Logo UAB

Fonts, Tècniques i Organització del Treball Periodístic

Codi: 104974 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2501933 Periodisme OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Ricardo Carniel Bugs
Correu electrònic:
ricardo.carniel@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L'assignatura requereix a els i les estudiants la capacitat de mantenir-se informats i informades sobre els temes d'actualitat, comprensió lectora a nivell universitari i un domini suficient i l'ús correcte (oral i escrit) de les seves llengües pròpies, així com poder llegir i comprendre textos en anglès.

També es requereix estar habituada / habituat amb l'entorn i funcionalitats del Campus Virtual, així com de la plataforma Microsoft Teams (i similars).

És molt recomanable que l'alumnat hagi cursat i superat satisfactòriament la major part de les assignatures de 1r curs del Grau, especialment l'assignatura "Escriptura Periodística I", atès que es donaran per coneguts els continguts tractats en elles.


Objectius

Aquesta assignatura està emmarcada en la matèria Teoria i Tècnica del Periodisme, per la qual cosa se centra en l'organització del treball periodístic i les seves principals rutines, sistemes, tasques o rols. El curs posa èmfasi en les etapes que constitueixen la relació entre els i les professionals del periodisme i les seves fonts d'informació: recerca, documentació, contrast, validació de les informacions (des dels punts de vista instrumental i deontològic).

D'aquesta manera, l'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat conegui aquestes rutines professionals i els requisits per localitzar, tractar i utilitzar fonts personals o de qualsevol altra naturalesa en l'elaboració dels seus continguts periodístics. També es dedicarà atenció a la verificació de fonts, dades i informacions produïdes per tercers, un tema especialment rellevant en el context de creixent desinformació potenciada per l'entorn comunicatiu digital.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
  • Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  • Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  • Dissenyar els aspectes formals i estètics en mitjans escrits, gràfics, audiovisuals o digitals, i usar tècniques informàtiques per a la representació d'informació mitjançant sistemes infogràfics i documentals.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adequar la presentació de les notícies a les necessitats establertes per l'espai redaccional.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Buscar fonts informatives, seleccionar-les i aplicar-hi criteris de valoració crítica.
  4. Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  5. Comentar i editar correctament textos o altres produccions mediàtiques relacionades amb la periodística.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  8. Descriure el funcionament dels consells de redacció.
  9. Elaborar notícies, cròniques i reportatges amb els seus respectius subgèneres.
  10. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  11. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  12. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  13. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  14. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  15. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  16. Reconèixer la virtualitat i els límits de la llibertat d'expressió en valorar processos informatius.
  17. Tractar els fets informatius en el gènere periodístic més adequat.
  18. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.

Continguts

Temari general

  • Organigrama bàsic d'una redacció en mitjans de comunicació convencionals i entorns digitals. L'organització del treball i les rutines professionals en la producció periodística.
  • La construcció social de la realitat pels mitjans: processos de selecció i jerarquització d'informacions. Valors o criteris de qualitat en la producció de notícies.
  • Fonts d'informació: tipologies, utilitat, tècniques per a obtenir informació, factors de credibilitat.
  • Transparència i accés a la informació. Introducció al periodisme de dades.
  • Gabinets de comunicació, agències de notícies i altres proveïdors d'informació. 
  • Aspectes professionals, ètics i legals que condicionen el tractament i l'ús de les fonts en el treball periodístic.
  • Internet com a univers de dades i fonts. Potencial i perills de les xarxes socials. Aspectes bàsics per a la verificació de boles, notícies enganyoses i combatre la desinformació.

L'ordre dels temes indicats podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura i es publicarà al Campus Virtual.

Els continguts de l'assignatura seran sensibles a aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Seminaris / Treball pràctic en laboratori. 15 0,6 1, 2, 6, 18, 8, 17, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 7, 14, 15, 13, 9
Sessions expositives, estudis de cas, debat i altres dinàmiques participatives. 30 1,2 1, 2, 6, 18, 8, 17, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 7, 15, 13, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 7 0,28 1, 17, 11, 10, 7, 14, 13, 12
Tipus: Autònomes      
Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i treball individual / en equip. 91 3,64 1, 2, 6, 18, 17, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 7, 14, 15, 13, 12, 9

La metodologia docent d'aquesta assignatura està pensada per fomentar l'aprenentatge actiu per part de l'alumnat, així com per incrementar el seu nivell d'autonomia en la presa de decisions, adquisició de coneixements i realització de tasques que li permetran desenvolupar les habilitats professionals relacionades amb la matèria estudiada. Per tant, l'equip docent s'encarrega de facilitar a l'alumnat totes les instruccions, orientacions i tutorització necessària per al correcte seguiment del curs, però són els i les estudiants els principals responsables per assolir els objectius de l'assignatura i superar el curs satisfactòriament.

Els continguts estan dividits en activitats formatives de diferents tipologies (virtuals o presencials, d'acord amb la situació sociosanitària i les directrius de la Facultat): sessions expositives, estudis de cas, debats, participació activa a classe, treballs pràctics individuals o en equip, etc. A més del contingut explicat pel professorat, les classes seguiran dinàmiques específiques, que emularan rutines i processos bàsics de la professió periodística. D'aquesta manera, mentre aprèn determinats aspectes del temari, l'alumnat estarà vivenciant i practicant aspectes concrets que formen part del dia a dia dels professionals del periodisme.

Totes les activitats formatives requereixen l'assistència/participació de totes i tots estudiants, des del primer dia de classe. Eventualment, es podran programar activitats no presencials o fora de l'aula segons les necessitats de l'assignatura.

Campus Virtual: eina fonamental

Les úniques fonts d'informació vàlides per al desenvolupament de tota l'assignatura seran les orientacions indicades pel professorat en les classes presencials i les dades, avisos i documents publicats en l'espai de l'assignatura al Campus Virtual. L'alumnat haurà de consultar constantment el Campus Virtual per estar al corrent de les indicacions. Els lliuraments de treballs avaluables també es realitzaran exclusivament pel Campus Virtual, excepte en aquells casos en què el tipus de tasca o el format del treball no ho permetin. En aquests casos puntuals, l'equip docent indicarà la via alternativa adient.

Tutories
Les tutories (individuals o per equips) són un aspecte fonamental per al correcte desenvolupament de les tasques d'aquesta assignatura. Durant el curs, el professorat facilitarà als seus respectius equips d'estudiants els horaris i espais (presencials o virtuals) predeterminats per tutorització. La participació de l'alumnat en tutories és un aspecte que l'equip docent tindrà en compte per a la qualificació dels treballs presentats.

La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
A) Test d'actualitat 10% 2 0,08 2, 18, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 15
B) Exàmens individuals 35% 5 0,2 1, 2, 6, 18, 8, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 14, 15, 13, 12
C) Pràctiques a seminari / laboratori 30% 0 0 1, 2, 6, 18, 8, 17, 11, 10, 5, 16, 3, 4, 7, 14, 15, 13, 9
D) Treball final de curs 25% 0 0 1, 2, 6, 18, 17, 11, 10, 16, 3, 4, 7, 14, 15, 13, 12, 9

L'assignatura segueix el sistema d'avaluació continuada, per la qual cosa es dóna per descomptat que la participació de l'alumnat és obligatòria en totes les activitats formatives indicades.

La qualificació final de l'assignatura es calcularà per mitjana ponderada, a partir de les següents activitats d'avaluació:

- Activitat A. Test d'actualitat: 10% sobre la qualificació final;
- Activitat B. Exàmens individuals: 35% sobre la qualificació final;
- Activitat C. Pràctiques en seminari/laboratori: 30% sobre la qualificació final;
- Activitat D. Treball de curs: 25% sobre la qualificació final.

IMPORTANT: Qualsevol treball o prova escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) obtindrà la nota de 0.

Per aprovar l'assignatura, serà necessari:

a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació B, C i D. En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran com a No Realitzades.

b) Obtenir una nota/mitjana mínima de 5,0 en cadascuna de les activitats B, C i D.

c) En els treballs desenvolupats en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar la participació de cada estudiant en el treball comú. Per tant, les notes podran ser diferents per a membres d'un mateix equip, la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.

La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions que imposin les autoritats sanitàries.

Revisió de notes

Les notes de les diferents avaluacions seran publicades al Campus Virtual. Un cop les notes de cadascuna de les activitats siguin publicades, l'alumnat tindrà un termini màxim de set dies naturals per sol·licitar una tutoria o revisió de notes. Superats els set dies naturals de termini per a la sol·licitud, les notes seran considerades definitives.

Recuperació

Per tal que l’alumnat pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:

1) no haver assolit els criteris establerts per superar l’assignatura.
2) haver estat avaluat durant el semestre d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

Les activitats A i D queden excloses del sistema de recuperació.

 

Segona matrícula

En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà sol·licitar la possibilitat (no vinculant) de realitzar una única prova de síntesi, una avaluació representativa de tot el contingut de l'assignatura (teoria, pràctiques i actualitat). La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. L'alumnat que vulgui optar a aquesta prova única haurà de posar-se en contacte amb el coordinador de l'assignatura durant la primera setmana de classes. Cada cas serà analitzat individualment, considerant la nota obtinguda en la matrícula anterior, nombre d'activitats realitzades, etc. Segons el cas, també es podrà requerir la realització del treball final de curs, per la qual cosa la qualificació final correspondria a la mitjana ponderada entre la nota de la prova de síntesi i la nota del treball de curs.

Plagi

L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.


Bibliografia

Bibliografia bàsica 

BRUNS, Axel (2014). Gatekeeping, gatewatching, real-time feedback: new challenges for Journalism. Brazilian Journalism Research, 10 (2), 224-237. https://bjr.sbpjor.org.br/bjr/article/view/778  

COLUSSI, Juliana; GOMES-FRANCO E SILVA, Flávia y ROCHA, Paula M. (2018). Periodismo Ubicuo: convergencia e innovacion en las nuevas redacciones. Editorial Universidad del Rosario. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991009882599706709

GARCÍA-GORDILLO, Mar; BEZUNARTEA VALENCIA, Ofa; RODRÍGUEZ REY, Ana y SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Mª Teresa (2014). La calidad de los medios y el uso de fuentes periodísticas. Una evolución del VAP. En IV Congreso Internacional Asociación Española de Investigación en Comunicación. "Espacios de la Comunicación", 1541-1555.  http://hdl.handle.net/11441/23776

GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente; CLEMENTE FERNÁNDEZ, María Dolores y LÓPEZ ABOAL, María (2013). La organización de las redacciones en los nuevos diarios digitales españoles y su relación conlos nuevos modelos de negocio. Textual & Visual Media, 6, 141-160. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6505460

LÓPEZ-CARREÑO, Rosana (2017). Fuentes de información: guía básica y nueva clasificación. Editorial UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1gfv7p7/alma991010517082006709

REDONDO, Myriam (2018). Verificación digital para periodistas: manual contra bulos y desinformacióninternacional. Editorial UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010497038806709

 

Bibliografia complementària

ALBERTINI, Emiliano (2016). Nuevas prácticas y rutinas del periodismo digital. Letras. SEDICI: Universidad Nacional de La Plata. http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/53972

ARTERO, Juan Pablo y MORAES, Renata (2008). Opciones estratégicas de las agencias europeas: Reuters, France Presse i EFE. Communication & Society, 21 (1), 53-79. https://dadun.unav.edu/handle/10171/8478

AZNAR, Hugo (2002). Deberes éticos de la información confidencial. Revista Latina de Comunicación Social, nº 50http://www.revistalatinacs.org/2002/latina50mayo/5007haznar.htm

CANAVILHAS, João y IVARS-NICOLÁS, Begoña (2012). Uso y credibilidad de fuentes periodísticas 2.0 en Portugal y España. El Profesional de la Información, 21 (1), 63-69. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2012/enero/08.pdf

CARNIEL BUGS, Ricardo; ORTEGA, Estibaliz y VELÁZQUEZ, Teresa (2017). Agenda temática e ideología en el discurso de los medios de comunicación. deSignis, 26, 123-149. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6350541   

CASTILLO, Antonio (2006). Public Relations and Press Room. Análisisde lassalas de prensa virtuales de las grandes empresas de España. Razón y Palabra, 49. http://ww.razonypalabra.org.mx/anteriores/n49/bienal/Mesa%207/AntonioCastilloEsparcia.pdf

CID LEAL, Pilar y PERPINYÀ MORERA, Remei (2013). Cómo y dónde buscar fuentes de información. Servei de Publicacions UAB. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004065479706709

COBO, Silvia (2012). Internet para periodistas: kit de supervivencia para la era digital. Editorial UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004631909706709

CORREDOIRA y ALFONSO, Loreto & COTINO HUESO, Lorenzo (dirs.) (2015). Libertad de expresión e información en Internet. Amenazas y protección de los derechos personales. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

FUENTES, M. Eulàlia y CONESA, Alicia (1994). La documentació periodística: Catalunya, Espanya i altres experiències europees. Centre d’Investigació de la Comunicació.

GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2010). Crisis del periodismode fuentes. Lasprácticas del periodismo en España en el accidente de Spanair. Revista Latina de Comunicación Social, 65, 516-537. http://www.revistalatinacs.org/10/art3/916_UC3M/38_Santamaria.html

GELADO MARCOS, Roberto (2009). La dependencia de la prensa española hacia las agencias de noticias. Comunicación y Sociedad Vol. XXII (2), 243-275.https://hdl.handle.net/10171/8687

GUALLAR, Javier y REDONDO, Sílvia (2010). Fonts d'informació professionals de premsa. Una panoràmica. En 12es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, Barcelona, 19-20 May 2010. http://eprints.rclis.org/14644

LAFUENTE, Gumersindo (2012). Las nuevas redacciones y el periodismo con futuro. Cuadernos para periodistas, 24, pp. 60-64. http://www.cuadernosdeperiodistas.com/pdf/Cuadernos_de_Periodistas_24.pdf

LA-ROSA, Leonardo y SANDOVAL-MARTÍN, Teresa (2016). La insuficiencia de la Ley de Transparencia para el ejercicio del Periodismo de datos en España. Revista Latina de Comunicación Social, 71, 1208-1229. http://www.revistalatinacs.org/071/paper/1142/62es.html

MAYORAL SÁNCHEZ, Javier (2005). Fuentes de información y credibilidad periodística. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 11, pp. 93-102. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/13293

MOYA HINIESTA,Fernando (2013). Los gabinetes de prensa en institucionesyempresas. Información vs. relaciones públicas. Correspondencias y Análisis, nº 3, pp. 111-130. http://hdl.handle.net/11441/28354

PÉREZ COLOMÉ, Jordi (2011). Twitter, los periodistas y las fuentes: del desierto a la selva. #EscribirEnInternet, Fundéu. http://www.fundeu.es/escribireninternet/twitter-los-periodistas-y-las-fuentes-del-desierto-a-la-selva/

PÉREZ OLIVA, Milagros (2010). Demasiadas fuentes anónimas. El País, 26/09/2010. https://elpais.com/diario/2010/09/26/opinion/1285452005_850215.html

RESTREPO, Javier Darío (2001). La objetividad periodística: utopía y realidad. Chasqui, Revista Latinoamericana de Comunicación, nº 74. https://revistachasqui.org/index.php/chasqui/article/view/1394/1423

RODRÍGUEZ, Pepe. (1994). Periodismo de investigación: técnicas y estrategias. Paidós.

RODRÍGUEZ, Pepe y ODRIOZOLA FARRÉ, Begoña (2012). Catástrofes y periodismo: el relato, los escenarios, las interacciones y las necesidades prácticas y psicológicas de todos los implicados. Estudios sobre el mensaje periodístico, 18 (2), 577-594. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/41033

SALAVERRÍA, Ramón & NEGREDO, Samuel (2008). Periodismo integrado: convergencia de medios y reorganización de redacciones. Sol90. 

Les lectures obligatòries seran indicades en la primera classe i podran aplicar-se canvis durant tot el curs.


Programari

Aquesta assignatura no requereix cap programari especialitzat. Paquet Office (o equivalents), i per a les activitats virtuals s'utilitzarà Microsoft Teams. 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 11 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 12 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 13 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 22 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 23 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt