Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503758 Enginyeria de Dades | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits. En tot cas és aconsellable que l'estudiant domini les qüestions més bàsiques d'àlgebra lineal fonamental, anàlisi matemàtica i teoria de probabilitats.
Estudiar la teoria matemàtica de la informació, en el cas discret, basada en les publicacions de C.E. Shannon l'any 1948. Estudiar les fonts de dades, la codificació de la font, la compressió de dades i la codificació del canal. Estudiar codis detectors i correctors d'errors per a una transmissió o emmagatzematge eficient de dades.
1.- Conceptes bàsics. Fonts discretes sense memòria.
1.1.- Els problemes de la comunicació.
1.2.- Mesura de la informació.
1.3.- Model de Shannon de font discreta sense memòria.
1.4.- Funció entropia.
1.5.- Informació mútua.
1.6.- Canals discrets sense memòria. Capacitat.
2.- Codificació de la font.
2.1.- Introducció i objectius.
2.2.- Codis de longitud constant.
2.3.- Codis de longitud variable. Descodificació única.
2.4.- Fites de Shannon.
2.5.- Construcció de codis òptims.
3.- Compressió de dades.
3.1.- Tipus de compressió. Mesures de compressió.
3.2.- Tècniques de compressió.
3.3.- Mètodes estadístics.
3.4.- Tècniques de diccionari.
3.5.- Compressió de so i d'imatges.
4.- Canals discrets sense memòria.
4.1.- Models de canals.
4.2.- Càlcul de la capacitat d'un canal.
4.3.- Regles de descodificació.
4.4.- El teorema fonamental.
5.- Teoria de la codificació I: codis lineals.
5.1.- Codis bloc. Descodificació a mínima distància.
5.2.- Introducció als cossos finits.
5.3.- Codis lineals. Matrius generadores.
5.4.- Codis equivalents. Codificació sistemàtica.
5.5.- Codis duals. Matrius de control.
5.6.- Descodificació. Taula estàndard i síndrome.
5.7.- Algunes famílies de codis lineals importants.
6.- Teoria de la codificació II: codis cíclics.
6.1.- Codis cíclics com a ideals d'anells de polinomis.
6.2.- Polinomis generadors i de control.
6.3.- Codificació sistemàtica amb codis cíclics.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de problemes | 12 | 0,48 | 1, 2, 5 |
Classes de teoria | 26 | 1,04 | 1, 2, 5 |
Pràctiques | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i consultes | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de problemes i pràctiques | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Preparació examen final | 25 | 1 | 1, 2, 3, 5 |
Treball personal | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Els continguts teòrics s'explicaran en classes magistrals, si bé s'animarà als estudiants a participar activament en la resolució d'exemples. A les classes de problemes, s'anirà resolent una llista d'exercicis. S'intentarà que els estudiants resolguin els problemes anticipadament i presentin les seves solucions a classe. A les sessions de pràctiques, es desenvoluparan temes relacionats amb els continguts teòrics de l'assignatura. El Campus Virtual s'usarà com a mitjà de comunicació entre els professors i els estudiants (material, anuncis, etc.).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 60% | 3 | 0,12 | 1, 2, 5 |
Proves basades en exercicis a classe de problemes | 15% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5 |
Pràctiques | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Les dates d'avaluació continuada es publicaran al Campus Virtual i poden estar subjectes a canvis de programació per motius d'adaptació a possibles incidències. Sempre s'informarà al Campus Virtual sobre aquests canvis ja que s'entén que aquesta és la plataforma habitual d'intercanvi d'informació entre professorat i alumnat.
L'avaluació de l'assignatura, sobre 10 punts, es farà de la forma següent:
En cadascuna de les proves parcials cal obtenir un mínim de 0.5 punts. No hi ha altres notes mínimes en cada part. Per aprovar cal que les diferents parts sumin almenys 5 punts. No s'ofereix avaluació única.
Sense perjudicid'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, les irregularitats comeses per un estudiant que puguin conduir a una variació de la qualificació es qualificaran amb un zero (0). Les activitats d'avaluació qualificades d'aquesta forma i per aquest procediment no seran recuperables. Aquestes irregularitats inclouen, entre d'altres: la còpia total o parcial d'una pràctica, informe, o qualsevol altra activitat d'avaluació; deixar copiar; presentar un treball de grup no fet íntegrament pels membres del grup; presentar com a propis materials elaborats per un tercer, encara que siguin traduccions o adaptacions, i en general treballs amb elements no originals i exclusius de l'estudiant; tenir dispositius de comunicació (com telèfons mòbils, smart watches, etc.) accessibles durant les proves d'avaluació teorico-pràctiques individuals (exàmens).
Per aprovar és necessari que l'avaluació total superi els 5 punts. No s'atorgarà la qualificació de "no avaluable" a qui hagi participat en algun dels dos exàmens parcials o bé a l'examen final. No hi haurà cap condició especial per als estudiants repetidors, excepte que podran convalidar la nota de pràctiques del curs anterior.
Per poder obtenir una MH, la nota final ha de ser igual o superior als 9 punts. Com que el nombre de MH no pot superar el 5% del nombre d'estudiants matriculats, es concediran a qui tingui les notes finals més altes.
En el cas de la resolució d'exercicis, es podrà demanar una revisió posterior. Per a la restad'activitats d'avaluació, s'indicarà un lloc, data i hora de revisió en la que l'estudiant podrà revisar l'activitat amb el/la professor/a. Si l'estudiant no es presenta a aquesta revisió, no es revisarà posteriorment aquesta activitat.
Podeu consultar la normativa acadèmica de la UAB aprovada pel Consell de Govern de la UAB:
http://webs2002.uab.es/afers_academics/info_ac/0041.htm
*L. Huguet i J. Rifà. Comunicación Digital. Ed. Masson, 1991.
*D. Salomon: Data compression - The Complete Reference, 4th Edition. Springer 2007.
*R.B. Ash. Information Theory. John Wiley and Sons Inc, 1965.
*G. Alvarez. Teoría matemática de la información. Ediciones ICE, 1981.
*T.C. Bell, J.G. Cleary i I.H. Witten. Text Compression. Prentice Hall, 1990.
*F.J. MacWilliams and N.J.A. Sloane. The theory of error-correcting codes. North-Holland, Amsterdam, 1977.
Per a les pràctiques s'utilitzarà SageMath. https://www.sagemath.org/ SageMath és un sistema de programari matemàtic de codi obert amb llicència GPL. Es basa en diferents paquests de codi obert: NumPy, SciPy, matplotlib, Sympy, Maxima, GAP, FLINT, R i altres. Es pot accedir al seu potencial combinat a través d'un llenguatge comú basat en Python o directamente a través d'interfícies. Des de la versió 9.0 del gener de 2020, SageMath está usant Python 3.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 811 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 812 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 811 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 812 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 813 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 81 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |