Cartografia Digital
Codi: 106867 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504611 Arqueologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Cristobal Rosselló
- Correu electrònic:
- jordi.cristobal@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'assignatura no té cap prerequisit específic, a part d'un mínim coneixement d'eines informàtiques bàsiques (Windows, Excel, Word) a nivell d'usuari.
Objectius
L'arqueologia té per objecte el registre i l'estudi de les societats a través dels seus vestigis materials. Per tant, la cartografia, i en general el tractament d'informació espacial georeferenciada, és un dels instruments bàsics de treball de l'arqueologia, tant per a les tasques inicials de registre i inventari, com per a les posteriors d'interpretació, anàlisi i presentació de resultats.
En aquest context els objectius específics de l'assignatura són tres:
- Proporcionar els coneixements bàsics per a la comprensió i ús de la representació cartogràfica, en els seus aspectes fonamentals: mesurament; posicionament; representació a escala; objecte de la representació cartogràfica (variable segons propòsit); concepció i ús de la informació objecte de representació; suport material de la informació (les dades cartogràfiques) i productes o documents (mapes) derivats de presentació de la informació. En particular, en el context de l'arqueologia, a través dels diferents tipus (propòsits) de mapes i escales que sol emprar.
- Proporcionar els coneixements tècnics i habilitats pràctiques específiques per a la producció de dades cartogràfiques, per mitjans digitals, per als usos més habituals de la cartografia en el camp de l'arqueologia (prospecció, situació, inventari, interpretació, visió territorial o de paisatge). Inclou l'obtenció de les dades (al camp, per mitjà de GPS o estació total, o al gabinet, per mitjà de digitalització, a partir d'imatges, d'altres fonts de dades cartogràfiques digitals o analògiques o de documentació diversa amb referències geogràfiques), la seva manipulació i estructuració; i l'emmagatzematge en formats digitals.
- Proporcionar els coneixements tècnics i habilitats pràctiques específiques per a l'elaboració de mapes (documents) de presentació per a alguns dels usos més habituals de la cartografia en el camp de l'arqueologia. Comprèn la concepció del mapa (selecció, compilació, simplificació, adaptació de la informació que en constitueix el contingut), la simbolització de la informació per a la seva presentació en forma de mapa seguint principis generals i específics de comunicació visual; i el disseny del document.
Resultats d'aprenentatge
- CM16 (Competència) Aplicar les eines d'anàlisi i gestió de l'espai al disseny metodològic dels treballs d'arqueologia bàsica i aplicada.
- CM17 (Competència) Identificar els processos de construcció dels espais socials (territori i paisatge) en el passat, reconeixent l'empremta antròpica als medis naturals, per a integrar-los a les explicacions del passat.
- KM26 (Coneixement) Reconèixer les aportacions de l'arquitectura, la geografia, la geologia i les disciplines del paleoambient, així com els recursos SIG i els desenvolupaments informàtics de bases de dades, per a un desenvolupament integral de l'arqueologia.
- KM27 (Coneixement) Identificar arqueològicament la plasmació a l'espai dels processos històrics i socials integrant una perspectiva espacial d'anàlisi a diverses escales, des de l'àmbit regional fins a l'intern a l'assentament.
- SM26 (Habilitat) Analitzar les societats del passat a partir de la comprensió del patró de dispersió i ubicació espacial de les restes arqueològiques.
- SM27 (Habilitat) Demostrar el potencial patrimonial i científic d'espais arqueològics, a escala d'assentament i a escala regional o de paisatge cultural.
- SM28 (Habilitat) Aplicar els recursos cartogràfics, lidar, SIG i de geobases de dades per a la representació i la gestió d'informació arqueològica, així com la divulgació del patrimoni.
- SM29 (Habilitat) Utilitzar les geobases de dades i els recursos SIG en el treball de camp en arqueologia, així com en l'estudi dels materials i dels contextos arqueològics.
Continguts
Bloc de coneixements bàsics: Comprensió i ús de la representació cartogràfica (30%)
- Objecte de la cartografia.
- Geodèsia i sistemes de referència geogràfica.
- Projeccions cartogràfiques i sistemes de coordenades.
Bloc de coneixements operatius I: Producció de dades cartogràfiques digitals (40 %)
- Representació digital de la informació cartogràfica.
- Mètodes de producció, fonts d'informació cartogràfica.
- Processament digital d'imatges.
- Digitalització, estructuració i transformació de dades cartogràfiques digitals.
Bloc de coneixements operatius II: Elaboració de mapes de presentació (30 %)
- Compilació cartogràfica.
- Simbolització cartogràfica.
- Disseny cartogràfic.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició de conceptes bàsics | 15 | 0,6 | CM16, KM26, SM27, SM28, SM29 |
| Realització de pràctiques guiades en aula d'informàtica | 25 | 1 | CM16, CM17, KM26, KM27, SM26, SM27, SM28, SM29 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Resolució de tasques de captació de dades a les sortides de camp | 10 | 0,4 | CM16, SM28, SM29 |
| Resolució supervisada de pràctiques en aula d'informàtica | 10 | 0,4 | CM16, SM27, SM28, SM29 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi d'apunts i resolució de qüestionaris teòrics | 28 | 1,12 | CM16, CM17, KM26, KM27, SM26, SM27, SM28, SM29 |
Els coneixements teòrics s'introdueixen i es reforcen a través de l'exposició sintètica dels continguts a classe per part del professor i es desenvolupen per mitjà del treball autònom de l'alumne/a consistent en l'estudi dels materials específics de l'assignatura (apunts dels temes), disponibles en el Campus Virtual de la UAB, i de materials generals (bibliografia i referències a documents digitals i recursos web).
Els coneixements operatius (tècnics) i instrumentals (maneig dels programes informàtics) es desenvolupen a través d'un conjunt de pràctiques guiades realitzades en temps de classe o de forma autònoma.
Per a cada tema es realitzaran en temps de classe 1-2 pràctiques d'assimilació dels coneixements teòrics o d'aprenentatge dels coneixements operatius, a raó d'una pràctica setmanal (aproximadament). A més, al llarg del curs l'alumne/a realitzarà de forma autònoma, amb el suport del professor, 5 pràctiques d'aplicació de coneixements i tècniques. Les pràctiques realitzades a classe no s'hauran de lliurar ni seran avaluables. Les pràctiques realitzades de forma autònoma s'hauran de lliurar i seran avaluables.
El desenvolupament de les pràctiques d'obtenció de dades al camp comporta la realització de dues sortides de camp obligatòries, destinades respectivament a l'ús de receptors de GPS i d'estacions totals, a efectuar en horari de matí (en principi en el matí sense docència programada al curs) aproximadament al mes d'abril (segons calendari). La data exacta de les sortides de camp s'anunciaran el primer dia de classe en presentar el calendari del curs.
Tots els materials de l'assignatura (apunts, pràctiques, qüestionaris, documents o dades per a la realització de les pràctiques) estan disponibles en el Campus Virtual de la UAB.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final ordinari | 50 | 2 | 0,08 | CM16, CM17, KM26, KM27, SM26, SM27, SM28, SM29 |
| Realització autònoma de pràctiques avaluables i qüestionaris teòrics | 50 | 60 | 2,4 | CM16, CM17, KM26, KM27, SM26, SM27, SM28, SM29 |
Avaluació continuada:
L'avaluació continuada de l'aprenentatge es basa en els resultats de les pràctiques (mapes, dades, resultats de càlcul, etc.) realitzades de forma autònoma (5 pràctiques avaluables al llarg del curs). Les pràctiques s'hauran de lliurar en acabar el termini fixat per a cada pràctica. Les pràctiques no lliurades dins del seu termini es podran lliurar al final del quadrimestre uns dies abans de l'examen ordinari, però en aquest cas puntuaran amb una nota màxima de 5.
Les pràctiques són individuals i obligatòries. La nota mitjana de les pràctiques avaluables, juntament amb la nota mitjana dels qüestionaris de teoria, dóna lloc a la nota de curs. Les pràctiques no són reavaluables.
Les parts teòriques de l'assignatura s'avaluaran també de forma continuada durant el curs per mitjà de qüestionaris al final de cada tema o grup de temes. Aquests qüestionaris es faran presencialment a l'aula, excepte per causes justificades. En cas que la nota mitjana de qüestionaris sigui superior a 5, no caldrà fer la part teòrica de l'examen final. Excepcionalment, una nota de 4 en la mitjana de qüestionaris (o en l’examen teòric si s'escau), permet fer mitjana amb la part de les pràctiques o de l’examen pràctic, però amb el benentès que la mitjana global ha de quedar aprovada.
La nota de curs s'haurà de validar per mitjà d'un examen obligatori al final de l'assignatura, el darrer dia de classe (primera setmana de juny), que constarà d'una part teòrica (35% de la nota d'examen) i d'una part pràctica (65% de la nota d'examen).
Per superar l'assignatura caldrà complir els següents requisits:
- per a poder assistir a l'examen obligatoricaldrà haver lliurat un mínim del 80% de les pràctiques avaluables.
- per a aprovar l'assignatura caldrà aprovar l'examen final o el de reavaluació.
Un cop aprovat l'examen, la nota de l'assignatura serà la més alta de les dues notes obtingudes: nota de curs o nota d'examen, sempre que la diferència entre les dues notes sigui inferior a 2 punts. En cas que la diferència superi els 2 punts, la nota final serà la nota d'examen.
Recuperació:
Un cop acabada l'avaluació ordinària, l'alumne/a tindrà la possibilitat de realitzar un examen de reavaluació dins de les dues setmanes següents, en la data que programi la Facultat. Les condicions per a poder assistir a l'examen de reavaluació seran les mateixes que per a poder assistir a l'examen final (haver lliurat el 80% de les pràctiques avaluables).
Altres consideracions:
NO AVALUATS: En cas que no es faci cap lliurament, no s'assisteixi a cap sessió de laboratori i no es faci cap examen, la nota corresponent serà un "no avaluable". En qualsevol altre cas, els "no presentats" computen com un 0 per al càlcul de la mitjana ponderada que, com a màxim, serà 4,5. És a dir, la participació en alguna activitat avaluada implica que es tinguin en compte els "no presentats" en altres activitats com a zeros.
MATRÍCULES D'HONOR: Les matrícules d'honor es concediran als qui obtinguin una nota superior o igual a 9,5 a cada part, fins al 5%dels matriculats segons ordre descendent de nota final.
REPETIDORS: No hi ha cap tractament diferenciat per a estudiants que repeteixin l'assignatura.
CÒPIES I PLAGIS: Les còpies fan referència a les evidències de que el treballol'examen s'ha fet en part totalment sense contribució intel·lectual de l'autor. En aquesta definició s'hi inclouen també les temptatives provades de còpia en exàmens lliuraments de treballs i les violacions de les normes que n'asseguren l'autoria intel·lectual. Els plagis fan referència als treballs i textos d'altres autors que es fan passar com a propis. Són un delicte contra la propietat intel·lectual. Per evitar incórrer en plagi, citeu les fonts que feu servir a l'hora d'escriure l'informe d'un treball. D'acord amb la normativa de la UAB, tant còpies com plagis o qualsevol intent d'alterar el resultat de l'avaluació, pròpia o aliena -deixant copiar, per exemple, impliquen una nota de la part corresponent (teoria, exercicis pràctics) de 0 i, en aquest cas, un suspès de l'assignatura, sense que això limiti el dret a emprendre accions en contra dels qui hi hagin participat, tant a l'àmbit acadèmic com en el penal. Vegeu documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única
Bibliografia
Manuals generals de cartografia
- Barber, P. (2006) El gran libro de los mapas (edició en castellà). Barcelona: Paidós.
- Dent, B.; Torguson, J. and Hodler, T. (2008) Cartography: Thematic Map Design. 6th edition. Boston: WCB / McGrawHill.
- Joly, F. (1988) La cartografía (edició en castellà). Vilassar de Mar (Barcelona): OikosTau.
- Nunes, J. (2012). Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 551 pp.
- Consultable a http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197
- Rabella, J.M., Panareda, J.M., Ramazzini, G. (2011). Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 417 pp.
- Consultable a http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197
- Robinson, A.H.; Morrison, J.L.; Muehrcke, P.C.; Kimerling, A.J. and Guptill, S.C. (1995) Elements of Cartography. 6th edition. New York: John Wiley and Sons.
- Robinson, A.H.; Morrison, J.L.; Muehrcke, P.C. and Kimerling, A.J. (1987) Elementos de cartografía (edició en castellà de la 5ª edició en anglès). Barcelona: Ediciones Omega.
Manuals de cartografia per a arqueologia
- Chevallier, R. (2000) Lecture du temps dans l'espace: topographie archéologique et historique. Paris: Picard.
- Howard, P. (2006) Archaeological surveying and mapping: recording and depicting the landscape. New York: Routledge.
Manuals de sistemes d'informació geogràfica per a arqueologia
- Conolly, J. and Lake, M. (2006). Geographical Information Systems in Archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.
- Conolly, J. and Lake, M. (2010) Sistemas de información geográfica aplicados a la arqueología. (edició en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Wheatley, D. and Gillings, M. (2002) Spatial technology and archaeology. London: Taylor & Francis.
Programari
Principalment s'usa el programari ArcGIS, però es poden usar altres programaris SIG com QGIS i MiraMon. També cal emprar altres programaris genèrics d'ofimàtica (full de càlcul com MS Excel i processador de textos com MS Word).
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |