Treball de Final de Grau
Codi: 106392 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Rebeca Martín López
- Correu electrònic:
- rebeca.martin@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
- L'estudiant pot matricular-se del TFG un cop superats dos terços del pla d'estudis, és a dir, 160 crèdits ECTS. El treball es farà durant el segon semestre del quart curs. Només en casos excepcionals i amb l'aprovació de la coordinadora de TFG, es podrà fer durant el primer semestre.
- Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.
- En el cas de l'expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs amb contingut ple. Es tindran en compte, òbviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs.
- Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
L'objectiu formatiu únic és la realització i la presentació d'un treball acadèmic, de síntesi, aplicat a qualsevol de les matèries del grau o a la seva interrelació.
En aquest treball s'inclouen dues activitats formatives:
1. La realització d'un treball escrit sobre un tema concret en el marc de les matèries incloses en el Pla d'estudis del grau. El text escrit del TFG ha de contenir, segons l'acordat entre el tutor i l'estudiant, el plantejament d'un marc teòric, un estat de la qüestió realitzat a partir de la recerca bibliogràfica, els criteris de selecció dels materials analitzats, l'anàlisi crítica, un apartat de conclusions i el llistat de referències bilbliogràfiques emprades en el treball.
2. La defensa oral i pública del treball davant d'un tribunal constituït específicament per a aquesta finalitat.
Competències
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Aplicar els principis ètics científics al tractament de la informació.
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar eines digitals apropiades per al tipus de treball que s'està duent a terme.
- Buscar solucions a problemes de manera autònoma.
- Contestar a les preguntes que li planteja el tribunal de manera adequada.
- Descobrir el potencial de fonts d'informació que ens ofereix la virtualitat i saber gestionar-lo en el treball.
- Elaborar un treball original que suposi una contribució al coneixement de la llengua i la literatura espanyoles, a l'aplicació d'aquest coneixement, a la seva transferència a l'àmbit professional o bé a la seva divulgació social.
- Escollir un fenomen lingüístic sobre la llengua espanyola que plantegi discussió i saber desenvolupar-lo.
- Esmentar les fonts consultades per evitar el plagi.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina seguint la normativa de la llengua espanyola.
- Expressar-se utilitzant els procediments argumentatius tant a nivell oral com a nivell escrit, d'acord amb els requisits d'un treball científic.
- Organitzar el discurs escrit de manera que s'incloguin en aquest treball les parts d'un text acadèmic: marc teòric, metodologia, resultats, discussió de les dades i conclusions.
- Presentar, descriure i analitzar críticament una qüestió filològica, de manera adequada, oralment i per escrit.
- Saber com es fan servir en el text les cites directes o indirectes.
- Seleccionar críticament i sintetitzar de manera efectiva la bibliografia especialitzada sobre aspectes literaris i/o fenòmens lingüístics.
- Ser capaç d'elaborar un pla de treball i la temporalització de les activitats.
Continguts
Els estudis del Grau de Llengua i Literatura espanyoles han de concloure amb l'elaboració i defensa d'un treball final d'estudis: el Treball de Fi de Grau (TFG), de 6 crèdits ECTS. Aquest treball forma part de la formació complementària de quart curs que l'estudiant ha de cursar juntament amb els 54 crèdits optatius de l'oferta formativa de l'últim curs del Grau.
El Treball de Fi de Grau és un treball individual i autònom sota la supervisió d'un professor - tutor assignat d'entre els professors del grau. No podran presentar-se treballs realitzats en grup.
El Treball de Fi de Grau consisteix en la presentació per escrit i la defensa oral d'un tema referit a qualsevol de les matèries del Grau o a la seva interrelació. El text del TFG, juntament amb la seva presentació oral, permetran avaluar de forma global i sintètica el domini que posseeix l'alumne de les competències específiques i transversals associades al títol de Grau.
L'estudiant podrà seleccionar un tema relacionat amb Llengua espanyola, Literatura espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura comparada o Lingüística, tenint en compte l'ampli llistat de temes que ofereix la titulació.
Excepcionalment, es podran proposar alguns temes que suposin la iniciació en la investigació lingüística o literària espanyoles.
El TFG ha d’estar escrit i defensat oralment en llengua espanyola.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Elaboració de la proposta i del treball en els límits establerts (documentació, lecturse, síntesi i redacció) | 130 | 5,2 | 3, 5, 8, 9, 10 |
| Tutories en grup i sessions informatives | 4 | 0,16 | 6, 12, 13 |
| Tutories i correcció de borradors | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 |
1. PROCEDIMENT PER A L'ASSIGNACIÓ DE TREBALLS
1.1. L'estudiantat haurà de seleccionar cinc temes del llistat que apareix al final d'aquesta Guia docent: "Llistat de temes. Estudis de Llengua, Literatura espanyoles i Teoria de la Literatura i Literatura comparada" o a la pàgina web de la Facultat de Lletres> Grau de Llengua i Literatura espanyoles> Pla d'Estudis> Treball Final de Grau.
https://www.uab.cat/web/estudiar/llistat-de-graus/pla-d-estudis/treball-de-final-de-grau/x-1345468416862.html?param1=1229587015920
Aquesta llista de temes ha estat subministrada pel professorat del Departament susceptible de tutoritzar el TFG. En alguns casos, el títol dels treballs pot ser orientatiu, per tal de concretar posteriorment amb l'estudiant l'aspecte que es pot desenvolupar, un cop s'hagi assignat el tutor.
1.2 L'estudiant enviarà a través d'un formulari que es facilitarà prèviament en l'espai Moodle de l'assignatura les cinc propostes de tutor i de temes del Treball de Fi de Grau, segons ordre de prioritat, tenint en compte el calendari que s'indica a continuació (apartat 2). Han de seleccionar-se, almenys, 3 tutors de tots els que apareixen a la llista. La coordinació assignarà els tutors als estudiants d'acord amb l'expedient acadèmic de l'alumnat matriculats. Es tindrà en compte que el nombre de TFG que dirigeixi un tutor sigui equilibrat entre tot el professorat que pot tutoritzar treballs i que un mateix tutor no supervisi més de 3 treballs entre tots els graus en què imparteix docència el Departament.
1.3 Si l'estudiant s'interessa per un tema que no és al llistat, s'haurà de posar en contacte amb la coordinació del TFG, que l'orientarà sobre el possible tutor i, si cal, el posarà en contacte amb un especialista en la matèria. Així mateix, es comunicarà amb la coordinació si està interessat en realitzar un treball cotutoritzat amb un professor d'un altre departament.
1.4 En casos excepcionals, el tutor pot acceptar o no la tutorització d'un TFG, així com l'estudiant podrà decidir si prefereix un tutor diferent al proposat en el llistat. En aquests casos, el tutor i / o l'alumne hauran de posar-ho en coneixement de la coordinació de l'assignatura, que té la comesa de gestionar l'adjudicació de temes i tutors.
1.5 Només en casos justificats (Erasmus ...), la tutorització d'un TFG es durà a terme de forma virtual, sempre que el tutor estigui d'acord en això i ho comuniqui a la coordinació del TFG. La defensa de TFG serà sempre presencial, exceptuant situacions excepcionals.
1.6. Si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment), es considerarà NO AVALUABLE i no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació.
1.7. Els treballs del grau de Llengua i Literatura Espanyoles han d’estar escrits en llengua espanyola. La defensa oral també es durà a terme en llengua espanyola.
1.8. L’estudiantat dels graus combinats ha d'escriure i defensar oralment el seu treball en una de les dues llengües mares d’aquest grau en funció del Departament on es faci el treball.
2. CALENDARI
2n semestre
• Juliol de 2024: matrícula.
• Del 1 al 18 d’octubre de 2024: l’estudiant fa la tria de tutors i temes.
• Del 21 d’octubre al 15 de novembre del 2024: els coordinadors faran les assignacions.
• Divendres 22 de novembre del 2024: es fanpúbliques les assignacions.
• Durant el mes de desembre del 2024, l’estudiant i el tutor hauran de mantenir la primera entrevista. Aquesta servirà per establir un cronograma del treball i el tutor explicarà l’estudiant el procediment que seguirà per dur a terme la tutorització, el seguiment I l’avaluació.
• 2 d’abril del 2025: lliurament de l’Evidència 1 (el cronograma i l’esquema del treball i un llistat de referències bàsiques). La coordinació demanarà al tutor la nota de la l’Evidència 1 (10% de la nota final).
• Dimecres 18 de juny del 2025: lliurament del TFG abans de les 14:00 hores. La coordinació del TFG enviarà als tutors un correu demanant la nota dels TFG tutoritzats. El tutor enviarà la nota sobre 10 (Evidència 2: 50% de la nota final).
• Del 25 de juny al 27 de juny del 2025: defenses orals. La coordinació demanarà al tribunal la nota de la defensa (Evidència 3: 40% de la nota final).
