Logo UAB

Projectes Artístics

Codi: 102030 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500797 Educació Infantil OT 4
2500798 Educació Primària OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Gemma Paris Romia
Correu electrònic:
gemma.paris@uab.cat

Equip docent

Mario Nofre Maiz

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per a cursar aquesta assignatura, es recomanable tenir aprovades les assignatures obligatòries de l'àrea, del Grau d'EP i/o del Grau d'EI: "Educació musical i visual", EP2; "Educació musical, visual i aprenentatge", EP3; "Educació de les arts visuals I", EI3 i "Educació de les ats visuals II", EI3.

Aquesta assignatura forma part de la menció d'EDUCACIÓ PERFORMATIVA DE LES ARTS.


Objectius

- Saber desenvolupar cada una de les fases d’un procés creatiu per materialitzar un projecte artístic: Des de la cerca de la primera idea, cerca de referents, cerca dels materials, del llenguatge artístic escollit, dels recursos tècnics... fins arribar al resultat final.

- Obtenir i interioritzar els recursos conceptuals necessaris per a crear models aplicatius de caire projectual; per poder desenvolupar-los a la seva activitat professional com a docents.


Competències

    Educació Infantil
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l en els estudiants.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Expressar-se i utilitzar amb finalitats educatives altres llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
  • Observar sistemàticament contextos d'aprenentatge i convivència i saber reflexionar sobre ells.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
    Educació Primària
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant de forma individual com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Mantenir una relació crítica i autònoma respecte els sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar com a orientador de pares i mares amb relació a l'educació familiar en el període 0-6.
  2. Adquirir criteris i recursos per assessorar i intervenir en l'etapa d'educació primària.
  3. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  4. Capacitat d'organització del treball personal i el conjunt per dur a terme les tasques requerides des de l'assignatura.
  5. Conèixer les tècniques digitals adequades per a la pràctica artística.
  6. Conèixer més profundament els procediments i tècniques adequats per a la pràctica artística.
  7. Estar obert als indicis de canvi estètics, socials i culturals que possibilitin eludir els estereotips estètics o didàctics.
  8. Expressar argumentacions crítiques i objectives respecte les funcions i tasques que realitzen les institucions socials.
  9. Expressar argumentacions crítiques i objectives sobre les funcions i tasques que duen a terme les institucions socials.
  10. Mostrar capacitats creatives i reflexives en l'execució de projectes artístics.
  11. Mostrar-se competent en la comprensió i divulgació de les diferents manifestacions artístiques en diferents formats comunicatius i multiculturals.
  12. Mostrar-se competent en la comprensió i la divulgació de les diferents manifestacions artístiques en diferents formats comunicatius i multiculturals.

Continguts

Projecte 1. LA SEGONA PELL

El cos com a contenidor d'experiències, íntim i privat, com a suport, com a eina, com a subjecte passiu, com el punt de referència per relacionar-nos amb el món, com a vincle entre relacions i realitats, esdevindrà l'eix de les produccions artístiques.

Alguns i artistes de referencia que tractarem a classe:  Alicia Framis, Abel Azcona, Joan Morey, Sergio Prego, Lubaina Himid, Ana Mendieta, Esther Ferrer, Gibert and George, Doris Salcedo, Orlan, Sonia Gómez, Barbara Kruger, Emilie Hallard.

PROJECTE 2. PROJECTES ARTÍSTICS I ESPAI PÚBLIC.
 
Desenvolupar un projecte d’intervenció artística en l’espai públic.

  

Projecte 2. PROJECTES ARTÍSTICS I ESPAI PÚBLIC

 

Desenvolupar un projecte d’intervenció artística en l’espai públic.

Fora dels sistemes, les narratives i les produccions artístiques hegemòniques i ha un terreny fèrtil per a la recerca i la producció alternativa. Treball a partir de les minories, les diferències, les dissidències, les explusions, les opressions i les interseccionalitats.

Alguns i artistes de referencia que tractarem a classe: Daniel Johnston,, Val del Omar, Henry Darger, Pedro Lemebel, Cristina Coll, Itziar Ocariz, Ai Wei Wei, Lorenza Bötner, Valie Export, Giusseppe Campuzano, Félix Gonzàlez Torres, Daniela Ortiz.

 

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Explorar l'art com a eina crítica de la societat i dels models educatius 20 0,8 2, 7, 11, 8
Investigació i aplicatius 55 2,2 2, 7, 11
Investigació i reconeixement de la subjectivitat i els seus mecanismes d'expressió 25 1 2, 11, 8, 6
Tipus: Supervisades      
Activitats de producció 20 0,8 11, 8, 6
Tipus: Autònomes      
Realització de recerques i preparació de projectes. 20 0,8 2, 7, 11

Projectes artístics interdisciplinaris vinculats a l'educació visual i plàstica: l'alumnat s'endinsarà en la interrelació de disciplines artístiques amb finalitat productiva i de coneixement cultural del context d'aplicació. L'aula serà considerada com un espai de creació. Per una banda es presentaran diversos referents artístics (imatges, vídeos i visita en centres d'art).Per una altre banda es faran tutories supervisades individualment i presentacions en públic de l'estat del projecte de cada alumne/a. 

SE SEGUIRAN LES DINÀMIQUES METODOLÒGIQUES DE L'EDUCACIÓ PERFORMATIVA DE LES ARTS.

TOTES LES SESSIONS SERAN PRESENCIALS (revisar cronograma).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Degut al moment actual “d’alarma climàtica”, “de manca de recursos naturals” i “de desequilibri econòmic” que estem vivint al planeta, l’equip de professores de la Unitat de Didàctica de l’Expressió Plàstica fomentarà competències artístiques des d’una mirada eco-social i eco-feminista. Es prioritzaran materials naturals i de reciclatge durant les sessions de taller i les creacions artístiques individuals i/o grupals que es realitzin. La utilització de materials naturals i l’elaboració d’altres a partir d’aquests, generar consciència ambiental entre les estudiants, que implica desenvolupar la sensibilitat i l’habilitat crítica per a percebre el medi natural i material que ens envolta, per saber i reaccionar davant d’actituds, situacions i esdeveniments que contribueixin a millorar la cura del planeta.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projecte 2. MARGES. GRUP. 40 3 0,12 2, 3, 7, 10, 12, 11, 8, 1, 6, 5, 4, 9
DOSSIER FINAL. INDIVIDUAL 20 4 0,16 2, 3, 7, 10, 12, 8, 1, 6, 5, 4, 9
Projecte 1. LA SEGONA PELL. INDIVIDUAL 40 3 0,12 2, 3, 7, 10, 12, 11, 8, 1, 6, 5, 4, 9

L'avaluació serà continuada. Es valoraran els treballs realitzats a classe en tot el seu procés de creació, així com els conceptes i recerca que el conformen. Les presentacions i discussions dels projectes, reflexions i anàlisi. Es recomana l'assistència a classe per la metodologia docent emprada.

PROJECTE 1. LA SEGONA PELL. Realitzar un projecte artístic a partir del concepte del cos. INDIVIDUAL. Presentació a classe 5', resultat de les obres i reflexió personal del propi procés. Lliurament a finals d'octubre.

Desenvolupament formal: 30%

Coherència poètica i discursiva: 40 %

Qualitat en tot el procés: 30 %

PROJECTE 2. ESPAI PÚBLIC: ESPAI D‘EXPLORACIÓ I CREACIÓ

Realitzar un projecte artístic a partir d'un lloc per a explorar, per a redescobrir, per a conèixer ... Reflexionar i analitzar les possibilitats d' aplicar aquest tipus de treball a l'escola, a partir d'un projecte interdisciplinari, multidisciplinari i transdisciplinari. TREBALL EN GRUP (aproximadament 5 persones). Presentació pública de 5' del resultat de les obres. LLiurament a finals de novembre.

Capacitat d'interacció i negociació: 30%

Desenvolupament formal: 20%

Coherència poètica i discursiva: 30 %

Qualitat en tot el procés: 20 %

DOSSIER FINAL: lliurament la segona setmana de gener. Les reflexions personals dels 2 treballs realitzats

Reflexió sobre l'aplicació d'aquest tipus de projectes a l'escola, analitzar els canvis que podrien suposar en les escoles on hem realitzat les pràctiques.

Reflexió crítica del curs i de l'assignatura.

DATA DE RECUPERACIÓ: una setmana després de saber la nota final, La recuperació s'adaptarà a les mancances de cada alumne. La nota màxima de la recuperació serà un 5.

Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà en demostrar, al llarg del curs, que l'estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per a ser "una bona mestra" / "un bon mestre": participació activa a les classes, responsabilitat i rigor en el treball autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.),pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i a on es respectin les diferències. El/la professora de l'assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació a aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s'aniran avaluant al llarg de l'assignatura.

Cal també, que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere.

L'estudiant pot sol·licitar avaluació única. L’avaluació única tindrà lloc la segona setmana de gener.

Les tasques d’avaluació per a l’alumnat que s’aculli a l’avaluació única seran les mateixes que per a la resta d’estudiants, però els treballs en grup s’hauran de fer de manera individual.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per al’avaluació continuada.

Un alumne serà no avaluable quan no es presenti a les activitats d'avaluació.

La retroacció de les activitats d'avaluació les farà el docent com a màxim 20 dies després de la data d'entrega.

La data de recuperació serà una setmana després que s'acabi el curs.

 


Bibliografia

Bibliografia general

Allan, E.(2001). Método poético y narrativo. Castelló: Ellago Ediciones. Dewey, J. (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós.

Marchan Fiz, S. (1986). Del arte objetual al arte de concepto. Madrid: Ediciones Akal, S. A. Schapiro, M. (1993). El arte moderno.Madrid: Alianza Editorial.

Stangos, N. (1997). Conceptos de arte moderno. Madrid: Alianza Editorial. 

Rosalind E.; Krauss (2002). Pasajes de la escultura moderna. Madrid: Ediciones Akal.  

Bibliografia per a desenvolupar els projectes que es proposaran a classe:

Projecte 1

Bozal, V. (1999). El gusto. Madrid: Editorial Visor.

García Cortés (1997). El cuerpo mutilado. Valencia: Generalitat Valenciana. Pardo, J. L. (1992). Las formas de la exterioridad. Valencia: Pre-textos.

Rancière, J. (2002). La división de lo sensible. Estética y política. Salamanca: Centro de Arte de Salamanca. Tanizaki, J. (2008). El elogio de la sombra. Madrid: Siruela

Projecte 2

Ardenne, P. (2006). Un Arte Contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. Murcia: Centro Documentación y Estudios Avanzados Arte.

Augé, M. (2004). Los no lugares. Barcelona: Gedisa.

Careri, F. (2002). Walkscapes. El andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili. Joseph, I. (2002). El transeunte y el espacio urbano. Barcelona: Gedisa.

Marina, J. A. (1996). El Laberinto Sentimental. Barcelona: Anagrama public.

Nauman, B. (1994). Inside Out. Museo National Centro de Arte Reina Sofia. Recuperatde: https://www.museoreinasofia.es/exposiciones/bruce-nauman-inside-out

Orozco, G. (2005). Orozco. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Recuperat de: https://www.museoreinasofia.es/publicaciones/gabriel-orozco

Rem K. (2002). Espacio basura. Barcelona: Gustavo Gili.

Roger, A. (2000). Breu tractat del paisatge. Barcelona: La Campana. Walser (2001). El paseo. Madrid: Siruela.

Bibliografia complementària per als projectes:

Ábalos, I. (2001). La buena vida, Visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili. Bachelard, G. (1994). La poetica del espacio. Méjico: Fondo de Cultura Económica.

Bartomeu Marí, L. i Nielsen, P. (2010). El model. Un model per a una societat cualitativa. Barcelona: MACBA.

Danto, A. C. (2002). La transfiguración del lugar común. Una filosofía del arte. Barcelona: Paidós. Heidegger, M. (1994). Construir‐Habitar‐Pensar. Barcelona: Serbal.

Maderuelo, J. (1990). El espacio raptado. Madrid: Ed. Mondadori.

Outeiro Ferreño, E. (2011). Cabañas para pensar. A Coruña: Fundación Luis Seoane.

Perec, G., (1999). Especies de espacios. Edición española propiedad de Literature y Ciencia, Barcelona.

Smithson, R. (1993). El paisaje entrópico, una retrospectiva, 1960-1973. Valencia: IVAM Centre Julio González, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia.

Wolf, V. (1986). Una habitacion propia. Barcelona: Seix Barral. Barcelona.

 

 


Programari

Editors de vídeo, audio i imatge.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre tarda