Teoria i Tècnica del Disseny
Codi: 104732 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2503873 Comunicació Interactiva | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Ribes Guardia
- Correu electrònic:
- xavier.ribes@uab.cat
Equip docent
- Adrian Padilla Molina
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements previs de composició visual i informàtica per a usuari
Objectius
Té en general com a objectiu l'estudi de tots els grafismes en webs i mòbils, des del punt de vista del disseny i composició visual. Permet reflexionar sobre la seva implicació en les necessàries representacions gràfiques i documentals associades a imatge i continguts.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de missatges, treballs acadèmics, exposicions, etc.
- Diferenciar i aplicar les principals teories, elaboracions conceptuals i enfocaments reguladors de la comunicació interactiva.
- Dissenyar i crear interfícies usables basades en les necessitats dels usuaris i estèticament atractives.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaç de planificar tasques a curt, mitjà i llarg terminis.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoració.
- Diferenciar allò substancial d'allò rellevant en tots els tipus de documents de l'assignatura.
- Diferenciar els conceptes clau del disseny visual i les principals eines digitals.
- Identificar i seleccionar elements estètics per al disseny d'interfícies.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificació individual o grupal aplicada.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o els projectes, a curt o mitjà terminis, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1. Generalitats del disseny gràfic
2. Tipologia general: Llenguatges i metallenguatges
3. Els productes gràfics en web
4. Interactivitat en web
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals amb suport TIC | 24 | 0,96 | 5 |
| Preparació pràctiques laboratori | 40 | 1,6 | 3, 4, 6 |
| Pràctiques de laboratori | 30 | 1,2 | 5, 6, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories (activitat presencial individual o en grup orientada a resoldre problemes d'aprenentatge) | 13 | 0,52 | 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi: Lectura i síntesi de documents científics | 40 | 1,6 | 3, 4 |
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
El desenvolupament de l'assignatura implica la realització de diferents tipus d'activitats formatives:
- Activitats dirigides
a) Classes magistrals: explicació dels conceptes teòrics i anuncis i regles per a pràctiques.
c) Pràctiques al Laboratori. Els principals objectius són que l'alumne / a realitze pràctiques de disseny.
- Activitats supervisades
a) Tutories presencials individuals o en grup. La seva finalitat és resoldre problemes d'aprenentatge.
- Activitats autònomes
a) Els alumnes / as hauran de fer les lectures indicades com a obligatòries i totes les activitats planificades per a un correcte desenvolupament de la teoria i les pràctiques en el Laboratori; a més de l'estudi amb una lectura comprensiva de la bibliografia bàsica.
Activitats d'avaluació
(Part d'una sessió presencial es dedicarà a la realització d'un examen escrit).
En total, hi participen 1 professor / a que s'encarrega de les classes magistrals de la teoria i dos professors / es en pràctiques que desenvolupen activitats individuals o en grup.
La situació sanitària podria fer que les sessions, en lloc de presencials, hagin de ser telemàtiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit | 40% tenen de demostrar coneixements teòrics de les lectures i lliçons magistrals | 1 | 0,04 | 2, 5, 4, 7 |
| Lliuraments treballs pràctics colectius | 30% totes les activitat de les participacions, presentacions i defenses davant del grup | 1 | 0,04 | 2, 3, 13, 6, 7, 10, 11, 12, 9 |
| Lliuraments treballs pràctics individuals | 30% El treball pràctic s'elabora individualment i tenen un conjunt d'activitats a desenvolupar | 1 | 0,04 | 1, 4, 6, 7, 10, 9, 8 |
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt de
activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
Tenint en comte que el pes de la teoria és de l' 40%, serà obligatori aprovar-la atès que la resta de l'assignatura obté qualificacions grupals de dues o quatre persones.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5. Les activitats que queden excloses de l' procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
En cas de segona matrícula, l’ alumnat podrà fer una única provade síntesi que consistirà en un examen global. La qualificació de l’ assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
L’ estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’ identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’ un acte d’ avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’ avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’ assignatura serà 0.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Bibliografia
Aguado, Juan Miguel, (coord.), Feijóo, Claudio (coord.) y Martínez,Inmaculada (coord.). (2013). La comunicación móvil: hacia un nuevo ecosistema digital. Barcelona: Gedisa.
Andreu-Sanchez, Celia. y Martín-Pascual, Miguel Ángel. (2020). “Imágenes falsas del coronavirus SARS-CoV-2 en la comunicación de la información al comienzo de la pandemia del Covid-19”. El Profesional de la Información. e-ISSN: 1699-2407. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2020/may/andreu-martin_es.pdf
Aumont, Jacques. (1998). La estética hoy. Madrid: Cátedra.
Caballero, Víctor., Sánchez, Silvia. y Codina, Lluís. (2014). Estrategias y gestión de la comunicación online y offline. Barcelona: Editorial UOC.
Cairo, Alberto. (2011). El arte funcional. Madrid: Alamut.
Costa, Joan. (2005). Identidad televisiva en 4 D. Design.
Crovi, Delia. Educar en la red. Nuevas tecnologías y procesos educativos en la sociedad de la información. Incom.com https://incom.uab.cat/portalcom/wp-content/uploads/2020/01/9_esp.pdf.
De Pablos, José Manuel. (2001). La red es nuestra. Barcelona: Paidós.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Color. Barcelona: EDB.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Fundamentos del proyecto gráfico. Barcelona: EDB.
Gifreu, Arnau. (2013). Pioneros de la tecnología digital: ideas visionarias del mundo tecnológico actual. Barcelona: Editorial UOC.
Hervàs, Christian. (2002). Eldiseñográfico en televisión. Madrid: Cátedra.
Huguet, Enric. (2016). 60 años de la historia del diseño gráfico catalán. Barcelona: CODGC.
Lapolli, Mariana. y Vanzin, Tarzisio. (2016). Infografía na era da cultura visual. Florianópolis: Pandion.
Martín, Euniciano. (1974). La composición en artes gráficas. Tomos I y II. Barcelona: EDB.
Martín, Euniciano. (1995). Composición gráfica. Barcelona: EDB.
Morera, Francisco José. (2017). Aproximación a la infografía como comunicación efectiva. (Tesis doctoral). Barcelona: Publicaciones UAB. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_457366/fjmv1de1.pdf
Owen, William. (1991). Diseño de revistas. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.
Puente, María Luz y Viñals, Francisco. (2019). Grafología digital, tipográfica y del diseño visual. Barcelona: Editorial UOC.
Ràfols, Rafel. y Colomer, Antoni. (2003). El diseño audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili. ISBN: 84-252-1538-2.
Ricarte, José María. (1999). Creatividad y comunicación persuasiva. 2ª ed. Barcelona: Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona y otros.
Riva José Luis. y Maldonado, Juan. Diseño y dirección de arte en periódicos y revistas. Barcelona: JLR Editor.
Valero, José Luis (2012). Infografía digital. La visualización sintética. Barcelona: Bosch.
Valero, José Luis. (2008): “Tipología del grafismo informativo” , en Estudios sobre elmensaje periodístico, 14. Madrid: Universidad Complutense. |http://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0808110631A.
Escudero, S. y Valero, J.L. (2021) “Efectividad de la síntesis audiovisual presentada a través del smartphone”. Textual & Visual Media: revista de la Sociedad Española de Periodística, https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7985515
Programari
Edició de video (Shotcut, DaVinci o similar)
Edicions gráfiques (Affinity, Inkscape, Gimp o similar)
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 61 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 62 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 6 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |