Logo UAB

Política social, família i migracions

Codi: 102145 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500262 Sociologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Sonia Parella Rubio
Correu electrònic:
sonia.parella@uab.cat

Equip docent

Romina Paola Tavernelli
Berta Güell Torrent

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits per fer aquesta assignatura.


Objectius

L'objectiu del curs és introduir l'alumnat en l'estudi de les condicions socials que afavoreixen o dificulten el benestar de les persones, mitjançant el coneixement de com es distribueixen socialment els recursos de benestar (estat, mercat, família i comunitat) i com impacten les polítiques socials.

Presenta l'eix vertebrador de la matèria “Política Social” a partir de l’articulació de tres parts. La primera part posa l'accent en la política social entesa en el sentit més general, a partir de l’abordatge de la seva història i de la comparació internacional dels diferents règims de benestar.

La segona es fixa en la família i en les transformacions postindustrials d’aquesta institució, amb una especial atenció a les polítiques familiars, a partir d’una mirada crítica sobre els seus impactes des d’una perspectiva de gènere

Finalment, la tercera part se centra en les actuals migracions internacionals i en els reptes que planteja  la governabilitat de la mobilitat humana (tot subratllant la ineficàcia de les polítiques unilaterals dels estats) i la gestió de la inclusió i de la diversitat cultural en societats cada vegada més plurals


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar la qualitat del propi treball.
  • Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
  • Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  2. Avaluar la qualitat del propi treball.
  3. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  4. Comparar la lectura de les polítiques socials des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya
  5. Comprendre les interpretacions socials de la política social d'acord amb aquests enfocaments.
  6. Definir els conceptes sociològics que interpreten la política social.
  7. Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques socials i els conflictes sobre les necessitats socials.
  8. Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  9. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  10. Discriminar les explicacions de les desigualtats d'accés i impacte de les polítiques socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
  11. Distingir els conceptes sociològics sobre la política social.
  12. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social.
  13. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  14. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  15. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la política social amb els debats teòrics i metodològics generals.
  16. Relacionar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social, amb el context històric en el qual han sorgit.
  17. Relacionar-los amb els debats sobre l'estat, el canvi social i la desigualtat.
  18. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Continguts

PRIMERA PART: POLÍTICA SOCIAL

Docent: Dr. Massoud Sharifi

 

Bloc I. Fonaments teòrics de la política social

  1. Què és la política social?
  2. Política social i ideologies polítiques

Bloc II. Estat del Benestar

  1. Concepte i dimensions de l’Estat del Benestar
  2. Origen i evolució de la política social i de l'Estat del Benestar
  3. De l'Estat del Benestar Protector a l'Estat del Benestar Inversor
  4. Règims de benestar

Bloc III. Teories de l’Estat del Benestar

  1. Teories estructurals
  2. Teoria de la mobilització de classe del desenvolupament de l'Estat del Benestar
  3. La perspectiva de gènere

Bloc IV. L'Estat del Benestar a Espanya

  1. L'Estat "Autoritari" del Benestar a Espanya
  2. La política social a la Constitució i durant la transició
  3. L'Estat de Benestar a Espanya després de 1977
  4. Les tendències de canvi en el règim de benestar espanyol

Bloc V. La política social a les autonomies i a les administracions locals

  1. Les competències en el marc d'un Estat Autonòmic
  2. Els serveis socials a Catalunya

 

 

SEGONA PART: POLÍTIQUES FAMILIARS

Docent: Dr. Massoud Sharifi

 

Bloc I. Substrat de les polítiques familiars

  1. Concepte i dimensions de les polítiques familiars
  2. La diversitat dels models familiars contemporanis

Bloc II. Teories sociològiques de la família i el benestar familiar

  1. Sociologia marxista de les condicions de vida de les famílies obreres
  2. Teoria estructural – funcionalista
  3. Teoria de sistemes familiars
  4. Interaccionisme simbòlic
  5. Teoria de conflictes
  6. Polítiques familiars des de la perspectiva de gènere

Bloc III. Polítiques familiars des d’una perspectiva comparada

  1. Origen i evolució de les polítiques familiars
  2. Principals constituents de les polítiques familiars
  3. Règims de benestar i polítiques familiars

Bloc IV. Polítiques familiars a Espanya

  1. Llars i famílies a Espanya
  2. Trajectòries de canvi de la política familiar a Espanya
  3. El sistema actual espanyol d’ajudes socials i serveis per a les famílies

Bloc V. Polítiques de suport a la família a Catalunya

  1. Evolució de les Llars i les Famílies a Catalunya
  2. Les polítiques de suport a les famílies a Catalunya

 

TERCERA PART: POLÍTIQUES MIGRATÒRIES

Docents: Dra. Romina Paola Tavernelli i Dra. Berta Güell

 

Bloc I. Introducció a les migracions internacionals

  1. Les migracions internacionals com a fenomen social: conceptes, causes i principals tendències
  2. Evolució dels fluxos migratoris a Espanya i a Catalunya

Bloc II. Immigració, polítiques públiques i ciutadania

  1. Polítiques de control de fluxos a Espanya i a la UE
  2. Polítiques d'integració i reconeixement: debats, models i tendències a Europa
  3. Participació política i ciutadania: les polítiques de representació

Bloc III. Polítiques i governabilitat de les migracions: el cas català

  1. Les polítiques d’integració a Espanya i a Catalunya: el "model català d'integració" en discussió
  2. El paper de les administracionslocals en la implementació de polítiques d’immigració i integració.

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i Seminaris a l'aula 105 4,2 4, 7, 8, 11, 10, 15, 14
Tipus: Supervisades      
Tutories grupals i individuals 45 1,8 4, 5, 6, 7, 8, 11, 10, 12, 15, 16, 17, 14
Tipus: Autònomes      
Lectures, Treball en equip, Preparació de proves escrites 150 6 5, 6, 12, 16, 17

 

El desenvolupament del curs es basa en la següent metodologia docent:

a) Classes "magistrals", on l'alumnat podrà assolir les bases conceptuals de la matèria

b) Seminaris/exercicis dirigits a la discussió dels textos bàsics. 

c) Treball en equip  (tres persones) sobre tres propostes d’ABP (Aprenentatge Basat en Problemes), a triar-ne una. Seguiment grupal dins de l’horari de tutories.

d) Es promourà al llarg de les sessions un clima que eviti els comentaris o exemples sexistes, racistes i LGBTIfòbics

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació grupal (equips de tres persones): Lliurament informe resolució ABP 25% 0 0 4, 5, 6, 7, 8, 11, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 3, 14
Avaluació individual: Realització de tres proves escrites una per a cada bloc de l'assignatura. 60% (20% cada prova) 0 0 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 10, 12, 15, 16, 17, 14
Participació presencial: activitat individual o en grup 15% 0 0 4, 5, 6, 7, 8, 11, 10, 12, 15, 16, 17, 18, 3, 2, 14, 1

Activitats d'avaluació única

Se superarà l’assignatura si la nota final de les diferents activitats d’avaluació assoleix com a mínim un 5. 

Títol

Pes

Lliurament informe resolució ABP

25%

Realització d' una prova escrita dels tres blocs de l'assignatura.

75%

 L'alumnat que no assoleixi una nota mitjana de 4, tindrà l’opció de repetir la prova escrita dels tres blocs el dia de la recuperació.

 Activitats d'avaluació continuada

Se superarà l’assignatura si la nota final de les diferents activitats d’avaluació assoleix com a mínim un 5. La nota mitjana de les tres proves escrites (individuals) i la resolució del cas ABP (grupal) han de tenir una nota mínima de 4 per tal de poder fer mitjana i superar el conjunt de l’assignatura. 

L'alumnat que no assoleixi una nota mitjana de 4 (a partir de la suma de les tres proves escrites), tindrà l’opció de repetir només una de les tres proves el dia de la recuperació. La recuperació no contempla que l'estudiant que assoleixi una nota mitjana igual o superior a 5 (a partir de la suma de les tres proves escrites) pugui millorar la nota, encaraque hagi suspès alguna de les tres proves.

L'alumnat que durant el curs hagi fet un seguiment adequat de l’assignatura i no superi la nota mínima de l’avaluació grupal (nota de l’ABP inferior a 4), podrà optar a la recuperació del treball.


A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentat” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% de la nota. 

A l'inici de curs es publicarà a l'aula moodle un calendari amb la programació del curs sessió per sessió i amb totes les dates de les diferents activitats d'avaluació. 

L'avaluació única es durà a terme en la data indicada per la facultat.


Bibliografia

 

Bibliografia

 

PRIMERA PART: POLÍTICA SOCIAL

 

Esping-Andersen, G. (2000). Capítulo 5: Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar. En Fundamentos sociales de las economías postindustriales (p. 101-127). Editorial Ariel.

 

Moreno Fernández, L., & Mari-Klose, P. (2016). Bienestar mediterráneo: Trayectorias y retos de un régimen en transición. En E. del Pino, M. J. Rubio Lara, & J. Adelantado Gimeno (Ed.), Los Estados de bienestar en la encrucijada: Políticas sociales en perspectiva comparada (2a ed. ampliada, p. 139-160). Tecnos.

 

Ciccia, R. and Sainsbury, D. (2018) Gendering welfare state analysis: tensions between care and paid work, European Journal of Politics and Gender, vol 1, no 1–2, 93-109.

 

Anton Hemerijck (2018) Social investment as a policy paradigm, Journal of European Public Policy, 25:6, 810-827.

 

González de Durana, A. A., & Rodríguez Cabrero, G. (2019). El Papel de Las Políticas Sociales a La Salida de La Crisis: Los Servicios Públicos y Las Prestaciones Sociales Entre La Regresión y Las Reformas. En G. F. Maíllo (Ed.), VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España, 2019 (p. 329-390). Caritas Española: Fundación Foessa.

 

 

 

SEGONAPART: POLÍTIQUES FAMILIARS

 

Berger, Lawrence M., and Marcia J. Carlson. “Family Policy and Complex Contemporary Families: A Decade in Review and Implications for the Next Decade of Research and Policy Practice.” Journal of Marriage and Family 82, no. 1 (2020): 478–507. <ahref="https://doi.org/10.1111/jomf.12650">https://doi.org/10.1111/jomf.12650.

 

Allen, Katherine R., and Angela C. Henderson. “Family Systems Theory.” In Family Theories: Foundations and Applications, 103–23. John Wiley & Sons, Incorporated, 2016. http://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=4613270.

 

Filgueira, Fernando, and Cecilia Rossel. “Family Policies Across the Globe.” In The Palgrave Handbook of Family Policy, edited by Rense Nieuwenhuis and Wim Van Lancker, 219–47. Cham: Springer International Publishing, 2020. https://doi.org/10.1007/978-3-030-54618-2_10.

 

Meil, Gerardo Landwerlin. “La Transición de La Familia Patriarcal a La Familia Posmoderna En España.” Recherches Familiales n° 20, no. 1 (2023): 1–14. https://doi.org/10.3917/rf.020.0346.

 

Ezquerra, Sandra, and Maria de Eguia Huerta. “¿Redistribución de los cuidados? El papel de la familia, el mercado y las políticas públicas en Catalunya.” Política y Sociedad 57, no. 3 (2020): 769–95. https://doi.org/10.5209/poso.60900.

 

 

 

TERCERA PART: POLÍTIQUES MIGRATÒRIES

 

Castles, S. (2014). “Por qué fracasan las políticas migratorias”. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (15), 147–184. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/4262  

 

Sánchez, Blanca. (2011) "La política migratoria en España. Un análisis de largo plazo". REIS, Monográfico nº 1 (pp. 243-268). Disponible a: http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/viewArticle/393

 

Rodriguez, Dan (2007) "Inmigración y modelos de incorporación: contextos, claves del debate y tendencias de futuro (Prólogo)". A: John Biles, Ines Michalowski i Lara Winnemore, Políticas y modelos de acogida. Una mirada transatlántica: Canadá y Alemania, Francia y los Países Bajos, Barcelona: CIDOB (pp. 8-37). Disponible a: https://www.cidob.org/publicaciones/series_pasadas/documentos/migraciones/politicas_y_modelos_de_acogida_

 

Oso, L., López-Sala, A., & Muñoz-Comet, J. (2021). Migration Policies, Participation and the Political Construction of Migration in Spain . Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario de Estudios Sobre Migraciones, (51), 1-30. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/16736/14789

 

Zapata, Ricard & Blanca Garcés (coords.) (2008). La gestió municipal de la immigració a Catalunya. Barcelona: Associació Catalana de Municipis. (pp. 11-23; 129-171). Disponible a: https://www.acm.cat/sites/default/files/publicacions/fitxers/llibre_gestio_municipal_immigracio.pdf

 


Programari

No procedeix


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 1 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 51 Català/Espanyol anual tarda
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català/Espanyol anual tarda