Logo UAB

Teories de la Comunicació

Codi: 103862 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2501935 Publicitat i Relacions Públiques FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Blasco Duatis
Correu electrònic:
marc.blasco@uab.cat

Equip docent

Ana Isabel Fernández Viso
Marc Blasco Duatis
Angel Castellanos Diaz

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No es requereixen coneixements específics.


Objectius

L'assignatura pertany a la matèria Comunicació del Grau de Publicitat i Relacions Públiques i està qualificada com a assignatura fonamental. Es considera que existeix una lògica progressiva entre tres de les cinc assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació basada en una llarga experiència docent i estructurada de la següent manera:

1. Història de la Comunicació. Introdueix l'alumne en l'evolució històrica de la comunicació des dels primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.
2. Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i lògiques estructurals.
3. Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors i perspectives d'anàlisi de la comunicació.

Els objectius formatius generals de l'assignatura són que els alumnes identifiquin les principals teories del camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que fonamenten el seu coneixement i el seu paper en la cultura. També és un objectiu desitjable de l'assignatura el d'afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat.


Resultats d'aprenentatge

  1. KM01 (Coneixement) Identificar els fonaments de les teories, de la història i de l'estructura del sistema comunicatiu en l'àmbit de la publicitat i les relacions públiques.
  2. KM02 (Coneixement) Reconèixer les implicacions socials, econòmiques, culturals i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de la comunicació persuasiva.
  3. SM01 (Habilitat) Determinar el que és substancial i rellevant en documents sobre teoria, estructura i història de la comunicació per als projectes i accions professionals.
  4. SM04 (Habilitat) Utilitzar adequadament el català i el castellà en la transmissió d'informació i idees, i en l'elaboració i defensa d'arguments relacionats amb la història i les teories de la comunicació social.

Continguts

TEMARI:

  1. Introducció i planificació del curs. Presentació del programa.
  2. Comunicació interpersonal.
  3. Comunicació interpersonal no verbal.
  4. Comunicació mediàtica. Inicis de la recerca en mitjans de comunicació.
  5. Comunicació mediàtica. Paradigma funcionalista. Teoria experimental de la persuasió.
  6. Comunicació mediàtica. Teoria crítica.
  7. Comunicació mediàtica. Teoria d'usos i gratificacions.
  8. Comunicació mediàtica. Teoria de l'espiral del silenci.
  9. Comunicació mediàtica. Mitjans de comunicació, agenda-setting i construcció social de la realitat.
  10. Comunicació mediàtica. Escola de Birmingham/Economia política de la comunicació
  11. Comunicació mediàtica. Esdeveniments mediàtics.
  12. Comunicació mediàtica. Teoria de la mediatització.
  13. Comunicació mediàtica. Economia de l'atenció/Sexualització de la cultura.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i activitats dels seminaris, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents. 

Aquesta guia docent incorpora la perspectiva de gènere en els continguts i en el tractament.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 34 1,36
Seminaris i proves 15 0,6
Tipus: Supervisades      
Tutories 8 0,32
Tipus: Autònomes      
Estudi personal i lectures orientades 51 2,04
Treballs individuals i/o en equip 18 0,72

L'aprenentatge estarà basat en classes magistrals, discussió a classe, lectures, tutories i realització de treballs i proves. Es fomentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig audiovisual per equips 30% 10 0,4 KM01, KM02, SM01, SM04
Exposició oral al seminari 10% 3 0,12 KM01, KM02, SM01, SM04
Participació a seminaris 10% 6 0,24 KM02, SM04
Prova escrita 50% 5 0,2 KM01, KM02, SM04

1.   Avaluació continuada de l'alumnat de primera matrícula

Sistema d'avaluació contínua: una prova escrita + assaig audiovisual per equips + presentació lectura + participació al seminari

1.1. Realització d'una prova escrita (50% de la qualificació final) que es referiran al conjunt de les explicacions i debats duts a terme a les classes i als seminaris, i a les lectures obligatòries del curs. L'objectiu de les proves, en el marc de l'avaluació contínua, és verificar el coneixement de l'alumnat de les teories de la comunicació, la definició conceptual, els enfocaments teòrics i l'anàlisi dels processos de comunicació social.

Haurà de desenvolupar-se des de la perspectiva de les teories analitzades en el marc de l’assignatura. El professorat del seminari aprovarà, o no, la proposta d’assaig audiovisual, i, si cal, assenyalarà les indicacions necessàries per a la reformulació del projecte. Igualment, el professorat del seminari s’encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs.

1.2. Realització d’un assaig audiovisual per equips (30% de la qualificació) en el seminari de l'assignatura. L'assaig audiovisual consistirà en un treball acadèmic sobre un l'anàlisi d'un espot audiovisual aparegut per primer cop als mitjans de comunicació amb data posterior a l'1 de gener del 2024. La finalitat del treball serà avaluar la comprensió, capacitat d'anàlisi, estructuració i sistematització dels coneixements adquirits al llarg del curs aplicats a un cas o situació concreta.

Haurà de desenvolupar-se des de la perspectiva de les teories analitzades en el marc de l’assignatura. El professorat del seminari aprovarà, o no, la proposta d’assaig acadèmic, i, si cal, assenyalarà les indicacions necessàries per a la reformulació del projecte. Igualment, el professorat del seminari s’encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs.

1.3. Exposició oral al seminari (10% de la nota final). Al seminari es realitzarà la presentació i debat dels articles de lectura obligatòria. Aquestes lectures estan planificades per a afavorir l’aprenentatge de l’alumne i l'aplicació de les teories de la comunicació a l'anàlisi de la realitat i l'actualitat. Les lectures obligatòries seran, juntament amb el contingut de les classes teòriques, un dels eixos principals de les proves de l’assignatura.

1.4. Participació al seminari (10% de la nota final). Al seminari es valorarà l'assistència i la participació dels/lesestudiants. El professorat del seminari dinamitzarà cadascuna de les sessions a través de la participació de l'alumnat amb preguntes relacionades amb les lectures a discutir.

Qualificació final

Cada alumne/a haurà de realitzar el conjunt d'activitats descrites anteriorment. Per aprovar l’assignatura cal haver superat obligatòriament la prova escrita amb una nota mínima de 5 punts. Si la prova està suspesa, no farà mitjana amb la resta de qualificacions i la nota final de l'assignatura serà la de la prova escrita suspesa. En cas que l’alumne/a no es presenti a la prova escrita la nota final serà «No avaluable».

Pel que fa al treball d'assaig audiovisual, en cas que un alumne/a no tingui aprovada la proposta, o no la presenti, es considerarà com «No avaluable». Atès aquest model d'avaluació continuada per als alumnes de primera matrícula el «No avaluable» en el treball de curs suposarà també un «No avaluable» en l'assignatura.

La nota final, com anteriorment s'ha detallat, serà el resultat de:

  • Prova escrita: 50%
  • Treball d'assaig audiovisual: 30%
  • Exposició oral al seminari: 10%
  • Participació als seminaris: 10%

2.    Avaluació de l'alumnat de segona o més matrícules

Els alumnes de segona o més matrícules podran adscriure’s a una (excloent l'altra) de les següents modalitats d'avaluació:

2.1. Avaluació contínua (una prova escrita + treball d'assaig audiovisual + exposició oral al seminari + participació al seminari). L'alumnat seguirà el mateix procediment d'avaluació explicat a l'apartat 1 i ho haurà de comunicar per correu electrònic al professorat. Els requisits per a aprovar l'assignatura són els mateixos que els especificats a l'apartat 1.

Qualificació final

Seguirà el mateix procediment explicat a l'apartat 1.

 2.2. Prova final de síntesi (examen escrit). Els/les alumnes de segona matrícula o més podran optar a l'avaluació mitjançant una única prova de síntesi, d'acord amb l'article 117.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB aplicable als estudiants universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010 del 2 de juliol. Els alumnes que optin per aquesta modalitat podran assistir a les classes de teoria i als seminaris tenint en compte que el seu sistema d'avaluació serà la realització d'una única prova de síntesi. És adir, no podran ser avaluats dins del seminari ni per realització del treball de curs ni per altres activitats.

Qualificació final

La qualificació dels alumnes adscrits al sistema d'avaluació d'una prova final de síntesi serà la nota de la prova escrita.

3.     Avaluació única

D’acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB aprovada en Consell de Govern el 7 de juliol del 2022, un/a estudiant pot sol·licitar l’avaluació única en aquelles assignatures que ho permetin. La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada. Per optar-hi cal presentar una sol·licitud motivada al centre dins dels terminis fixats anualment (del 6 al 13 de setembre i del 2 al 8 d'octubre de 2024). Excepcionalment, en cas d’una situació laboral o de salut sobrevingudes degudament justificades, l’alumnat pot sol·licitar l’avaluació única fora d’aquest termini establert.

El sistema d’avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:

A) 50% Prova escrita. Haurà d'estar aprovada (5 o més) per superar l'assignatura (condició necessària).

B) 30% Realització d’un treball d'assaig audiovisual com el descrit a l’apartat 1.2.

C) 10% Exposició oral d’una de les lectures obligatòries del curs.

D) 10% Lliurament d’una tasca d’anàlisi i reflexió individual per cadascuna de les lectures del curs.

A (50%) + B (30%) + C (10%) + D (10%) = 100% Nota final de l’assignatura

4.     Activitats de recuperació:

D'acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB (Títol IV, sobre Avaluació, modificat per acord del Consell de Govern de 12 de juliol de 2017) es programarà la recuperació de les activitats d'avaluació. Es podran presentar els següents alumnes:

4.1. Alumnat de primera matrícula o més adscrit al sistema d'avaluació contínua (prova escrita + assaig audiovisual + exposició oral al seminari + participació al seminari)

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

L'alumnat que s'hagi presentat a la prova escrita i hagi suspès tindrà dret a la seva recuperació.

L'assaig audiovisual quedarà exclòs de la recuperació. L'objectiu d'aquest treball, per part de l'alumnat, és demostrar la comprensió, capacitat d'anàlisi, estructuració i sistematització dels coneixements adquirits al llarg del curs i aplicats a un cas o situació concreta. Es tracta del resultat d'una activitat continuada des de l'inici del curs que no es pot recuperar en un marge temporal reduït.

La participació als seminaris també quedarà exclosa de la possibilitat de recuperació per motius obvis.

4.2 Alumnat d’avaluació única

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

Només es pot recuperar la prova escrita si l'alumne/a ha obtingut una nota inferior a 5.

El treball d'assaig audiovisual no és recuperable i la nota obtinguda (estigui superat o no) formaràpart de la mitjana ponderada de la nota final.

La nota obtinguda en les tasques d’anàlisi i reflexió individual de cadascuna de les lectures del curs formarà part de la mitjana ponderada de la nota final. Només en cas de suspendre aquesta prova i si l’alumne així ho considera podrà optar a recuperar-la amb una prova de la mateixa índole.

4.3. Alumnat de segona o més matrícules adscrit al sistema de prova final de síntesi (prova escrita). L'alumnat que s'hagi presentat i hagi suspès la prova final de síntesi (prova escrita).

5.    Opcions per apujar la qualificació:

5.1. Tant els alumnes que hagin optat per l'avaluació contínua com els que ho hagin fet per l’avaluació única i hagin aprovat la prova escrita poden presentar-se a la prova de recuperació per apujar la nota. Ho poden fer presentant-se a pujar la qualificació únicament de la prova escrita. En tot cas l'alumne/a haurà d'assumir-ne els resultats, tant si són positius com si són negatius. En la qualificació final es tindrà en compte la nota de la prova de recuperació. Si s'ha aprovat la prova escrita de recuperació la mitjana ponderada entre les activitats d'avaluació es farà tenint en compte la nota de la prova escrita de recuperació realitzada.

5.2. Els alumnes de segona matrícula o més que hagin optat pel sistema de prova final de síntesis i hagin aprovat, també tindran l'opció de presentar-se a l'examen de recuperació per apujar la nota. En tot cas, l'alumne/a haurà d'assumir-ne els resultats, tant si són positius com negatius. La qualificació final serà la nota de la prova de recuperació.

6.    Revisió ordinària de la qualificació de les activitats d'avaluació:

En cas de disconformitat amb la qualificació de les diferents activitats d'avaluació, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària d'aquestes activitats. En la prova escrita i de síntesi, la revisió ordinària es farà amb el professor responsable del grup. En el treball d'assaig audiovisual, l'exposició oral i la participació al seminari, la revisió ordinària es farà amb el professorat del seminari corresponent. Les dates i hores de la revisió ordinària es faran públiques a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB.

7.    Revisió extraordinària de la qualificació final de l'assignatura:

En cas de disconformitat amb la qualificació final de l'assignatura, l'alumnat tindrà dret asol·licitar-ne la revisió extraordinària. Haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals després de publicada la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació i es lliuraràa la Gestió acadèmica. La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovades per la Juntade Facultat del dia 5 de maig de 2016, publicades al web de la Facultat:

http://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/revisioextraordinaria- de-la-qualificació-final-1345714263962.html 

PLAGI: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0. En qualsevol dels casos, s'informarà de la situació al deganat, per tal que es valorin les accions sancionadores oportunes.

IA: L'ús de la Intel·ligència Artificial en aquesta assignatura queda limitada a les activitats d'avaluació referides a l'assaig audiovisual i a la preparació de l'exposició oral de lectures del seminari. Concretament, les eines d’IA, tant textuals com visuals, us poden servir per generar i esbossar idees, contextualitzar conceptes, plantejar prototips o combinar elements de manera innovadora o alternativa. En el cas d’utilitzar aquestes eines, és necessari explicitar i citar correctament el seu ús en l'elaboració del treball. Això implica indicar en cada apartat de l'activitat lliurada quines eines s'han utilitzat, els objectius, els prompts que s'han emprat, la resposta obtinguda i el procés que s'ha seguit per revisar i editar-ne la sortida. Recordeu també que en cas d'usar eines d'IA generativa, no s’ha de proporcionar informació personal, confidencial o protegida per propietat intel·lectual. Tingueu en compte que un ús inadequat de la IA generativa, com ara la manca de revisió de la resposta obtinguda o la manca de citació de les eines utilitzades, serà considerat una conducta irregular en l’avaluació que pot comportar al suspens de l’activitat o acte d’avaluació. En cas de dubte, consulteu amb el professorat.


Bibliografia

Adorno, Theodor. W. i Max Horkheimer (2005). Dialéctica de la ilustración. Madrid: Editorial Trotta. [Ed. original 1944]

Andrejevic, Mark (2007). iSpy: Surveillance and power in the interactive era. Lawrence: University Press of Kansas.

Andrejevic, Mark (2009). Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade. Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51.

Arendt, Hannah (2002). La condición humana. Barcelona: Paidós.

Austin, J. L. (1971). Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]

Castells, Manuel (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.

Celis, Claudio (2017). The Attention Economy: Labour, Time and Power in Cognitive Capitalism Londres, Rowman & Littlefield International Ltd.

Curran, James, David Morley i Valerie Walkerdine (eds.) (1998). Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]

Fuchs, Christian (2017). Social media: A critical introduction. Londres: Sage.

Fuchs, Christian (2020). Communication and Capitalism. A Critical Theory, London, University of Westminster Press

Goffman, Erving (2009). Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]

Hovland, Carl I., Arthur A. Lumsdaine i Fred D. Sheffield (1981). Efectos a corto a la largo plazo en el caso de los films de 'orientación' o 'propaganda'. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II: Estructura, funciones y efectos, p. 111‐126. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1949]

Jay, Martin (1974). La imaginación dialéctica: Historia dela escuelade Frankfurt y el Instituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus Ed. [Ed. original: 1973]

Joas, Hans (1990). Interaccionismo simbólico. Dins Anthony Giddens i Jonathan Turner (ed.) La teoria social hoy, p. 112-157. Madrid: Alianza [Edició original: 1987]

Katz, Elihu, Jay G. Blumler i Michael Gurevitch, M. (1986). Usos y gratificaciones de la comunicación de masas. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II. Estructura, funciones y efectos, p. 127-171. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1974]

Kelley Reardon, Kathleen (1983). La persuasión en la comunicación: teoría y contexto. Barcelona, Paidós.

Knapp, Mark L., Judith A. Hall i Terrence G. Hogan (2014). Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.

Lazarsfeld, Felix i R. K. Merton (1986). Comunicación de masas, gustos populares y acción social organizada. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II Estructura, funciones y efectos, p. 22‐49. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1948]

Lippman, Walter (2003). La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]


Mattelart, Armand i Mattelart, Michèle (2005). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós.

Moragas, Miquel (2011). Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.

Morley, David (1996). Televisión, audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]

Muñoz, Blanca (2007). De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico. Sociedad y Utopía: Revista de Ciencias Sociales, 29; págs. 19-36.

Musarò, Pierluigi(2017). Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea. Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28.

Noelle-Neumann, Elisabeth (1993). La espiral delsilencio. La opinión pública y los efectos de losmedios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28.

Noëlle-Neumann, Elizabeth (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]

Rodrigo Alsina, M. (2018). Teorías de la comunicación: Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Aldea Global.

Rui, Jian Raymond i Michael A. Stefanone (2016). The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory. Communication Studies, 67 (4): 399-418.

Sabre, Maria Elisa (2011). Implicación y encuadre como factores de eficacia en los mensajes publicitarios de las ONG. Comunicación y Sociedad, vol 24, (1), p. 269-301.
https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/resumen.php?art_id=388

Saperas, Enric (2018). Manual de teorías de la comunicación. Madrid: Ommpress Comunicación.

Smythe, Dallas (1983). Las comunicaciones: "Agujero Negro" del marxismo occidental. A Giuseppe Richeri (ed.) La televisión: entre servicio público y negocio, G. Gili, Barcelona, pàgs: 71-104.

Stevenson, Nick (1998). Culturas mediáticas: Teoría social y comunicación masiva. Buenos Aires: Amorrortu.

Thompson, John B. (1998). Los media y la modernidad: Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.

Thompson, John B. (2005). The New Visibility. Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51.

Walsh, Mihael J. i Stephanie A. Baker (2017). The Selfie and the transformation of the public-private distinction. Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203.

Watzlawick, Paul (1985). Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas. Barcelona: Herder.

Wolf, Mauro (1996). La investigación de la comunicación. Barcelona: Paidós.

Wu, Tim (2020). Comerciantes de atención. La lucha épica por entrar en nuestra cabeza. Madrid: Capitán Swing.


Programari

Aquesta assignatura no requereix el domini d'un programari específic més enllà del coneixement informàtic per a la redacció de treballs universitaris i per a la comunicació telemàtica.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 51 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 52 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 53 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 5 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda