Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits, però és necessari haver assolit uns coneixements suficients en bioquímica i biologia molecular.
L’assignatura es programa al primer semestre del tercer curs del Grau de Medicina, quan ja s’han assolit coneixements de biologia, de bioquímica, de fisiologia i d’histologia, i quan s’inicia l’estudi de les bases de la patologia i les principals síndromes; també correspon al primer contacte amb la clínica.
Els objectius formatius de l’assignatura consisteixen en mostrar un panorama general dels medicaments de què es disposa per tractar els diferents símptomes, les grans síndromes i malalties concretes, el seu mecanisme d’acció, els efectes desitjats i indesitjats, així com les possibles interaccions.
El coneixement de les bases farmacològiques, juntament amb el de les bases patològiques de la malaltia, proporcionarà els fonaments per poder comprendre el procés de selecció raonada dels medicaments, durant el període clínic.
Els coneixements teòrics de l’assignatura es complementen amb coneixements pràctics adquirits a partir de seminaris de resolució de casos clínics a partir d'històries de malalts concrets, la resolució dels quals requereix l'ús d'un o més fàrmacs amb uns efectes específics, o bé la retirada d'algun tractament previ.
Introducció a la Farmacologia. Processos d'absorció, distribució, metabolisme i excreció de fàrmacs. Farmacocinètica general. Mecanisme d'acció dels fàrmacs i aspectes matemàtics de la farmacodinàmica. Reaccions adverses, toxicitat farmacològica e interaccions farmacològiques. Fàrmacs biològics, teràpia gènica i teràpia cel·lular. Farmacologia del sistema nerviós autònom, agonistes i antagonistes adrenèrgics. Agonistes i antagonistes colinèrgics. Farmacologia de la placa motora i de l’excitabilitat de membrana. Farmacologia de la inflamació i mediadors cel·lulars. Antiinflamatoris i antireumàtics. Farmacologia del sistema nerviós central. Analgèsics opioides. Farmacologia de l'abús i dependència de drogues. Farmacologia vascular i de la circulació. Farmacologia cardíaca. Farmacologia respiratòria. Farmacologia de la motilitat i de la secreció gastrointestinal. Farmacologia de la sang. Farmacologia renal i de l'aigua plasmàtica. Introducció a la farmacologia del sistema endocrí: farmacologia de l’escorça adrenal i de les hormones sexuals. Farmacologia del tiroides, del metabolisme del calci i de la secreció pancreàtica. Hipolipemiants. Farmacologia del creixement neoplàsic. Principis bàsics de quimioteràpia.
Blocs distributius
A. Aspectes generals sobre la Farmacologia. Definicions. Farmacologia, farmacologia clínica. Fàrmac, medicament, droga i tòxic.
B. Principis de farmacocinètica i farmacodinàmica. Interaccions i reaccions adverses.
C. Farmacologia especial: del sistema nerviós, de la inflamació, de la immunitat, del creixement cel·lular, de l’aparell cardiocirculatori, respiratori, del medi intern, el metabolisme i les hormones, de l’aparell digestiu i farmacologia dels antimicrobians. Farmacologia de les drogues.
Temari
Classes teòriques:
Introducció a la Farmacologia. Farmacocinètica. Processos d'absorció i de distribució de fàrmacs.
Farmacocinètica. Processos de metabolisme i excreció de fàrmacs.
Mecanisme d'acció dels fàrmacs, interaccions fàrmac-receptor i aspectes matemàtics de la farmacodinàmia.
Farmacologia del sistema nerviós autònom: fàrmacs adrenèrgics, antiadrenèrgics, colinèrgics i anticolinèrgics.
Farmacologia de la placa motora i de l’excitabilitat de la membrana.
Farmacologia dels mediadors cel·lulars. Farmacologia dels eicosanoides i de la histamina.
Farmacologia de la inflamació i de la immunitat. Farmacologia del metabolisme de l’àcid úric.
Generalitats de la neurotransmissió del SNC. Transmissió per aminoàcids i pèptids. Fàrmacs opiacis.
Classificació dels fàrmacs que actuen sobre SNC. Anticonvulsivants.
Farmacologia de les vies dopaminèrgiques: antipsicòtics i moviments anòmals.
Farmacologia de les vies serotoninèrgica i adrenèrgica central: antidepressius i psicoestimulants.
Farmacologia vascular i de la circulació.
Farmacologia cardíaca.
Farmacologia del metabolisme del colesterol i les lipoproteïnes.
Farmacologia de la hemostàsia i la trombosi.
Farmacologia renal i de la regulació de volum.
Farmacologia respiratòria.
Farmacologia de l’homeòstasi de la glucosa. Fàrmacs Hipoglucemiants.
Farmacologiade l’escorça suprarenal, glàndula tiroide i de l’homeòstasi mineral òssia.
Farmacologia de la motilitat i de la secreció gastrointestinal.
Farmacologia de la reproducció. Contraceptius i hormones sexuals.
Farmacologia del càncer (I). Fàrmacs que actuen sobre fases del creixement cel·lular.