1r semestre (casos excepcionals)
• 20 de setembre de 2024: data límit per sol·licitar fer el TFG al 1r semestre amb les condicions que se especifiquen en cada guia docent.
• Del 23 al 30 de setembre de 2024: assignació de temes i tutors.
• Dilluns 27 de gener de 2025: lliurament del TFG.
• Del 10 al 14 de febrer de 2025: defenses orals.
3. NORMES PER A LAPRESENTACIÓ DEL TFG
-Els estudiantshan d'enviar 3 documents al'espai Moodle de l'assignatura.
Document 1: un document en PDF del seu TFG que contingui la portada amb la signatura del tutor. La portada del TFG ha de contenir: nom de l'autor, títol del treball, Grau al qual pertany, curs acadèmic en què s'avalua i, com s'ha assenyalat, signatura del tutor. El PDF ha d'incloure un document sobre el plagi signat per l'estudiant. L'arxiu ha de ser nomenat amb el títol:
Cognom_Nom.pdf
Document 2: un document en el qual es consignen les metadades del TFG, tal com s'assenyala en l'arxiu "Procediment" col·locat en l'espai Moodle. Es tracta de les dades que s'han d'enviar a la Biblioteca d'Humanitats perquè els TFG siguin publicats a l'arxiu digital (DDD), en el cas que la nota
mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.
Document 3: un document d'autorització signat pel tutor i per l'estudiant conforme estan d'acord en què el TFG es publiqui en el DDD, en el cas que la nota mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.
-El TFG tindrà una extensió d'entre 4.000 i 9.000 paraules (15 i 25 pàgines) més bibliografia i annexos en format DINA 4, amb interlineat d'1,5, tipus Times New Roman 12.
-L'estudiant ha de seguir un únic model de documentació, prèviament pactat amb el professor, per a les cites bibliogràfiques i la bibliografia final del treball (sistema cita-nota, MLA, APA...).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Evaluació del treball escrit | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Presentació oral | 40% | 1 | 0,04 | 3, 8, 9, 11 |
El seguiment del TfG es farà a través de l'eina tfe.uab.cat obligatòriament.
SEGUIMENT
Com s'ha assenyalat en l'apartat dedicat al Calendari, l'estudiant pactarà a l'iniciar-se el període lectiu de l'assignatura el seguiment del seu TFG, especificant el nombre de tutories obligatòries i de lliuraments previstes pel tutor, així com la manera d'avaluació. És important que el tutor registri en una acta de format simple les tutories i lliuraments pactades. La coordinació disposa d'un document per a aquest propòsit, col·locat també en l'espai Moodle.
PLAGI
-El treball presentat en l'assignatura haurà de ser original i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'estudiant ha d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen (còpia, ús no autoritzat de la IA), ocasionarà automàticament la qualificació de suspens (0).
-Plagiar és copiar de fonts no identificades un text, sigui una sola frase o més, que es presenta com a producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d'internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), la qual cosa es considera una falta greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a referenciar sempre les fonts que s'utilitzen, i és imprescindible responsabilitzar-se de l'originalitat i autenticitat del text propi.
-L'estudiant ha d'adjuntar al final del seu TFG el document signat sobre l'autoria del contingut del seu treball, col·locata l'espai Moodle de l'assignatura.
AVALUACIÓ
L'avaluació del TFG es durà a terme només durant el període comprès entre finals de juny i principis de mes de juliol. El TFG és una assignatura de segon semestre. Els/les estudiants que es matriculin del TFG per segona vegada o tinguin alguna circumstància personal degudament justificada podran realitzar el TFG durant el primer semestre del 4t curs. Aquesta opció serà possible només si obtenen l'aprovació prèvia de la coordinació dels TFG.
-L'avaluació del treball serà sempre individual i consta de dues parts, ambdues obligatòries: el treball escrit i la defensa oral.
-El tutor del treball és el responsable de la primera part de l'avaluació, que representa un 60% de la nota final. Aquest 60% serà el resultat de sumar el percentatge d'avaluació de les diferents evidències lliurades al tutor. El tutor ha d'avaluar el resultat final del treball, a més del procés de seguiment de les activitats formatives, i, per això, tindrà en compte els resultats d'aprenentatge lligats a les competències indicades en la guia docent de l'assignatura. (Evidències 1 i 2 col·locades al Moodle de l'assignatura)
-Per poder realitzar la defensa oral del TFG és imprescindible que la nota del tutor sigui, com a mínim, d'un 3,5 /10.
-La segona part de l'avaluació, 40% de la nota final, l'efectua un tribunal constituït per dos professors, davant els quals es defensa oralment el treball. La defensa oral del treball és obligatòria i serà sempre presencial. En aquesta segona part l'estudiant realitzarà una exposició oral del seu treball que no excedirà els 15 minuts. Després de la defensa del TFG per l'estudiant, el tribunal podrà plantejar a l'alumne les preguntes que cregui oportunes. Per a l'avaluació d'aquesta segona part, el tribunal comptarà amb un document en què s'han d'assenyalar els aspectes que s'han de tenir en compte per a l'avaluació de les competències orals. El tribunal també podrá considerar la part escrita del treball.
-La coordinació del TFG publicarà les notes a l'espai Moodle, segons el calendari previst.
-Un TFG es considerarà NO AVALUABLE si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment) i, per tant, no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació. També es considerarà NO AVALUABLE si l'estudiant, un cop entregat el seguiment, no ha lliurat cap dels altres ítems exposats en l'apartat Calendari d'aquesta guia docent. Si l'estudiant decideix no presenta el seu TFG en la convocatòria en què s'ha matriculat, ha de comunicar el més aviat possible al seu tutor i també a la coordinació del TFG.
-L'adjudicació de la qualificació màxima de matrícula d'honor quan hi ha més d'un candidat serà atorgada per un tribunal extern de professors. La comissió tindrà en compte el 75% de la nota del TFG i el 25% de la nota de l'expedient de l'alumne dels dos últims cursos.
El TFG no està subjecte a recuperació.
El TFG està sotmès als mateixos processos de revisió ordinària i revisió extraordinària. Per això, cal que el tutor estableixi un seguiment clar per a l'avaluació i l'exposició escrita i que es faci de la mateixa manera per a la defensa oral. En aquest cas, el tribunal farà explícites les mancances de la part oral i també de la part escrita si es dona el cas.
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Bibliografia
Manuals d'escriptura
BUSTOS GISBERT, José Manuel (1996): La construcción de textos en español. Salamanca: Universidad de Salamanca.
CASSANY, Daniel (1995): La cocina de la escritura. Madrid: Anagrama, Colección Argumentos, 162. [Versión castellana, del autor de La cuina de la escriptura, Barcelona: Empúries, 1993].
CASSANY, Daniel (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Madrid: Anagrama.
MONTOLÍO, Estrella (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica. Barcelona: Ariel. 3 vols.
NÚÑEZ LADEVÉZE, Luis (1993): Teoría y práctica de la construcción del texto. Barcelona: Ariel.
REYES, Graciela (1998): Cómo escribir bien en español. Madrid: Arco/Libros.
WALKER, Melissa (2000): Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa, trad. de José A. Álvarez.
Manuals sobre recerca
COROMINA, Eusebi, Xavier CASACUBERTA y Dolors QUINTANA (2002): El trabajo de investigación (traducción y adaptación al castellano de Luisa Cotoner). Vic-Barcelona: Eumo-Octaedro.
ECO, Umberto (1983): Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona: Gedisa. [Versión castellana de Lucía baranda y Alberto Clavería Ibáñez].
HARVEY, Gordon (2001): Cómo se citan las fuentes. Madrid: Nuer Ediciones.
HOLTUS, Günter, Michael METZELTIN y Christina SCHMITT (eds.) (1988-2004): Lexikon der Romanistischen Linguistik. Tübingen: Niemeyer, 1988-2004.
LÁZARO CARRETER, Fernando (1963): Diccionario detérminos filológicos. Madrid: Gredos.
MONTEMAYOR HERNÁNDEZ, María Velia, María Consuelo GARCÍATREVIÑO y Yolanda GARZA GORENA (2002): Guía para la investigación documental. México: Trillas.
ORNA, Elisabeth y Graham STEVENS (2001): Cómo usar la información en trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.
PÖCKL, Wofgang, Franz RAINER y Bernhard PÖLL (2004): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.
REGUEIRO, Mª Luisa y Daniel M. SÁEZ RIVERA (2013), El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos. Madrid: Arco-Libros.
SIERRA BRAVO, Restituto (1999): Tesis doctorales y trabajos de investigación científica; metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo.
TOLCHINSKI LANDSMAN, Liliana, Mª José RUBIO HURTADO y Anna ESCOFET ROIG (2002): Tesis, tesinas y otras tesituras. De la pregunta de investigación a la defensa de la tesis. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
TRIGO ARANDA, Vicente (2002): Escribir y presentar trabajos en clase. Madrid: Prentice-Hall.
LLISTAT DE TEMES DEL TFG, CURS ACADÈMIC 2024-2025
Aquest llistat de tutors, tutores i temes s'ampliarà al setembre. El llistat es publicarà al Moodle de l'assignatura.
LLENGUA ESPANYOLA
Lourdes AGUILAR
1. Anàlisi de la relació entre els actes de parla i els esdeveniments prosòdics en un corpus de diàlegs.
2. Estudi de la tipologia accentual (accents prominents i secundaris) en situacions de diàleg.
3. Eixos de reforçament i debilitament en les consonants. Processos fonètics i fonològics de l'espanyol en la parla espontània.
4. Dicció, intel·ligibilitat, naturalitat. L'avaluació de la parla patològica.
5. Diversitat lingüística a Amèrica: llengües, identitats i educació.
6. L'espanyol als Estats Units: fenòmens fonètics en parlants d'herència.
7. Creació de recursos educatius per ensenyar llengua espanyola.
Cristina BUENAFUENTES
1. La morfologia (lèxica o flexiva) a la llum de la variació (temporal, geogràfica, social i/o situacional).
2. La morfologia i el seu reflex lexicogràfic (perspectiva sincrònica i/o diacrònica).
3. Morfosintaxi històrica de l'espanyol.
4. L'actualització de continguts sobre gramàtica (especialment, morfologia o classes de paraules) en les assignatures de llengua de Secundària i Batxillerat.
Gloria CLAVERIA
1. Història de la llengua espanyola: la llengua al segle XIX.
2. Els neologismes de l'espanyol (tant des del punt de vista històric com des del punt de vista sincrònic i actual).
3. Història de la lexicografia espanyola: de Nebrija als diccionaris del segle XXI amb especial atenció al segle XIX.
4. Estudis lexicològics de l'espanyol (exemples: els colors, el lèxic de l'esport, els cultismes moderns, etc.).
Margarita FREIXAS
1. Recursos lingüístics de la llengua literària a la premsa en espanyol.
2. Recursos lingüístics en la poesia visual.
3. Història de la lexicografia: anàlisi de l'evolució d'aspectes dels diccionaris acadèmics i no acadèmics.
4. Recepció de la variació i assentament de normes en les obres lexicogràfiques.
5. Variació i norma: estudi de casos de variació des del punt de vista diacrònic.
Joaquim LLISTERRI
A determinar pel professor.
María Jesús MACHUCA
1. Estudis fonètics contrastius en aprenents d'espanyol.
2. Categories fonètiques i fonològiques dels fonemes en posició final de síl·laba.
3. Manifestacions fonètiques de sons en contacte.
4. Fenòmens d'hesitació en la parla espontània.
5. Paràmetres acústics i perceptius de l'accent en parla espontània.
6. Percepció dels allargaments vocàlics o consonàntics de l'espanyol.
Dolors POCH
1. Aspectos fonéticos del bilingüismo español / catalán.
2. Recursos lingüísticos de la lengua literària.
3. Aspectos lingüísticos de la traducción literària
4. El español como lengua extranjera (imprescindible haber cursado la asignatura de El español como lengua extranjera)
Marta PRAT
1. Lexicografía o fraseografía: lengua española o español-otra/s lengua/s (perspectiva sincrónica y/o diacrónica).
2. Lexicología o fraseología (idiomaticidad y/o variabilidad): lengua española o español-otra/s lengua/s (perspectiva sincrónica y/o diacrónica).
3. Variación de la lengua española, norma y uso (perspectiva sincrónica).
4. La lexicografía monolingüe didáctica (análisis de diccionarios de diferentes niveles educativos): selección de aspectos concretos.
Matthias RAAB
1. Morfología léxica del español.
2. Dialectología histórica del español de España.
3. La gramática en los diccionarios.
Yolanda RODRÍGUEZ
1. Anàlisi contrastiva entre llengües. Anàlisi comparativa d' un fenomen gramatical en espanyol i català, espanyol i anglès...
2. Anàlisi crítica de propostes teòriques contrastades. Anàlisi crítica del tractament d' un fenomen gramatical a partir de la lectura de dos o més treballs que presentin propostes teòriques divergents per donar-ne compte.
3. Investigació basada en el maneig de corpus. Anàlisi d' un determinat fenomen gramatical les característiques del qual puguin ser acotades amb una relativa facilitat per mitjà del maneig de bases de dades.
4. L'espanyol L2. Estudi d' algun aspecte rellevant de la gramàtica de l' espanyol com l2.
5. Estudi d'aspectes gramaticals i pragmàtics en el discurs. Elaboració d' un treball en el qual s' abordi la rellevància de fenòmens gramaticals i no gramaticals en la confecció d' un discurs.
MARÍA ASSUMPCIÓ ROST
1. Fenòmens d'interferència fònica en l'espanyol en contacte amb altres llengües.
2. Dialectologia i fonètica: processos de variació i canvi fònic en les varietats de l'espanyol.
3. Sociofonètica: fenòmens de variació social i estilística.
4. La informació fonètica en els atles lingüístics: explotació de les dades i contrast amb altres fonts.
5. Analitzant el passat des del present: els canvis fònics diacrònics des de lafonètica actual.
Carlos SÁNCHEZ
1. Anàlisi contrastiva dels canvis gramaticals entre l'espanyol medieval i el clàssic.
2. Norma gramatical i canvi lingüístic en la història de l'espanyol.
3. Processos de gramaticalització en espanyol actual.
4. Canvi lingüístic i periodització en la història de l'espanyol.
5. Metàfora i metonímia en la lexicalització d'unitats fraseològiques en espanyol.
6. El canvi gramatical a la llum dels diccionaris de l'espanyol.
Natalia TERRÓN
1. Història de la lexicografia de l'espanyol.
2. Dialectologia. Anàlisi de la variació dialectal de l' espanyol a través dels atles lingüístics.
3. L'espanyol com a llengua estrangera (imprescindible haver cursat l'assignatura d'Espanyol com a Llengua Estrangera).
4. Variació i norma. Estudi de les relacions que s' estableixen entre la norma i l' ús.
5. Historiografia lingüística hispànica. La història de l'espanyol a través dels seus textos.
LITERATURA ESPANYOLA I HISPANOAMERICANA
Montserrat AMORES
1. Anàlisi d'un aspecte d'una o diverses novel·les d'escriptors romàntics o realistes i naturalistes espanyols (Leopoldo Alas, Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, José María de Pereda, Benito Pérez Galdós, Jacinto Octavio Picón)
2. Anàlisi d'un aspecte d'una selecció de contes, articles de costums, relats de viatges o articles periodístics d'algun escriptor del segle XIX.
3. Anàlisi comparativa d'un aspecte una novel·la espanyola i una europea delsegle XIX.
4. Anàlisi de revistes il·lustrades o articles periodístics de la premsa espanyola o mexicana del segle XIX.
Sònia BOADAS
1. Eines digitals aplicades a l'estudi de patrimoni literari.
2. Edició crítica i edició crítica digital.
3. Estudi del procés de creació literari a partir de manuscrits autògrafs.
4. L'escriptura femenina a través dels seus manuscrits (Leonor de la Cueva, María de Zayas, María Jesús de Ágreda, Santa Teresa de Jesús, Sor Juana Inés de Jesús).
5. Edició i estudi d'algun aspecte de l'obra de Lope de Vega.
6. Circulació i transmissió dels textos del Segle d'Or.
7. Bibliografia material (estudi del procés d'impressió dels textos).
8. Anàlisi d'algun aspecte de la prosa política del segle XVII (Saavedra Fajardo, Gracián, Quevedo, Malvezzi, etc.).
9. Els inicis del periodisme: les relacions de successos.
10. Literatura propagandística durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
11. Aspectes i rastres de la revolució científica del segle XVII en la literatura àuria.
12. Influència de la imatge i la iconografia en la literatura àuria.
Lucía COTARELO
1. Literatura femenina dels segles XX i XXI
2. La poesia espanyola dels segles XX i XXI: obres, autors, poètiques
3. La narrativa espanyola dels segles XX i XXI
4. La literatura de l'exili republicà de 1939: testimoni, memòria, alteritat, identitat...
5. La poesia espanyola a través de fenòmens històrics i culturals: Guerra Civil, Franquisme, Transició, crisi...
6. Literatura contemporània ihumanitats digitals
7. Historiografia digital: replantejament de la conservació i explotació del patrimoni literari
8. Literatura nativa digital
Álvaro CUÉLLAR
1. Computació aplicada a la literatura.
2. Autoria al teatre del Segle d'Or.
3. Intel·ligència Artificial per a l'estudi de manuscrits antics.
4. Rastreig d'obres teatrals en arxius i biblioteques.
5. Intel·ligència Artificial per al resum de textos literaris.
6. Transcripció automàtica mitjançant Intel·ligència Artificial.
7. Estilometria per al tractament dels textos literaris.
8. Detecció de copistes mitjançant Intel·ligència Artificial.
9. Feminisme i dissidències queer al Segle d'Or.
Beatriz FERRÚS
1. Alteritat i imaginaris en les cròniques d'Índies.
2. Sor Juana Inés de la Cruz a 'la ciutat lletrada'.
3. Literatura conventual: dona i saber en els virregnats.
4. Literatura i comunitat imaginada al segle XIX hispanoamericà.
5. L'emergència de l'escriptora professional al segle XIX hispanoamericà.
6. Poetes postmodernistes a Amèrica Llatina.
7. El boom de la literatura hispanoamericana: troballes i crítiques.
8. Testimoni, memòria i postmemòria a Amèrica Llatina.
9. Literatura i identitats de gènere a Hispanoamèrica.
10. Escriptures de l'insòlit a Amèrica Llatina.
11. Necroescriptures a Amèrica Llatina.
12. Distopia i ecologia en la literatura hispanoamericana.
Esther LÁZARO
1.- Dramatúrgia contemporània i posada en escena.
2.- Teatre espanyol dels s. XX-XXI.
3.- Escriptoresalapremsa de la Segona República.
4.- Premsa cultural durant el franquisme.
5.- Epistolaris, arxius i memòria.
6.- Literatura de l'exili republicà de 1939.
José Ramón LÓPEZ
1. Les avantguardes poètiques (1910-1939).
2. Les avantguardes teatrals (1910-1939).
3. La poesia de l'exili republicà de 1939.
4. Escena i literatura dramàtica de l'exili republicà de 1939.
5. La poesia espanyola durant el Franquisme i la Transició.
6. Escena i literatura dramàtica durant el Franquisme i la Transició.
7. La poesia espanyola actual.
Rebeca MARTÍN
1. Causes cèlebres espanyoles: crim, premsa i literatura als segles XVIII, XIX i XX.
2. Causes célebres: marc comparatiu amb els casos francès, anglès i hispanoamericà.
3. Conte i novel·la espanyola dels segles XIX, XX i XXI.
4. Literatura fantàstica moderna i contemporània.
Francisca MONTIEL RAYO
1. La literatura de l'exili republicà de 1939: narrativa (anàlisi d'una novel·la, un llibre de relats o de contes).
2. La literatura de l'exili republicà de 1939: escriptures del jo (anàlisi d'un llibre de memòries, una autobiografia, un diari o un epistolari).
3. Narrativa de postguerra: Anàlisi d'una novel·la o d'un volum de contes.
4. Narrativa actual: Anàlisi d'una novel·la o d'un volum de contes.
Bienvenido MORROS
1. Edició i comentari de textos poètics inèdits tant medievals com dels Segles d'Or. Selecció de textos breus que poden o no ser transmesos per més d' un testimoni.
2. Els graus de l'amorenla literatura medieval.
3. Les polèmiques literàries al voltant del gènere de l'èpica als Segles d'Or.
4. La mitologia en la prosa. Selecció d' un mite encara no estudiat en relació amb l' obra historiogràfica d' Alfons X.
5. Els orígens medievals del mite del senyor Juan Tenorio.
6. La figura dels reis medievals al teatre de Lope de Vega. Selecció d' obres i personatges històrics, com Alfons XI o Pere I, i la seva funció en diferents dramaturgs.
7. Els sonets d'aniversari en la poesia dels Segles d'Or.
8. Flora i el tema del rapte en la literatura espanyola: origen i les seves diferents versions.
9. Noves fonts sobre la llegenda dels amants de Terol al Renaixement.
10. La influència de la Vita Nuova de Dante en la literatura espanyola medieval.
11. Don Quijote al cinema
12. L'ambigüitat de la bellesa de Melibea
13. Les dones de Garcilaso: prototip o realitat.
14. Els èxtasis de Santa Teresa entre la religió i la malaltia.
15. La simbologia del ruisenyor a l'Edat Mitjana i el Segle d'Or.
16. Poesia goliarda en castellà a l'Edat Mitjana.
Alba SAURA CLARES
1. Teatre hispanoamericà, des dels seus orígens fins al segle XXI.
2. Teatre hispanoamericà i les seves relacions amb el teatre espanyol i europeu.
3. El conte hispanoamericà del segle XX i XXI.
4. Formes de la violència en la literatura hispanoamericana.
5. Testimoni i memòria en la literatura hispanoamericana.
6. Formes i expressions del queer/cuir en la literatura hispanoamericana des del segle XX.
7. Feminisme i literatura a Amèrica Llatina.
8. Discursos subalterns i gir decolonial en la literatura hispanoamericana.
Guillermo SERÉS
1.La poesia de tipus tradicional a Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús.
2. L'Epístola moral a Fabio:fonts, sentit i estructura.
3. La poesia mitològica del comte de Villamediana.
4. Gèneres narratius al Quixot. Funció i distribució.
5. Evolució de la novel·la cortesana del segle XVII.
6. Literatura colonial: èpica i cròniques.
7. La contística medieval
Ramón VALDÉS
1. Literatura i Humanitats Digitals.
2. Edició crítica digital (edició d'una obra o fragment).
3. Crítica textual i informàtica.
4. La difusió del patrimoni teatral clàssic espanyol.
5. Teatre espanyol del Segle d'Or.
6. Pervivències, representacions, refosacions i versions del teatre del Segle d'Or fins al dia d'avui.
7. Estudis comparats en Literatura espanyola del Segle d'Or i literatures anglesa / francesa / italiana i llatina.
8. Sàtira.
9. Quevedo i la sàtira.
10. La difusió i representació del teatre del Segle d'Or a Alemanya, Anglaterra, Itàlia, a Hispanoamèrica o a qualsevol altre país del món.
Fernando VALLS
1. Narrativa espanyola (1936-2021): novel·la, novel·la curta, conte i microrelat.
2. El microrelat a Hispanoamèrica.
3. El retrat, l'autoretrat i els diaris en la literatura espanyola dels segles XX i XXI.
4. La literatura d'humor: Jardiel Poncela, Edgar Neville, José López Rubio i Miguel Mihura.
5. La narrativa breu (novel·la curta, conte i microrelat) de l'exili republicà espanyol.
6. L'obra literària de Roberto Bolaño i de Cristina Peri Rossi.
TEORIA DE LA LITERATURA I LITERATURA COMPARADA
Pere BALLART
1. Anàlisi estilística i retòrica de textos poètics i narratius moderns i contemporanis.
2. Estudis sobre poesia catalana i espanyola contemporànies.
3. Ironia, sàtira i paròdia.
4. Òpera i literatura.
Diego FALCONÍ
1. Literatures andines amb perspectiva de gènere
2. Literatura i interseccionalitat als Andes
3. Literatura i dret: estudis comparatistes
4. Literatura andina i teories cuir
Jordi JULIÀ
1. Poesia contemporània: temes, formes o comparacions.
2. Teatre contemporani: temes, formes o comparacions .
3. Adaptacions cinematogràfiques d'obres de teatre.
4. La identitat literària: impostura, pseudonímia i heteronímia.
5. Poesia i exili contemporani.
6. Literatura i art.
7. Escriptura bilingüe, traducció i autotraducció.
Antonio PENEDO
1. Estudis Culturals en general: fenòmens artístics i/o socials estudiats des de la Literatura Comparada i la transdisciplinarietat.
2. Anàlisi de fenòmens artístics des de la cibercultura en l'era digital.
3. Anàlisi de la ciència-ficció, el fantàstic o el marrec en literatura, cinema, sèries televisives i nous mitjans audiovisuals.
4. Reflexions filosòfiques (hermenèutiques i postestructurals) de diferents fenòmens artístics.
Gonzalo PONTÓN
1. Estudi de l'obra d'un crític o teòric literari del segle XX.
2. Escriptura epistolar.
3. Teatre europeu comparat dels segles XVI-XVII.
4. Edició de textos hispànics dels segles XV a XVII: teoria i pràctica.
5. Figuracions autorials en la literatura occidental.
6. Literatura de la Shoah.
7. Guerra i literatura.
8. Altres temes a convenir
David ROAS
A determinar pel professor.
Meri TORRAS
1. Estudi de les representacions culturals del cos, des d'una perspectiva del gènere, ètnia i sexualitat.
2. Estudi de la recepció d'un/a autor/a dins d'un context cultural determinat.
3. Les amistats perilloses entre les dones i els animals.
4. Literatura i capacitisme: la representació dels cossos amb diversitat funcional en els textos literaris i culturals.
5. Autores desplaçades o com escriure des d'un altre lloc cultural o fins i tot des d'una llengua no materna: l'escriptura amb accent
6. Ficcions d'autor o quan l'autoria mateixa és objecte de metareflexió literària.
Maria José VEGA
A determinar per la professora.
[Traduït amb Bing Microsoft Translator]
Programari
El programari específic depen del tema i tutor triats per l'alumnat.
Llista d'idiomes
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.