Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502444 Química | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
S'ha de tenir aprovada l’assignatura Fonaments de Química II.
En aquesta assignatura s'han d'adquirir els coneixements i destreses essencials de Química Analítica que ha de posseir un graduat en Química. És una assignatura fonamental que permet a l'alumne adquirir la formació bàsica en Química Analítica necessària per a la major part de perfils de graduació. Amb aquest objectiu, s'aborden els principis de la Química Analítica, l'anàlisi qualitatiu, el tractament de resultats analítics, l’anàlisi quantitativa gravimètrica i volumètrica, i l’introducció a les tècniques instrumentals d’anàlisi, en concret les tècniques electroquímiques d’anàlisi.
Aquesta assignatura obligatòria és la més bàsica de l'àrea de coneixement de Química Analítica amb una dedicació de 12 ECTS (9 teòrics i 3 pràctics). El seu ensenyament repercuteix directament en l'aprenentatge de les assignatures posteriors denominades Mètodes Espectroscòpics d'Anàlisi i Tècniques de Separació. D'altra banda, els coneixements adquirits en aquesta assignatura són fonamentals per poder comprendre i abordar l'aprenentatge de matèries d'altres àrees de coneixement, d'acord amb el caràcter multidisciplinari de la Química Analítica.
Els continguts teòrics s'han estructurat en 13 lliçons distribuïdes en 3 mòduls temàtics que es detallen a continuació. Els continguts experimentals s’han distribuït en 12 sessions pràctiques, descrites en el 4r mòdul temàtic.
PROGRAMA: TEORIA i PROBLEMES (9 crèdits ECTS) (82 h presencials)
PART I: INTRODUCCIÓ I TRACTAMENT DELS RESULTATS
Lliçó 1: Conceptes bàsics en QA: Objecte i definició de la Química Analítica. Divisió de la Química Analítica. Etapes del procediment analític. Presa de mostra. Determinació. Tractaments previs de la mostra. Dissolució i disgregació. Classificació dels mètodes analítics: clàssics i instrumentals.
Lliçó 2: Avaluació estadística de dades analítiques. Anàlisi quantitativa: l’error experimental. Xifres significatives. Estadística: limitació de les mesures experimentals. Errors sistemàtics i aleatoris. Exactitud i precisió. Calibratge i paràmetres de la recta. Mètodes de calibratge.
PART II: MÈTODES CLÀSSICS. VOLUMETRIES I GRAVIMETRIES
Lliçó 3: Introducció als Mètodes Volumètrics. Concepte i mètodes. La reacció analítica. Corba de valoració (ex. Valoració de precipitació). Punt d’equivalència i punt final. Indicadors: químics i instrumentals (espectrofotomètrics i cel·la de valoració potenciomètrica).
Lliçó 4: Volumetries àcid - base. Solució amortidora. Capacitat amortidora. Corbes de neutralització. Protòlits forts i febles, monopròtics i polipròtics. Acidimetria i alcalimetria. Solucions valorants. Tipus primaris. Indicadors àcid-base.
Lliçó 5: Volumetries de formació de complexos (EDTA). Corbes de valoració. Agents valorants. Indicadors metal.locròmics.
Lliçó 6: Volumetries redox. Potencial redox. Redox i acidesa. Corbes de valoració. Oxidacions i reduccions prèvies. Solucions patró. Indicadors. Valoracions amb oxidants forts. Valoracions amb reductors forts. Determinació de la DQO.
Lliçó 7: Volumetries de precipitació. Corbes de valoració. Detecció del punt final. Indicadors.
Lliçó 8: Gravimetria. Formació i evolució dels precipitats. Nucleació i creixement. Impurificació dels precipitats. Anàlisi química quantitativa gravimètrica. Precipitació en medi homogeni. Operacions generals de l’anàlisi gravimètric.
PART III: MÈTODES INSTRUMENTALS. MÈTODES ELECTROQUÍMICS D’ANÀLISI
Lliçó 9: Fonaments de electroquímica. Cel·les electroquímiques: galvàniques i electrolítiques. Equació de Nernst. Potencial estàndard. Corrent faradaica i no faradaica. Caiguda òhmica. Polarització. Sobrepotencial. Mecanismes de transferència de massa: migració, convecció i difusió. Classificació de les tècniques electroanalítiques.
Lliçó 10: Electrogravimetria: Introducció. Fonaments de l’electrogravimetria. Electrogravimetria amb potencial aplicat constant. Electrogravimetria amb potencial catòdic o anòdic controlat.
Lliçó 11: Coulombimetria: Introducció.Fonaments de coulombimetria. Coulombimetria potenciostàtica: potencial anòdic o catòdic controlat. Coulombímetres químics. Coulombimetria amperostàtica: valoracions coulombimètriques.
Lliçó 12: Voltamperometria: Introducció. Fonaments de les tècniques voltamperomètriques. Microelèctrodes en voltamperometria. Polarografia clàssica: elèctrode de gotes de mercuri. Ones polarogràfiques. Corrent límit de difusió. Corrent residual. Potencial de semiona. Corbes intensitat-potencial. Equació d’Ilkovic. Voltamperometria hidrodinàmica: sensors voltamperomètrics. Aplicacions qualitatives i quantitatives.
Lliçó 13: Potenciometria: Introducció. Classificació dels elèctrodes indicadors. Elèctrodes de referència. Potencial d’unió líquida. Elèctrodes selectius d’ions. Elèctrode de vidre. Potenciometria directa: calibratge dels elèctrodes i addició estàndard.
MÒDUL IV: EXPERIMENTACIÓ EN EL LABORATORI
Els continguts pràctics s'han distribuït en 8 pràctiques de laboratori que es realitzaran en 12 sessions de 4 hores. La distribució de les pràctiques en sessions es pot consultar en la taula següent.
El nombre total d'hores de dedicació és 3 ECTS (75 hores de treball total), considerant el temps presencial (laboratori) i el no presencial (preparació de pràctiques, elaboració d'informes i examen). Les pràctiques de laboratori es realitzaran en un únic bloc al finalitzar els continguts teòrics corresponents a totes les unitats docents.
PROGRAMA: PRÀCTIQUES (3 crèdits ECTS) (50 h presencials)
Sessió |
Pràctica |
Presencial |
1 |
P1: Determinació d’àcid fosfòric d’una beguda de cola carbonatada |
4 |
2, 3 |
P2: Determinació gravimètrica del contingut de Ni en un aliatge |
8 |
4 |
P3: Determinació de la duresa de l’aigua |
4 |
5 |
P4: Determinació de l’oxigen dissolt pel mètode de Winkler |
4 |
6, 7 |
P5: Anàlisi qualitativa inorgànica. Anàlisi de cations |
8 |
8 |
P6: Determinació de la concentració d’àcid acètic en vinagre |
4 |
9 |
P7: Determinació del contingut de Fe2+ en aigua |
4 |
10, 11, 12 |
P8: Construcció i avaluació d’un elèctrode de Ag/AgCl per a la determinació d’ió clorur en un sucde tomàquet |
12 |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de problemes | 20 | 0,8 | 1, 4, 5, 9, 12, 13, 14, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 27 |
Classes de teoria | 58 | 2,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 17, 18, 23, 24, 25, 27 |
Pràctiques de laboratori | 48 | 1,92 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Seminaris | 4 | 0,16 | 7, 9, 17, 18, 20, 24, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats cooperatives | 4 | 0,16 | 2, 4, 6, 7, 8, 13, 14, 15, 17, 18, 24, 25, 27 |
Activitats individuals | 4 | 0,16 | 1, 4, 5, 8, 9, 11, 12, 14, 17, 20, 23, 25, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats | 12 | 0,48 | 1, 4, 5, 8, 9, 12, 14, 16, 17, 20, 21, 23 |
Estudi teoria | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 14, 17, 18, 20, 27 |
Informes de pràctiques | 8 | 0,32 | 1, 4, 8, 9, 11, 14, 16, 17, 24, 25, 27 |
Resolució de problemes | 40 | 1,6 | 1, 4, 5, 7, 11, 12, 14, 17, 20, 21, 23, 25, 27 |
Les activitats necessàries per assolir les competències d’aquesta assignatura inclouen classes de teoria, classes de problemes, seminaris i pràctiques de laboratori. En aquesta assignatura s'utilitzarà l'estratègia d'aprenentatge basat en problemes (ABP) i de classe invertida per tractar alguns sabers concrets.
Classes de teoria
Les classes de teoria seran expositives amb suport audiovisual, que estarà a disposició dels estudiants a l'Aula Moodle de l'assignatura.
Per reforçar l’aprenentatge es proposaran activitats formatives que es podran realitzar en grup o individualment. Les activitats estan concebudes per fomentar l’aprenentatge de les competències específiques així com per desenvolupar les competències transversals.
Les activitats formatives es realitzaran dins i/o fora de l'aula i tenen com a objectiu la resolució de problemes i/o la recerca d'informació. Les activitats realitzades fora de l'aula s'han de lliurar en el termini fixat de temps. Algunes d'aquestes activitats seran en anglès.
En els seminaris es faran grups mes reduïts per tal de resoldre dubtes o treballar conceptes o problemes de més dificultat.
D'altra banda, caldrà un treball autònom per part de alumne amb l'objectiu de reforçar els coneixements a partir de la lectura i la comprensió dels llibres de consulta proposats, pàgines web o llibres que es puguin facilitar per a temes específics.
Classes de problemes
A les classes de problemes es desenvoluparan els continguts de les classes de teoria. Els enunciats dels problemes es lliuraran abans de les classes perquè puguin ser treballats pels alumnes i així poder resoldre els dubtes que sorgeixin.
Classes de pràctiques
Per a la realització de les pràctiques de laboratori es facilitarà als alumnes un guió de pràctiques en el que s'indicaran els objectius, el fonament del procediment experimental, els resultats que es pretenen aconseguir i algunes qüestions rellevants. És molt important que, prèviament a l'execució de la pràctica, els alumnes hagin llegit el guió per tal de comprendre l'experiment que van a realitzar i intentar donar resposta a les qüestions posteriors plantejades. Cada dia de pràctiques, els alumnes destinaran 4 h a realitzar els experiments de laboratori de forma dirigida pel professor i 1-2 hores de treball autònom per a la lectura i comprensió del guió de pràctiques i per a la realització d'un informe amb els resultats obtinguts, la discussió dels mateixos i les conclusions més rellevants.
Advertiment sobre seguretat en el laboratori: L'estudiant que es vegi involucrat en un incident que pugui tenir conseqüències greus de seguretat podrà ser expulsat del laboratori i suspendre l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats formatives | 0.5 | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 14, 17, 18, 20, 24, 27 |
Parcial 1 | 20 | 3 | 0,12 | 1, 9, 17, 18, 20, 27 |
Parcial 2 | 24 | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 8, 13, 14, 17, 19, 20, 24, 25, 27 |
Parcial 3 | 36 | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 6, 7, 14, 15, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 27 |
Pràctiques de laboratori | 20 | 3 | 0,12 | 1, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 22, 25, 26, 28, 29, 30 |
L’avaluació es farà de forma continuada mitjançant tres exàmens parcials, activitats formatives i pràctiques de laboratori.
La nota final de l’assignatura es calcularà ponderant cada una de les diferents parts de teoria de l’assignatura i les pràctiques de laboratori. El càlcul de la nota final de l'assignatura es durà a terme segons l'expressió:
NOTA FINAL = 0,8 x NOTA GLOBAL TEORIA + 0,2 x NOTA GLOBAL PRÀCTIQUES
a on,
NOTA EXÀMENS= 0,25 x Examen Parcial 1 + 0,30 x Examen Parcial 2 + 0,45 x Examen Parcial 3
NOTA LABORATORI = 0,9 x Nota Informes + 0,1 x Nota Actitud
Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir una qualificació de la NOTA GLOBAL de TEORIA superior o igual a 5 (sobre 10 punts) i una qualificació de la NOTA GLOBAL de PRÀCTIQUES superior o igual a 5 (sobre 10 punts). En cas que no s’acompleixi alguna d’aquestes dues condicions la NOTA FINAL que es publicarà a les actes serà com a màxim de 4,5 (sobre 10 punts).
Quan la NOTA GLOBAL de TEORIA per avaluació continuada sigui inferior a 5 (sobre 10 punts), hi haurà la possibilitat de fer un examen de recuperació de tota l’assignatura. Per a les persones que s'han presentat a l'examen de recuperació, la qualificació de les activitats formatives es tindrà en compte de la mateixa manera que a l’avaluació continuada per exàmens parcials. En aquest cas s’utilitzarà la següent expressió:
Quan la nota de l’examen de pràctiques sigui inferior a 3 (sobre 10 punts), no es podrà aprovar l’assignatura per avaluació continuada per parcials, i caldrà presentar-se a l’examen escrit de pràctiques de repesca que es durà a terme el mateix dia que l’examen final. En aquest cas la NOTA GLOBAL PRÀCTIQUES es calcularà amb la següent expressió (sense restriccions de nota mínima en l’examen de pràctiques de repesca):
S’obtindrà la qualificació de “NO AVALUABLE” en els següents casos:
En cas de suspendre l’assignatura i aprovar les pràctiques, únicament es podrà conservar la NOTA GLOBAL de PRÀCTIQUES per al curs següent si aquesta és igual o superior a 6 (sobre 10 punts).
Altres consideracions importants:
Avaluació única:
L’alumnat que s’hagi acollit a la modalitat d’avaluació única haurà de realitzar una prova final que consistirà en un examen de tot el temari teòric i de problemes de l’assignatura. Aquesta prova es realitzarà el dia en què els estudiants de l’avaluació continuada fan l’examen del tercer parcial. La qualificació de l’alumnat serà:
NOTA FINAL = 0,8 x NOTA PROVA FINAL + 0,2 x NOTA GLOBAL PRÀCTIQUES
Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir una qualificació de la NOTA PROVA FINAL superior o igual a 5 (sobre 10 punts) i una qualificació de la NOTA GLOBAL de PRÀCTIQUES superior o igual a 5 (sobre 10 punts). En cas que no s’acompleixi alguna d’aquestes dues condicions la NOTA FINAL que es publicarà a les actes serà com a màxim de 4,5 (sobre 10 punts).
Si la nota de la prova final no és superior o igual a 5 (sobre 10 punts), l’alumnat té una altra oportunitat de superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la mateixa data que l’examen de recuperació per l’alumnat de la modalitat d’avaluació continuada. En aquesta prova es podrà recuperar el percentatge de la nota corresponent a la part de teoria (80 %). La nota global de pràctiques té les mateixes condicions que en la modalitat d’avaluació continuada.
Harris, D.C., Anàlisi Química Quantitativa, Ed. Reverté, traducció de la 6ª edició, Barcelona, 2006. ISBN: 978-842-91-7223-2.
D.A. Skoog, F.J. Holler, T.A. Nieman, Principios de Análisis Instrumental, Ed. MacGraw-Hill, 5ª edició, Madrid, 2001. ISBN: 84-481-2775-7.
Gary D. Christian, Química Analítica, Ed. MacGraw-Hill, traducció de la 6ª edició, México, 2009. ISBN: 978-970-10-7234-9.
Skoog, West, Holler, Crouch, Fundamentos de Química Analítica, 8ª edició, Thomson Editores Spain, Thomson-Paraninfo, Madrid, 2005. ISBN. 84-9732-333-5.
Pomerantsev Alexey L. Chemometrics in Excel, 2014 John Wiley & Sons, Inc. Online ISBN:9781118873212 |DOI:10.1002/978111887321. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/9781118873212
Monk Paul. Fundamentals of Electroanalytical Chemistry and Materials Sciences, 2001 John Wiley & Sons, Ltd. Online ISBN:9780470511329 |DOI:10.1002/9780470511329. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/9780470511329
Microsoft Office: Excel, Word i Power Point.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | anual | tarda |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Espanyol | tercer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | tercer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català | tercer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català | tercer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 1 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 2 | Català/Espanyol | anual | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | anual | tarda |