Farmacologia del càncer (II). Fàrmacs que actuen sobre la transducció de senyals i immunoteràpia.
Farmacologia dels antimicrobians (I).
Farmacologia dels antimicrobians (II).
Farmacologia dels antimicrobians (III).
Seminaris SCC de 120':
Farmacocinètica: conceptes i paràmetres i ajust de dosis
Formes farmacèutiques i vies d’administració
Desenvolupament de medicaments
Reaccions adverses i toxicitat
Drogues i dopatge
Fàrmacs biològics i teràpies avançades
Inventari terapèutic dels pacients: efectes farmacològics, efectes indesitjats i interaccions (I) i (II)
Farmacologia al mitjans de comunicació: neurofàrmacs i fàrmacs oncològics (I) i (II)
Farmacologia als mitjans audiovisuals: de la ficció a la realitat (I) i (II)
Pràctiques de simulació de 120’
Anamnesi farmacològica
Administració de fàrmacs
Seminaris SCC de 60':
Farmacodinàmia
Interaccions farmacològiques
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris de casos clínics (SCC) | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 8, 11, 12, 13, 15, 14, 17 |
Teoria (T) | 26 | 1,04 | 3, 4, 5, 6, 10, 8, 11, 13, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques de simulació | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 9, 10, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 62,5 | 2,5 | 1, 18, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 8, 11, 12, 13, 15, 14, 16, 17 |
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l’assignatura, d’acord amb el pla d’estudis vigent. L’organització final de l’assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d’exàmens, criteris específics d’avaluació i revisió d’exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través dels programes de l’assignatura i el primer dia de classe de cada assignatura a través del professors responsables de l’assignatura a les UDH.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l’assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament responsable: Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia
Responsable de Facultat: Antònia Agustí Escasany
Responsables UDH
UD Vall d’Hebron: Mª Antonieta Agustí Escasany
UD Germans Trias i Pujol: Eva Montané Esteva
UD Sant Pau: Rosa Antonijoan Arbós
UD Parc Taulí: Antoni Vallano Ferraz
Classes teòriques: tipologia TE (grup de matrícula): 26 classes d’1 hora
Seminaris de casos clínics o de solució de problemes i presentació de treballs: tipologia SCC (grups de 20): 2 seminaris d'1 hora, 6 seminaris de 2 hores i 3 seminaris de 4 hores repartits en part I i part II de dues hores cadascuna (total 11 seminaris).
Pràctiques de simulació clínica avançada: tipologia PSCA (12-14 per grup): 2 seminaris de 2 hores
Les activitats formatives de Farmacologia General inclouen classes magistrals, seminaris deresolució de casos clínics i pràctiques de simulació. Aquestes activitats es complementen i permeten adquirir, alhora, coneixements sobre aspectes fonamentals de la Farmacologia i pràctica en la identificació de problemes en un malalt concret que requereixen, o bé l'ús d'un medicaments que produeix un efecte buscat, o bé la retirada d'un tractament que està prenent el malalt i que li provoca un efecte nociu.
Totes les classes magistrals tenen una durada de 60 minuts (50 minuts d'exposició + 10 minuts d'interacció i resolució de dubtes). D'altra banda, els seminaris de casos clínics i pràctiques de simulació tenen una durada que oscil·la entre 60 minuts i 120 minuts, en funció de la complexitat del cas i del grup de medicaments al qual correspongui.
Els seminaris de casos es plantegen a partir d'una història clínica que l'alumnat rebrà amb antelació. La resolució del problema clínic plantejat en la història requerirà una reflexió individual i una posta en comú per tal d'identificar què li passa al malalt, quins efectes farmacològics podrien ajudar a millorar la simptomatologia i descobrir quins medicaments modifiquen aquests efectes. Alguns dels casos corresponen a reaccions adverses provocades per un o més medicaments que requereixen retirar el fàrmac causal, o bé a problemes de càlcul i ajust de dosis. En alguns casos es demanarà l'elaboració d'un inventari terapèutic de pacients i la seva anàlisi posterior (possibles efectes adversos, interaccions farmacològiques, duplicitats...). També es planteja la utilització de simulació per experimentar i resoldre problemes i qüestions pràctiques de l’anamnesi farmacològica i de l’administració de medicaments per lesdiferents vies.
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: quan sigui possible, es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació escrita mitjançant proves objectives | Dos subproves (35% cadascuna) | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 5, 6, 10, 8, 11, 12, 15, 14 |
Avaluació mitjançant casos pràctics, resolució de problemes i pràctiques de simulació | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 18, 2, 3, 4, 5, 7, 6, 9, 10, 8, 11, 12, 13, 15, 14, 16, 17 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única. L'avaluació de l’assignatura constarà de diverses parts, per tal de respectar la distribució entre els coneixements teòrics i pràctics que l’alumne haurà d’adquirir:
1) Prova objectiva de resposta múltiple (test) amb 5 opcions i una sola resposta correcta. Orientativament, hi haurà tres preguntes per cada classe magistral i dues preguntes per cada seminari.
Es farà un primer parcial de resposta multiple (test) que inclourà la matèria de les lliçons teòriques 1 a 13 i dels SCC 1 a 6 (segons el calendari docent de cada UD). Les PSCA 1 i 2 no s'avaluaràn ni durant la simulació ni als parcials ni els exàmens de recuperació. L'alumnat que obtingui una nota igual o superior a 5,0 sobre 10,0, es considerarà alliberat d'aquests temes.
Es farà un segon parcial de resposta múltiple (test) que inclourà la matèria de les lliçons teòriques 14 a 26 i dels SCC 7 a 11 (7, 8, 9 part I i II, 10 part I i II i 11 part I i II) (segons el calendari docent de cada UD). L'alumnat que obtingui una nota igual o superior a 5,0 sobre 10,0, es considerarà alliberat d'aquests temes.
Hi haurà una prova final de recuperació que inclourà la matèria de les lliçons 1 a 26 i dels SCC 1 a 11 (del 9, 10 i 11 parts I i II), i estarà dividida en dues subproves amb preguntes de resposta múltiple (test) que inclouran el mateix contingut teòric i pràctic de seminaris que el primer i segon parcial,respectivament.Tanmateix, hi haurà la possibilitat d'incloue ó d'incorporar a les subproves altres tipus o formats de preguntes (com per exemple preguntes curtes) de manera complementària i opcional, a criteri de la unitat docent. Aquesta opció s'inclourà en el programa específic de l'assignatura a la unitat docent a l'inici de curs.
L'alumnat que hagin alliberat un dels parcials, només haurà d’examinar-se de la subprova que inclogui la matèria no alliberada. Esconsiderà superada la prova de recuperació si s'obté una nota igual o superior a 5,0 sobre 10,0.
Per l'alumnat que s'hagi d’examinar de tota la matèria, la prova es considerarà superada sempre que la nota mitjana de les dues subproves sigui igual o superior a 5,0. ATENCIÓ: per tal de poder fer la mitjana, cal que la nota mínima de les subproves sigui igual o superior a 4,0.
L'alumnat que hagi alliberat els parcials i vulgui pujar nota de tota l’assignatura o d'un dels parcials, podrà fer la prova de recuperació.
La qualificació final de la prova objectiva té un pes del 70% (35% cada subprova) de la nota final de Farmacologia General.
2) Avaluació de la preparació i exposició dels casos clínics, solució de problemes i presentació de treballs dels seminaris.
En acabar cada seminari de casos clínics i solució de problemes es farà una avaluació continuada dels coneixements pràctics i de la participació de l'alumne en l'activitat. Aquesta avaluació podrà ser escrita o oral, a partir de preguntes o presentacions fetes durant els seminaris, o quan hagin finalitzat els mateixos. Aquesta avaluació es valorarà entre 0 i 10. La mitjana del resultat obtingut en les diferents avaluacions dels seminaris correspondrà a la nota global dels seminaris.
Aquesta qualificació val un 30% de la nota final de Farmacologia General.
Es considerarà com a "NO AVALUABLE" l'alumnat que no realitzi les proves d'avaluació, tant teòrica com pràctica, exhaurint els drets a la matrícula de l'assignatura.
Títol |
Pes |
Hores |
ECTS |
Resultats d'aprenentatge |
|
|
|||
|
|
|||
Avaluació escrita mitjançant proves objectives |
70% (35% + 35%) |
4 |
0,16 |
1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14 |
|
|
|||
Avaluació mitjançant casos pràctics i resolució de problemes |
30% |
2,5 |
0,1 |
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
|
|
|||
|
|
|
Bibliografia específica
Flórez J. Farmacología Humana. 6ª ed. Barcelona: Elsevier; 2014. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991000589599706709
Rang y Dale. Farmacología. 9ª ed. Barcelona: Elsevier; 2020. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9788491136446
Wecker L. Brody’s Human Pharmacology: mechanism – based therapeutics. 6th ed. Philadelphia: Elsevier; 2018.
Bibliografia de consulta
Goodman & Gilman. Las bases farmacológicas de la terapéutica. 14ª ed. New York: Mc Graw Hill; 2022. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010719764306709
Recursos d’Internet
Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios < https://www.aemps.gob.es/?lang=ca > Fitxa tècnica dels medicaments aprovats i comercialitzats a l’Estat espanyol. Informes de posicionament terapèutic dels medicaments aprovats i comercialitzats a l’Estat espanyol.
Agència Europea del Medicament < https://www.ema.europa.eu/en >. Informes d’avaluació dels medicaments aprovats per la Comissió Europea.
Guía de la buena prescripción. Ginebra: Organización Mundial de la Salud, Programa de Acción sobre Medicamentos Esenciales; [1999]. Disponible a: https://www.paho.org/hq/dmdocuments/2012/Guia-de-la-buena-prescripcion-OMS.pdf Manual pràctic per a la prescripció raonada.
No cal programari específic
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.