La Participació dels Ciutadans en les Institucions de la Unió Europea
Codi: 102257 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500786 Dret | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cristina Blasi Casagran
- Correu electrònic:
- cristina.blasi@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per a un bon seguiment de el curs és necessari tenir una formació jurídica prèvia. No és indispensable tenir coneixements previs específics de Dret de la Unió Europea, però cas que no s'hagin caldrà fer unes lectures addicionals a principis de curs, que el professorat indicarà de manera individualitzada en funció dels coneixements previs de l'alumnat.
S'ha de tenir com a mínim un nivell C1 de llengua anglesa.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
Objectius
- Conèixer i analitzar els drets polítics lligats a la ciutadania europea.
- Millorar la comprensió del Dret de la Unió Europea tenint plenament present el principi democràtic i drets de ciutadania reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia.
- Analitzar l’arquitectura institucional de l’Unió Europea i les dinàmiques interinstitucionals des de la perspectiva de la llegitimitat democràtica i les seves concrecions jurídiques.
- Comprendre les víes de comunicació entre ciutadans, organitzacions de la societat civil, representacions d’interessos, i les institucions de la Unió Europea, des d'una perpectiva jurídica.
Competències
- Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
- Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
- Demostrar que es comprèn el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Identificar, valorar i posar en pràctica els canvis en la jurisprudència.
- Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
- Buscar, interpretar i aplicar les normes jurídiques pròpies del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
- Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
Continguts
Tema 1. - Concepte i límits de la ciutadania europea
Drets/obligacions d'un ciutadà europeu. - Obtenció de la ciutadania europea. - Diferència entre ciutadania i nacionalitat. - Orígens i història de la ciutadania europea. - Categories de ciutadà europeu. - Desenvolupament del concepte de ciutadania pel TJUE.
Tema 2. - Drets polítics dels ciutadans europeus
El procediment electoral. - Els drets electorals dels ciutadans europeus. - Condicions de vot a les eleccions municipals i a les eleccions al PE. - Jurisprudència del TJUE i del TEDH. - Sistemes electorals als Estats Membres.
Tema 3. - Els poders i funcions del Parlament Europeu
Increment de poders del PE. - Funcions bàsiques del PE. - El Parlament com a legislador: la codecisió amb el Consell, la iniciativa legislativa i el control dels actes no legislatius. - Procediment fast-track. - El control parlamentari.
Tema 4. - Els membres del Parlament Europeu
Personal temporal. - Secretaria General. - Els diputats: L'estatut europeu i el rol dels diputats individuals. - El president del PE. -Asistents dels eurodiputats. - Les comissions parlamentàries. - Comissions temporals d'investigació. - Els grups polítics europeus. - La figura del rapporteur.
Tema 5. - El rol dels Parlaments Nacionals a la UE
La participació dels Parlaments nacionals a las modificacions dels Tractats bàsics de la Unió Europea. - La consulta dels parlaments estatals i subestatals sobre el respecte del principi de la subsidiarietat. - La cooperació entre el Parlament Europeu i els parlaments dels Estats membres. - Funcions dels PN des del Tractat de Lisboa. - El procediment d'alerta temprana.
Tema 6. - Els referèndums sobre qüestions de la Unió Europea
Los referèndums d'adhesión o retirada de la Unió Europea. - Els referèndums de ratificació de Tractats. - Els referèndums sobre polítiques de la UE. - Estudi de cas: Brexit.
Tema 7. - La iniciativa ciutadana al Tractat de Lisboa
El dret de les ciutadanes i ciutadans de demanar nova legislació. - Procediment aplicable. - Condicions de fons. - Estudi de les iniciatives pasades i presents.
Tema 8. - La participació de la societat civil: El Comité Econòmic i Social
Membres del Comité Econòmic i Social. - Categories del CES. - President del CES. - Competències del CES. - Àmbits de consulta del CES.
Tema 9. - Las peticions i les reclamacions de les ciutadanes i els ciutadans
El dret de petició al Parlament Europeu. - Procediment de petició. - L'Ombudsman europeu: Origen i evolució. - Límits de l'Ombudsman europeu. - Diferències entre l'Ombudsman i el TJUE.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 22 | 0,88 | 3, 6, 8, 13 |
| Debats | 4 | 0,16 | 3, 4, 5, 11 |
| Presentacions orals | 6,5 | 0,26 | 1, 3, 5, 7, 11 |
| Pràctiques | 11,5 | 0,46 | 1, 3, 4, 6, 7, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluacio | 5 | 0,2 | 3, 4, 9, 10 |
| Estudi | 43 | 1,72 | 6, 8, 11 |
| Lectura de textos | 20 | 0,8 | 7, 13 |
| Preparació i redacció de treballs | 25 | 1 | 1, 3, 4, 6, 8, 12 |
| Recerca de documentació | 8 | 0,32 | 11, 12 |
Durant el curs, l'alumnat ha de realitzar diversos tipus d'activitats. Una gran part de l'aprenentatge s'adquireix fora de l'aula, mitjançant l'estudi autònom de l'alumnat. Aquest estudi es complementa amb la lectura de textos i sentències, així com la preparació i redacció de treballs i activitats.
L'assitència a classe és imprescindible ja que s'imparteixen sessions teòriques, necessàries per a la realització de les pràctiques. A més, una gran part d'aquestes pràctiques es duen a terme en horari de classe, i consisteixen en la participació en debats, resoldre qüestions relatives a sentències o textos llegits prèviament, i també a realitzar presentacions orals.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat 1 | 10% | 0,7 | 0,03 | 3, 6, 7, 10 |
| Activitat 2 | 10% | 0,7 | 0,03 | 1, 6, 7, 13 |
| Activitat 3 | 10% | 0,8 | 0,03 | 4, 5, 7, 9, 11, 13 |
| Examen | 50% | 2 | 0,08 | 1, 6, 7, 8, 13 |
| Lliurament activitats aula | 10% | 0,3 | 0,01 | 2, 3, 6, 10, 13 |
| Presència i participació | 10% | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
L’avaluació final serà el resultat de combinar l’avaluació continuada amb l’examen final.
L' avaluació continuada comptarà un 50% de la nota final i consistirà en 5 activitats diferents: Tres activitats evaluables (10% cada una), presentació de totes les activitats de classe (10%), i assistència i participació a classe (10%).
La data concreta de realització de les activitats avaluables publicarà a l'aula Moodle abans de l’inici de la docència, i s'explicarà detalladament al primer dia de classe.
L'altre 50% s'obtindrà amb un examen final, que consistirà en preguntes breus sobre aspectes que s'han après a classe.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable
L'avaluació única (només en els casos en què l'alumne l'hagi sol·licitat prèviament i hagi estat aprovat degudament) constarà de tres proves: 1) una prova escrita de coneixement dels continguts de l'assignatura (50% de la nota final), 2) una prova oral on s'examinaran els coneixements, la destresa oral i el pensament crític (25% de la nota final), i 3) un estudi de cas, on s'examinarà la capacitat d'aplicar els continguts teòrics de l'assignatura a una situació real (25% de la nota final). Si l'alumne no obté un 5 a la mitjana aritmètica de les tres proves, podrà optar per la reavaluació, sempre que arribi a un mínim de 3 sobre 10 a la prova escrita de coneixements. La segona convocatòria consistirà enun únic examen (100% de lanota). S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.
Reavaluació: Les persones que no superin l'assignatura segons el mètode indicat, però que hagin obtingut com a mínim un 3 (sobre 10) en la nota final de l'assignatura podran presentar-se a la reavaluació. Les disposicions relatives a la reavaluació són d'aplicació i interpretació estrictes. Les persones que optin per avaluació única tindran el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.
La persona que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura. La persona que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència.
L'examen i els treballs es realitzaran sempre en llengua anglesa.
Bibliografia
Obligatòria:
Cristina Blasi Casagran, "Handbook on public participation in the institutions of the European Union" (3rd edition), Servei de Publicacions UAB (Bellaterra: 2021), ISBN 978-84-490-8523-9
Complementària:
Elspeth Guild and Valsamis Mitsilegas, “Immigration and Asylum Law and Policy in Europe”, Brill | Nijhoff, Boston, Massachusetts (USA), April 2015, ISSN: 1568-2749
David M. Farrell and Roger Scully, “Representing Europe's Citizens?Electoral Institutions and the Failure of Parliamentary Representation”, Oxford University Press, May 2007, ISBN: 9780199285020
Ulrike Liebert, Alexander Gattig and Tatjana EVAS, “Democratising the EU from Below? Citizenship, Civil Society and the Public Sphere”, Ashgate, 2013, ISBN 9781472408303
Fernando Mendez, Mario Mendez and Vasiliki Triga, “Referendums and the European Union. A Comparative Inquiry”, Cambridge Studies in European Law and Policies, June 2014, ISBN: 9781107034044
The European Ombudsman: Origins, Establishment, Evolution, Dictus Publishing, December 2010, ISBN-10: 3843343403.
Cristina Blasi Casagran, Global data protection in the field of law enforcement: An EU perspective, Routledge. Taylor & Francis Group, Oxfordshire, UK, June 2016.
Kristine Kruma, "EU Citizenship, Nationality and Migrant Status: An Ongoing Challenge", Martinus Nijhoff Publishers, 2013.
Gregorio Garzón Clariana, “Introducción”, G. Garzón Clariana (ed.): Ciudadanía europea y democracia – La reforma del acta electoral y de los partidos políticos europeos/European citizenship and democracy – The Reform of the electoral act and of European political parties/Ciutadania europea i democràcia – La reforma de l’acta electoral i dels partits polítics europeus, ed. Marcial Pons, Madrid 2012, p. 23 a 27.
Gregorio Garzón Clariana, ”El control parlamentario del ejecutivo en la Unión Europea” F. Pau i Vall (coord..): El control del Gobierno en democracia, Madrid, Tecnos, 2013, p. 19-40.
Gregorio Garzón Clariana, “Les droits politiques des citoyens de l’Europe: les vingt premières années”, ERA Forum (2013) p. 545-567.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |