Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | OT | 6 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És aconsellable haver adquirit coneixements bàsics de Fisiopatologia, Semiologia i Farmacologia.
Els dos fins fonamentals de la medicina són curar i, quan això no és possible, alleujar.
Malgrat els continus avenços mèdics, més del 50% de les persones moren per càncer i altres processos crònics. L'alleujament del dolor i del patiment és un dret universalment reconegut. La medicina pal·liativa té com a missió oferir, des d'un profund respecte al malalt, una resposta professional, científica i humana a les múltiples necessitats dels pacients que es troben en fases avançades de malaltia i als seus familiars.
Les cures pal·liatives aborden, segons la definició de l'OMS, els problemes físics, emocionals, socials i espirituals. Aquest enfocament representa un progrés essencial de la medicina.
L'objectiu fonamental de l'assignatura és dotar l'estudiant de recursos per a reconèixer, comprendre i alleujar eficaçment el patiment. Per a això, tots els metges haurien de rebre una formació bàsica en medicina pal·liativa.
Els objectius específics són:
Teoria
Tema 1. Protagonistes de la situació terminal: el pacient, la família i els professionals sanitaris. Factors que contribueixen al sofriment. La medicina pal·liativa com a resposta al sofriment. Avaluació de les necessitats de pacients i famílies. Estratègia general del control de símptomes.
Tema 2 Adaptació dels malalts al procés de morir. Reaccions davant la pròpia pèrdua. Experiències de sentit i serenitat al final de la vida.
Tema 3. Dolor. Mecanismes. Avaluació. Factors pronòstics. Principis bàsics del tractament analgèsic. Escala analgèsica de l'OMS.
Tema 4. Maneig d'analgèsics opioides. Fàrmacs adjuvants. dolors difícils
Tema5. Problemes digestius: vòmits, restrenyiment i obstrucció intestinal. Caquèxia. Problemes respiratoris: dispnea i tos.
Tema 6. El pacient agitat: alteracions cognitives, ansietat, depressió i insomni
Tema 7. Urgències pal·liatives. Atenció en els últims dies de la vida.
Tema 8. Decisions ètiques en el període final de la vida: limitació de l'esforç terapèutic, sedació i eutanàsia.
Tema 9. Atenció a la família. El procés de dol.
Tema 10. L'estrès dels professionals sanitaris: reconeixement i prevenció. Recomanacions sobre autocura.
Tema 11. Cures pal.liatives en malalts amb insuficiencies organiques.
Tema 12. Organització de les cures pal,liatives. Continuitat assistencial.
Pràctiques en aula
1 Taller: com informar a pacients i famílies sobre males notícies
2 Taller: reconeixement i maneig de les pròpies emocions davant el sofriment
3. Anàlisi de testimonis de pacients (vídeo)
Seminaris de casos clínics
Seminari 1. Casos clínics de dolor
Seminari 2. Casos clínics d'avaluació i control de símptomes.
Pràctiques clíniques assistencials
Estada supervisada en qualsevol dels dispositius d'Atenció Pal.liativa
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 15 | 0,6 | 12, 4, 5, 15, 9, 8, 6, 10, 14, 11, 13 |
PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) | 3 | 0,12 | 16, 12, 2, 4, 15, 8, 6 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 2 | 0,08 | 17, 1, 4, 5, 9, 8, 10, 11 |
TEORIA (TE) | 10 | 0,4 | 16, 17, 1, 2, 4, 9, 8, 7, 6, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS | 5 | 0,2 | 16, 2, 4, 7 |
ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 36,25 | 1,45 | 16, 17, 1, 2, 4, 8, 7, 6, 10, 11 |
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran al seu programa concret, publicat al Campus Virtual a l'inici de curs.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH son
Departament(s) responsable(s): Departament de Medicina
Responsable de Facultat: Ricard Comet Monte (Ricard.Comet@uab,cat)
Responsables UDH
Responsables UDHSP |
Responsables UDHVH |
Responsables UDGTiP |
Responsables UDHPT |
Susana Martínez Peralta SMartinezPer@santpau.cat |
|
|
Ricard Comet Monte Ricard.Comet@uab.cat |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació en classe i seminaris | 30% | 1,25 | 0,05 | 16, 12, 3, 1, 2, 4, 5, 15, 9, 7, 6, 14, 13 |
Avaluacions escrites:Proves objectives:Proves d'assaig:de preguntes restringides | 30% | 1 | 0,04 | 16, 17, 1, 2, 4, 5, 9, 8, 7, 6, 10, 11 |
Evaluacions escrites: Proves objectives:Items de selecció: Items d'elecció multiple. | 40% | 1,5 | 0,06 | 16, 17, 1, 2, 4, 5, 15, 9, 8, 7, 6, 10, 11 |
L'assistència a les activitats docents dirigides i la participació en les supervisades tindrà un pes del 30% a la nota final.
Es realitzarà un examen escrit que constarà de 20 preguntes tipus test. El pes d'aquest examen serà del 40%.
Es realitzará un examen escrit de 10 preguntes curtes. El pes d'aquest examen en la qualificació final serà del 30%.
Els estudiants que no es presentin a les proves d'avaluació tindran una qualificació de "No avaluable" .
Es fará una prova de recuperació que constarà d'un examen escrit de 10 preguntes curtes i un examen escrit de 20 preguntes tipus test.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Llibres:
-. Centeno C, Nabal M, Gómez Sancho M, Pascual A. Manual de Medicina Paliativa. Pamplona. Eunsa. 2009
-. Cherny N, Fallon M, Kaasa S, Portenoy RK, Currow DC. Oxford Textbook of Palliative Medicine. Oxford. Oxford University Press 2018
Revistes:
Medicina Paliativa. Elsevier
Articles seleccionats:
-. Benito E, Maté J, Pascual A. Estrategias para la detección, exploración y atención del sufrimiento en el paciente. FMC 2011; 18:392-400
-. Hui D, Bruera E. A personalized approach to assesing and managing pain in patients with cancer. J Clin Oncol 2014; 37: 1640-1648
.- Caraceni A, Hanks G, Kaasa S et al. Use of opioids analgesics in the treatment of cancer pain: evidence based recommendations from the EAPC. Lancet Oncol 2012; 13: e58-68
.- Henson L, Maddocks M, Evans C, Davidson M, Hicks S, Higginson I. Palliative care and the management of common distressing symptoms in advanced cancer: pain, breathlessness, nausea and vomiting, and fatigue. J Clin Oncol 2020; 38:905-914.
-. Tuca A, Jimenez-Fonseca P, Gascón P. Clinical evaluation and optimal management of cancer cachexia Reviews in Oncology/Hematology 2013, 88: 625–636
-. De la Cruz M, Ransing V, Yennu S et al. The frequency, characteristics, and outcomes among cancer patients with delirium admitted to an acute palliative care unit. Oncologist 2015;20:1425–1431
.- Ripamonti C, Easson A, Gerdes H. Managment of malignant bowel obstruction. Eur J Cancer 2008; 44: 1105-1115
-. Kamal A, Maguire J, Wheeler J, Currow D, Abernethy A. Dypsnea review for the palliative care professional: tratment goals and Therapeutic options. J Palliat Med 2012; 15: 106-114
-. Nabal M, Guanter L. Manejo terapéutico de síntomas difíciles em cuiddos paliativos. Medicina Paliativa 2002; 9: 96-101
-. Mount B, Boston P, Cohen SH, Healing conetions: on moving from suffering to a sense of well-being. J Pain Symptom Manage. 2007; 33: 372-388
-. Chochinov H. Dignidad y la esencia de la medicina: el A,B,C y D del cuidado centrado en la dignidad. Medicina Paliativa 2009; 16: 95-99
-. Benito E, Arranz P, Cancio H. Herramientas para el autocuidado del profesional que atiende a personas que sufren. FMC 2011; 18: 59-65
-. Bruera E. Palliative care: lessons learned by our team over the last 25 years. Palliat Med 2013; 27: 939-951
.- Hodgkinson S, Ruegge AJ, Field-Smith B, Latchem D, Ahmedzai S. Care of dying adults in the last days of life. Clinical Medicine 2016; 16: 254–8.
Guia de Pràctica Clínica
Guia de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. 2008. Ministerio de Sanidad-Osteba
http://www9.euskadi.net/sanidad/osteba/datos/e_06_08_Cuidados_Paliat.pdf
Reucrsos d'Internet:
Sociedad Española de Cuidados Paliativos: www.secpal.com
A destacar un directori d'equips a tot Espanya, resums actualitzats de bibliografia i un fòrum (xat) de pal·liatius
Asociación Europea de Cuidados Paliativos: www.eapc.net
Accés lliure a nombroses publicacions de referència
World Health Organization. Definition of Palliative Care. 2017. Disponible en: http://www.who.int/cancer/palliative/definition/en/
Altres lectures recomanades:
-. Victor Frankl. El hombre en busca desentido. Herder 2011
-. Elisabeth Kubler-Ross. Sobre la muerte y los moribundos. Debolsillo, 2010
-. Alba Payas. El mensaje de las lágrimas. Paidos, 2014
Pel-lícules recomanades
-. Amar la vida; 2001. Direcció: Mike Nichols
-. El doctor; 1991. Direcció: Randa Haines
-. Mi vida sin mí; 2003. Direcció: Isabel Coixet
No cal
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.