Logo UAB

Morfologia de l'Espanyol

Codi: 106366 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Buenafuentes de la Mata
Correu electrònic:
cristina.buenafuentes@uab.cat

Equip docent

Matthias Ulrich Raab

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Atès que l'alumnat ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.

Així mateix es considera que el/la estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor o la professora de l'assignatura, si així ho creu necessari.


Objectius

L'assignatura de "Morfologia de l'espanyol" té com a objetiu fonamental oferir una visió general de l'estudi dels mots. Es recomanable que l'estudiant hagi cursat previament l'assignatura "Llengua Española: Unitat i Diversitat".

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Conèixer les diferents unitats d'anàlisi que s'utilitzen en morfologia
  • Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen
  • Dominar els aspectes relacionats amb la flexió i les seves implicacions 
  • Reconèixer els processos de formació de paraules i les seves característiques
  • Entendre les particularitats de les principals classes de paraules.

Competències

  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir un coneixement fonètic profund perquè es pugui aplicar a altres àmbits interdisciplinaris.
  2. Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
  3. Descriure el sistema fonològic de l'espanyol a partir de la distribució, les relacions i les propietats articulatòries i acústiques dels seus elements.
  4. Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
  5. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
  6. Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  7. Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  8. Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen.
  9. Identificar i descriure les construccions sintàctiques de l'espanyol.
  10. Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
  11. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs en la implementació de propostes o d'idees innovadores.
  12. Reconèixer acústicament i articulatòriament els sons i la prosòdia de l'espanyol.
  13. Reconèixer els vincles existents entre la semàntica composicional i altres disciplines, tant lingüístiques (sintaxi, lexicologia, pragmàtica) com no lingüístiques (filosofia, lògica, matemàtiques).

Continguts

Tema 1. La morfologia: unitats de l'anàlisi morfològica
Tema 2. La morfologia flexiva de l'espanyol
Tema 3. La morfologia lèxica de l'espanyol: processos de formació de mots
Tema 4. Les principals classes de paraules: el nom, l'adjectiu i el verb.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i sessions de seminari i pràctiques dirigides 55,5 2,22 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13
Tipus: Supervisades      
Tutories programades 15 0,6 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13
Tipus: Autònomes      
Activitats Autònomes 75 3 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13

L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.

Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o la professora amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula i el comentari de les lectures obligatòries.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura es reparteix de la següent manera: 

  • Activitats dirigides (35%, 55,5 hores). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor o per la professora, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la realització d'exercicis.
  • Activitats supervisades (10%, 15 hores). Es tracta de tutories programades pel professor o per la professora, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi lingüística.
  • Activitats autònomes (50%, 75 hores). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització d'exercicis, d'activitats i de la lectura de la bibliografia obligatòria.
  • Activitats d'Avaluació (5%, 7,5 hores). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites i activitats pràctiques.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat d'avaluació pràctica 40% 1,5 0,06 2, 5, 8, 10, 13
Prova teòrica 20% 1,5 0,06 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13
Prova teòrico-pràctica 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13

El professor o la professora avaluarà aquesta assignatura de manera continuada.

L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:

  • L'assimilació de continguts teòrics;
  • L'aplicació pràctica dels continguts; i
  • L'adequació als requisits de l'activitat en qüestió.

Les tres activitats / proves a realitzar són les següents:

  • 1 prova teòrico-pràctica corresponent al tema 1 (40%)
  • 1 prova teòrica corresponent al tema 2 (20%)
  • 1 activitat pràctica corresponent als temes 3 i 4 (40%)

Per superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. Un cop sumades les qualificacions de cada prova segons el seu percentatge, el resultat ha de ser de 5 punts o més per aprovar l'assignatura.

La realització de faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,25 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. A més, la prova o les proves en què hagi hagut alguna irregularitat no seran recuperables.

Noevaluable

S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" sempre que el/la estudiant no hagi realitzat més d'una de les tres activitats d'avaluació. La realització de dues o més activitats suposarà, doncs, la voluntat de l'alumnat de ser avaluat en l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació.

Recuperació

Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les activitats/proves avaluables. 

Procediment de revisió

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Avaluació única

L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única haurà de desenvolupar les següents activitats:

  • 1 prova teòrica corresponent als quatre temes de l'assignatura (40%)
  • 1 prova pràctica correspondent als quatre temes de l'assignatura (40%)
  • 1 portfoli amb exercicis corresponents als temes 2, 3 i 4 (20%)

L'alumnat haurà de realitzar i entregar totes les activitats en la data establerta dintre del periode asignat. El professor o professora indicarà la data exacta a través del Moodle.

S'aplicarà el mateixsistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.


Bibliografia

El professor o la professora indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BUENAFUENTES, Cristina i RAAB, Matthias (2018): La morfología léxica a la luz de la variación. Monogràfic de la revista ELiEs. Estudios de Lingüística del Español. Disponible a https://bop.unibe.ch/elies/issue/view/1178

ADELSTEIN, Andreína i Nercesian, Verónica (2021): "Las palabras: léxico y morfología", dins Guimar Elena Ciapuscio i Andreína Adelstein (coords): La lingüística. Una introducción a sus principales preguntas. Buenos Aires: Eudeba, pp. 189-224.

ALCOBA, Santiago (1999): "La flexión verbal", dins Ignacio Bosque i Violeta Demonte (eds.), Gramática descriptiva de la lengua española. Vol. 3, Madrid: Espasa Calpe, pp. 4915-4991

ALMELA, Ramón (1999): Procedimientos de formación de palabras en español. Barcelona: Ariel.

BOSQUE, Ignacio (1983): "La morfología", dins Francisco Abad i Antonio García Berrio (eds.), Introducción a la lingüísti­ca. Madrid: Alhambra, pp. 115-153.

BOSQUE, Ignacio i DEMONTE, Violeta (eds.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Vol 3. Madrid: Espasa.

CAPPELLARO, Chiara i MEINSCHAEFER, Judith (2022): "Inflexion, derivation amd compounding", dins Adam Ledgeway i Martin Maiden (eds.), The Cambridge Handbook of Romance Linguistics. Cambridge: CUP, pp. 400-433.

CAMUS, Bruno (2022): La formación de palabras. Madrid: Arco/Libros.

FÁBREGAS, Antonio (2013): La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis. Disponible en e-book.

FÁBREGAS, Antonio; ACEDO, Víctor; AMSTRONG, Grant; CUERVO, M. Cristina i PUJOL, Isabel (Eds.) (2021): The Routledge Handbook of Spanish Morphology. London: Routledge. Disponible en e-book.

FELÍU, Elena (2009): “Palabras con estructura interna”, dins Elena de Miguel (ed.), Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel, pp. 51-81.

GARCÍA MEDALL, Joaquín (2019): "La morfología derivativa del español", dins Ridruejo, E. (ed.), Manual de lingüística española. Berlín-Boston: De Gruyter, pp. 402-431. Disponible en e-book.

GARCÍA-PAGE, Mario (2006): Cuestiones de morfologia española, 3ª ed. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

GUTIÉRREZ-REXACH, Javier (ed.) (2016): Enciclopedia de lingüística hispánica. Vol 1. London: Routledge. Disponible en e-book al catàleg de la UAB.

LIEBER, Rochelle (2021): The Oxford Encyclopedia of Morphology. Oxford: OUP.

MÜLLER, Peter O.; OHNHEISER, Ingeborg; OLSEN, Susan; i RAINER, Franz (2016): Word-Formation. An International Handbook of the Languages of Europe. Berlín: de Gruyter Mouton, 5 vols. Disponible en e-book.

PENA, Jesús (1991): “La palabra: estructura y procesos morfológicos”, Verba, 18, pp. 69-118. Disponible a https://minerva.usc.es/xmlui/handle/10347/3151 

PENA, Jesús: Base de datos morfológica del español. Disponible a https://bdme.iatext.es/acceso.jsp.

PHARIES, David (2002): Diccionario etimológico de los sufijos españoles (y de otros elementos finales). Madrid: Gredos.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA i ASALE (2009): Nueva gramática de la lengua española. Vol 1. Madrid: Espasa. Disponible a http://aplica.rae.es/grweb/cgi-bin/buscar.cgi

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA i ASALE (2019): Glosario de Términos Gramaticales. Salamanca: Universidad de Salamanca.

VARELA, Soledad (2009): Morfología lèxica: La formación de palabras. Madrid: Gredos. Disponible a https://morforetem.files.wordpress.com/2018/06/formacic3b3n-de-palabras.pdf

VARELA, Soledad (1990): Fundamentos de morfología. Madrid: Síntesis. Disponible en e-book.


Programari

Aquesta assignatura no requereix cap programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt