Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500261 Pedagogia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'assignatura "Desenvolupament Organitzacional d’Institucions Educatives" forma part del conjunt d’assignatures dirigides a proporcionar una mínima especialització en l'àmbit o itinerari d'organització i direcció d'institucions de formació. La seva situació en l'entramat curricular del Grau de Pedagogia fa suposar que els estudiants han adquirit, a través de matèries cursades anteriorment, les competències relacionades amb el coneixement i l'estructura i funcionament de les organitzacions, les dinàmiques relacionals que es produeixen en elles i en els sistemes de planificació i seguiment que s'utilitzen. El seguiment i màxim aprofitament de l'assignatura es produirà quan s'hagin aconseguit les competències citades i es dominin els coneixements assenyalats anteriorment.
Aquesta assignatura de tercer de la titulació de Pedagogia és la primera part de la Matèria de “Coordinació i gestió d’institucions educatives”, i es complementa amb l’assignatura de “Direcció i lideratge d’institucions educatives”. La primera té per propòsit situar als estudiants en els processos de canvi i millora de les Organitzacions, mentre que la segona es focalitza en el rol dels directius com a agents de canvi. Responen d’aquesta manera a l’objectiu general del títol, que fa referència a Dissenyar i desenvolupar projectes i processos d’intervenció en contextos formatius. També juntament amb l’assignatura “Direcció i lideratge d’institucions educatives” formen la base fonamentadora de la menció de 4rt “Gestió de la formació i d'institucions socioeducatives”.
Parteix dels fonaments que sobre organització i direcció de centres s’han desenvolupat en les matèries “Educació i contextos educatius”, “Organització i els grups” i “Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes”. També cal considerar que aquesta assignatura i la matèria que la conté són complementàries a matèries de quart curs, com “Supervisió i inspecció educativa”, “Avaluació de centres i professors” i “Gestió i desenvolupament de recursos humans en les organitzacions”, orientades a iniciar-se en aspectes específics de l’especialització en organització, gestió i direcció d‘institucions formatives.
Els seus objectius són:
BLOC 1: Els processos de canvi a les organitzacions.
BLOC 2: Estratègies i instruments per al canvi organitzacional.
BLOC 3: Elaboració d’un programa de canvi organitzatiu.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup: sessions magistrals; exposicions de lectures, treballs i documents per part estudiants; i debats i reflexions sobre qüestions bàsiques dels continguts | 30 | 1,2 | 3, 4, 7, 8, 18 |
Seminaris: anàlisi de documents, articles i dades; resolució de casos i elaboració de mapes conceptuals | 15 | 0,6 | 5, 6, 11, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria i supervisió de les tasques i activitats plantejades | 30 | 1,2 | 5, 6, 11, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació individual i grupal dels treballs, pràctiques, informes i casos presentats. Estudi de la matèria i preparació de les proves. | 75 | 3 | 3, 4, 7, 8, 18 |
Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura són de tipus presencial, supervisat i autònom:
Aquesta assignatura proposarà realitzar un dels ítems d'avaluació utilitzant la metodologia d'aprenentatge basat en reptes (ABR). Es tracta d'afrontar problemes reals i complexos identificats per professionals per tal de realitzar una definició adequada i apuntar possibles solucions. L’aprenentatge per reptes és avui una metodologia àmpliament reconeguda que permet no sols tractar amb casos d’estudi reals, sinó també inserir l’estudiant en entorns en els que en un futur pot desenvolupar la seva carrera professional.
El professorat destinarà, aproximadamente,uns 15 minuts d’alguna sessió a que l’alumnat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat bloc 1 | 10% | 0 | 0 | 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 17, 19 |
Activitat bloc 2 | 10% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 18 |
Activitat bloc 3 | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19 |
Prova final de verificació d'aprenentatges | 50% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 18 |
L’avaluació de l’assignatura “Desenvolupament Organitzacional d’Institucions Educatives” ha de permetre la constatació de l’assoliment de les competències identificades. Igualment, ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques.
L’avaluació que es porta a terme en aquesta assignatura és continuada i final. Pel que fa a l’avaluació continuada, de tipus formatiu, es tindran en compte els diferents blocs de contingut i la seva orientació general:
Les dates de les avaluacions seran:
Per tal de superar l’assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per poder fer la mitjana amb les activitats cal treure al menys un 5 en cadascuna de les evidències empíriques dels blocs que integren el sistema d'avaluació de l'assignatura. L’alumnat que no lliuri més del 50% de les activitats d’avaluació es considerarà NO AVALUABLE (NA).
L’assistència és obligatòria, en cas contrari les activitats desenvolupades durant els seminaris es consideraran no presentades (els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat). Els estudiants que durant el curs hagin fent un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se’ls donarà l’oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional o refent alguna de les activitats lliurades o realitzades. S’haurà d’estudiar cada cas en funció de la situació de cada estudiant.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant mitjançant publicació dels resultats al moodle o a l’aula. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professor té destinades a tutories.
Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es faran públiques al campus virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon dominide la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.
La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura:
Es recomana seguir la normativa APA (2019, 7ª versió): Al següent enllaç hi trobareu una proposta de normativa: https://bit.ly/3dNEd8E
Avaluació Única
Les evidències de l’avaluació s’hauran de lliurar el 20 de desembre de 2024, coincidint amb la realització de l’examen escrit. Aquesta avaluació contempla:
La data de recuperació de l’avaluació única serà el 31 de gener de 2025. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345725434468.html
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Anderson, D. L. (2019). Organization development: The process of leading organizational change (5ª Edició). Sage Publications.
Gairín, J., & Rodríguez-Gómez, D. (2020). Aprendizaje Organizativo e Informal en los Centros Educativos. Ediciones Pirámide.
Rodríguez-Gómez, D. (2015). Gestión del Conocimiento: una estrategia para la mejora de las organizaciones educativas. La Muralla.
Wadell, D., Creed, A., Cummings, T. G., & Worley, C. (2020). Organisational change: development and transformation (7ª Edició). Cengage Learning
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA GENERAL
AA.VV. (2000). Gestión del Conocimiento. Harvard Business Review. Ediciones Deusto.
AA.VV. (2008). Planificación de los recursos humanos. Vértice.
AL-Hawamdeh, S. (2003). Knowledge Management. Cultivating knowledge professionals. Chandos Publishing.
Anderson, M., & Jefferson, M. (2018). Transforming Organizations. Engaging the 4Cs for Powerful Organizational Learning and Change. Bloomsbury Business.
Apolo Buenaño, D., Aliaga Sáez, F., & González, E. H. (2015). Reflexiones y propuestas en torno a comunicación, estrategia y planificación en instituciones. Razón y Palabra, 19(91).
Argyris, C. (1993). ¿Cómo vencer las barreras organizativas?. Díaz de Santos.
Argyris, C. (1999). Conocimiento para la acción. Una guía para superar los obstáculos del cambio en la organización. Granica.
Argyris, C. (2001). Sobre el Aprendizaje organizacional. Oxford University Press.
Argyris, C., & Schön, D.A. (1978). Organizational learning: A theory of action perspective. Addison-Wesley.
Armengol, C. (2001). La cultura de la colaboración. La Muralla.
Arney, E. (2017). Learning for organizational development: How to design, deliver and evaluate effective L&D. Kogan Page Publishers.
Barbosa, E. F., & de Moura, D. G. (2013). Proyectos educativos y sociales: planificación, gestión, seguimiento y evaluación. Narcea Ediciones.
Beckford, J. (2015). The Intelligent Organisation: Realising the value of information. New York: Routledge.
Beckhard, R. (1969). Organization development: strategies and models. Reading, MA: Addison-Wesley.
Blossing U., Nyen T., Söderström Å., & Hagen Tønder A. (2015). Local Drivers for Improvement Capacity. Six Types of School Organisations. Springer.
Bradford, D.L., & Burke, W.W. (Eds.) (2005). Reinventing Organizational Development. Jossey-Bass.
Brenner, W., & Uebernickel, F. (2016). Design thinking for innovation. Research and Practice. Springer.
Brown, K., & Osborne, S. P. (2012). Managing change and innovation in public service organizations. Routledge.
Bryson, J. M. (2018). Strategic planning for public and nonprofit organizations: A guide to strengthening and sustaining organizational achievement. John Wiley & Sons.
Bolívar, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. La Muralla.
Canary, H. E., & McPhee, R. D. (Eds.). (2010). Communication and organizational knowledge: Contemporary issues for theory and practice. Routledge.
Carballo, R. (Ed.) (2006). Innovación y Gestión del Conocimiento. Díaz de Santos.
Chavarría, X., & Borrell, E. (2013). Evaluación de centros para la mejorade la calidad. Horsori.
Cross, J. (2006). Informal learning: rediscovering the natural pathways that inspire innovation and performance. John Wiley & Sons.
Cummings, T.G. & Worley, C.G. (2007). Desarrollo Organizacionaly Cambio (8a Edición). Thomson Paraninfo.
Dalkir, K. (2005). Knowledge Management in Theory and Practice. Elsevier.
Davenport, T. & Prusak, L. (2001). Conocimiento en Acción. Cómo las organizaciones manejan lo que saben. Pearson Education.
Del Moral, A., Pazos, J., Rodríguez, E., Rodríguez-Patón, A. & Suárez, S. (2007). Gestión del Conocimiento. Thomson.
Dixon, N. M. (2017). The organizational learning cycle: How we can learn collectively. Routledge.
Drucker, P. (2000). El management del siglo XXI. Edhasa.
Easterby-Smith, M., & M. A. Lyles (Eds.) (2011), Handbook or Organizational learning and knowledge management. Willey.
Escudero, J.M. (1993). El centro como lugar de cambio educativo: La perspectiva de la colaboración. En J. Gairín & S. Antúnez (Coords.) Organización escolar: Nuevas aportaciones (pp. 227-286). PPU.
Fernández, T., & Ponce de León Romero, L. (2016). Planificación y actuación estratégica de proyectos Sociales. Ediciones Pirámide.
Freedman, A. M. (2016). The Wiley-Blackwell handbook of the psychology of leadership, change, and organizational development. John Wiley & Sons.
French, W. L., & Bell, C. H. (1996). Desarrollo organizacional: aportaciones de las ciencias de la conducta para el mejoramiento de la organización. Prentice-Hall.
Fullan, M (2007). Las fuerzas del cambio con creces. Akal.
Gairín, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. La Muralla
Gairín, J., Armengol, C., Gimeno, X., & Tomàs, M. (2003). Les relacions personals a l'organització. ICE-UAB.
Gairín, J. (2010). Nuevas estrategias formativas para las organizaciones. Wolters Kluwer.
Gairin, J. (2012). La gestión del conocimiento y el desarrollo organizativo: formación y formación corporativa. Wolters Kluwer.
Gairín, J., & Barrera-Corominas. A. (2014). Organizaciones que aprenden y generan conocimiento. Wolters Kluwer.
Gómez, P. N., & Navajo, P. (2009). Planificación estratégica en organizaciones no lucrativas: Guía participativa basada en valores (Vol. 6).Narcea Ediciones.
Gordó, G. (2010). Centros educativos:¿islas o nodos?. Los centros como organizaciones-red. Graó.
Guarro, A (2005). Los procesos de cambio educativo en una sociedad compleja. Pirámide.
Hayes, J. (2018). The theory and practice of change management (5th Edition). Palgrave.
Heras, P. (Coord.) (2008). La acción política desde la comunidad. Graó.
Hou, H.T. (Ed.) (2012). New Research on Knowledge Management Models and Methods. Rijeka: Intec. Recuperado de: http://www.intechopen.com/books/new-research-on-knowledge-management-models-and-methods
Kilduff, M., & Shipilov, A. V., (2011). Organizational Networks. Sage Publications Limited.
Kools, M., & Stoll L. (2016). What Makes a School a Learning Organisation?. OECD Education Working Papers, 137. Paris: OECD. Recuperado de: https://goo.gl/B59Bdx
Laloux, F. (2014). Reinventing organizations: A guide to creating organizations inspired by the next stage in human consciousness. Nelson Parker.
Lewis, S., Passmore, J., &Cantore, S. (2016).Appreciative inquiry for change management: Using AI to facilitate organizational development. Kogan Page Publishers.
Lindberg, O., & Olofsson, A. (Eds.) (2009). Online Learning Communities and Teacher Professional Development: Methods for Improved Education Delivery. IGI-Global Publishing.
Little, J. (2014). LeanChange Management: Innovative Practices for Managing Organizational Change. LeanPub: http://leanpub.com/leanchange.
Lockwood, T., & Papke, E. (2018). Innovation by Design: How Any Organization Can Leverage Design Thinking to Produce Change, Drive New Ideas, and Deliver Meaningful Solutions. Career Press.
Malloc, M., Cairns, L., Evans, K., & O’Connor, B. (2010). The SAGE handbook of workplace learning. SAGE Publications.
Marion, T., & Fixson, S. (2018). The Innovation Navigator: Transforming Your Organization in the Era of Digital Design and Collaborative Culture. Rotman-UTP Publishing.
Mumford, M. D. (Ed.). (2011). Handbook of organizational creativity. Academic Press.
Navajo, P. (2009). Planificación estratégica en organizaciones no lucrativas: Guía participativa basada en valores. Narcea Ediciones.
Nonaka, I., & Takeuchi, H. (1999). La organización creadora de conocimiento. México: Oxford University Press.
North, K., & Kumta, G. (2018). Knowledge management: Value creation through organizational learning. Springer.
Mayo, A., & Lank, E. (1994). Las organizaciones que aprenden. Madrid: Edipe-Gestión 2000.
Monarca, H. (Ed.). (2015). Evaluaciones externas: mecanismos para la configuración de representaciones y prácticas en educación. Miño y Dávila.
OECD (2000). Knowledge Management in the Learning Society. OECD.
OECD (2003). Measuring Knowledge Managementin the Business Sector: First Steps. Recuperado de http://213.253.134.29/oecd/pdfs/browseit/9603021E.PDF
OECD (2004a). The Significance of Knowledge Management in the Business Sector. Police Brief. Recuperado de http://www.oecd.org/dataoecd/53/40/33641372.pdf
OECD (2004b). Knowledge Management. Innovation in the Knowledge Economy. Implications for Education and Learning. Recuperado de http://213.253.134.29/oecd/pdfs/browseit/9604041E.pdf
OECD (2018). Developing Schools as Learning Organisations in Wales. OECD Publishing. Recuperado de https://goo.gl/HG6DL7
Poole, M. S., & Van de Ven, A. (Eds.). (2021). The Oxford Handbook of Organizational Change and Innovation. Oxford University Press.
Popham, W. J. (2013). Evaluación trans-formativa: el poder transformador de la evaluación formativa. Narcea Ediciones.
Renz, D. O. (2016). The Jossey-Bass handbook of nonprofit leadership and management. John Wiley & Sons.
Robbins, S. P., Judge, T.A., Vohra, N. (2018). Organizational Behavior. Pearson.
Rønning, R., Enquist, B., & Fuglsang, L. (2014). Framing innovation in public service sectors. Routledge.
Sallis, E., & Jones, G. (2002). Knowledge Management in Education: enchancing leaning and education. Kogan Page Limited.
Schein, E.H., & Bennis, W.G. (1980). El cambio personal y organizacional a través de los métodos grupales. Herder.
Scott, A. (2006). Knowledge Management and Higher Education. A critical analysis. Idea Group Inc.
Senge, P. (1992). La quinta disciplina. El arte y la práctica de la organización abierta al aprendizaje. Granica.
Senge, P. (2000). La danza del cambio. ¿Cómo crear organizaciones abiertas al aprendizaje?. Gestión 2000.
Smither, R., Houston, J., & McIntire, S. (2016). Organization development: Strategies for changing environments. Routledge.
Standford, N. (2005). Organization design: the collaborative approach. Elsevier.
Szulanski, G. (2003). Sticky Knowledge: barriers to knowing in the firm. SAGE Publications Ltd.
Torfing, J. (2016). Collaborative innovation in the public sector. Georgetown University Press.
, A. (2021). Embracing Organisational Development and Change. Springer.
Vince, R. (2017). The Learning Organisation as Paradox: You cannot be for the Learning Organisation unless you are also against it. The Learning Organization, 25 (4), 273-280.
Ward, J. D. (Ed.). (2017). Leadership and change in public sector organizations: Beyond reform. Taylor & Francis.
Wenger, E., McDermott, R. & Snyder, W. (2002). Cultivating communities of practice. Harvard Business School Press.
No hi ha programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |