Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el perķode d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Anatomia Humana: Neuroanatomia

Codi: 106729 Crčdits: 4
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2502442 Medicina FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Rosa Maria Mirapeix Lucas
Correu electrņnic:
rosa.mirapeix@uab.cat

Equip docent

Ignacio Delgado Martķnez
Jordi Gascón Bayarri
David Cąnovas Vergé

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És convenient que l’estudiant hagi assolit coneixements i competències bàsiques de les assignatures d’anatomia humana que s’imparteixen en el primer curs del grau de medicina, així com les competències bàsiques d’autoaprenentatge i de treball en grup.

 

 


Objectius

L’assignatura d’Anatomia Humana: neuroanatomia és una assignatura del 2n semestre, que es cursa en el segon curs del Grau en Medicina.

Els objectius generals de l’assignatura són:

  • L’estudi de l’organització del sistema nerviós.
  • L’estudi de les estructures anatòmiques del sistema nerviós central i sistema nerviós autònom.

Els objectius formatius generals de l’assignatura són:

  • Aprendre i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica relacionada amb el sistema nerviós.
  • Saber i identificar les diferents estructures anatòmiques que integren el sistema nerviós.
  • Capacitar a l’alumnat per l’aplicació dels coneixements anatòmics en la deducció de patologies i símptomes.
  • Adquirir habilitats pràctiques.

Competčncies

  • Demostrar que comprčn els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el desenvolupament de la malaltia
  • Demostrar que comprčn l'estructura i funció dels aparells i sistemes de l'organisme humą normal en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  • Demostrar que comprčn les cičncies bąsiques i els principis en els que es fonamenten.
  • Demostrar que coneix i comprčn l'anatomia descriptiva i funcional, macro i microscņpica dels diferents aparells i sistemes, aixķ com l'anatomia topogrąfica, la seva correlació amb les exploracions complementąries bąsiques i els mecanismes de desenvolupament.
  • Demostrar que es coneix adequadament la llengua anglesa, tant oralment com per escrit, per poder comunicar-se cientķficament i professionalment amb eficącia.
  • Demostrar un nivell bąsic d'habilitats de recerca.
  • Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crķtic, creatiu i orientat a la recerca.
  • Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tčcniques apreses.
  • Mantenir i actualitzar la seva competčncia professional, prestant una importąncia especial a l'aprenentatge autņnom de nous coneixements i tčcniques i a la motivació per la qualitat.
  • Valorar crķticament i utilitzar les fonts d'informació clķnica i biomčdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientķfica i sanitąria.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els coneixements anatņmics adquirits per produir textos estructurats de revisió.
  2. Cončixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatņmica internacional.
  3. Demostrar que es coneix adequadament la llengua anglesa, tant oralment com per escrit, per poder comunicar-se cientķficament i professionalment amb eficącia.
  4. Demostrar un nivell bąsic d'habilitats de recerca.
  5. Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crķtic, creatiu i orientat a la recerca.
  6. Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos humą en estat de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  7. Descriure els fonaments cientķfics de l'anatomia humana.
  8. Descriure l'organització anatņmica general dels aparells i sistemes del cos humą en estat de salut.
  9. Descriure les estructures anatņmiques, l'organització i la morfogčnesi del sistema cardiovascular, sistema nerviós central i els ņrgans dels sentits.
  10. Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tčcniques apreses.
  11. Explicar la formació del disc embrionari i els seus principals derivats.
  12. Identificar els mecanismes morfogenčtics de les principals alteracions en el desenvolupament del sistema cardiovascular, del sistema nerviós central  i dels ņrgans dels sentits .
  13. Identificar les estructures anatņmiques que conformen el sistema cardiovascular, el sistema nerviós central i els ņrgans dels sentits en estat de salut, mitjanēant la inspecció, la palpació i/o la utilització de mčtodes macroscņpics i diferents tčcniques.
  14. Identificar les estructures anatņmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
  15. Identificar les principals tčcniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
  16. Mantenir i actualitzar la seva competčncia professional, prestant una importąncia especial a l'aprenentatge autņnom de nous coneixements i tčcniques i a la motivació per la qualitat.

Continguts

Tema 1- Introducció al sistema nerviós: Terminologia bàsica. Organització del sistema nerviós. Principals components del sistema nerviós (neurones-neuroglia, neurones aferents-eferents, substància blanca-grisa, nuclis-tractes).

Tema 2- Telencèfal: Morfologia externa dels hemisferis cerebrals (lòbuls, cissures, solcs, circumvolucions, àrees funcionals del còrtex cerebral). Nuclis de la base. Substància blanca telencefàlica (fibres d’associació, comissurals i de projecció). Sistema límbic.

Tema 3- Diencèfal: Generalitats. Tàlem. Hipotàlem. Epitàlem. Subtàlem. Glàndula hipofisària.

Tema 4- Tronc encefàlic: Generalitats. Formació reticular. Mesencèfal, Protuberància i Bulb raquidi: morfologia externa, morfologia interna, talls transversals e importància clínica.

Tema 5- Cerebel: Generalitats. Morfologia externa. Morfologia interna. Connexions.

Tema 6- Medul.la espinal: Generalitats. Morfologia externa. Morfologia interna. Tractes ascendents i descendents. Consideracions clíniques.

Tema 7- Meninges: Generalitats. Meninges encefàliques. Meninges espinals.

Tema 8- Líquid cefaloraquidi i sistema ventricular.

Tema 9- Vascularització del sistema nerviós central: Vascularització arterial (encefàlica i medul·lar). Vascularització venosa (encefàlica i medul·lar).

Tema 10- Sistema nerviós autònom o vegetatiu: Generalitats. Sistema nerviós simpàtic. Sistema nerviós parasimpàtic.

Tema 11- Nervis cranials:Generalitats. Nervis sensorials (n.I- olfactori, n. II-òptic, n.VIII- n.estatoacústic). Nervis oculomotors (n. III-oculomotor, n.IV-troclear, n.VI-abducens). Nervi trigemin (n.V). Nervi facial (n.VII). Altres nervis (n.IX-glossofaringi, n.X-vague, n.XI-accessori, n.XII-hipoglòs).

Classes teòriques: 25 hores.

Pràctiques de laboratori a la sala de dissecció: 4 (2 hores cadascuna).

Seminari d’anatomia clínica: 1 (1,5 hores).

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Tķtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Prąctiques de laboratori (PLAB) 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 13, 14, 15, 16
Seminaris (SEM) 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16
Teoria(TE) 25 1 1, 2, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Tutories 18 0,72 1, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 16
Tipus: Autņnomes      
Estudi personal /lectura d'articles/informes d'interčs 44 1,76 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16

D’acord amb els objectius de l’assignatura, la metodologia docent del curs es basa en les següents activitats:

ACTIVITATS DIRIGIDES

Classes teòriques (25 hores): Exposició sistemàtica del temari de l’assignatura, donant rellevància als conceptes més importants. L'estudiant adquireix els coneixements bàsics de l'assignatura assistint a les classes magistrals i complementant-les amb un estudi personal dels temes explicats.

Pràctiques de laboratori (8 hores): els estudiants assisteixen en grups reduïts a la sala de dissecció per estudiar els diferents continguts temàtics de l'assignatura en preparacions anatòmiques d’espècimens humans i la seva correlació amb tècniques de diagnòstic per imatge (radiologia, tomografia computada, ressonància magnètica, arteriografia, etc.). L’objectiu és consolidar els coneixements adquirits en les classes teòriques, tutories i activitats autònomes.

Seminaris (1,5 hores): Sessions amb un nombre reduït d’estudiants per a la discussió i resolució d’exercicis de caràcter pràctic. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l’estudi personal s’apliquen a la resolució de casos clínics que es plantegen en els seminaris.

ACTIVITATS SUPERVISADES

Tutories: Les tutories es realitzaran de forma personalitzada al despatx del professor (hores a convenir) o per correu electrònic. L’objectiu de les tutories és clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels estudiants. També es poden utilitzarper resoldre els dubtes que l’alumnat tingui sobre la preparació dels seminaris.

ACTIVITATS AUTÒNOMES
Lectura comprensiva de textos i articles. Estudi personal. Realització d’esquemes i resums. Assimilació conceptual dels continguts de l’assignatura. La lectura recomanada de capítols de llibres i d'articles formaran part de la matèria a ser avaluada.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mņdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Tķtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
A) 1er parcial: ķtems d'elecció mśltiple 48% 1,45 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16
B) 2ŗ parcial: avaluació escrita 48% 1,45 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
D) Avaluació continuada: Prova escrita 4% 0,6 0,02 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 16

NOTA: Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única

ALUMNES REPETIDORS:  

NO es guarda la nota de cap bloc d'avaluació d'un any a l'altre.  L'assignatura NO DIFERENCIA entre alumnes repetidors i no repetidors.  Si coincideix una pràctica o seminari amb una activitat docent d'una altre assignatura, segons la normativa de la Facultat de Medicina, l'assignatura del curs més alt ha de canviar el dia de la pràctica o seminari per que l'alumnat pugui assistir a totes les activitats docents de les assignatures matriculades.   NO és l'assignatura del curs inferior la que ha de canviar la seva programació per que l'alumne pugui assistir a les seves activitats docents obligatòries.  

EXAMENS PARCIALS:

Aquesta assignatura programarà 2 exàmens parcials amb un pes cadascun del 48% a la nota final de l’assignatura.  No és necessari presentar-se als exàmens parcials per poder examinar-se a la recuperació.

  • 1er parcial: versarà sobre els continguts (TE, SEM, PLAB).  Serà de tipus TEST.
  • 2n parcial: versarà sobre els continguts (TE, SEM, PLAB). Serà de tipus no TEST (ítems de selecció, preguntes de relacions, preguntes d’assaig, preguntes de resposta curta plantejades sobre preparacions i/o imatges anatòmiques, preguntes Fals/Cert, etc..).  S'utilitzarà com a mínim 2 tipologies d'examen diferents. 

En el moment de la convocatòria d'examen, es detallarà el nºde preguntes i característiques de les mateixes. L'estudiant haurà de treure una nota mínima de 5,00 en cadascuna d'aquestes avaluacions per a no haver-se de presentar a l'examen de recuperació. 

AVALUACIÓ CONTINUADA:

L’avaluació continuada representa un 4% de la nota de l’assignatura. Al finalitzar cada PLAB, l’alumnat haurà de respondre preguntes basades en la identificació d’estructures anatòmiques i dels guions de pràctiques. La nota d’avaluació continuada serà la suma de totes les avaluacions realitzades en cada PLAB al llarg del semestre. La nota d’aquesta avaluació es donarà a final de curs, després d’haver realitzat l’examen de recuperació.  

EXAMEN DE RECUPERACIÓ:

Es podrà recuperar el 1er i el 2n parcial però NO l'avaluació continuada.  Es poden presentar a aquesta avaluació tots els alumnes matriculats a l’assignatura, encara que no hagin assistit a cap activitat docent programada per l’assignatura durant el semestre.  L’alumnat que hagi obtingut una nota mínima de 5,00 en els exàmens parcials no estarà obligat a fer aquesta avaluació de recuperació. 

S’hauran de presentar a l’examen de recuperació:

  • L'alumnat que no hagi aprovat un o dels dos exàmens parcials (només s’haurà de recuperar el parcial amb la nota < 5,00).
  • L'alumnat que no s’hagi presentat a algun examen parcial (només s’haurà de recuperar l’examen parcial al que no s’han presentat).
  • L'alumnat que hagi eliminat matèria però vulgui pujar nota d’un o dels dos parcials. En aquests casos: a) Cal avisar al coordinador/a de l’assignatura com a mínim 1 setmana abans de l’examen de recuperació; b) Tot i que l’alumnat que es presenta a l’examen de recuperació ja tingui l’assignatura aprovada, haurà d’obtenir obligatòriament, una nota mínima de 5,0 a l’examen. En cas contrari, l’estudiant haurà suspès l’assignatura i c) Una vegada l’estudiant treu una nota mínima de 5,0 a l'examen de recuperació, per calcular la nota final d'aquest examen, s’utilitzarà la nota més alta de cadascuna de les parts entre l'examen parcial i l'examen de recuperació.

L’examen de recuperació:  tindrà les mateixes característiques que l'examen parcial.  En el moment de la convocatòria es dirà el nº de preguntes i característiques de les mateixes.  L’alumnat que hagi de recuperar els 2 parcials, recuperarà primer el 1er parcial i després el 2n parcial.  Tindrà doncs la nota de recuperació del 1er parcial i la nota de recuperació del 2n parcial.

NOTA DE L’ASSIGNATURA:

Nota de l’assignatura = Nota 1er parcial (48%) + Nota 2n parcial (48%) + Nota d’avaluació continuada (4%).

Per aprovar l’assignatura és necessari que, després de l’examen de recuperació: 

  • L'alumnat tingui una nota mínima de 5,0 en CADA examen parcial (nota mínima de 5,0 en el primer parcial i nota mínima de 5,0 en el segon parcial).  
  • En el cas de que, l’alumnat obtingui en un parcial una bona nota, però en l’altre parcial la nota sigui inferior a 5,0, la nota de l’estudiant serà de 4,8 punts màxims, tot i que el càlcul ponderat de la nota de l’assignatura sigui superior o igual a 5,0.
  • L’alumnat haurà superat l’assignatura quan obtingui una nota mínima de 5,0.

La nota final de l’assignatura tindrà una expressió numèrica, amb un decimal a l’escala de 0-10 i amb una equivalència qualitativa d’acord amb els criteris de la UAB, de “suspens” (0-4,9), “aprovat” (5,0-6,9), “notable” (7,0-8,9) i “excel·lent” (9,0-10,0).  S’arrodonirà al número sencer més proper quan la nota estigui a una dècima d’un valor que comporti un canvi qualitatiu de qualificació. S’atorgarà matrícula d'honor entre l’alumnat que hagi assolit una qualificació d’excel·lent. El nombre de matrícules adjudicades no pot superar el 5% dels alumnes matriculats a l’assignatura, tal com estableixen les normes acadèmiques de la UAB.

Es considera "estudiant no avaluable", aquell que NO s'ha presentat a cap avaluació (ni parcial ni final).

CONVOCATÒRIES, REVISIONS:

Les convocatòries d’exàmens (dia, hora, aula...) i de revisió de les notes s’anunciaran a través del moodle de la UAB. El procediment de revisió de les proves s’ajustarà a la normativa vigent de la UAB i en tot cas serà de forma individual. El resultat de les activitats d’avaluació es donaran a conèixer a través del moodle de la UAB en el termini prèviament anunciat a través de la convocatòria de l’examen.


Bibliografia

 

Llibres de text (per orde alfabètic)

  • Crossman AR, Neary D. (2019).  Neuroanatomía .  Texto y atlas en color. Elsevier Ed.  Format E-book a la Biblioteca de la UAB
  • Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2021).  Neuroanatomía humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana. Format E-book a la Biblioteca de la UAB
  • Snell. Neuroanatomía clínica. (2019). 8ª edición. Ed. Lippincott Williams & Wilkins Format E-book a la Biblioteca de la UAB

 Atles d'Anatomia (per ordre alfabètic)

  • Gilroy AM et al. (2021). PROMETHEUS Atlas de Anatomía .  4ª ed. Ed. Panamericana: Buenos Aires.  Format E-book a la Biblioteca de la UAB
  • Rohen JW, Yokochi C, Lütjen-Drecoll E (2021).  Atlas de Anatomía Humana.  9ª ed. Ed. Elsevier Science,  Madrid

 Pàgines Web

 

 

 

 


Programari

No cal programari específic-


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Prąctiques de laboratori 101 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 102 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 103 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 104 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 105 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 106 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 107 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 108 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 109 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 110 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 111 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 112 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 113 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 114 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 115 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 116 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 117 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 118 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 119 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 120 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(SEM) Seminaris 101 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 102 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 103 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 104 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 105 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 106 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 107 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 108 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 109 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 110 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 111 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 112 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 113 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 114 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 115 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 116 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 117 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 118 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 119 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 120 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 101 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 102 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 103 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt