Logo UAB

Estratègia Digital i Posicionament de Continguts Periodístics

Codi: 43967 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4316493 Periodisme i Innovació en Continguts Digitals OB 0

Professor/a de contacte

Nom:
Carmina Crusafon Baques
Correu electrònic:
carmina.crusafon@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits


El mòdul demana un coneixement de les principals eines d'ofimàtica i Internet.


Objectius

Aquesta assignatura consisteix en l'estudi de l'estratègia de posicionament en el mercat digital dels productes periodístics. Permet comprendre i analitzar les eines de posicionament digital que beneficien l'exercici del periodisme actualment. Es proposa estudiar tant aquests elements d'estratègia digital com els professionals que s'han incorporat als mitjans a causa de les noves necessitats derivades dels canvis en la professió periodística, com els community managers i especialistes en la participació de l'audiència.


Competències

  • Adaptar-se a noves situacions, tenir capacitat de lideratge i iniciativa mantenint la creativitat.
  • Aplicar les eines de gestió, anàlisi, organització i planificació de la informació d'acord amb objectius i projectes informatius específics.
  • Comprendre i analitzar les tendències i les dinàmiques del canvi en l'ecosistema comunicatiu, informatiu i regulador de l'empresa periodística del segle XXI.
  • Dissenyar, crear i desenvolupar estratègies digitals orientades al posicionament de continguts periodístics.
  • Dissenyar, crear, desenvolupar i avaluar projectes d'innovació i investigació en l'àmbit del periodisme i la comunicació digital.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants sàpiguin aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprendre conceptes, teories i models aplicables a la innovació i a les dinàmiques de producció de projectes periodístics.
  2. Comprendre críticament el canvi en el model de consum de la informació periodística, identificant tendències temàtiques i mercats informatius.
  3. Comprendre i distingir la tecnologia i els models d'innovació en els projectes i productes periodístics per proposar solucions pràctiques a problemes concrets relacionats amb la seva professió.
  4. Demostrar coneixements i saber utilitzar eines de recerca que promoguin l'adquisició, de manera autònoma, de nous aprenentatges útils per a la resolució d'un problema de recerca.
  5. Demostrar coneixements sobre l'entorn mediàtic, l'evolució i les tendències dels mitjans digitals.
  6. Fer anàlisis crítiques de documentació i d'informació a partir de casos d'estudi plantejats.
  7. Interpretar i utilitzar de manera creativa les noves formes de narració en l'entorn digital aplicades a les històries informatives.
  8. Introduir elements innovadors lligats a les tendències de producció periodística actuals dins de laboratoris de producció periodística.
  9. Introduir i aplicar els processos de planificació i gestió documental dins de la rutina d'una producció periodística de qualitat.
  10. Prendre decisions creatives i responsables de manera autònoma conformes al desenvolupament i a l'entorn del seu treball.
  11. Projectar la realització de diferents productes periodístics a partir de la identificació clara d'un entorn, un context i un públic específics.
  12. Promoure iniciatives creatives per trobar nous espais i productes que es vinculin amb les tendències del mercat informatiu.
  13. Proposar a la institució receptora estratègies i productes relacionats amb les tendències i dinàmiques de l'empresa periodística.
  14. Seleccionar críticament i aplicar tendències noves de narració digital dins d'un entorn de producció periodística.

Continguts

1. Disseny i creació d'un pla de posicionament digital

  • Màrqueting i estratègia digital
  • Analítica web
  • Business intelligence

2. Posicionament i motors de cerca

  • Posicionament en cercadors
  • Continguts adaptats per a SEO

3. Estratègia de mitjans socials

  • Adaptabilitat del missatge al distribuïdor dels continguts digitals.
  • Anàlisi dels requisits dels canals de difusió

4. Audiència activa i participació

  • Anàlisi del consum en línia
  • Característiques del nou consum
  • Polimediació i multitasking
  • El feedback i el contingut generat per l'usuari

5. Sistema de mesura d'audiències

  • Empreses i institucions
  • Sistemes d'acreditació i transparència
  • Incidència en el mercat publicitari i en les relacions públiques

 

El contingut d'aquesta assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura.

Es penjarà també al Campus Virtual la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Pràctiques i seminaris 25 1 5, 10, 14, 3, 1, 4
Tipus: Supervisades      
Estudi de casos 10 0,4 6, 12, 2
Tutories 10 0,4 7, 10, 8, 12, 3
Tipus: Autònomes      
Treballs, informes i lectures 45 1,8 7, 5, 10, 8, 6, 11, 12, 2, 1, 4

La base de la metodologia docent serà aconseguir un aprenentatge autònom per part dels alumnes. L'activitat acadèmica tutelada pel professor, amb una participació constant i activa de l'alumne, permetrà que aquest assumeixi les competències genèriques i específiques que es plantegen en la matèria, aconseguint, d'aquesta manera, complir amb els objectius formulats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament treballs 40 12 0,48 5, 10, 9, 14, 6, 11, 12, 13, 2, 1
Presentació oral 20 12 0,48 7, 10, 8, 6, 12, 2, 3
Prova continguts 20 12 0,48 7, 5, 10, 8, 6, 11, 12, 2, 1, 4
Pràctiques aula 20 24 0,96 5, 10, 14, 3, 1, 4

L'assignatura consta de les següents activitats d'avaluació:

- Activitat A, Prova de continguts, amb un 20% sobre la qualificació final.

- Activitat B, Pràctiques d'aula, amb un 20% sobre la qualificació final.

- Activitat C, Debats i anàlisi de casos, amb un 20% sobre la qualificació final.

- Activitat D, Treball de curs, amb un 40% sobre la qualificació final.

 

Per poder aprovar l'assignatura, cal treure una nota mínima de 5 en les activitats A, B, C i D.

Aspectes a considerar:

  • Per superar l'assignatura s'hauran de fer totes les proves avaluables en ser una avaluació contínua. En el cas excepcional i sempre després de comentar la situació amb l'equip docent de l'assignatura, es podrà treballar amb un sistema diferent d'avaluació.
  • En el cas que l'alumne no es presenti a la meitat de les proves es considerarà com a no presentat.
  • En cada part s'ha de tenir, com a mínim, l'equivalent a un cinc.
  • L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
  • Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota mitjana de 3,5.
  • Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són els debats i anàlisi de casos.
  • En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi que consistirà en un examen teòric-pràctic.
  • La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
  • L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació.
  • En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.

 

IMPORTANT: En cas que alguna circusntancia especial impedís la docència 100% presencial, la nova alternativa (virtual, semipresencial o una altra) inclouria el mateix temari i un sistema d'avaluació igual o equivalent a el d'aquesta guia docent.


Bibliografia

 

  • Alvarez Vásquez, H. S., & Villafana Del Rosario, N. L. (2020). La caja del emprendedor: estrategia periodística sobre emprendimiento y finanzas personales para mercado negro.
  • Aparici, Roberto; García-Marín, David (2018). Prosumidores y emirecs: Análisis de dos teorías enfrentadas. Comunicar, 55(26). Doi: https://doi.org/10.3916/C55-2018-07 
  • Bessi, Alessandro (2016). “Personality traits and echo chambers of Facebook”. Computers in Human Behaviour. 65 319-324.Cabrera, M.A. (Coord) (2010). Evolución tecnológica y cibermedios. Zamora: Comunicación Social.
  • Carniel, Ricardo; Tejedor Calvo, Santiago (Dir.) (2019). Diccionario básico de estrategia digital y posicionamiento de contenidos. Bellaterra: UAB. 
  • Domínguez, Eva (2012). Periodismo inmersivo: Fundamentos para una forma periodística basada en la interfaz y la acción. Tesis doctoral. Universitat Ramón Llull, Barcelona.
  • Domínguez, M. T., & Ollero, J. (2018). Estrategias de comunicación periodística para publicar en Redes Sociales desde la prensa local: Plan de Acción deGrupo Joly. Hipertext. net, (16), 68-77.
  • Jaraba, Gabriel (2014). Periodismo en internet. Barcelona, RobinBook. 
  • Larrondo Ureta, Ainara (2016). El relato transmedia y su significación en el periodismo. Una aproximación conceptual y práctica. Trípodos, (38), 31-47.
  • Lopezosa, C., Trillo-Domínguez, M., CODINA BONILLA, L. L. U. I. S., & Cabrera, M. (2021). El SEO en la empresa periodística: percepciones y elementos clave para su adopción en las redacciones. Revista latina de comunicación social, (79), 27-45.
  • Mishra, S. (2012). “The impact of information and communication technology in state sovereignty: An analysis of ciberutopian and cyber skepticperspectives”. Boston: Tufts University.
  • Mioli, Teresa; Nafría, Ismael (2018). Innovadores en el periodismo latinoamericano. https://knightcenter.utexas.edu/books/INNOVADORES_ESPANOL.pdf
  • Newman, Nic (2018). Journalism, Media, and TechnologyTrends and Predictors. Reuters Institute-University of Oxford. http://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2018-01/RISJTrends and Predictions 2018 NN.pdf
  • Nielsen, Rasmus K., y Graves, Lucas (2017): “News you don’t believe”: Audience perspectives on fake news. Reuters Institute for the Study of Journalism. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2017-10/Nielsen%26Graves_factsheet_1710v3_FINAL_download.pdf 
  • Olivares García, F. J., Román-San-Miguel, A., & Méndez Majuelos, M. I. (2022). Las redes sociales como herramientade comunicación periodística. La estrategia de comunicación digital de Volodímir Zelenski durante la guerra de Ucrania. VISUAL REVIEW: International Visual Culture Review/Revista Internacional de Cultura Visual, 9 (Monográfico).
  • Parisier, Eli (2011). The filter bubble: What the internet is hiding from you. London: Penguin.
  • Pérez-Seijo, Sara (2017). El periodismo inmersivo en las televisiones públicas europeas. Universidad Santiago de Compostela.
  • Pérez Tornero, José Manuel; Martín-Pascual, Miguel Ángel; Fernández-García, Núria (2017). #MOJO: Manual de periodismo móvil. Barcelona: Instituto RTVE.
  • Romero-Rodríguez, Luis.; Torres-Toukoumidis, A. (2018). Con la información sí se juega: Los newsgames como narrativas inmersivas transmedias. En
  • Romero-Rodríguez, Luis; Torres-Toukoumidis (Coord.) (2018). Gamificación en Iberoamérica. Experiencias desde la comunicación y la educación. Ecuador: Editorial Abya-Yala, pp.35-44.
  • Rubio-Tamayo, José Luis, Gertrudix, Manuel; García, Francisco (2017). “Immersive Environments and Virtual Reality: Systematic Review and Advances in Communication, Interaction and Simulation”. Multimodal Technologies and Interact, 1(21).
  • Salaverría, Ramón. (2016). “Redefinir al comunicador”. El profesional de la información, 25 (2), pp. 163-167. https://doi.org/10.3145/epi.2016.mar.02
  • Sánchez, J. L. M., Ruiz, M. J. U., & de la Casa, J. M. H. (2019). Innovación periodística y sociedad digital: Una adaptación de los estudios de Periodismo. Revista Latina de Comunicación Social, (74), 1633-1654.
  • S.A (2015). “Digital News Report 2015”. Reuters Institute for the Study of Journalism. University of Oxford. https://www.youtube.com/watch?v=3WMK6OAb_gg
  • Tramullas, Jesús (2016). Hannibal ad portas, o los futuros perfiles profesionales de la información. El profesional de la información, 25 (2), 157-162. doi: https://doi.org/10.3145/epi.2016.mar.01
  • Turkle, Sherry (2015). Reclaiming Conversation: The Power of Talk in a Digital Age.Nueva York: Penguin Press.
  • Tejedor Calvo, Santiago (Dir.) (2019). Herramientas digitales para comunicadores. Bellaterra: UAB. 
  • Tejedor Calvo, Santiago (2007). “Periodismo mashup: Combinación de recursos de la web social con una finalidad ciberperiodística”. En: Revista Anàlisi. Departamento de Periodismo. UAB. Servei de Publicacions. Bellaterra, Barcelona. Nº35.
  • Tejedor Calvo, Santiago (2008).  “Ciberperiodismo y web 2.0: El ciberperiodista como creador de “itinerarios” ciberperiodísticos”. Revista Etcétera. México. 
  • NOTA: Al llarg de el curs es podran recomanar articles o textos de diferents blocs o pàgines que siguin d'interès. 

Programari

Programari bàsic d'ofimàtica, domini de xarxes socials i gestió continguts blogs.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 60 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt