Biologia Animal, Vegetal i Cel·lular
Codi: 103251 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2501925 Ciència i Tecnologia dels Aliments | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Anna Genesca Garrigosa
- Correu electrònic:
- anna.genesca@uab.cat
Equip docent
- Elena Albanell Trullas
- Jordi Bartolomé Filella
- Maria Constenla Matalobos
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Donat que l'assignatura s'imparteix en el primer semestre del primer curs del Grau, no hi ha prerequisits per cursar-la. No obstant això, es convenient que l’estudiant repassi els continguts relacionats amb Biologia Cel·lular, Biologia Vegetal i Biologia Animal de l’assignatura de Biologia del batxillerat.
D'altra banda, en una disciplina com aquesta, on les fonts d'informació més actualitzades estàn en anglès, és recomanable que els estudiants tinguin un bon coneixement d'aquest idioma.
Objectius
Es tracta d'una assignatura de primer curs, de caràcter obligatori, que introdueix als estudiants en els fonaments de la Biologia Cel·lular, la Biologia Vegetal i la Biologia Animal.
Les lliçons pràctiques de totes tres parts de l'assignatura s'impartiran dins l'assignatura Experimentació al Laboratori.
L'objectiu de l'assignatura Biologia Animal, Vegetal i Cel·lular és proporcionar la formació bàsica que necessiten els estudiants per poder abordar l'estudi de la producció, les propietats i els mecanismes de deteriorament de les matèries primeres d'origen animal i vegetal. Aquests continguts ajudaran els estudiants a assimilar els continguts de les assignatures de Producció de Matèries Primeres i de Parasitologia que s'impartiran posteriorment en el grau.
Concretament, ens proposem:
- Estudiar la cèl·lula eucariota i els compartiments que la formen, tot posant èmfasi en la producció i transport de biomolècules dins les cèl·lules i els principis bàsics de la nutrició dels organismes des del nivell cel·lular.
- Oferir una visió global sobre l'estructura, l'organització i les funcions vitals dels principals grups de vegetals i de la seva diversitat, tot posant èmfasi en els grups vegetals d'interès alimentari.
- Donar als estudiants una visió global sobre l'estructura i l'organització dels principals grups d'animals i de la seva diversitat des d'un punt de vista evolutiu, tot posant èmfasi en els grups animals d'interès alimentari.
Competències
- Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions en l'àmbit professional.
- Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
- Aplicar els coneixements de les ciències bàsiques en la ciència i la tecnologia dels aliments.
- Comunicar-se de manera eficaç, oralment i per escrit, a una audiència professional i no professional, en les llengües pròpies i/o en anglès.
- Demostrar que es coneixen les propietats físiques, químiques, bioquímiques i biològiques de les matèries primeres i dels aliments.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions en l'àmbit professional.
- Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
- Classificar i interpretar la diversitat animal.
- Classificar i interpretar la diversitat vegetal.
- Comunicar-se de manera eficaç, oralment i per escrit, a una audiència professional i no professional, en les llengües pròpies i/o en anglès.
- Descriure la morfologia i bionomia dels principals taxons animals d'interès alimentari.
- Establir les interaccions entre cèl·lules per a la formació de teixits.
- Exposar la morfologia i la fisiologia de les espècies vegetals d'interès alimentari.
- Fonamentar els principis bàsics de la nutrició dels organismes a escala cel·lular.
- Identificar els grans grups d'animals d'interès en alimentació humana.
- Identificar les característiques diferencials dels grups vegetals d'interès alimentari.
- Interpretar els cicles biològics dels grups animals d'interès alimentari.
- Sintetitzar la biogènesi de les molècules orgàniques bàsiques a la cèl·lula eucariota i la seva dinàmica, així com la dels compartiments cel·lulars que les contenen.
Continguts
BLOC I (BIOLOGIA CEL·LULAR)
Tema I.1. Transmissió i expressió de la informació genètica. La replicació del DNA. El problema de fi de replicació i la solució dels eucariotes: per què no som sempre joves? Del DNA a la proteïna. Plegament de proteïnes i acumulació de proteïnes mal plegades. Prions.
Tema I.2. Estructura de les membranes cel·lulars. Bicapa lipídica: els lípids en solució aquosa. Proteïnes de membrana. Fluïdesa de la membrana i adaptacions per mantenir la fluïdesa a baixes temperatures.
Tema I.3. Transport a través de membrana. Difusió simple. Transport passiu per permeases. Transport actiu primari: bombes d'ions. Transport actiu secundari: incorporació de nutrients dins els organismes a través de les cèl·lules epitelials. Transport passiu per canals.
Tema I.4. Introducció als compartiments intracel·lulars. Orgànuls delimitats per membranes. Mecanismes de transport de proteïnes a través de les membranes. Bases del transport vesicular.
Tema I.5. Ruta biosintètica-secretora. Síntesi de proteïnes i lípids al reticle endoplasmàtic. Pas de biomolècules pel complex de Golgi. Transport de proteïnes i lípids a la superfície cel·lular. Transport de proteïnes a lisosomes. Transtorns per magatzem de biomolècules als lisosomes.
Tema I.6. Rutes d'endocitosi. Fagocitosi. Pinocitosi. Endocitosi per receptors: captació de colesterol i d'immunoglobulines. Endosomes i lisosomes.
Tema I.7. Respiració aeròbica a les mitocòndries. Característiques de les mitocòndries. Hidròlisi oxidativa de molèculesde nutrients per produir ATP: Oxidació de metabòlits, cadena respiratòria, fosforilació oxidativa / producció calor. Formació de radicals lliures i envelliment. Antioxidants i restricció calòrica. Metabolisme aeròbic i anaeròbic en l'exercici.
BLOC II (BIOLOGIA VEGETAL)
Tema II.1. Nivells d’organització en el món vegetal. Sistemàtica, taxonomia i nomenclatura botànica. Nivells morfològics d’organització: Protòfits, tal·lòfits i cormòfits. Principals famílies d’interès en alimentació.
Tema II.2. Reproducció en el món vegetal. Conceptes bàsics. Reproducció sexual i asexual. Cicles biològics.
Tema II.3. Fongs i Líquens. Característiques generals. Classificació i diversitat. Usos i aplicacions
Tema II.4. Criptògames. Algues, molses i falgueres.
Tema II.5. Plantes superiors (Espermatòfits). Característiques generals. Diversitat: Gimnospermes i Angiospermes. L’arrel, la tija, les fulles, la flor, els fruits i les llavors.
Tema II.6. Monocotiledònies. Característiques generals. Ecologia i distribució geogràfica. Classificació. Espècies de major interès en l’alimentació.
Tema II.7. Dicotiledònies. Característiques generals. Ecologia i distribució geogràfica. Classificació. Espècies de major interès en l’alimentació.
Tema II.8. L’aigua en la planta. Relacions hídriques. Absorció i transport pel xilema. Transpiració.
Tema II.9. Fotosíntesi i respiració. Fixació del CO2. Plantes C3 , C4 i CAM i el seu interès en la producció vegetal.
Tema II.10. Metabolisme secundari. Fenols, terpenoides i alcaloides. Funcions. Productes d’interès dietètic.
Tema II.11. Creixement i desenvolupament. Desenvolupament vegetatiu. Desenvolupament reproductiu. Floració. Formació i maduració de fruits. Substancies reguladores del creixement vegetal: tipus i funcions en la planta.
Tema II.12. Ecologia vegetal. Els vegetals com a productors primaris. Els productors primaris en els diferents biomes del planeta. Ecosistemes mediterranis.
BLOC III (BIOLOGIA ANIMAL)
Tema III.1. Diversitat dels animals. Concepte d'animal. Nivells d'organització animal. Filogenia animal.
Tema III. 2. Reproducció i desenvolupament animal. Tipus de reproducció asexual i sexual. Partenogènesi. Significat adaptatiu dels diferents models reproductius. Desenvolupament animal. Ontogènia. Desenvolupament directe i indirecte. Larves i Metamorfosi.
Tema III. 3. Porífers. Caràcters bàsics. Importància sanitària en producció de mol·luscs.
Tema III. 4. Platihelmints. Caràcters bàsics. Adaptacions dels diferents grups al parasitisme. Importància del platihelmints en la industria alimentaria. Cicles biològics d'espècies paràsites.
Tema III. 5. Mol·luscs. Caràcters bàsics del grup. Els mol·luscs a l'alimentació humana. Gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
Tema III. 6. Anèl·lids. Caràcters bàsics dels anèl·lids. Grups principals i les adaptacions als diferents habitats.Utilització dels anèl·lids per l’ésser humà.
Tema III. 7. Nematodes. Caràcters bàsics. Importància del nematodes en la industria alimentaria. Cicles biològics de nematodes paràsits.
Tema III. 8. Artròpodes. Caràcters generals. Estructura i importància de la cutícula. Tagmosi. Crustacis. Els crustacisa l'alimentació humana. Caràcters bàsics.
Tema III. 9. Artròpodes terrestres: Aràcnids i Hexàpodes (Insectes). Caràcters bàsics. Grups principals. Els insectes i l'alimentació humana. Importància dels artròpodes terrestres en la industria alimentaria.
Tema III. 10. Equinoderms. Organització general del grup i diversificació adaptativa. Els equinoderms a l'alimentació humana.
Tema III. 11. Cordats. Caràcters exclusius dels cordats. Vertebrats: Agnats i Gnatostomats. Diversitat i adaptacionsambientals. Peixos i alimentació.
Tema III. 12. Vertebrats: Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers. Caràcters generals comparats. Diversitat de vertebrats en alimentació humana.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i lliçons invertides | 37 | 1,48 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Estudi autònom i treball d'autoaprenentatge | 63 | 2,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Preparació de treballs, resolució de qüestions i de problemes | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Seminaris (classes de problemes) | 2 | 0,08 | 2, 5, 7, 9, 13 |
| Seminaris (treball dirigit) | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12 |
La metodologia utilitzada en aquesta assignatura es basa en fer que l'alumne treballi la informació que se li posa al seu abast. La funció del professor és donar-li la informació o indicar-li on pot aconseguir-la i ajudar-lo perquè el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se de manera activa i eficaç. Per assolir aquest objectiu, l'assignatura es basa en les següents activitats:
Classes de Teoria
El contingut del programa de teoria l'impartirà el professor en forma de classes magistrals a la part de Biologia Vegetal i en forma de lliçons inverses o classes magistrals a les parts de Biologia Cel·lular i Biologia Animal. En el cas de les lliçons inverses, els estudiants disposaran de gravacions dels continguts de cada classe per veure-les a casa. A classe es faran activitats per treballar els continguts del vídeos. Aquestes activitats consistiran en qüestionaris individuals de l'aula Moodle per poder fer un seguiment de la visualització dels vídeos per part dels estudiants i qüestionaris Kahoot per estimular el plantejament de dubtes per part dels estudiants que resoldrà la professora o professor a classe, així com problemes, casos pràctics o qüestions per treballar a l'aula. Tant en el cas de les lliçons magistrals com en el cas de les lliçons inverses, les classes teòriques es complementaran amb la visualització d'animacions i vídeos relacionats amb els temes tractats. Els ajuts visuals utilitzats a classe i a les gravacions pel professor/a estaran disponibles al Campus Virtual. Es recomanable que els alumnes portin aquest material a classe o disposin d'ell per utilitzar-lo com a suport a l'hora de prendre apunts. Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides pel professor, a no ser que aquest ho demani de forma expressa, és essencial que els alumnes consultin de forma regular els llibres recomanats a l'apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar els continguts explicats a classe. Amb aquestes classes l'alumne adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics que ha de complementar amb l'estudi personal dels temes explicats.
Classes de treball dirigit
Constaran de classes de seminaris (Blocs de Biologia Vegetal i Biologia Animal) i classes de problemes (Bloc de Biologia Cel·lular).
1. Seminaris:
Els alumnes treballaran en grups de 4. Als seminaris es treballen els coneixements científico-tècnics exposats a les classes magistrals o no exposats abans amb l'objectiu de completar la seva comprensió i aprofundir-hi. Es desenvoluparan diverses activitats com: anàlisi i discussió de vídeos, elaboració d'un glossari de termes científics corresponent als temes que es treballin, resolució de qüestions relacionades amb els temes tractats utilitzant informació de diferents fonts (articles científics, noticies de premsa...).
En l'avaluació del glossari i de les qüestions es tindrà en compte tant el contingut científic com la presentació del document, que haurà d'ésser redactat en una sola llengua (català o castellà). L'últim quart d'hora de cada sessió es destinarà a una prova d'avaluació individual. S'hauran de respondre unes 10 preguntes V/F sobre el tema treballat al seminari o sobre els vídeos.
La missió dels seminaris és promoure la capacitat d'anàlisi, síntesi i resolució de problemes, així com el raonament crític.
2. Classes de resolució deproblemes:
La resolució de problemes i qüestions permet realitzar un exercici de deducció i d'integració molt interessant per a la formació dels alumnes. Els coneixements teòrics es complementen amb la resolució de problemes relacionats amb els temes tractats a les classes de teoria. El recull de problemes es trobarà també al Campus Virtual en format *pdf. Prèviament a la sessió de problemes a l'aula, els estudiants hauran de trametre el seu exercici via aula Moodle. A més, en les sessions de problemes, cada estudiant haurà de portar i lliurar els problemes resolts en format imprès. El professor demanarà a un estudiant a l'atzar que resolgui cada problema i l'expliqui a la resta dels companys amb l'ajuda del professor.
La missió de les classes de problemes és orientar l'alumne quant al seu nivell d'aprenentatge, apropar-lo al mètode científic i ajudar-lo a integrar conceptes i coneixements.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació seminaris (Treball dirigit i problemes) | 20% de la nota final de l'assignatura | 2 | 0,08 | 1, 2, 5 |
| Exàmens parcials | 80% de la nota del bloc de BV i com a mínim el 50% nota blocs BC i BA (fins 30% restant d'activitats d'avaluació a l'aula) | 5 | 0,2 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única. L'avaluació de l'assignatura es realitzarà de forma continuada en les diferents activitats que s'han programat. Per superar l'assignatura s'ha d'assolir una puntuació mínima global de 5 sobre 10. Els tres blocs (Biologia Cel·lular, Biologia Vegetal i Biologia Animal) contribueixen igual a la nota final de l'assignatura (33,3% cada bloc). L'avaluació s'organitzarà valorant els apartats següents:
Avaluació dels continguts teòrics: L'avaluació dels continguts teòrics té un pes global del 80% de la nota final. En aquesta part s'avaluarà individualment els coneixements assolits per l'alumne a la assignatura, així com la seva capacitat d'anàlisi, síntesi i raonament crític. En els Blocs de Biologia Cel·lular i Biologia Animal, aquest 80% de la nota es distribuirà de la següent manera: fins al 20% de la nota de cada bloc derivarà dels qüestionaris que l'alumne faci a l'aula i, com a mínim, el 60% restant de la nota que obtingui a l'examen parcial (o a l'examen de recuperació). El pes de les activitats avaluables que es facin a classe respecte el de l'examen dependrà del nombre de lliçons inverses que es puguin realitzar durant el curs. Al Bloc de Biologia Vegetal, el 80% de la nota del bloc s'obtindrà de l'examen parcial corresponent (o de l'examen de recuperació).
En resum, es realitzaran 3 exàmens parcials (un per a cada bloc de l'assignatura) que seran eliminatoris de matèria quan la nota obtinguda per l'estudiant sigui igual o superior a 4,5 sobre 10. Als exàmens de recuperació, els estudiants hauran d'aconseguir també una nota mínima de 4,5 per fer mitjana amb les notes dels altres blocs. Al'examen de recuperació també s'hi podran presentar aquells alumnes que, havent assolit la puntuació mínima per superar la matèria, volen pujar nota. En aquest cas, la nota que prevaldrà serà la del darrer examen.
Avaluació de seminaris i problemes: S'avaluarà tant els treballs (qüestions/problemes) que hauran de presentar els dies de seminari i classes de problemes, com les proves d'avaluació (en grup i individuals) que es desenvoluparan al llarg del seminari. Aquesta avaluació té un pes global del 20% de la nota final.
Recuperació: Els alumnes que havent obtingut una nota als parcials igual o superior a 4,5 no arribin al 5 deprés de fer la mitjana ponderada entre entre la nota dels continguts teòrics i la nota de seminaris s'hauran de presentar a l'examen de recuperació del bloc o blocs corresponents. També s'hauran de presentar als exàmens de recuperació corresponents els alumnesque hagin obtingut una nota inferior al 4,5 als parcials.
No avaluables: Un alumne es considerarà no avaluable si participa en activitats d'avaluació que representin menys del 15% de la nota total.
Els estudiants que tinguin conductes inapropiades en relació a l'autoria de les activitats realitzades (plagi, còpia, etc.) rebran un zero en aquella activitat en qüestió. Això afectarà tant a l'estudiant que hagi copiat com al que s'hagi deixat copiar. En cas de reincidència, els estudiants implicats suspendran l'assignatura.
Bibliografia
Biologia Cel·lular
- Alberts B, Bray D, Hopkin K, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P.Introducción a la Biología Celular. (3ª Edición). Editorial Médica Panamericana. Madrid. 2011
- Cooper GM, Hausman RE. La Célula (5ª Edición). Marbán S.L. Madrid. 2010
- Karp G. Biología Celular y Molecular (5ª Edición). McGrawn Hill. 2009
Biologia Vegetal
- Barceló, J., Nicolás, G., Sabater B., Sanchez, R. Fisiologia Vegetal. Pirámide. Madrid.
2001
- Història Natural dels Països Catalans Vol. 4, 5 i 6. Ed.Enciclopèdia Catalana. Barcelona.1985.
- Raven, P.H. Evert, RF i Eichorn, SE Biología de las plantas. Vols 1 i 2. Omega. Barcelona 1991-1992.
- Strasburger, E. Tratado de Botánica (35 edició).Omega. Barcelona. 2004
Biologia Animal
- HICKMAN, C.P., ROBERTS, L.S., KEENS, L., LARSON, A., L'ANSON, M., EISENHOUR, D.J. (2008).
Principios integrales de Zoologia. Ed. Interamericana. Catorzena edició.
- HISTÒRIA NATURAL dels Països Catalans. Vol. 8, 9, 10, 11, 12, 13. Ed. Enciclopèdia Catalana.
El contingut d'alguns llibres es pot consultar per internet al NCBI, a la següent adreça:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=Books&itool=toolbar:
Enllaços web:
• Aula Virtual de l'Autònoma Interactiva: https:cv2008.uab.cat
• Animal Diversity Web: http://animaldiversity.ummz.umich.edu/
• Adena/World Wildlife Found: http://www.wwf.es/
• Biodidac: http://biodidac.bio.uottawa.ca
• Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica: http://www.iczn.org/
• Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC): http://www.mncn.csic.es/
• Natural History Museum, Londres: http://www.nhm.ac.uk/
• Tree of Life Project: http://phylogeny.arizona.edu/tree/phylogeny.htm
• FAO (Food and Agriculture Organization): http://www.fao.org/
Programari
No s'utilitzarà cap tipus de programari especial
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |