Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502501 Prevenció i Seguretat Integral | FB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assigantura no té prerequisits
I. Sociologia del risc:
- La perspectiva sociològica i la sociologia del risc.
- Les "crisi" i els conflictes que provoquen
II. Resolució de Conflictes.
- El conflicte: origen, fases, desenvolupament
- Les "crisi" i els "riscos": conflictes locals o globals?
- Els stakeholders: definició, posició, tractament.
- La ciutadania i la comunitat com stakeholder
- El diàleg productiu com eina de governança
- El conflicte i la promoció de la convivència
- Anàlisi del conflicte. Promoure la convivència
- De la mediació a la facilitació
- La facilitació
- Tecnologia social
- La perspectiva restaurativa: la víctima i el victimari
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Tutories de suport a la realització el treball pràctic i teòric (sessions Webex); Resolució de dubtes; Seguiment dels exercicis; Atenció a l'Aula Moodle | 12 | 0,48 | |
Tipus: Supervisades | |||
Resolució de casos pràctics i presentació en moodle | 18 | 0,72 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal per als exàmens; Resolució de les PACs | 120 | 4,8 |
Llengua de docència: castellà
Aprenentatge col·laboratiu. És un procés d’activitat, interacció i reciprocitat entre un grup d'alumnat, que facilita la construcció conjunta d’un objectiu comú a partir dels treballs individuals. Es tracta d’un procés compartit, coordinat i interdependent, en el qual els estudiants treballen utilitzant eines col·laboratives per a aconseguir un objectiu comú que per sí sols no podrien assolir.
ES començarà construint els grups base que escolliran un procés conflictiu que analitzaran i després dissenyaran la facilitació idònia per a la situació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
PECs: 4 Activitats individuals o grupals escrites o orals de caràcter reflexiu i pràctic | 50 | 0 | 0 | 2, 5, 4, 1, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 13, 6, 18, 17, 16 |
Pruebas escritas | 50 | 0 | 0 | 3, 11, 7 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Es realitzaran 4 PACs grupals corresponents als temes estudiats en l'assignatura.
Cada PAC té un pes del 12,5% respecte a la nota final de l'assignatura.
El 50% restant correspon a l'examen.
L'examen fa mitjana amb l'avaluació continuada amb independència de la nota obtinguda A les PACs
La mitjana total ponderada haurà de ser de 5 punts o superior per a poder aprovar.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els estudiants que optin per l'avaluació única realitzaran una prova de síntesi final de tot el contingut de l'assignatura (50%) i lliuraran un document que contindrà les solucions a les dues PACs de l'assignatura (25% cadascuna).
La data per a aquesta prova i el lliurament del treball de l'assignatura serà la mateixa programada en l'horari per a l'últim examen d'avaluació continuada.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT EN SEGONA CONVOCATÒRIA O MÉS
L'alumnat que repeteixi l'assignatura haurà de realitzar les proves i exàmens programats i lliurar el treball de l'assignatura en les dates indicades a l'aula Moodle.
EXAMEN DE RECUPERACIÓ
L'alumne que no superi l'assignatura, que no arribi a 5 (total) de 10, d'acord amb els criteris establerts en els dos apartats anteriors podrà presentar-se a un examen final sempre que l'alumne s'hagi avaluat en un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Si no ha estat avaluat d'aquestes dues terceres parts per no haver-se presentat a les proves obtindrà una qualificació deNo Presentat, sense que tingui la possibilitat de presentar-se a l'examen final de recuperació.
En aquest examen es tornarà a avaluar el conjunt dels continguts de l'assignatura que no s'hagin superat en l'avaluació continuada.
En el cas de superar-se l'examen final l'assignatura quedarà aprovada amb un 5 com a màxim, independentment de la nota obtinguda en l'examen.
CANVI DE DATA D'UNA PROVA O EXAMEN
L'alumnat que necessiti canviar una data d'avaluació ha de presentar la petició emplenant el document que es troba en l'espai Moodle de Tutorització EPSI.
Una vegada emplenat el document s'ha d'enviar al professorat de l'assignatura i a coordinació del Grau.
REVISIÓ
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat dels mecanismes de revisió de les qualificacions.
Per a l'alumnat d'avaluació única el procés de revisió serà el mateix.
ALTRES CONSIDERACIONS
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. en cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0 ".
Si durant la correcció es tenen indicis que una activitat o treball s'han realitzat amb respostes assistides per intel·ligència artificial, el/la docent podrà complementar l'activitat amb una entrevista personal per a corroborar l'autoria del text.
Si concorren circumstàncies sobrevingudes que impedeixin el desenvolupament normal de l'assignatura, el professorat podrà modificar tant la metodologia com l'avaluació de l'assignatura.
1. Bibliografia bàsica de curs
Asociación Internacional de Facilitadores (IAF) https://www.iaf-world.org/site/es/home
Revista La Trama http://revistalatrama.com.ar/
Revista de mediación: https://revistademediacion.com/
Rosenberg, M. B. (2019). Comunicación no violenta: un lenguaje de vida. PuddleDancer Press.
Ury, W. (2002). ¡ Supere el no!. Editorial Norma.
2. Bilbiografia complementaria
BAUMANN,Z. Modernity and Ambivalence. London. Polity Press
BECHMANN, G. “Riesgo y Desarrollo técnico-científico. Sobre la importancia socia de la investigación y valoración del riesgo”, en Cuadernos de Sección, CCSS y Económicas, 2, pp.59-98 (Donostia, Eusko Ikaskuntza)
Beck, U. La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona. Paidós. 1998.
(1996) “Risk society and the provident state”, en Lash, S; Szerzynski B; Wynne, B. (eds.) Risk, Environment and Modernity. Towards a new Ecology. London. SAGE Publications.
(1997) “La reinvención de la política: hacia una teoría de la modernización reflexiva”, en Beck, U; Giddens, A.; Lash, S. Modernización reflexiva. Política, tradición y estética en el orden social. Madrid. Alianza Editorial.
(2002) La sociedad del riesgo global. Madrid. Siglo XXI.
BERIAIN, J. (Comp.) (1996) Las consecuencias perversas de la modernidad. Modernidad, contingencia y riesgo. Barcelona. Anthropos.
Cancio Meliá, M., & Oubiña Barbolla, S. (2022). Las medidas premiales en materia de delitos de terrorismo en el código penal español: elementos sustantivos y procesales. Las medidas premiales en materia de delitos de terrorismo en el código penal español: elementos sustantivos y procesales, 25-60.
CASTELLS, M. (1996-1997), La era de la información, 3 vols. Madrid. Alianza Ed. 1997-1998.
GIDDENS, A . (1990) Consecuencias de la modernidad. Madrid. Alianza Ed. 1993.
(1997) “Risk Society: the context of British Politics”, a Franklin, J. (ed.) The Politics of Risk Society”.
LÓPEZ CEREZO J.A.; LUJÁN J.L (2000) Ciencia y Política del Riesgo. Madrid. Alianza Editorial.
RAMOS, R.; GARCÍA SELGAS, F. Globalización, Riesgo, Reflexividad. Tres temas de teoría social contemporánea. Madrid. CIS.
BAUMANN, Z. (2000) Modernidad líquida. Buenos Aires: FCE.
CORNELIUS, H.; FAIRE, S. (1998) Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente. Madrid: Gaia Ediciones.
MAYER, BERNARD S. (2008) Más allá de la neutralidad. Como superar la crisis de la resolución de conflictos. Barcelona: Gedisa.
MORIN, E.; NAÏR, S. (1998). Una política de civilización. Barcelona: Proa.
LEDERACH, J. P. (2000) El abecé de la paz y los conflictos. Madrid: Catarata.
SUARES, M. (2002). Mediando en sistemas familiares. Barcelona: Paidós
URY, W.L. (2000) Alcanzar la paz. Diez caminos para resolver conflictos en casa, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós
Zehr, H. (2006). El pequeño libro de la justicia restaurativa.
No es requereix de cap programari específic
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |