Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4316493 Periodisme i Innovació en Continguts Digitals | OB | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits per a cursar l'assignatura.
TEMA 1: EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES DELS MITJANS DIGITALS
TEMA 2: TECNOLOGIA I MODELS D'INNOVACIÓ EN ELS PROJECTES I PRODUCTES PERIODISTICS
TEMA 3: NOUS PERFILS PROFESSIONALS
TEMA 4: REGULACIÓ I LEGISLACIÓ
El temari oferirà continguts des d'una triple perspectiva: catalana / espanyola, europea i internacional.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aula | 60 | 2,4 | 1, 3, 9, 8, 7, 10, 4, 12 |
Seminaris | 28 | 1,12 | 6, 1, 3, 9, 8, 10, 4, 2, 13, 12 |
Treball autònom | 115 | 4,6 | 6, 1, 3, 9, 8, 7, 10, 11, 4, 2, 13, 12, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 13,5 | 0,54 | 6, 13, 5 |
L'assignatura es desenvoluparà en sessions teoricopràctiques. Les classes magistrals es dedicaran a l'explicació dels conceptes centrals de l'assignatura. Les sessions pràctiques tindran les següents modalitats: anàlisi de cas, seminaris, debats i presentació oral de treballs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Control de continguts | 30 | 2 | 0,08 | 1, 3, 9, 8, 7, 13, 12 |
Presentacions de treballs | 25 | 3,5 | 0,14 | 6, 3, 8, 7, 11, 4, 5 |
Treballs escrits | 45 | 3 | 0,12 | 6, 1, 3, 9, 8, 7, 10, 11, 4, 2, 13, 12, 5 |
El sistema d'avaluació és sumatiu i consta de les següents activitats:
Cal presentar totes les activitats d'avaluació per poder superar l'assignatura. De totes maneres, hi ha un conjunt de circumstàncies que puntualment poden eximir de l'assistència i / o lliurament de treballs amb el justificant corresponent (malaltia, operació quirúrgica, mort d'un familiar, etc.).
Quan no es pot assistir a l'activitat d'avaluació pels motius abans esmentats, l'alumne ha d'informar al professor/a a través d'un correu al Campus Virtual. A causa de la programació docent, no es pot reprogramar l'activitat un altre dia durant el semestre, però l'alumne podrà seguir amb l'avaluació continuada.
Les activitats d'avaluació que no s'hagin pogut realitzar pels motius abans esmentats es podran recuperar al gener de 2024, en una data reservada per a aquest tipus de circumstàncies.
Cal lliurar les activitats durant la data indicada i s'hauran de seguir les indicacions formals que consten cadascuna de les fitxes tècniques. Fora d'aquest termini no es poden acceptar treballs per poder complir amb els terminis de correcció i lliurament de notes.
Les notes de les activitats seran publicades a través del Campus Virtual. Per aclarir dubtes o atendre consultes, cada professor/a establirà un horari de tutoria.
Recuperació:
L'alumnat que suspengui l'assignatura en l'avaluació contínua (resultat de la suma de totes les activitats d'avaluació) podrà optar a presentar-se a una recuperació de l'assignatura, per optar a aconseguir l'aprovat en el curs. La prova de recuperació consistirà en un examen sobre tot el contingut impartit al llarg de les classes de teoria i pràctica. En la prova de recuperació també es podrà preguntar sobre l'actualitat informativa de les temàtiques del curs. L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura serà necessari haver obtingut una nota mitjana mínima de 3,5.
PLAGI: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
SEGONA MATRÍCULA: En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en un control de continguts, resolució d'exercicis pràctics i una prova oral per comentar algun dels temes tractats durant el curs. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. L'estudiant que vol fer aquesta prova de síntesi ho ha de comunicar per escrit a la coordinadora de l'assignatura.
AVALUACIÓ ÚNICA:
El sistema d’avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
A) 50% Prova teòrica sobre el temari de continguts
B) 30% Prova escrita de resolució de 3 casos pràctics.
C) 20% Presentació oral per comentar i argumentar sobre algun de les temes inclosos en el temari de l'assignatura.
La nota de l'avaluació única serà el resultat de les notesde les proves teòrica, escrita i presentació oral.
Les dates de realització d'aquestes proves s'anunciarà al principi de curs a través del calendari de l'assignatura.
RECUPERACIÓ DE L'AVALUACIÓ ÚNICA: Consistirà en una prova de síntesi que incorporarà preguntes test sobre continguts, resolució de casos i una part d'exposició oral. S'hi podran presentar aquells estudiants que s'hagin presentat a les proves de l'avaluació única i hagin obtingut com a mínim un 3'5 en la nota de conjunt de l'assignatura. La data s'anunciarà a l'inici del curs.
ALBARRAN, Alan B. (2019). A Research Agenda for Media Economics. Cheltenham: Elgar.
ALBORNOZ, Luis i GARCÍA LEIVA, Trinidad (eds.) (2017) Diversidad e industria audiovisual. El desafío cultural del siglo XXI, México: Fondo de Cultura Económica.
AVILÉS, José Alberto (2018). Pistas y tendencias sobre la innovación periodística. Elche: Universidad Miguel Hernández (http://mip.umh.es/blog/2018/04/23/nuevo-libro-pistas-tencias-innovacion-periodismo/ )
BREVINI, Benedetta; SWIATEK, Lukasz (2020) Amazon: Understanding a Global Communication Giant. New York: Routledge
CEREZO, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Madrid: Almuzara.
DÖNDERS, Karen (2021). Public service media between theory, rules, and practice. New York: Palgrave Macmillan.
DOYLE, Gillian (2016) Digitization and changing windowing strategies in the television industry: negotiating new windows on the world, Television and New Media, 17(7), p. 629-645.
FERNÁNDEZ-ROVIRA, Cristina y GIRALDO-LUQUE, Santiago (2020). La felicidad privatizada. Monopolios de la información, control social y ficción democrática en el siglo XXI. Editorial UOC
FLEW, Terry; IOSIFIDIS, Petros; i STEEMERS, Jeanette (eds.) (2016) Global media and national policies. The return of the State, Londres: Palgrave Macmillan.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona: Editorial UOC.
GERSHON, Richard A. (2020) Media, Telecommunications and Business Strategy. London: Routledge
HALLIN, Daniel i MANCINI, Paolo (2008). Sistemasde medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
KUENG, Lucy(2021) HEARTS AND MINDS: HARNESSING LEADERSHIP, CULTURE, AND TALENT TO REALLY GO DIGITAL. Oxford: Reuters Oxford Institute. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2020-11/Kueng%20-%20Hearts%20and%20Minds%20FINAL.pdf
(2017). Going Digital A Roadmap for Organizational Transformation. Digital News Report. Oxford: Reuters Oxford Institute. (https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/going-digital-roadmap-organisational-transformation)
(2015) Innovators in Digital News. Bristol: Tauris IB. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/innovators-digital-news
LEE, Micky (2019) Alphabet: The Becoming of Google. London: Routledge.
MANSELL, Robin (2012). Imagining the Internet: Communication, Innovation, and Governance. Oxford: Oxford University Press.
MANSELL, Robin I STEINMUELLER, W. Edward (2020) Advanced Introduction to Platform Economics. Cheltenham: Elgar.
MATEI, Sorin Adam, REBILLARD, Franck, ROCHELANDET, Fabrice (Eds.) (2021). Digital and Social Media Regulation. A Comparative Perspective of the US and Europe. LONDON: Palgrave.
NAFRIA, Ismael (2017). La reinvención de The New York Times. Cómo la“dama gris” del periodismo se está adaptando (con éxito) a la era móvil. (http://www.ismaelnafria.com/nytimes/).
NICHOLS, Randy and MARTINEZ, Gabriela (eds.) (2020) Political Economy of Media Industries. Global Transformations and Challenges. New York: Routledge
OSTERWALDER, Alex & PIGNEUR, Yves (2010). Business Model Generation. Hoboken, New Jersey: Wiley.
PICARD, Robert (2020). Media and Communications Policy Making. New York: Palgrave Macmillan.
RASHIDIAN, Nushin; Pete Brown, and Elizabeth Hansen — with Emily Bell, Jonathan Albright, and Abigail Hartstone (2018). Friend and Foe: The Platform Press at the Heart of Journalism. New York: Tow Center – Columbia University. (https://www.cjr.org/tow_center_reports/the-platform-press-at-the-heart-of-journalism.php/#executive-summary
REUTERS OXFORD INSTITUTE (2023) Digital News Report 2023. Oxford: Reuters Institute. (http://www.digitalnewsreport.org/)
(2017) The Global Expansion of Digital-Born News Media (https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/global-expansion-digital-born-news-media).
SHEN, Hong (2021) Alibaba: Infrastructuring Global China. London: Routledge.
TANG, Min (2020) Tencent: The Political Economy of China’s Surging Internet Giant. London: Routledge
TÚÑEZ-LÓPEZ, Miguel; CAMPOS-FREIRE, Francisco; y RODRÍGUEZ-CASTRO, Marta (Eds.) (2021). The values of public service media in the Internet society. London: Palgrave Macmillan.
TURKLE, Sherry (2019). En defensa de la conversación. El poder de la conversación en la era digital. Barcelona: Ático de los libros.
VAN KRANENBURG, Hans (Editor) (2017). Innovation Policies in the European News Media Industry A Comparative Study. London: Springer.
ZALLO, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder, Barcelona: Gedisa.
No hi ha programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 60 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |