Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503868 Comunicació de les Organitzacions | OT | 4 |
Professor/a de contacte
Nom: Isabel Muntané Rodríguez.
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits específics.
Incorporar la perspectiva de gènere a la comunicació de les organitzacions és cabdal si volem incidir en la societat i contribuir a transformar-la a través de la justícia de gènere. Aquesta comunicació ha de permetre traspassar murs i aportar elements per a la reflexió i el canvi; per transformar imaginaris i crear noves consciencies socials. La influència que la comunicació de les organitzacions i de les institucions pot tenir sobre la informació final, la que també transmeten els mitjans, és fonamental per contribuir a transformar la societat en un món respectuós amb la igualtat, la diversitat i la no discriminació. Cal deconstruir els discursos actuals i crear-ne de nous des dels feminismes que promoguin la diversitat de la societat en positiu. Una diveristat per raó de gènere, d'orientació sexual, de religio, de capacitats i d'ètnia, entre d'altres.
Volem promoure una mirada crítica feminista que ens permeti desxifrar els missatges que reprodueixen els estereotips i els rols sexistes i construir nous models informatius que posin en valor la diversitat social que poden transmetre les organitzacions i les institucions.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Pràctiques | 40 | 1,6 | 2, 16, 3, 10, 12, 7, 13, 14 |
Sessions teòriques | 17 | 0,68 | 2, 16, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 67 | 2,68 |
La metodologia de l'assignatura combina la part teòrica i la pràctica. L’alumnat haurà de demostrar que han assimilat els conceptes bàsics de l’assignatura tant en les intervencions a l’aula com en els exercicis individuals i en grup.
S'encarregaran exercicis pràctics, en grup i individuals, que caldrà defensar i argumentar a l’aula. En diferents sessions s’obriran debats dels exercicis realitzats i caldrà demostrar la capacitat argumentativa oral del tema tractat.
L’alumnat també haurà de demostrar l’assimilació dels coneixements i la capacitat d’anàlisi crítica i argumentativa amb els textos i els exercicis de reflexió que hauran de realitzar sobre els diferents temes treballats a l’aula.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Defensa escrita i oral sobre alguns dels temes exposats a les sessions teòriques | 30 | 6 | 0,24 | 8, 16, 3, 1, 6, 10, 12, 14, 15 |
Escriptura d'un text d'anàlisi i de reflexió sobre un dels temes del programa | 20 | 5 | 0,2 | 8, 3, 6, 11, 12, 7, 4, 14 |
Exposició i defensa a classe dels exercicis individuals i/o en grup | 50 | 10 | 0,4 | 2, 3, 5, 9, 10, 7, 13, 15, 17 |
El sistema d'avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s'ha d'aprovar, amb un mínim de 5 punts, per a superar l'assignatura. Caldrà haver fet i superat el 80% de les pràctiques per acollir-se al sistema d'avaluació continuada.
El pes d'aquestes parts és el següent:
a) Defensa escrita i oral sobre alguns dels temes exposats a les sessions teòriques. Suposa un 30% de la nota final.
b) Escriptura d'un text d'anàlisi i de reflexió sobre un dels temes del programa. Suposa un 20% de la nota final.
c) Exposició i defensa a classe dels exercicis individuals i/o en grup. Suposa un 50% de la nota final.
AVALUACIÓ ÚNICA
El sistema d’avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
A) 50% Prova teòrica que serà un examen presencial obligatori sobre la matèria impartida i haurà d'estar aprovada (5 o més) per superar l'assignatura. En la mateixa data caldrà lliurar les altres activitats que es detallen a continuació.
B) 20% Lliurament de dos textos d’anàlisi i reflexions sobre dos dels temes teòrics treballats a classe.
C) 30% Elaboració d’una proposta de campanya de comunicació sobre un tema que proposarà la professora.
ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ
Les activitats de reavaluació es portaran a terme durant la/es setmana/s fixades en el calendari acadèmic. S'haurà de presentar a aquestes activitats l'alumnat que no hagi superat cadascun dels tres tipus exercicis d'avaluació que s'han detallat anteriorment.
SEGONA MATRÍCULA
En cas de segona matrícula,l'alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consisitirà en un exercici teòrico-pràctic. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
PLAGI. MOLT IMPORTANT
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquestacte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografía bàsica
BENGOECHEA, Mercedes (2006) Rompo tus miembros uno a uno (Pablo Neruda). De la reificación a la destrucción en la iconografía literaria de la amada. Universidad de Alcalá
BEARD, Mary (2017) La veu i el poder de les dones. Dues conferències. Editorial ARCADIA.
BERNAL-TRIVIÑO, Ana. (2019) Hacia una comunicación feminista. Como informar e informarse sobre violencia machista, Barcelona, UOC
BRAH, Avtar i Phoenix, Ann (2004) ¿No soy una mujer? Revisando la interseccionalidad publicat a Journal of International Women Studies
CASTELLÓ BELDA, Remei i GIMENO BERBEGAL, Anna (2018) Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació. Unió de Periodistes Valencians i Ajuntament de Castelló
CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Recomanacions per als mitjans de comunicació (Com informar sobre les violències masclistes; el tractament de la comunitat mitjana; el tractament de les persones LGTBI i per una publicitat igualitària. https://www.cac.cat/acords-recerca/recomanacions-als-mitjans
GARCÍA, Violeta i MUNTANÉ, Isabel (2018) Dones valentes. Guia per informar sobre les agressions sexuals http://www.mastergenerecomunicacio.org/category/noticies/
LLEDÓ CUNILL, Eulàlia Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas. Editorial LAERTES
VASALLO, Brigitte (2021) Lenguaje inclusivo y exclusión de clase. Editorial Larousse. Barcelona
OBSERVATORI PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE DE LA UAB (2011). Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia complementària
BURGUEÑO, José Manuel (2014) Comunicación institucional para periodistas. Manual práctico de comunicación y relaciones públicas. Editorial UOPC.
DE CASTRO, Adela (2016) Manual práctico de comunicación organizacional. Editorial Verbum. Madrid
FAUSTO-STERLING, Anne (1998) Los cinco sexos a “Transexualidad, transgenerismo y cultura” José AntonioNieto (comp.) Editores: Talasa
FERNÁNDEZ, June (2016) 10 ingobernables. Historias de transgresión y rebeldía. Libros del K.O.
FERNÁNDEZ, June (2020) Abrir el melón. Una década de periodismo feminista. Libros del K.O. Madrid.
hooks, bell (2020) ¿Acaso no soy yo una mujer? Mujeres negras y feminismo. Ed. Consonni. Bilbao
LAGARDE Y DE LOS RÍOS, Marcela (1996) ‘La perspectiva de género’, en Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia, Ed. horas y HORAS
LLEDÓ CUNILL, Eulàlia (2005). L’espai de dones als diccionaris: silencis i presències. Eumo editorial
REQUENA, Ana (2020)Feminismo vibrante. Roca Editorial
VVAA (2014) Indicadores de Género para Medios de Comunicación. Marco de indicadores para evaluar la sensibilidad en materia de género en las operaciones y contenidos mediáticos. UNESCO
No cal programari esopecífic
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 71 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 7 | Català | segon quadrimestre | tarda |