Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313148 Màrqueting | OB | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
Bloc I : Sociologia del consum (Part A y B)
Bloc II: Psicologia social del consum (Part C y D)
SECCIÓ: SOCIOLOGÍA DEL CONSUM
Part A: Bases sociològiques de l'estudi del consum. (2,5 ects)
1. Gènesi, constitució i estructures de la societat de consum.
- Aspectes històrics, econòmics i socials de la societat de consum.
- Aproximació al desenvolupament històric.
2. Les perspectives teòriques del consum
- El consumidor en la teoria econòmica.
- Simbologia i consum. L’estructuralisme.
- Producció i consum: Processos de treball i pràctiques de consum.
- Desig, identitat i consum. Els teòrics de la “posmodernitat”.
Part B: Perfils socials del consumidor. (2,5 ects)
3. Les classes socials com eix estructurador del consum.
- L'estratificació social.
- Anàlisi de l'impacte en el consum.
4. El gènere com a eix estructurador del consum.
- Identitat i rol de gènere.
- Estudis de gènere.
- Anàlisi de l'impacte del gènere en el consum.
5. El cicle de vida dels individus com a eix estructurador del consum.
- Etapes o fases de la vida d'un individu.
- Estudis cicle de vida.
- Efectes en el consum.
SECCIÓ II: PSICOLOGIA SOCIAL DEL CONSUM.
Part C: Bases psicològiques del consumidor. (2,5 ects)
6. Anàlisi del consumidor.
- La Psicologia Econòmica i les relacions entre psicologia i economia.
- L'enfocament psicosocial: la psicologia social com a disciplina, característiques generals i orientacions principals.
7. El consum com pràxis dominant en la societat global.
- L'entorn de la demanda.
- Les 3 eres de la societatde consum.
- De l'hommo economicus a hommoconsumers.
- Prospectiva. Evolució de l'entorn, previsió i planificació.
- Tendències socials: cicles de tendència.
- Hàbits de consum.
Part D: Processos psicològics del consumidor. (2,5 ects)
8. Les funcions cognitives i els processos psicològics.
- Atenció i percepció.
- Aprenentatge i memòria.
- Motivació, emoció i actitud.
- Pensament.
9. Procés de presa de decisió de compra.
- Decisions intuïtives, emocionals, heurístics i instints.
- L'avaluació del producte.
- La decisió de compra.
- Procés postcompra.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes presencials | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Practiques a classe | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 100 | 4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Es realitzaran classes magistrals i classes pràctiques. Les classes pràctiques versaran sobre comentaris de publicitats, lectures comentades, anàlisis de casos i experiments aplicats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50% | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5 |
Treball pràctic | 50% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 6, 4, 5, 7 |
Normes generals d'avaluació dels mòduls
Aquest mòdul s'estructura en diferents parts que estan a càrrec de diferents professors. La nota final del mòdul consisteix en la mitjana de les notes de cada assignatura o part que formen el mòdul.
Es considera que el mòdul s'ha aprovat si:
1. la nota de cada part del mòdul és superior o igual a 5 (en una escala de 0 a 10) i
2. la nota final del mòdul és major o igual a 5 (en una escala de 0 a 10)
Si el mòdul no està aprovat, la coordinació del màster oferirà a l'estudiant la possibilitat de re-avaluar parts que componen el mòdul que no s'han superat, segons la valoració dels professors dels mòduls i de la coordinació. Si l'estudiant aprova la reavaluació la nota màxima que s'obtindrà en la part reavaluada serà de 5.
El calendari de les reavaluacions es farà públic juntament amb la llista de notes del mòdul.
La nota de cada part del mòdul
L'alumne tindrà una nota de No Avaluat si no assisteix com a mínim al 80% de les classes presencials (es portarà un control amb un full de signatures) o si no realitza almenys el 50 de les activitats d'avaluació continuada. Cada professor especificarà en aquesta guia la manera en la qual avaluarà els estudiants. Si no s'especifica en la guia, aquestes normes d'avaluació es lliuraran el primer dia de classe per escrit.
Es realitzarà treballs pràctics que seràn tutoritzats pel professorat. Així mateix es realizarà una prova escrita amb dues parts, cadascuna referida a un dels dos blocs del modul.
Especificament, la avaluació final del mòdul es basa en els seguentscriteris:
- Projecte (50%): Aquest criteri es configura amb quatre entregues de 12,5% cadascuna (dues en Bloc I -sociologia del consum- 25% i dues en Bloc II -psicologia del consum-25%).
- Exàmens (50%): Aquest criteri es configura amb dues proves de 25% cadascuna (una de 25% en Bloc I -sociologia del consum i una de 25% en Bloc II -psicologia del consum
Prova d'Avaluació Única
Es realitzarà un examen escrit, que constarà de dues parts cadascuna referida a un dels dos blocs dels que consta el mòdul.
Cada part de l'examen tindrà una avaluació, que equivaldrà al 50% de la nota. I haura d'estar aprovada per a poder fer la mitjana de les dues parts.
La presencia del estudiant és obligatòria el dia que es realitzi l'avaluació única. La data serà la mateixa que la de l'examen final que consta en el calendari d'avaluacions publicat per la Facultat d'Economia i Empresa.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada, es a dir la repetició de la prova.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per l'avaluació continuada.
BLOC I : SOCIOLOGIA DEL CONSUM (PART A i B)
ALONSO L.E. FERNADEZ RODRIGUEZ C.J. IBAÑEZ R (2020) Estudios sociales sobre el consumo,Madrid ed CIS.
ALONSO L. E. (2005), La era del consumo. Madrid, Siglo XXI
ALONSO L .E. (2009), Prácticas económicas y economía delas prácticas. Crítica del posmodernismo liberal, Madrid, Ed Catarata
ALONSO L. E., CONDE F. (1994), Historia del consumo en España: Una aproximación a sus orígenes y primer desarrollo, Madrid, Debate
ALONSO L. E., CALLEJO J. (1994) “ Consumo e individualismo metodológico: Una perspectiva crítica” a Política y Sociedad, 16 pp111-134
ALONSO L. E. (1989), ‘Proceso de trabajo y objeto de consumo. Apuntes para un análisis de su evolución conjunta’, Sociología del Trabajo, 8, pp.59-80 .
ANDRES ORIZO F. (1977), Las bases sociales del consumo en España, Madrid, Confed. Española de Cajas de Ahorro.
BARBETA M. (2023) " La plataformización del consumo: algoritmos y dessimbolizción" Revista Española de Sociologia 32(3) a 172.
BARTHES R. (1980), Mitologías, Madrid, Siglo XXI.
BAUDRILLARD J. (1969), El sistema de los objetos, Madrid, Siglo XXI.
BAUDRILLARD J. (1987), Crítica de la economía política del signo, Madrid,Siglo XXI.
BAUMAN Z. (2007), Vida de consumo, Madrid, Fondo de Cultura Económica
BENERÍA L. (1981), ‘Reproducción, producción y división social del trabajo’, Mientras Tanto, 6, Barcelona.
BOCOCK R. (1993), El consumo, Madrid, Talasa Ediciones
BORRÀS CATALÀ V. (1998) El consumo, un análisis sociologico. Barcelona, Cedecs.
BORRAS V. (2007), “Las desigualdades en el consumo a traves del género” RES nº8 pp139-156.
BOURDIEU P. (1991), La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Altea, Taurus Humanidades
CONDE F. ALONSO L.E. (1996)“Crisis y transformación de las sociedades de consumo: de los modelos nacionales al modelo glocal”a Estudios sobre Consumo nº36, pp 13-27
CASTELL R. (1995) “De la exclusión como estado a la vulnerabilidad como proceso” a Archipielago nº21 pp 27-36
CASTELLS M. (1997) La era de la información. Economía, Sociedad y Cultura. Vol I La sociedad red. Alianza. Madrid.
CASTILLO CASTILLO J. (1987), Sociedad de consumo a la española, Madrid, Eudema Actualidad.
CASTILLO CASTILLO J. (1988), ‘La singular sociología de Thorstein Veblen: el caso de la condición femenina’, REIS, 43, pp. 7-22.
DOBB M. (1975) Teoría del valor y de la distribución. Ideología y teoría económica. Buenos Aires, Siglo XXI.
DURAN Mª A. (1988), De puertas adentro. Madrid, Instituto de la Mujer.
FEATHERSTONE M. (1992), Consumer Culture and Postmodernism, London, Sage.
GALBRAITH J. K. (1992), La Sociedad Opulenta, Barcelona, Ariel
GREEN J.H.A. (1976), La teoría del consumo, Alianza Universidad, Madrid.
GRIGNON C. PASERON J.P.(1992) Lo culto y lo popular. Miserabilismo y populismo en socilogía y en literatura, Madrid, La piqueta.
LEE M. J. (1993), Consumer culture reborn, London, Routledge.
LEONINI L. (1990-91), ‘A che servono le cose? A proposito di due contributi sui consumi’, Quaderni di Sociologia, 29, pp. 168-178.
LIPOVETSKY G. (2007), La felicidad paradójica, Barcelona, Anagrama.
LIPOVETSKY G. (1990), El imperio de lo efímero, Barcelona, Anagrama
MEEK R. (1980) Smith, Marx y después. Diez ensayos sobre el desarrollo del pensamiento económico. Madrid, Siglo XXI.
MARAFIOTI R.(1988), Los significantes del consumo. Semiología, medios masivos y publicidad, Buenos Aires, Biblos
ROCHEFORT R. (1995), La société des consommateurs, Francia, Editions Odile Jacob.
PAHL J. (1990), ‘Housedold speeding, personal speeding and thecontrol of money in marriage’, Sociology, 24, 1, pp. 119-138.
PRETECEILLE E. (1975), ‘Besoins sociaux et socialisation de la consommation’, La pensée, 180, pp. 22-60.
PRETECEILLE E., TERRAIL, J. P. (1986), Capitalism, consumption and needs, Oxford, Basil Blackwell
PRESVELOU C. (1968), Sociologie de la consommation familiale, Paris, Les editions vie ouvrière.
TERRAIL J-P (1975), ‘Production des besoins et besoins de la production’, La pensée, 180, pp. 6-21.
TAYLOR-GOOBY P. (1985), ‘Personal Consumption and Gender’, Sociology, 19, 2, pp. 273-284.
VEBLEN T. (1944), Teoría de la clase ociosa, Mexico, Fondo de Cultura Económica.
BLOC II: PSICOLOGIA SOCIAL DEL CONSUM (PART C i D)
Botella, M.; Domènech, M, et alt. (1999) Psicología social. Barcelona. Barcelona: Editorial UOC.
Descals, A. M. (2006). Comportamiento del consumidor (Vol. 36). Barcelona: Editorial UOC.
Dubois, B.; Rovira, A. (1998) Comportamiento del Consumidor. Comprendiendo al Consumidor. Madrid. Prentice Hall, 2ª Edición.
Gil, A.; Feliu, J. (2004) Psicología económica y del comportamiento del consumidor. Barcelona: Editorial UOC
Hawkins, D.I.; Mothersbaugh, D. L. (2013) Consumer Behavior: Building Marketing Strategy, 12th Edition, McGraw‐Hill Higher Education SOLOMON, M., BAMOSSY, G. & ASKGAARD, S. (2006): Consumer Behaviour: a European Perspective, 3ª Edition, Harlow: Prentice Hall.
Páramo Morales, D. (2004). El Fenómeno de Consumo y el Consumo en Marketing. Convergencia. Revista de Ciencias Sociales, 11(34),221-250.
Peter, J. P., Olson, J. C., Jorge Luis Blanco y Correa Magallanes, Taymani, Y. L., & Nicolesco, J. D. (2006). Comportamiento del consumidor y estrategia demarketing. McGraw-Hill.
Quiñones, C., (2013). Desnudando la mente del consumidor: consumer insights en el marketing. Paidós Empresa.
Quintanilla, I. (2002) Psicología del consumidor. Madrid: Prentice Hill.
Rivas, J. A.; Esteban, I. G. (2010). Comportamiento del consumidor. Decisiones y estrategia de marketing. Madrid: Esic Editorial.
Rivera Camino, J. Arellano Cueva, R. y Molero Ayala, V. (2009). Conducta del consumidor. Estrategias y tácticas aplicadas al marketing. Segunda Edición. Madrid: ESIC.
Schiffman, L.G.; Kanuk, L.L. (2005) Comportamiento del Consumidor. Madrid: Pearson.
Thaler, R. H., 2018, “Economía del comportamiento: pasado, presente y futuro”. Revista de Economía Institucional, 20(38), 9-43. https://doi.org/10.18601/01245996. v20n38.02 Thaler, R., 2015, Todo lo que he aprendido con la psicología económica. Deusto S.A. Ediciones.
Torres J. (2004) Consumo, luego existo. Poder, mercado y publicidad, Barcelona: Icaria
Zaltman, G. (2004). Como piensan los consumidores. 1ª edición. Ediciones Empresa Activa: Madrid.
En cas necessari es farà servir el Teams
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 30 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |