Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És aconsellable que l’estudiant hagi assolit unes competències bàsiques en Biologia cel·lular, Bioquímica i biologia molecular.
És convenient un coneixement suficient sobre les bases psicològiques dels estats de salut i malaltia, així com un nivell adequat de coneixements en Comunicació interpersonal.
És recomanable haver assolit uns coneixements suficients en:
L'estudiant adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.
L’ assignatura es programa al tercer curs del Grau de Medicina, que correspon a l’inici del període clínic, un cop s’han assolit els coneixements bàsics sobre l’estructura i funció del cos humà i abans d’introduir-se en l’estudi de les diferents patologies mèdiques i quirúrgiques i en la pràctica clínica .
El seu objectiu general és l'estudi de la persona malalta i suposa, per tant, el coneixement dels aspectes generals i bàsics de la malaltia. En qualsevol cas, constitueix el primer contacte de l'estudiant amb la clínica i ha d'oferir-li una visió global i sistematitzada del pacient.
El coneixement de la fisiopatologia general, de la semiologia i de la propedèutica clínica permetran a l’alumnat afrontar el cicle clínic de la seva formació coneixent prèviament què és l'home malalt, la relació que el metge estableix amb el pacient, la tècnica d'obtenció de les dades subjectives que l'afligeixen, els mètodes i tècniques d'obtenció de les dades objectives que aporten l'examen físic i els exàmens complementaris elementals per, finalment, agrupar els signes i símptomes fonamentals, fent abstracció del que és superflu, i conformar les grans síndromes de la medicina interna.
Els objectius i continguts de l’assignatura es complementen amb les de les assignatures del mòdul de procediments diagnòstics i terapèutics (bases de la cirurgia clínica, microbiologia i parasitologia mediques, radiologia clínica, patologia estructural i molecular i farmacologia general) programades també a tercer curs.
Desenvolupament de la semiologia i propedèutica clínica generals i per aparells i sistemes. Etiologia general de les malalties. Fisiopatologia i grans síndromes dels aparells: respiratori, cardiocirculatori i digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, del sistema nerviós, aparell locomotor, metabolisme, aparell genitourinari i del sistema endocrí.
Blocs distributius i tipologies docents
A. Introducció.
B. Etiologia i fisiopatologia general
C. Manifestacions de les malalties i fisiopatologia especial per aparells i sistemes
D. Semiologia i propedèutica clínica
I. Classes teòriques (tipologia TE, sessions d’1h, grup de matrícula)
A. INTRODUCCIÓ
1. Introducció a la Patologia General
2. Relació metge malalt
B. ETIOLOGIA I FISIOPATOLOGÍA GENERAL
3. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndrome febril.
4. Fisiopatologia del dolor
5. Síndrome constitucional /síndrome d'afectació de l'estat general.
6. Els agents físics y químics com a causa de malaltia. Intoxicacions, enverinaments
7. Factors ambientals. Malalties relacionades amb el canvi climàtic
8. Agents biològics com a causa de malaltia. Síndrome infecciós
9. Resposta immune, autoimmunitat e inflamació. Malalties inflamatòries i autoimmunes
10. Patologia general de les neoplàsies. Carcinogènesi. Efectes del tumor sobre l'hoste. Síndromes paraneoplàsiques.
11. La malaltia en el vell. Síndromes geriàtriques.
C. MANIFESTACIONSDE LES MALALTIES I FISIOPATOLOGIA ESPECIAL
Aparell Respiratori
12. Principals signes i símptomes de l'aparell respiratori
13. Insuficiència respiratòria i distres respiratori de l'adult
14. Síndromes pulmonars obstructives
15. Síndromes pulmonars restrictives. Cavitació pulmonar i altres síndromes clinics
16. Síndromes pleurals
17. Fisiopatologia del diafragma i del mediastí. Síndromes mediastíniques
Aparell Circulatori
18. Principals signes i símptomes de l'aparell circulatori
19. Insuficiència cardíaca
20. Fisiopatologia de les lesions valvulars. Estenosi i insuficiència
21. Fisiopatologia del pericardi. Síndromes pericàrdiques
22. Fisiopatologia de la circulació coronària. Síndrome coronària
23. Fisiopatologia del circuit menor
24. Fisiopatologia del circuit major. Hipertensió arterial. Hipotensió arterial
25. Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus de xoc
Aparell Digestiu
26. Semiologia general de l'aparell digestiu. Dolor abdominal. Hemorràgia digestiva
27. Trastorns del trànsit intestinal. Diarrea i restrenyiment. Síndrome rectal
28. Síndrome de malabsorció i maladigestió. Fisiopatologia i causes
29. Síndrome ictèrica. Fisiopatologia. Classificació
30. Hipertensió portal. Ascitis
31. Insuficiència hepàtica. Encefalopatia hepàtica
Sang I Òrgans Hematopoètics
32. Fisiopatologia de l'eritròcit. Síndrome general anèmica. Síndrome poliglobúlica. Exploració general del sistema hematopoètic
33. Alteracions de la sèrie blanca
34. Fisiopatologia de les alteracions de l'hemostàsia
35. Hipofunció i hiperfunció de la medul·la òssia
36. Adenomegalias y esplenomegalia
Neurologia
37. Semiologia general del sistema nerviós. Principals signes i símptomes.
38. Patologia de la funció motora. Síndrome piramidal. Fisiopatologia. Exploració de les paràlisis piramidals. Síndrome de la banya anterior. Alteracions del nervi motor. Trastorns de la transmissió neuromuscular
39. Síndromes extrapiramidals. Hipocinèssies. Hipercinèssies. Trastorns del to muscular
40. Síndromes medul·lars, radiculars i dels nervis perifèrics. Síndromes medul·lars segmentaris. Síndromes cordonals. Síndrome de secció medul·lar aguda completa. Síndrome d'hemissecció medul·lar. Nivells d'alteració medul·lar. Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics: semiología
41. Síndrome vestibular i síndrome cerebel.losa. Fisiopatologia i semiologia
42. Síndrome meníngia i síndrome d'hipertensió endocraniana. Fisiopatologia i semiologia
43. Patologia general dels estats de vigília i son. Comes
44. Síndromes topogràfiques cerebrals. Demències
Aparell Locomotor
45. Semiologia i fisiopatologia general de l'aparell locomotor
46. Fisiopatologia general del metabolisme ossi
Metabolisme
47. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat. Hipoglucèmies. Hiperglucèmies
48. Trastorns del metabolisme dels lipíds. Hipolipoproteïnèmies. Hiperlipoproteïnèmies
49. Trastorns del metabolisme de les proteïnes.Trastorns del metabolisme de les purines: fisiopatologia dels trastorns de l'àcid úric
50. Fisiopatologia de l'aigua i dels electròlits. Trastorns de l'equilibri hídric. Trastorns del balanç de sodi.
51. Trastorns de l'equilibri àcid-base. Trastorns del balanç del potassi.
Aparell Genitourinari
52. Semiologia i exploració general de l'aparell genitourinari. Dolor nefrourològic. Trastorns de la micció. Poliúria, oligúria i anúria. Alteracions de l'aspecte i composició de l'orina. Trastorns de l'aparell genital
53. Grans síndromes renals. Síndrome glomerulars, tubulo-intersticials i vasculorenals
54. Insuficiència renal. Tipus. Fisiopatologia i semiologia
Sistema Endocrí
55. Sistema hipotalamohipofisari. Síndromes hipotalàmiques. Síndromes d'hipofunció i d'hiperfunció hipofisària.
56. Tiroide. Fisiopatologia del goll simple. Síndrome hipotiroidea. Síndrome hipertiroidea. Paratiroides. Síndromes d'hipofunció i hiperfunció
57. Suprarenals. Hipofunció i hiperfunció corticosuprarenal. Hiperfunció de la medul·la suprarenal
58. Fisiopatologia general de les gònades
D. SEMIOLOGIA I PROPEDÈUTICA CLÍNICA
II. Seminaris generals (tipologia SCC, sessions 1 hora, 10-12 alumnes)
III. Laboratori d'habilitats clíniques (tipologia PHCA, sessions d’1 hora, grups de 10-12 alumnes)
IV. Discussió de casos clínics (tipologia SCC, sessions de 2 h, grups de 10-12 alumnes)
V. Pràctiques clíniques assistencials (30 hores: 3h x 5 dies 1er semestre i 3h x 5 dies segon semestre, grups de 2 alumnes).
VI. Simulació (tipologiaPSCA, grups de 12 estudiants, sessions de 3 h)
Rotació per la sala d'hospitalització amb els objectius de realitzar 5 històries clíniques completes i d'aconseguir experiència en exploració de les principals síndromes clíniques:
Pràctiques d'anamnesi primer semestre
Pràctiques d'exploració física segón semestre:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTICA D'HABILITATS CLÍNIQUES AVANÇADES (EN HUMANS) (PHCA) | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10 |
PRÀCTICA DE SIMULACIÓ CLÍNICA AVANÇADA (EN HUMANS) (PSCA) | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 30 | 1,2 | 3, 7, 8, 9, 10 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 24 | 0,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
TEORIA (TE) | 58 | 2,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL/ LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 137 | 5,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Aquesta Guia descriu el marc , continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al número i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries, que ho explicitaran a través de les seves pàgines WEB i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsable de l'assignatura a les UDH. Segons criteri dels professorat responsable i els recursos disponibles a cada Unitat Docent, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques podran ser impartits i avaluats a les aules de simulació amb la metodologia corresponent.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament responsable: Medicina
Responsable de Facultat: Albert Selva O'Callaghan
Responsables UDH:
UD Vall d'Hebron: Albert Selva O'Callaghan
UD Germans Trias i Pujol: Robert Muga
UD Sant Pau: Jordi Casademont Pou
UD Parc Taulí: Abel Mujal Martínez
Metodologia docent general:
Classes teòriques (tipologia TE), Sessions programades 58 (1h per sessió), grup: grup de matrícula. L'alumne adquireix els coneixements teòrics propis de l'assignatura assistint a les classes magistrals i complementant-les amb l'estudi personal dels temes explicats. Les classes magistrals estan concebudes com un mètode essencialment expositiu, de transmissió del coneixement del professor a l'alumne.
Seminaris de semiologia generals (tipologia SCC). Sessions programades 7 (1 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes). En cada seminari es tractarà un tema seleccionat d'acord amb la programació establerta, mitjançant l'intercanvi d'informació i el debat consegüent.
Seminaris de discussió de casos clínics (tipologia SCC). Sessions programades 10 (2 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes) . Els alumnes discutiran supòsits clínics tipus, sota la direcció d'un tutor. Alguns d'aquests seminaris serviran de base i tutoria a les presentacions de les històries clíniques que l'alumne haurà de realitzar i lliurar com a parta part de l'avaluació clínica.
Pràctiques de laboratori (tipologia PHCA). Sessions programades 9 (1 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes) a l'aula d'habilitats. Les activitats realitzades dins d'un horari programat estan encaminades a l'adquisició d'habilitats clíniques.
Pràctiques clíniques assistencials (PCA). Hores programades 30 (3h x 10dies). Es realitzaran en grup de 2 alumnes. Els alumnes acudiran a les instal·lacions de les sales d'hospitalització:10 dies, 3 hores al dia, amb els objectius de realitzar 5 històries clíniques completes i d'aconseguir experiència en exploració de les principals síndromes . Les històries clíniques realitzades seran la base dels lliuraments que l'alumne haurà de realitzar i que seran avaluats com a part de l'avaluació clínica.
Practiques de simulació clínica avançada (PSCA) en humans. Hores programades 3 h. Requereix la presencia de 2 professors , un tècnic de suport (informàtic), per 12 alumnes.
Treball autònom. (total 137 hores). Lectura comprensiva de textos i articles, estudi i realització d'esquemes, resum i assimilació conceptual dels continguts. Preparació de les presentacions i lliuraments.
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluacions de tipus pràctic: Avaluació clínica objectiva i estructurada | 30% | 7 | 0,28 | 7, 8, 9, 10 |
Avaluacions escrites mitjançant proves objectives: Ítems d elecció múltiple | 35% 1er parcial + 35% 2n parcial | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Es realitzarà una avaluació del coneixement dels continguts teòrics de l’assignatura i de les actituds, aptituds i competència clínica . El pes relatiu de l’examen teòric i de l’avaluació clínica és del 70% i 30% respectivament (màxim 7 i 3 punts sobre 10).
Avaluació dels coneixements teòrics
Examen teòric final. L'examen final inclou tot el temari de l'assignatura i el contingut dels seminaris. En els models d’'examen tipus test, s’inclouran preguntes que tindran 5 respostes possibles i una única opció certa. Les respostes equivocades restaran 0,25 punts.
Exàmens teòrics parcials. Es realitzaran dos exàmens parcials. El primer inclourà els temes i el contingut corresponent dels seminaris realitzats. El segon parcial inclourà els temes i contingut de seminaris restants.
La nota final de teoria s'obtindrà del promig de les notes obtingudes en els dos exàmens parcials. Per poder fer aquest promig, la puntuació mínima de qualsevol dels parcials haurà de ser de 5. L'alumne s'haurà de presentar a l'examen final de qualsevol parcial no superat.
Exemples:
1er parcial |
2on parcial |
Promig |
Examen final teoria i nota |
4 |
4 |
No |
1erP + 2on P* |
6 |
4 |
No |
2on P |
3 |
7 |
No |
1er P |
5 |
5 |
Si |
- |
NA |
5 |
No |
1er P |
* La nota és conjunta i única, no diferenciada en 1er parcial i 2on parcial.
Si la nota d’aquest examen final de teoria es inferior a 5, l’assignatura està suspesa i la nota que queda es la que ha tret en l’examen final (1er parcial, 2on parcial o No avaluat). Exemple:
1er parcial |
2on parcial |
Examen final teoria i nota |
Nota final |
Qualificació |
6 |
4 |
2on P = 3 |
3 |
Suspès |
3 |
7 |
1er P = 4 |
4 |
Suspès |
NA |
5 |
1er P = 5 |
5 |
Aprovat |
Els alumnes que superin qualsevol dels exàmens parcials podran presentar-se a l'examen final per millorar nota, renunciant prèviament per escrit a la nota obtinguda als parcials.
Avaluació Clínica
Compren l'avaluació pràctica i de presentació de treballs i històries clíniques. L'assistència a pràctiques és obligatòria. Qualsevol absència cal justificar-la a el tutor responsable i recuperar-la si és necessari per que l'alumne pugui ser avaluat.
Qualificació final
Promig ponderat dels coneixements teòrics (70%) i de l'avaluació clínica (30%). L'assistència a classe serà avaluada de forma positiva per part del professorat. No es podrà fer el promig entre l'avaluació teòrica i l'avaluació clínica si no s'obté una puntuació mínima de 5/10 en ambdues proves. En cas de no poder fer el promig, la qualificació final correspondrà al valor quantitatiu més baix dels obtinguts en les avaluacions teòrica i clínica.
Exemples:
Teoria final |
Clínica final |
Promig |
Nota final provisional |
Examen final T+C |
4 (x0,7=2,8) |
4 (x0,3=1,2) |
No |
4 |
Teoria + clínica |
3 (x0,7=2,1) |
8 (x0,3=2,4) |
No |
3 |
Teoria |
6 (x0,7=4,2) |
4 (x0,3=1,2) |
No |
4 |
Clínica |
7 (x0,7=4,9) |
NA |
No |
NA |
Clínica |
Qualificació quantitativa: nota numèrica amb un decimal, de 0 a 10(0-4,9 suspès; 5-6,9 aprovat; 7-8,9 notable; 9-10excel·lent).
Qualificació qualitativa: Suspens, Aprovat, Notable, Excel·lent, MH.
Sistema de revisió d'exàmens
La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l'alumne, prèvia sol·licitud per escrit en els terminis establerts.
Els estudiants que no realitzin les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica seran considerats com No avaluats exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
A) PATOLOGIA GENERAL
Laso FJ. Introducción a la Medicina Clínica: Fisiopatología y Semiología. 4ª ed. Elsevier España SL., Barcelona 2020.
Pérez Arellano JL. Sisinio de Castro, Manual de Patología General. 8ª ed. Elsevier-Masson, Barcelona 2019.
García-Conde J, Merino Sánchez J, González Macías J. Patología General: Introducción a la Medicina Clínica. 3ª edición. Marban Libros, Madrid 2015.
B) SEMIOLOGIA
McLeod. Exploración clínica. 13ª edición. Elsevier, Barcelona 2014
Prieto Valtueña J & Argemí Ballbé JM. Noguer-Balcells: Exploración clínica práctica. 29ª edición. Elsevier-Masson, Barcelona 2022
Plataforma JoVE de habilitats cliniques (Videos d'exploració fisica) (JoVE.com)
C) FISIOPATOLOGIA
Sheila Grossman: Porth: Fisiopatologia. Alteraciones de la salud. Conceptos básicos. 9ª Ed. Walters-Kluwer, Barcelona 2014
Hammer i McPhee: Lange. Fisiopatologia de la Enfermedad. 7ª Ed. McGraw Hill, Madrid 2015
D) MEDICINA INTERNA
Medicina Interna. Farreras-Rozman. 20ª ed. Elsevier, Barcelona 2024
Harrison's PRINCIPLES OF INTERNAL MEDICINE. 21st Edition. New York 2022. McGraw-Hill.
No hi ha programari recomanat
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.