Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501925 Ciència i Tecnologia dels Aliments | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Tot i que no hi ha pre-requisits oficials, és convenient que l’estudiant tingui assolits:
1) Alguns conceptes bàsics de Química del batxillerat: estequiometria, dissolucions i equilibri químic.
2) Els coneixements de Química que s’han adquirit en l’assignatura “Química I” impartida en el primer semestre.
L’assignatura Química II en la titulació.
Es tracta d’una assignatura de primer curs, de formació bàsica, que reforça els fonaments bàsics de química general que té l’estudiant, introdueix el concepte de procés analític i desenvolupa les principals tècniques d’anàlisi química, clàssiques i instrumentals. Aquests coneixements i habilitats seran molt necessaris per l’estudiant en assignatures de cursos posteriors on es desenvolupen en profunditat les metodologies d’anàlisi d’aliments.
Les pràctiques de laboratori relacionades amb aquesta assignatura (anàlisi química clàssica i instrumental) es realitzaran en l’assignatura “Experimentació al laboratori”.
Objectius de l’assignatura:
1) Aplicar l’estequiometria per realitzar càlculs en reaccions químiques totalment desplaçades cap a la formació de productes.
2) Descriure, interpretar i aplicar el concepte d’equilibri químic i els diferents equilibris iònics en solució aquosa: àcid-base, precipitació, complexació i redox.
3) Reconèixer, descriure i diferenciar les diferents etapes d’un procés analític.
4) Descriure el fonament de les tècniques clàssiques d’anàlisi química (gravimetria i volumetria).
5) Descriure i diferenciar el fonament i la instrumentació de les principals tècniques instrumentals d’anàlisi (òptiques i electroquímiques).
6) Descriure les principals tècniques de separació cromatogràfiques.
7) Aplicar els fonaments de les diferents tècniques analítiques a la resolució de problemes d’anàlisi química.
Bloc I. Equilibri iònic
Reaccions químiques: estequiometria i equilibri químic. Equilibri àcid – base. Equilibri de solubilitat. Equilibri de formació de complexos. Electroquímica.
Bloc II. Procés analític i anàlisi química clàssica
Anàlisi química i procés analític. Anàlisi volumètrica. Volumetries àcid – base. Volumetries de formació de complexos. Volumetries redox. Volumetries de precipitació.
Bloc III. Anàlisi química instrumental
Anàlisi quantitativa instrumental: calibratge. Introducció als mètodes òptics d’anàlisi. Espectroscòpia d'absorció molecular. Espectroscòpia d'absorció i emissió atòmica. Potenciometria. Introducció a la cromatografia. Cromatografia de gasos.
Cromatografia líquida.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques d'aula (problemes) | 11 | 0,44 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Classes de pràctiques d'aula (seminaris) | 5 | 0,2 | 2, 5, 6, 7, 10, 11, 13 |
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Autoaprentatge | 31 | 1,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Estudi autònom | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
El desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:
1) Classes teòriques (aula)
L’alumne adquireix els coneixements científics propis de l’assignatura assistint a les classes teòriques i complementant-les amb l’estudi personal. Les classes teòriques poden ser expositives i classes de treball individual o en grup; les primeres les activitats estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió dels coneixements del professor a l’alumne, mentre que les segones impliquen una interacció professor - alumne, i comptaran per la nota d'avalaució continuada.
2) Classes de pràctiques d'aula (problemes i seminaris)
En les classes de problemes es treballen els coneixements científics a partir de la resolució de problemes i/o casos pràctics. En aquestes classes ha d’existir una forta interacció entre alumnes i professor per tal completar i aprofundir en la comprensió dels coneixements treballats a les classes teòriques.
En les classes de seminaris l'alumne treballa individualment o en grup resolent exercicis i/o qüestions plantejades a la mateixa classe o pràviament.
Les sessions de problemes i seminaris han de servir, a més, per resoldre dubtes i aprofundir en determinats conceptes claus de l'assignatura.
Algunes d'aquestes activitats comptaran per la nota d'avaluació continuada.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Control del bloc I i II | 35 | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14 |
Control del bloc III | 35 | 2 | 0,08 | 4, 8, 9, 10, 11 |
Evidències d'aprenentatge | 30 | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació continuada
Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant:
a) Un control dels blocs I i II (individual), amb un pes del 35% de la nota final.
b) Un control del bloc III (individual), amb un pes del 35% en la nota final.
c) Evidències d'aprenentatge. Activitats individuals o en grup realitzades en les classes de teoria o pràctiques d'aula (problemes o seminaris), o fora de l'aula. Globalment tindran un pes del 30% en la nota final.
Per aprovar l'assignatura es demana:
a) Un mínim de 3,5 punts (sobre 10) en cadascun dels dos controls; en cas de no arribar a aquesta nota caldrà presentar-se a l'examen de recuperació del control corresponent. Per aprovar l'assignatura cal tenir un mínim de 3,5 punts en cada control una vegada realitzada la recuperació.
b) Un mínim de 5 punts (sobre 10) en la mitjana dels controls i les evidències d'aprenentatge, segons la ponderació establerta anteriorment.
Es considerarà que un estudiant no és avaluable si ha participat en activitats d'avaluació que representen ≤ 15% de la nota final.
Avaluació única
Dins el termini reglamentari establert per la Universitat, els estudiants poden sol·licitar l’avaluació única, tot renunciant a l’avaluació continuada.
L’avaluació única consistirà en una prova de síntesi, amb un pes del 100 % de la nota final. La prova tindrà dues parts:
Part 1. Preguntes conceptuals i resolució d’exercicis numèrics dels blocs I i II. Tindrà un pes del 50% en la nota final. Cal obtenir un mínim de 3,5 (sobre 10) per aprovar l’assignatura.
Part 2. Preguntes conceptuals i resolució d’exercicis numèrics del bloc III. Tindrà un pes del 50% en la nota final. Cal obtenir un mínim de 3,5 (sobre 10) per aprovar l’assignatura.
Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota mínima de 3,5 en cada part, i una nota final mínima de 5 punts (sobre 10) en la prova de síntesi.
En el cas de suspendre aquesta prova de síntesi, els alumnes podran presentar-de a un examen de recuperació de tot el curs (blocs I, II i III).
Aquesta prova tindrà les mateixes parts que la prova de síntesi i es demanaran els mateixos requisits per aprovar.
Aquestes proves de síntesi i de recuperació coincidiran amb les dates dels exàmens de 2on parcial i recuperació dels alumnes que optin per l’avaluació continuada.
Es considerarà que un estudiant és no avaluable si no es presenta a la prova de síntesi o, si s'esceu, a l'examen de recuperació.
Bibliografia bàsica
- Anàlisi química quantitativa, D.C. Harris, trad. 6a ed, Reverté, 2006.
http://www.ingebook.com.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_Escritorio_Visualizar?cod_primaria=1000193&libro=7708 (3th ed., on line)
- Principios de Análisis Instrumental, D.A. Skoog, F.J. Holler i T.A. Nieman,. 5a ed, McGraw Hill, 2001.
- QUIMICA GENERAL: PRINCIPIOS Y APLICACIONES MODERNAS, R. H. Petrucci, F. G. Herring, J.D. Madura i C. Bissonnette , Pearson Educación SA, 10ª edició, Madrid 2011 (ISBN: 978-84-8322-680-3).
Link (11 ed.): https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991006206279706709
Bibliografia complementària
- Principios de Química, Atkins, Jones, 3a ed, Medica Panamericana, 2005.
- Química Analítica, G.D. Christian, 6a. ed, McGraw-Hill, 2009
- Fundamentos de Química Analítica, D.A. Skoog, D.M. West i F.J. Holler, 2 vol, 4a ed, Reverté, 2000.
- Química Analítica, D.A. Skoog, D.M. West, F.J. Holler i S.R. Crouch, 7a ed,. McGraw-Hill, 2001.
- Principios de Análisis Instrumental, D.A. Skoog, F.J. Holler i T.A. Nieman,. 5a ed, McGraw Hill, 2001.
- Química Analítica Moderna, D. Harvey, Mc Graw-Hill, 2002.
- Técnicas analíticas de separación, M. Valcárcel, A. Gómez Hens, Reverté, 1988 (reimp. 2003).
Bibliografia de formulació inorgànica
- Introducción a la nomenclatura química, W.R. Peterson, Ed. Reverté, 2010.
- El llenguatge químic, I. Solà, M. Terradellas, I. Torra, Ed. JONC, 1986.
- Introducción a la formulación y nomenclatura química: Inorgánica - Orgánica, Miguel Paraira Cardona y otros, Ed. Vicens-Vives, 1995
No n'hi ha.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |