praat. Publicaciones del Instituto Caro y Cuervo, Series Minor 49, Bogotá, 2014.
Dickinson, M.; Brew, Ch.; Meurers, D. Language and computers. London: Wiley-Blackwell, 2012.
Driscoll, M.J., y Pierazzo, E., eds., Digital Scholarly Editing. Theories and Practices, Open Book Publishers, Cambridge (UK), 2016. Recurso en línea, descarga gratuita. http://dx.doi.org/10.11647/OBP.0095
Franzini, G., Catalogue of Digital Editions, UCL Centre for Digital Humanities y Austrian Centre for Digital Humanities, 2012-... recurso en línea:https://dig-ed-cat.acdh.oeaw.ac.at/
Huidobro, J.M. “Sonido digital y formatos de compresión”, Acta 24. 2002. Extraído de https://www.acta.es/recursos/revista-digital-manuales-formativos/358-024
International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres: https://www.iaml.info/
Marrero, V. (Ed.), Introducción a la fonética judicial. Variación inter e intralocutor en español. El proyecto VILE, Tirant lo Blanch, Valencia, 2017.
Pierazzo, E., Digital Scholarly Editing: Theories, Models and Methods, Farnham (Surrey),Ashgate Publishing, 2015.
Puertas Pavón J., Creación de un portal con PHP y MySQL, RA-MA, S.A. Editorial, Madrid, 2015.
Sahle, P.,A Catalogue of Digital Scholarly Editions, Institut für Dokumentologie und Editorik, Universität zu Köln, Colonia, 2008-..., recurso en línea: http://www.digitale-edition.de/
Sound Directions: Best Practices for Audio Preservation, Indiana University Digital Library Program. http://www.dlib.indiana.edu/projects/sounddirections/papersPresent/index.shtml
S'afegiran referències durant les sessions pels diversos docents.
Gephi (graphs): < https://gephi.org/ >.
Onodo (redes): < https://onodo.org/ >.
Oxygen (Editor XML): < https://www.oxygenxml.com/ >.
R (Lenguaje de programación): < https://www.r-project.org/ >.
RStudio (Entorno para R): < https://posit.co/download/rstudio-desktop/ >.
Stylo (Librería para R): < https://eadh.org/projects/stylo-r-package >.
Timemapper (cronologías, timelines y mapas): < https://timemapper.okfnlabs.org/ >.
Visual Studio Code: < https://code.visualstudio.com/ >.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEMm) Seminaris (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |