Logo UAB

Relacions Unió Europea- Xina

Codi: 42662 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4313666 Unió Europea-Xina: Cultura i Economia OB 0

Professor/a de contacte

Nom:
Nilda Nora Sainz Gsell
Correu electrònic:
nora.sainz@uab.cat

Equip docent

Nilda Nora Sainz Gsell
(Extern) Federico Guerrero
(Extern) José García Cano
(Extern) Lluc López i Vidal

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Haver cursat el Mòdul I


Objectius

Mitjançant un sistema pedagògic gradatiu que val del més genèric al més específic, el present mòdul pretén introduir als estudiants en la diversitat i complexitat de les relacions polítiques, econòmiques i empresarials entre la UE i la Xina. D'aquesta manera, el contingut del mòdul es divideix en dues parts: una primera part que contextualitza a l'alumne amb les relacions polítiques entre la UE i la Xina, mentre que la segona es centra en les relacions jurídico-mercantils entre ambdós actors.

Així, mitjançant la primera part (formada per 3 assignatures diferents, però relacionades entre si), en primer lloc se li ofereixen a l'alumne uns coneixements bàsics de l'àmbit de les Relacions Internacionals (sistema internacional, actors, potències, etc.), els quals són necessaris per entendre la inserció de la Xina i la UE al sistema internacional, així com per entendre les seves relacions mútues i amb d'altres actors. Posteriorment, l'alumne és introduït a l'àmbit de la UE amb l'objectiu de que assumeixi unes nocions bàsiques per entendre la complexitat institucional i política d'aquest actor internacional sui generis: no solament s'expliquen la gènesi i evolució del projecte europeu, sinó també quines són les seves principals institucions, el seu funcionament i els seus mecanismes de presa de decisions. A partir d'aquest punt, l'alumne s'aproxima a la UE com a potència internacional mitjançant l'estudi de la seva acció exterior: això li permet, al seu torn, assolir tres objectius: (1) l'anàlisi de les relacions UE-Xina a través de la seva agenda política, econòmica i de seguretat; (2) identificar els punts de cooperació i conflicte entre la UE i la Xina a l'hora d'establir relacions amb diferents regions com Amèrica Llatina, Àsia Central i Sud-est Asiàtic i (3) comparar les postures i visions de la UE, la Xina i els Estats Units respecte al funcionament del sistema internacional en base a diferents temes de l'agenda internacional (sobirania, drets humans, medi ambient, etc.)

A la segona part (relacions jurídico-mercantils) s'introdueix a l'alumne en els conceptes bàsics relacionats amb els sistemes jurídics espanyol i xinés (Constitució, codi civil, personalitat jurídica, etc.) per posteriorment endinsar-se en l'àmbit mercantil d'ambdós països (amb especial incidència en la figura de l'empresa) i realitzar un petit estudi comparatiu, facilitant així elements pràctics pel futur desenvolupament professional dels alumnes en l'àmbit comercial entre ambdós països. 


Competències

  • Aplicar diferents models teòrics a l'anàlisi de discursos complexos (polítics, socials, econòmics, empresarials i culturals) des d'una perspectiva intercontinental i intercultural.
  • Comparar i analitzar les estructures polítiques, institucionals i legislatives de la Unió Europea i la Xina actuals comprenent la seva evolució i desenvolupament al segle XXI.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Realitzar aportacions creatives i originals en àmbits diferents, demostrant una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar en equip en entorns interdisciplinaris i multiculturals.

Resultats d'aprenentatge

  1. Distingir les diferències entre les estructures polítiques, institucionals i legislatives de la Unió Europea i la Xina.
  2. Fer aportacions creatives i originals en àmbits diferents, demostrant una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres.
  3. Fer propostes innovadores als problemes i conflictes polítics i institucionals en les relacions institucionals entre la Unió Europea i la Xina.
  4. Identificar els actors principals de les institucions rellevants per a les relacions entre les dues regions.
  5. Identificar els llenguatges dels actors polítics i socials en les relacions bilaterals entre les dues regions.
  6. Interpretar i comprendre'n l'evolució i el desenvolupament polític i social al segle XXI.
  7. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  8. Reconèixer i aplicar diferents models teòrics a casos concrets en l'àmbit de les relacions institucionals entre les dues regions.
  9. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  10. Treballar en equip en entorns interdisciplinaris i multiculturals.

Continguts

Els continguts del present mòdul es desenvolupen a través de 4 assignatures, agrupades en dos apartats o seccions:

 

1)     Relacions polítiques entre la UE i la Xina

Xina com a potència internacional: introducció als conceptes bàsics del sistema internacional (Dra. Nora Sainz Gsell - 2 ECTS)

Introducció a la UE i a la seva Acció Exterior (Federico Guerrero - 4 ECTS)

Relacions diplomàtiques entre la UE i la Xina (Dr. Lluc Vidal - 2 ECTS)

 

2)     Relacions jurídico-mercantils entre la UE i la Xina

Estudi comparatiu del sistema jurídico-mercantil UE-Xina (José García Cano - 4 ECTS)

 

A continuació s'expliciten i desenvolupen els continguts de cada assignatura.

 

Xina com a potencia internacional: introducció als conceptes bàsics del sistema internacional (Dra. Nora Sainz Gsell)

1. Introducció al sistema internacional: conceptes bàsics (actors, estructures, dinàmiques i institucions)

  • Conceptes bàsics, en tant que instruments d'anàlisi, de las Relacions Internacionals i les característiques de la societat internacional
  • Els actors de la societat internacional (Estats-potències, jerarquia i organitzacions intergovernamentals).

2. La República Popular de la Xina al sistema internacional.

  • Anàlisi de la política exterior xinesa: evolució dels principis, del discurs, de la política, de les estratègies i de l'agenda de la política exterior xinesa

3. La política de la Xina cap a América Llatina i Àsia Central:

  • Estratègies (política i econòmica) que la UE i Xina -cadascuna per separat- porten a terme cap a Amèrica Llatina i Àsia Central. Possibles complementarietats i incompatibilitats entre aquestes estratègies

  

Introducció a la UE i la seva Acció Exterior (Federico Guerrero)

 1. Introducció a la UE

  • Procés històric de la seva creació
  • Sistema institucional i mecanisme de presa de decisions
  • Competències

2. L'Acció Exterior de la UE

  • Presentació de l'Acció Exterior de la UE (Política Exterior i de Seguretat Comuna, Política Comercial, Política de Cooperació al Desenvolupament)
  • Conformació i evolució històrica de la política exterior de la UE (PESC/PCSD)
  • Objectius, instruments i dimensions de la PESC, incloent l'Estratègia Global de la UE

3. La UE en un món multipolar

  • Comparació de les similituds i diferències de l'acció exterior de la Xina, els Estats Units i la UE

  

Relacions diplomàtiques entre la UE i la Xina (Dr. Lluc Vidal López)

1. Introducció a les relacions entre la UE i la Xina

  • Introducció a l'ordre regional de post-Guerra Freda: un mòn multipolar?
  • Principals característiques de les relacions entre la UE i la Xina
  • Estudi del desenvolupament de les seves relacions en els àmbits de la seguretat, l'economia i la política

2. Cas d'estudi: el principi de la Responsabilitat de Protegir: una visió europea i una visió xinesa

 

Estudi comparatiu del sistema jurídico-mercantil UE-Xina (José García Cano)

1. Sistemesjurídics

  • Introducció a què es una norma jurídica i el funcionament dels sistemes jurídics (civil law, common law)
  • La Constitució (drets i obligacions dels ciutadans xinesos i espanyols, tant a la Xina com a Espanya)
  • Ressenya històrica del Dret Xinés (Codi Civil Xinés, Constitució i Lleis)
  • Persones físiques i persones jurídiques
  • La representació voluntària i la legal

2. Sistema mercantil

  • Règim econòmic matrimonial tant a Espanya com a la Xina
  • Règim successori en ambdós països i les seves principals diferències
  • El comerç i les seves diferents tipologies
  • L'empresa (tipologia, elements, requisits constitutius, funcionament, administració, deures comptables, dissolució i liquidació)

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 60 2,4 1, 4, 5, 6, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Exercici individual 20 0,8 1, 4, 5, 7, 8, 9
Treball en grup 60 2,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Realització i estudi de lectures bàsiques i complementàries; estudi personal; organització dels apunts i del material del mòdul 96 3,84 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9

La dedicació de l'alumnat a aquest mòdul es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascuna d'elles amb un pes determinat d'hores de treball. Aquesta varietat de formes de treball es materialitza en metodologies diferenciades:

- Activitats dirigides són activitats a l'aula i amb presència del professorat, basant-se en classes magistrals i incloent tant exercicis en els que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del mòdul, l'exposició oral de treballs (ja siguin individuals o en grup) i la realització d'exàmens individuals

- Activitats supervisades són activitats realitzades per l'alumnat fora de l'aula d'acord a un plà de treball dissenyat i avaluat pel professorat. D'aquesta manera, aquí es consideren l'elaboració de diversos treballs en grup i individuals encarregats i dissenyats per cadascuna de les quatre assignatures que composen aquest mòdul

- Activitats autònomes són totes aquelles activitats que l'alumnat realitza pel seu compte: poden ser les lectures bàsiques junt amb les complementàries, l'estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix amb el curs. Aquestes activitats representen la major part del temps de treball dels alumnes dins el mòdul

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a classe 20 54 2,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Exercici individual (un per assignatura) 40 6 0,24 1, 4, 5, 6, 8
Presentació oral treball en grup (un per asignatura) 40 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Les 4 assignatures que composen el present Mòdul s'avaluaran de la següent manera:

 

Xina com a potència internacional: introducció als conceptes bàsics del sistema internacional

  1. Assistència a classe (20% de la nota de l'assignatura)
  2. Treball grupal basat en l'elaboració d'un breu informe relatiu a qüestions de l'actualitat internacional tractades a l'assignatura (40% de la nota de l'assignatura). 
  3. Exercici individual (40% de la nota de l'assignatura)

 

Introducció a la UE i a la seva Acció Exterior

  1. Assistència a classe (20% de la nota de l'assignatura)
  2. Exercici en grup basat en l'elaboració d'un informe sobre l'acció exterior de la UE, Xina i els Estats Units (40% de la nota de l'assignatura).
  3. Exercici individual (40% de la nota de l'assignatura)

 

Relacions diplomàtiques entre la UE i Xina

  1. Assistència a classe (20% de la nota de l'assignatura)
  2. Exercici en grup a realitzar a l'aula amb els continguts tractats a l'assignatura (40% de la nota de l'assignatura)
  3. Exercici individual (40% de la nota de l'assignatura)

 

 Estudi comparatiu del sistema jurídic-mercantil UE-Xina

  1. Assistència a classe (20% de la nota de l'assignatura)
  2. Participació a classe (20% de la nota de l'assignatura)
  3. Treball individual sobre els continguts tractats a l'assignatura (35% de la nota de l'assignatura)
  4. Examen individual (25% de la nota de l'assignatura)

Bibliografia

La biblografia obligatòria a realitzar pel seguiment de les 4 assignatures que composen el present mòdul és la següent:

 

Xina com a potència internacional: introducció als conceptes bàsics del sistema internacional

COX, Michael (2017), “Chapter 4. From the end of the cold war to a new global era?” en BAYLIS, John; SMITH, Steve y OWENS, Patricia (eds.), The Globalization of World Politics. An Introduction to International Relations (Seventh edition), Oxford: Oxford University Press, pp. 68-82.

EUROPEAN PARLIAMENT (2019) “ The EU's new Central Asia strategy” (www.europarl.europa.eu/.../EPRS_BRI(2019)633162_EN.pdf). 

HURRELL, Andrew (2017), “Chapter 5. Rising powers and the emerging global order” en BAYLIS; SMITH y OWENS, op.cit., pp.83-97

NYE Jr, Joseph S. (2003), “Capítulo 1. El coloso estadounidense” en La Paradoja del Poder Norteamericano, Madrid: Taurus, pp.21-69

PEYROUSE, Sébastien (2009) “Central Asia´s Growing Partnership with China”, EUCAM Working Papers, núm 4. (http://www.ceps.eu/system/files/book/2009/12/WP4-EN.pdf)

PEYROUSE, Sébatien (2016) “China: Discussing Sinophilia and Sinophopia in Central Asia” Journal of Eurasian Studies, 7, pp 14-23 

PEYROUSE, Sébastien (2019) “On the (Belt &) Road to Failure? The Challenges of China’s Soft Power Policy in Central Asia (and Beyond), PONARS Eurasia Policy Memo No. 613. http://www.ponarseurasia.org/memo/belt-road-failure-challenges-china-soft-power-central-asia

RODRIGUEZ, Francisco y XU, Jinjing (2015) “¿La cara amable de China? Reflexiones sobre la diplomacia de Beijing”, Observatorio de la Política China, en (http://politica-china.org/wp-content/plugins/download-attachments/includes/download.php?id=858).

SAINZ GSELL, Nora (2013) “Las relaciones  China- América Latina en el actual sistema internacional. Apuntes  sobre política , agenda y cooperación” en ZHOU, Minkang (ed.) El impacto de China en el mundo iberoamericano. Política, economía, sociedad, lengua, cultura y traducción, Barcelona, CERAO, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 243-258

SAINZ GSELL, Nora (2017) “Bilateralismo versus multilateralismos. Las relaciones China, Unión Europea (UE) y América Latina y el Caribe (ALC): discurso, políticas y praxis internacionales”, en MARTINEZ CORTÉS, José I. (coord.) América Latina y el Caribe y China. Relaciones políticas e internacionales 2017, Ciudad de México, UNAM-Fac. de Economía- Centro de Estudios China-México, pp 257-277

SODUPE, Kepa y MOURE, Leire (coords.) (2013), China en el escenario internacional: una aproximación interdisciplinar, Bilbao: Universidad del País Vasco, (pp. 23 a 66 y pp.277 a 310)

YOPO HERRERA, Mladen (2011),  “China y América Latina: una relación positiva con varias interrogantes”, Policy Paper 38, Friederich Ebert Stiftung. (http://library.fes.de/pdf-files/bueros/la-seguridad/08541.pdf).

 

Introducció a la UE i a la seva Acció Exterior

BORCHARDT,   Klaus-Dieter   (2017),   El   ABC   del   Derecho   de   la   Unión   Europea, Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la UE (extractos)

COMISIÓN  EUROPEA  (2014),  Comprender  las  políticas  de  la  Unión  Europea:  Cómo funciona la Unión Europea, Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la UE (leer sólo los apartados de “Parlamento Europeo”, “Comisión Europea”, “Consejo Europeo”y “Consejo de la UE”)

CORBETT, Richard, PETERSON, John and KENEALY, Daniel (2018), “Chapter 3. The EU’s Institutions” in KENEALY, Daniel; PETERSON, Johh and CORBETT, Richard (eds.), The European Union: how does it work? (Fifth Edition), Oxford: Oxford University Press

DINAN, Desmond (2018), “Chapter 2. How did we get here?” in KENEALY, Daniel; PETERSON, Johh and CORBETT, Richard (eds.), op.cit.

GIEGERICH, Bastian (2015), “Chapter 18. Foreign and Security Policy. Civilian Power Europe  and  American  Leadership”,  en  WALLACE,  Helene;  POLLACK,  Mark  A.  y YOUNG, Alasdair R. (eds.) Policy-Making in the European Union, Oxford (Seventh edition), Oxford: Oxford University Press, pp. 436-463.

KEUKELEIRE, Stephan and DELREUX, Tom (2014), “Chapter 8. The Common Security and Defence Policy (CSDP)” in The Foreign Policy of the European Union (Second edition), Basingstoke:Palgrave Macmillan, pp.172-196

MARTÍNEZ CAVERO, Pedro (2013), “Cap.3 Historia de la UE” en SCHRIEWER, Klaus y CAYUELA, Salvador (eds.), Europa a un paso. Material Didáctico, Murcia: Isabor, http://www.catedrajeanmonnet.eu/Publicaciones/Publikationen%20-%20Europa%20a%20un%20paso%20-%20capitulos/Europa%20a%20un%20paso%20-%20cap%2003%20-%20historia%20de%20la%20UE.pdf

SMITH, Michael E. (2017), “Chapter 8.  Implementation: Making the European Union’s International Relations Work” en HILL, Christopher; SMITH, Michael y VANHOONACKER, Sophie (eds.), International Relations and the European Union (Third edition), Oxford: Oxford University Press, pp. 165-185

UNIÓN EUROPEA (2016), Una visión común, una actuación conjunta: una Europea más fuerte - Estrategia global para la política exterior y de seguridad de la Unión Europea, https://europa.eu/globalstrategy/sites/globalstrategy/files/eugs_es_version.pdf

VANHOONACKER, Sophie and POMORSKA, Karolina (2017), “Chapter 5.  The Institutional Framework” en HILL, Christopher; SMITH, Michael y VANHOONACKER, Sophie (eds.), op.cit., pp. 165-185

Website de la UE sobre institucions i organismes de la UE: http://europa.eu/about-eu/institutions-bodies/index_es.htm

 

Relacions diplomàtiques entre la UE i Xina

EU-China Relations Factsheet_ https://eeas.europa.eu/topics/external-investment-plan/34728/eu-china-relations-factsheet_en

CHE, Dingding and HU, Junyang (2019), “Are the European Union and China Systemic Rivals?. The Diplomat, April 8th 2019.  https://thediplomat.com/2019/04/are-the-european-union-and-china-systemic-rivals/

LÓPEZ I VIDAL, Lluc; SERRA, Francesc y SORIANO, Juan Pablo (2014),“Relaciones de la Unión Europea con los socios estratégicos: Estados Unidos, Rusia y China” en BARBÉ, Esther (ed.), La Unión Europea en las Relaciones Internacionales, Madrid: Editorial Ariel, p.239-265.

LÓPEZ I VIDAL, Lluc (2019). “China Contestation of the EU’s Promotion of the Responsibility to Protect: Between Solidarists and Sovereignists” in Elisabeth Johansson-Nogués et al. (Eds.) European Union Contested. Foreign Policy in a New Global Context. London: Springer, 55-74.

REES, Nicholas (2009), “EU-China Relations: Historical and Contemporary Perspectives” en  WIESSALAS, Georg; WILSON, John y TANEJA, Pradeep (eds.) The European Union and China. Interests and Dilemmas European, Amsterdam/Nueva York: Rodopi (Serie European Studies núm. 27), pp. 31-46 

ZHOU, Hong (2016), “An Overview of the China-EU Strategic Partnership (2003–2013)”, en ZHOU, Hong (ed.) China-EU Relations Reassessing the China-EU Comprehensive Strategic Partnership, Beijing: Springer, pp. 3-34.

 

Estudi comparatiu del sistema jurídic-mercantil UE-Xina

España. Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el Código Civil.

España. Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

España. Constitución Española.Publicado en:«BOE» núm. 311, de 29/12/1978.

España. Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital.

Constitución de la República Popular De China. Aprobado en la quinta sesión del quinto Congreso popular y promulgado para su implementaciónpor la proclamación del Congreso Nacional del Puebloel 4 de diciembre de 1982.

China. Ley de Sociedades de la República Popular China. Orden del Presidente de la República Popular China. No. 42

China. Ley de Matrimonio de la República Popular China. Adoptada en la tercerasesión del Quinto Congreso Nacional del Pueblo el 10 de septiembre de 1980 y promulgada por la Orden Nº 9 del Presidente del Comité Permanente del Congreso Nacional del Pueblo.

China. Ley de Sucesión de la República Popular China. Adoptada en la Tercera Sesión del Sexto Congreso Nacional del Pueblo el 10 de abril de 1985 y promulgada por la Orden Nº 24 del Presidente de la República Popular China.

China. Principios generales del derecho civil de la República Popular China. Aprobado en la Cuarta Sesión del Sexto Congreso Nacional del Pueblo el 12 de abril de 1986 y promulgado por Orden Nº 37 del Presidente de la República Popular China.

GONZALEZ INCHAURRAGA, Íñigo (2015), Derecho chino. Una introducciónpara diplomáticos, empresarios y políticos, Ed. Aranzadi, SA

SMITS, Jan M. (2014), Contract law. A comparative introduction, Ed. Edward Elgar Publishing Limite


Programari

No és necessari cap programari especial més enllà de l'us de l'aula Moodle


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 2 Espanyol primer quadrimestre tarda