Comunicació, Desenvolupament i Cooperació
Codi: 104796 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2503868 Comunicació de les Organitzacions | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ricardo Carniel Bugs
- Correu electrònic:
- ricardo.carniel@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'únic prerequisit d'aquesta assignatura és que l'estudiant estigui interessada/interessat en descobrir i aprofundir un enfocament de la comunicació orientat a promoure els processos de canvi social, i un model de desenvolupament sostenible basat en els drets humans, la igualtat de gènere i la justícia global.
L'alumnat ha de tenir curiositat pel paper dels/les comunicadors/es en les diferents institucions i organitzacions que actuen en el sistema de cooperació internacional i entitats que treballen per a la cohesió social (vist també com oportunitat laboral), així com per la funció dels mitjans i els continguts que contribueixen a generar consciència social sobre els reptes del món actual.
Objectius
Objectiu general de l'assignatura:
Dotar a l'alumnat de coneixements i eines per a un perfil professional diferenciat i especialitzat, orientat tant a les funcions clàssiques de la comunicació com a d'altres sortides laborals en organismes internacionals, organitzacions socials, ONGs, entitats de cooperació internacional, etc.
Objectius específics dels i les estudiants:
- Conèixer què s'entén per desenvolupament humà, canvi social i altres conceptes / perspectives relacionades (Drets Humans, igualtat de gènere, justícia global, etc.).
- Analitzar amb perspectiva crítica l'agenda de l'ONU sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
- Identificar els elements principals d'estratègies de comunicació per al desenvolupament, comunicació per al canvi social, etc.
- Reflexionar sobre la situació dels drets humans vinculats a la informació, la comunicació i el ciberespai, així com la relació entre comunicació i cooperació internacional.
- Aprendre a dissenyar els elements fonamentals d'un projecte de comunicació per al desenvolupament i el canvi social.
- Comprendre el paper dels i les professionals de la comunicació en aquests àmbits i saber identificar possibles sortides laborals en organitzacions i institucions governamentals i no governamentals.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar les metodologies de recerca específiques per plantejar hipòtesis, validar i verificar idees i conceptes i interpretar dades pròpies de la comunicació en les organitzacions.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicació de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar d'acord amb la deontologia professional.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Demostrar coneixements sobre l'entorn social, cultural i econòmic per construir un pensament crític i generar idees originals sobre el context.
- Divulgar tota mena de públics els objectius que es proposen en l'estudi de l'assignatura.
- Establir relacions entre el coneixement comunicatiu i les ciències socials en el procés d'implementació d'estratègies de comunicació.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anàlisis realitzades.
- Fer els treballs de l'assignatura aplicant els mètodes de recerca apropiats per a l'àmbit de la comunicació.
- Identificar els problemes de tractament i imatge que tenen els grups socials desfavorits per la seva ètnia, religió, gènere, etc., dins del sistema comunicatiu espanyol i mundial.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories científiques implicades en l'assignatura.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Respectar les diferents religions, ètnies, cultures, identitats sexuals, etc., en l'elaboració dels productes comunicatius preparats i emesos per les organitzacions.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
Temari general
- La relació entre comunicació, cooperació internacional, desenvolupament i canvi social. Paradigmes, models i estratègies aplicades.
- Programes internacionals de cooperació internacional i ajuda al desenvolupament. L'Agenda 2030 de l'ONU d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
- Societat del coneixement i desenvolupament mediàtic. Drets Humans i activisme relacionats amb la informació, la comunicació i el ciberespai.
- Mitjans de comunicació i el seu discurs sobre desenvolupament, cooperació i temes relacionats. Comunicar des d'enfocaments alternatius (llenguatges inclusius, diàleg intercultural, entre d'altres).
- Els i les professionals de la Comunicació com a promotors del canvi social. Disseny de projectes i campanyes.
L'ordre dels temes podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura.
Els continguts de l'assignatura seran sensibles a l'enfocament basat en drets humans i la perspectiva de gènere.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició de continguts, seminaris/tallers participatius, debat i exercicis a l'aula | 48 | 1,92 | 2, 1, 3, 5, 10, 8, 9, 11, 6, 4, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 8 | 0,32 | 2, 7, 5, 12, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i desenvolupament de treballs individuals / per equips. | 94 | 3,76 | 2, 7, 1, 3, 5, 10, 8, 9, 11, 6, 4, 12, 13, 14, 15, 16 |
La metodologia docent de l'assignatura combina diferents sessions d'exposicions orals, presentacions de continguts teòrics i experiències professionals, estudis de cas i debat, així com seminaris/tallers participatius. El principi fonamental és establir i compartir una base comuna de coneixements perquè, durant el curs, l'alumnat pugui aprofundir en els aspectes que prioritzi i aplicar-los als temes que més li interessin.
El treball de curs (projecte final) està basat en els principis d'Aprenentatge per Servei - ApS, en col·laboració amb la Fundació Autònoma Solidària i entitats socials.
Tota la informació necessària per al seguiment del curs serà facilitada per l'equip docent presencialment en classes, tutories i/o via Campus Virtual.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció d'esdeveniments imprevistos o motius de força major.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| A) Presentacions i exercicis a l'aula | 40% | 0 | 0 | 2, 7, 1, 3, 5, 10, 8, 9, 11, 6, 4, 12, 13, 14, 15, 16 |
| B) Projecte final | 45% | 0 | 0 | 2, 7, 1, 3, 5, 10, 8, 9, 6, 4, 12, 13, 14, 15, 16 |
| C) Assistència i participació activa a classe | 15% | 0 | 0 | 2, 1, 3, 10, 8, 9, 11, 6, 12, 13, 14, 15, 16 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'assignatura adopta un sistema d'avaluació continuada i sumatòria. Cap activitat requereix una nota mínima per a aprovar l'assignatura. La qualificació final de l'assignatura serà la suma de la puntuació obtinguda en les següents activitats d'avaluació:
A) Presentacions i exercicis a l'aula: 40 punts (40% sobre la qualificació final); activitats presencials individuals o en equips.
B) Projecte final: 45 punts (45% sobre la qualificació final); activitat en equips.
C) Assistència i participació activa a classe: 15 punts (15% sobre la qualificació final); activitats presencials individuals.
Total: 100 punts (equivaldria a la nota final 10).
Qualsevol activitat d'avaluació escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) no obtindrà cap puntuació (nota 0).
Per a aprovar l'assignatura pel sistema d'avaluació continuada, serà necessari:
a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació (A i B) en les dates establertes pel professorat. En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran No Realitzades.
b) Haver sumat una puntuació mínima de 50 punts (equivalent a la nota 5,0) entre totes les activitats d'avaluació realitzades.
c) En qualsevol activitat desenvolupada en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar el nivell de participació i implicació de cada membreen el treball comú. Per tant, les puntuacions podran ser diferents per a integrants d'un mateix grup,la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.
Sistema de recuperació (avaluació continuada)
Per tal que qualsevol estudiant pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:
1) No hagi assolit els criteris establerts per a aprovar l’assignatura.
2) Hagi estat avaluat durant el semestre d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
La recuperació consistirà en un examen escrit sobre tot el temari/continguts de l'assignatura.
Les activitats d'avaluació C resten excloses del sistema de recuperació.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció d'esdeveniments imprevistos o motius de força major.
AVALUACIÓ ÚNICA
Per a l'alumnat que opti per l'avaluació única, la qualificació final de l'assignatura serà la suma de la puntuació obtinguda en les següents activitats d'avaluació:
A) Examen teòric: 35 punts (35% sobre la qualificació final); activitat presencial individual.
B) Presentació a l'aula: 20 punts (20% sobre la qualificació final); activitat presencial individual, el mateix dia de l'examen teòric.
C) Projecte final: 45 punts (45% sobre la qualificació final); activitat individual o en equips (els equips hauran d'estar formats per estudiants que hagin triat l'avaluació única; no seranacceptats grups mixtos amb estudiants de l'avaluació continuada). El projecte s'haurà de desenvolupar durant el temps de treball autònom de l'alumnat i lliurat el mateix dia de l'examen i de la presentació.
Total: 100 punts (equivaldria a la nota final 10).
Qualsevol activitat d'avaluació escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) no obtindrà cap puntuació (nota 0).
Per a aprovar l'assignatura pel sistema d'avaluació única, serà necessari:
a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació (A, B i C) en la data establerta pel professorat. En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran No Realitzades.
b) Haver sumat una puntuació mínima de 50 punts (equivalent a la nota 5,0) entre totes les activitats d'avaluació realitzades.
c) En qualsevol activitat desenvolupada en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar el nivell de participació i implicació de cada membre en el treball comú. Per tant, les puntuacions podran ser diferents per a integrants d'un mateix grup, la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.
Sistema de recuperació (avaluació única)
Per tal que qualsevol estudiant pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:
1) No hagi assolit els criteris establerts per a aprovar l’assignatura.
2)Segons normativa, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat almenys 2/3 del total d'activitats avaluables de l'assignatura.
La recuperació consistirà en un examen escrit sobre tot el temari/continguts de l'assignatura.
L'activitat d'avaluació C resta exclosa del sistema de recuperació.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció d'esdeveniments imprevistos o motius de força major.
SEGONA MATRÍCULA
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova (teòrica-pràctica) de síntesi sobre tot el temari i continguts de l'assignatura. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
PLAGI
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Alfaro, Rosa María (2013). Ciudadanías y Medios: Veedurías desde la participación ciudadana. Commons: revista de comunicación y ciudadanía digital, 2(1), 2-20. https://revistas.uca.es/index.php/cayp/article/view/3058
Carniel Bugs, Ricardo y Velázquez, Teresa (2018). Objetivos de Desarrollo Sostenible: una agenda emergente para repensar la docencia universitaria en comunicación. En: Elena Jiménez Pérez, María Elena del Valle Mejías y Andrea Felipe Morales (coords.). Los nuevos retos en Ciencias Sociales, Artes y Humanidades. Gedisa. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1gfv7p7/alma991000489829706709
Duarte Herrera, Lisbeth K. y González Parias, Carlos. H. (2014). Origen y evolución de la cooperación internacional para el desarrollo. Panorama, 8(15), 117-131. https://journal.poligran.edu.co/index.php/panorama/article/view/554
Nos-Aldás, Eloísa y Santolino, Montse (2015). La Investigación en Comunicación y Cooperación en los nuevos escenarios de movilización social: ONGD, objetivos de justicia social y eficacia cultural. Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 2(4), 1-7. http://www.revistaeic.eu/index.php/raeic/article/view/50
Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) (2019). Informe sobre Desarrollo Humano 2019.Más allá del ingreso, más allá de los promedios, más allá del presente: Desigualdades del desarrollo humano en el siglo XXI. https://www.undp.org/es/colombia/publications/informe-sobre-desarrollo-humano-2019
Programa Willay (2012). Las TIC y el desarrollo humano. https://www.ongawa.org/wp-content/uploads/2015/01/Las-TIC-y-el-Desarrollo-Humano.pdf
Servaes, Jean (2010). Comunicación para el desarrollo humano y el cambio social. https://www.researchgate.net/publication/274222965_Comunicacion_para_el_dearrollo_tres_paradigmas_dos_modelos
Tufte, Thomas (2015). Comunicación para el cambio social: la participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Icaria.
UNESCO. Programa Internacional para el Desarrollo de la Comunicación (PIDC) (2008). Indicadores de desarrollo mediático: Marco para evaluar el desarrollo de los medios de comunicación social. http://unesdoc.unesco.org/images/0016/001631/163102S.pdf
Bibliografia complementària
Alfaro, Rosa María (2010). El desarrollo que no llega: el papel de la comunicación. En: Raquel Martínez-Gómez y Mario Lubetkin (2010). Comunicación y Desarrollo: pasos hacia la coherencia. Comunicación social, pp. 42-58.
Enghel, Florencia (2017). El problema del éxito en la comunicación para el cambio social. Commons. Revista De Comunicación Y Ciudadanía Digital, 6(1), 11-22. https://revistas.uca.es/index.php/cayp/article/view/3389
Gómez Galán, Manuel & Sanahuja Perales, José Antonio (1999). El sistemainternacional de cooperaciónal desarrollo. Una aproximación a sus actores e instrumentos. Madrid: CIDEAL.
Gumucio-Dagron, Alfonso (2011). Comunicación para el cambio social: clave del desarrollo participativo. Signo y Pensamiento, vol. XXX, núm.58, enero-junio, 26-39. http://www.redalyc.org/pdf/860/86020038002.pdf
Huarcaya, Gloria (2006). El comunicador para el desarrollo y el cambio social. Apuntes para la construcción de un perfil. Revista de Comunicación, 5, 29-39. https://pirhua.udep.edu.pe/bitstream/handle/11042/1743/Gloria_Huarcaya__El_comunicador_para_el_desarrollo_y_el_cambio_social.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Miguel de Bustos, Juan C. (2008). Comunicación sostenible y desarrollo humano en la sociedad de la información: Consideraciones y propuestas. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID). https://www.cervantesvirtual.com/obra/comunicacion-sostenible-y-desarrollo-humano-en-la-sociedad-de-la-informacion--0/
Murciano, Marcial (dir.) (2010). La prensa y la cooperación internacional. Cobertura de la cooperación para el desarrollo en nueve diarios europeos. Comunicación social.
Obregón, Rafael y Ángel Botero, Adriana (2011). ¿Diálogo o comunicación para el desarrollo y cambio social? Reflexiones e implicaciones. En: José MiguelPereira y AmparoCadavid (eds.). Comunicación, desarrollo y cambio social. Interacciones entre comunicación, movimientos ciudadanos y medios. Editorial Pontificia Universidad Javeriana, pp. 113-131.
Restrepo, Natalia (2011). Comunicación para el cambio social y Nuevas Tecnologías para la Información y la Comunicación. Revista Etic@net, año IX, n.11: 158-175. http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/numero11/Articulos/Formato/articulo7.pdf
Santolino, Montse (2010). Recuperando la esencia: las ONGD como agentes de comunicación para el cambio social. En T. Burgui y J. Erro Sala (coords.), Comunicando para la solidaridad y la cooperación: cómo salir de
la encrucijada. Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía, pp. 221-256.
Al llarg del curs, l'equip docent confirmarà les lectures obligatòries, així com facilitarà recursos específics segons els temes tractats.
Programari
Aquesta assignatura no requereix cap programari especialitzat. Per a eventuals activitats virtuals, s'utilitzará Microsoft Teams.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 71 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 7 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |