Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Haver cursat i superat Fonaments de Geografia Física. També serà necessari aplicar els coneixements aportats per les assignatures de Introducció a la Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica
- Reconèixer les formes i processos que donen lloc al modelat de la superfície terrestre a partir de l'aprofundiment en el coneixement de la geologia, la topografia i el clima, mitjançant el treball de camp i de gabinet.
- Identificar les geoformes a diferents escales.
- Conèixer els components estructurals i climàtics del relleu.
- Reconèixer i analitzar el relleu a partir del mapa topogràfic, fotointerpretació i la informació geològica.
- Conèixer la geomorfologia i la gènesi dels relleus catalans més rellevants, tant des de l'òptica estructural com climàtica.
- Realitzar adequadament cartografia geomorfològica, talls geològics i esquemes, entesos com a models d’explicació ideals en geomorfologia.
- Introduir les tècniques del treball de camp i de laboratori en geomorfologia.
Continguts teòrics:
1. Geomorfologia estructural
1.1. Domini de conca sedimentària poc deformada
1.2. Domini de cadenes i serralades joves
1.3. Domini de serralades antigues arranades
1.4. Relleu en roques cristal·lines
1.5. Un marc interpretatiu. Models, dominis morfoestructurals i tipus de relleus estructurals
1.6. Relleus particulars. Relleus fallats i volcànics
1.7. Components estructurals del relleu a Catalunya
2. Geomorfologia climàtica
2.1. De l'estructura al clima, del relleu al modelatge
2.2. L'acció del gel
2.3. L'acció de l'aigua
2.4. Sistemes morfogenètics i dominis morfoclimàtics
2.5. La zona freda i l'estatge d'alta muntanya
2.6. La zona temperada
2.7. Els dominis àrids
2.8. La zona càlida no àrida
2.9. Biostàsia i Rexistàsia
2.10. Els components climàtics del relleu a Catalunya
2.11. El relleu sota una concepció de sistema
Continguts pràctics:
1. Sortides de camp
1.1. Sortida de camp 1
1.1.1. Relleus fallats de la depressió Prelitoral
1.1.2. La serralada Litoral i Prelitoral
1.1.3. Principis d’observació del relleu estructural
1.1.4. Identificació de roques i anàlisi d’afloraments
1.2. Sortida de camp 2
1.2.1. Relleus tabulars, en cuesta i juràssics a l’entorn de la plana de Vic
1.2.2. Identificació de les grans formes: anticlinals, sinclinals, combes, cluses, etc.
1.2.3. Sedimentologia, estratigrafia i erosió remuntant i diferencial
1.3. Sortida de camp 3
1.3.1. Relleus de trànsit molàssics montserratins
1.3.2. L’erosió com a constructora d’un relleu: La formació de les agulles, la carstificació i l’acció dels rius
1.3.3. Deltes i paleocanals
1.3.4. Riscos i perills naturals relacionats amb la geomorfologia: Despreniments, esllavissades i debris flow
1.4. Sortida de camp 4 (2 dies)
1.4.1. Relleus volcànics, estructurals i modelatge a la província de Girona
1.4.2. Formes relacionades amb el vulcanisme explosiu i efusiu
1.4.3. El carst de l’estany de Banyoles
1.4.4. Modelatge glacial, periglacial i nival al Pirineu Oriental
2. Pràctiques de laboratori i gabinet
2.1. Identificació de roques
2.2. Fotointerpretació
2.3. Cartografia geomorfològica i geològica
2.4. Talls geològics
En aquesta assignatura es tindrà en compte la perspectiva de gènere en els aspectes següents:
- No permetre un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l'alumnat.
- Posar a la bibliografia els noms complets dels autors i autores, en comptes de només la inicial.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Teoria i pràctica al camp | 36 | 1,44 | KM21, SM20, KM21 |
Teoria i pràctica de la fotointerpretació, la cartografia geomorfològica i els talls geològics | 10 | 0,4 | SM20, SM20 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball de camp i gabinet | 25 | 1 | CM16, KM21, SM20, CM16 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació d'informes i exàmens | 75 | 3 | CM16, KM21, SM20, CM16 |
La metodologia d'aquesta assignatura és fonamentalment pràctica, pel que l'aprenentatge de la geomorfologia es basarà en el mètode inductiu de camp, recolzat amb la lectura prèvia dels apunts i la posterior anàlisi i comprensió de les dades recollides i observacions realitzades. És per aqueta raó que l’ús de la llibreta de camp té un especial sentit en aquesta assignatura.
A començament de l’assignatura el professorat explicarà el protocol de mesures i bones pràctiques de les sortides de camp.
En una primera fase es realitzaran un parell de sessions teòriques per posar un marc a la disciplina, posteriorment, abans de cada sortida de camp s’exposaran els conceptes principals que es tractaran sobre el terreny. Per una altra banda, es realitzaran pràctiques a l’aula d’informàtica i al laboratori de geografia física amb el grup desdoblat per donar les eines necessàries per fer els informes de camp, tal com cartografia geomorfològica, fotointerpretació i talls geològics amb recursos digitals.
Per recolzar aquestes activitats principals hi ha un conjunt d'apunts i recursos penjats al campus virtual que serviran per completar el corpus teòric que es treballarà al camp.
Finalment, les pràctiques de laboratori i els informes de cada sortida de camp es realitzaran de manera individual. En canvi, durant les sortides de camp es fomentarà el treball en equip, la discussió en grup i la visió integrada de la geomorfologia en el context del paisatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen teòric | 20% | 4 | 0,16 | KM21 |
Informe de la sortida de camp 1 | 10% | 0 | 0 | SM20 |
Informe de la sortida de camp 2 | 20% | 0 | 0 | KM21, SM20 |
Informe de la sortida de camp 3 | 20% | 0 | 0 | CM16, KM21 |
Informe de la sortida de camp 4 | 20% | 0 | 0 | CM16, KM21, SM20 |
Llibreta de camp | 10% | 0 | 0 | KM21 |
Les activitats d’avaluació es divideixen en dos grans blocs: els informes + llibreta de camp (80%) i l’examen teòric (20%). La nota final es compon de la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació. Per aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació igual o superior a 5, tant en la nota final, com en cada un dels dos blocs (informes + llibreta i examen). Tampoc és possible assolir l'aprovat a l'assignatura amb dues qualificacions inferiors a 3 en alguna de les activitats d’avaluació.
Per poder ser avaluat, obligatòriament cal haver realitzat les sortides, els informes corresponents, la llibreta de camp i l’examen teòric. La qualificació de No avaluable es donarà quan l’estudiant no faci ni l’examen ni alguna de les sortides de camp, i/o menys del 50% de les activitats d’avaluació. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Els informes de camp no es poden recuperar repetint-los de nou o fent-hi correccions, però si que fan mitjana ponderada entre ells i la llibreta de camp, podent obtenir una qualificació d’aprovat en el total del bloc tot i tenir suspès algun dels informes. L'examen teòric es recuperarà en el temps i forma que indiqui la Facultat.
La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència se suspendrà tota l'assignatura.
Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
Nota: Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Apunts de l´assignatura (AMBRÓS, Sònia & DOMINGO, Montserrat)
Correig, Teresa Maria i Nogués, Joaquim M. (2020). Guia De Punts D'Interès Geològic De Catalunya. Cossetània Edicions.
Gutiérrez Elorza, Mateo (2001). Geomorfología climática, Barcelona: Omega.
Gutiérrez Elorza, Mateo (2008). Geomorfología, Madrid: Prentice Hall.
Miró, Manuel I Domingo, Montserrat (1985). Breviario de Geomorfologia, Barcelona: Oikos-Tau.
Sabat, Francesc (2022). Itineraris geològics per Catalunya. Textos docents Universitat de Barcelona.
Strahler, Arthur N. & Strahler, Alan H. (2000) Geografia Física, Barcelona: Omega.
Tarbuck, Edward, Lutgens, Frederick (2005). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología Física, Madrid: Prentice Hall.
Vilaplana, Joan Manuel (1987). Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans. Barcelona: Kapel.
Els informes i les pràctiques requereixen de la utilització de Sistemes d’informació Geogràfica, principalment per a la realització de cartografia.
Els exemples es mostraran en QGIS, però es podrà utilitzar ArcGIS o MIraMon.
Per a la realització dels talls geològics es recomana la utilització d’eines digitals de disseny gràfic com Inkscape.
L’ús de visors de cartografia online també serà habitual.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PCAM) Pràctiques de camp | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PCAM) Pràctiques de camp | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |