Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500890 Genètica | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap prerequisit oficial més que els propis de l’accés a la titulació.
La Mutagènesi fa referència a la naturalesa dels canvis mutacionals, als diferents factors i mecanismes involucrats en la inducció de dany genètic i a la seva relació amb diferents malalties, en especial el càncer i les síndromes associades amb inestabilitat cromosòmica i deficiències en reparació. L’assignatura de Mutagènesi també serveix per introduir els assaigs més emprats en l’avaluació genotòxica i que són utilitzats en les bateries estàndard. Així mateix, estableix els lligams entre els fonaments dels sistemes d’avaluació mutagènica, el seu paper en les anàlisis de mutagenicitat i llur aplicació en els estudis de biomonitoratge de poblacions humanes. És una assignatura que té aspectes bàsics i aplicats i que integra diferents nivells, des del molecular a l’individual i poblacional. L’assignatura de Mutagènesi és de segon curs i desenvolupa bàsicament els següents aspectes: bases moleculars de la mutagènesi, agents mutagènics físics i químics, sistemes de detecció mutagènica, mutagènesi i malalties, i biomonitoratge.
Els principals objectius d’aquesta assignatura són:
Tema 1. INTRODUCCIÓ
Breu història del desenvolupament de la Mutagènesi. Aspectes bàsics i aplicats. El seu paper dins la Genètica i la Toxicologia Genètica. La Mutagènesi Ambiental.
Tema 2. LA MUTACIÓ GÈNICA
Les mutacions. Tipus de mutacions. Les mutacions gèniques. Efectes fenotípics de les mutacions. Tipus de mutants. Reversió i supressió. Mutacions espontànies. Causes endògenes i exògenes de les mutacions. Bases moleculars de les mutacions gèniques. Mecanismes que contribueixen a la mutació espontània.
Tema 3. LA MUTACIÓ CROMOSÒMICA
Recordatori dels principals tipus d’alteracions cromosòmiques. Cicle cel·lular i expressió dels canvis cromosòmics estructurals. Paper dels trencaments de cadena simple i de cadena doble en les alteracions cromosòmiques. Els punts fràgils. Aneuploïdia i pèrdua cromosòmica. No disjunció.
Tema 4. MECANISMES DE REPARACIÓ
Reparació i mutagènesi. Mecanismes de reparació. Reparació per reversió del dany induït. Reparació per escissió de bases. Reparació per escissió de nucleòtids. Reparació de mals aparellaments. Tolerància al dany genètic. Regulació de la mutagènesi en les cèl·lules eucariotes.
Tema 5. MUTAGÈNESI: ALEATÒRIA I DIRIGIDA
Mutagènesi aleatòria. Mutagènesi dirigida. Aplicacions.
Tema 6. MUTÀGENS QUÍMICS I FÍSICS
Naturalesa fisicoquímica dels mutàgens. Mutàgens químics que requereixen activació metabòlica. Mutàgens químics que són activats per la llum. Mutàgens directes. Mutàgens indirectes. Agents intercalants. Anàlegs de base. Radiació ionitzant. Llum ultraviolada. Fibres.
Tema 7. CARCINOGÈNESI
La naturalesa del càncer. Claus sobre l’origen del càncer. Base genètica del càncer. Protooncogens. Gens supressors de tumors. Distorsió del creixement en les cèl·lules canceroses. La carcinogènesi com un procés multifàsic. Gens importants en la clínica del càncer. Cancer Stem Cells.
Tema 8. POLIMORFISMES
Variabilitat genètica en la biotransformació dels xenobiòtics. Polimorfismes de loci enzimàtics implicats en la biotransformació. Citocrom P450. Glutatió-S-transferases. N-acetiltransferases. Altres enzims. Polimorfismes farmacogenètics i susceptibilitat a les malalties. Factors que influeixen en el metabolisme dels xenobiòtics.
Tema 9. SUSCEPTIBILITAT HEREDITÀRIA A LA MUTACIÓ
Mecanismes de susceptibilitat heretada a la mutació. Malalties hereditàries caracteritzades per deficiències en la reparació: xeroderma pigmentosum i anèmia de Fanconi. Malalties hereditàries caracteritzades per respostes cel•lulars deficients al dany genètic: ataxia telangiectasia i síndrome de Bloom. Altres malalties amb possibles defectes en el processament del DNA danyat.
Tema 10. ASSAIGS DE MUTAGÈNESI
Assaigs amb bacteris. Assaigs amb cultius de cèl•lules de mamífer.Assaigs amb Drosophila. Assaigs in vivo amb mamífers. Detecció d’adductes en el DNA i a les proteïnes.. Utilització de tècniques d’hibridació in situ fluorescent. Utilització d’animals transgènics.
Tema 11. DESENVOLUPAMENT DE BATERIES D’ASSAIGS
Filosofia general. Sistemes matricials i sistemes jerarquitzats. Aproximacions al desenvolupament d’una bateria d’assaigs. Recomanacions bàsiques. Interpretació de les dades de les bateries d'assaigs. Importància dels controls.
Tema 12. PRINCIPIS BÀSICS DE BIOMONITORATGE
Monitoratge ambiental. Monitoratge biològic. Monitoratge humà. Biomarcadors. Marcadors d’exposició a genotoxines. Marcadors d’interaccions genotoxines-DNA. Marcadors de dany genètic irreversible. Epidemiologia molecular.
Tema 13. INTRODUCCIÓ A L’ESTIMA DEL RISC GENÈTIC
Consideracions bàsiques i definició de risc. Estratègies per a la caracterització qualitativa del risc. Organismes i rellevància pels humans. Categorització del risc. Caracterització quantitativa. Extrapolació dosi-resposta.
Tema 14. BIOMONITORATGE DE POBLACIONS HUMANES
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aprenentatge autònom dirigit | 3 | 0,12 | 11, 7, 9, 10, 12 |
Classes de teoria | 26 | 1,04 | 11, 5, 4, 6, 9, 2 |
Elaboració de treballs | 10 | 0,4 | 11, 5, 4, 6, 7, 9, 10, 12 |
Seminaris | 5 | 0,2 | 1, 11, 9, 10, 3, 2, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de grup | 4 | 0,16 | 11, 7, 9, 10, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Classes de problemes i seminaris | 10 | 0,4 | 1, 11, 5, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 3, 2, 12 |
Estudi | 65 | 2,6 | 1, 11, 5, 4, 6, 7, 9, 10, 3, 2, 12 |
Resolució de problemes | 20 | 0,8 | 11, 9, 10, 12 |
El desenvolupament de les activitats formatives del curs es basa en: classes de teoria, classes de problemes i anàlisi de situacions, classes adreçades a orientar l’aprenentatge autònom, i seminaris. Cadascuna d’aquestes activitats es farà seguint la seva metodologia específica i es complementaran amb tutories.
Classes de teoria: L’alumna/e adquireix els coneixements propis de la assignatura assistint a les classes de teoria: classes magistrals, que complementarà amb l’estudi personal de la matèria explicada. El material audiovisual utilitzat a classe estarà a l'abast de l'alumnat. Aquestes classes estan concebudes bàsicament com un mètode unidireccional de transmissió de coneixements del professor cap a l’alumne, que l’obliga a desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.
Classes de problemes i anàlisi de situacions: Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l’estudi personal s’apliquen a la resolució de problemes i casos pràctics, prèviament enunciats, plantejant la manera d’interpretar-los i de resoldre’ls. Els alumnes treballen en grups reduïts, desenvolupant les capacitats de treball en grup, d’anàlisi de dades i de síntesi dels resultats. L’alumna/e disposarà dels enunciats dels problemes i casos per treballar a casa i a classea/e
Seminaris: Els/les alumnes hauran d'escollir un tema relacionat amb la mutagènesi i fer una presentació a classe.
Classes per orientar l’aprenentatge autònom: Aquestes classes serviran principalmentper dirigir les activitats de busca d’informació i de consulta bibliogràfica, així com per planificar estratègies eficaces per l’aprenentatge.
Tutories: El seu objectiu és múltiple: resoldre dubtes, orientarsobre lesfonts bibliogràfiques i explicar l’ús de les eines virtuals. Aquestes sessions no serviran per avançar matèria, sinó que seran de suport.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens: primera prova (37,5%); segona prova (37,5%) | 75% | 7 | 0,28 | 11, 5, 4, 6, 9, 10 |
Participació activa | +0.3 | 0 | 0 | 1, 11, 7, 9, 3, 2 |
Seminar | 25% | 0 | 0 | 11, 7, 8, 9, 10, 12 |
Les competències d’aquesta assignatura s’avaluaran d’acord a tres mòduls:
1.- Exàmens
Exàmens que inclouen l’avaluació dels continguts de les classes teòriques i de problemes.
Es realitzaran dues proves eliminatòries. Per a poder aprovar l’assignatura cal aconseguir una nota mínima en cada una d’aquestes dues parts de 5.
Per a millorar la nota, o per a superar les notes inferiors al 5, es podrà realitzar una recuperació al final de curs. La nota de l'examen de recuperació o de millorar nota substituirà la nota obtingunda anteriorment.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
La nota corresponent al mòdul d’exàmens serà la mitjana de les notes de les dues parts i per a poder aprovar cal una nota mínima de 5. La qualificació obtinguda per aquest concepte representarà el 75% de la nota final de l'assignatura.
2.- Treball individual/grup
S’avaluarà la presentació oral, la redacció, l'estructura, la claredat i la qualitat del treball individual i en grup elaborat per l’alumne. La nota d’aquest mòdul representarà un 25% del total.
3.- Participació
S’avaluarà, la participació activa en els seminaris, classes de problemes i altres activitats de classe. Depenent de l'activitat i qualitat de participació, l'alumne pot arrivar a sumar un 0.3 al final de la nota global de l'assignatura.
Consideracions finals:
Respecte a la superació de l’assignatura per part dels alumnes repetidors, no caldrà que l’alumne realitzi les activitats docents ni les avaluacions d’aquelles competències ja superades, a partir de la segona matrícula de l'assignatura.
Avaluació única
Els/les estudiants que així ho sol.licitin tindrán dret a una avaluació única. L’avaluació única consistirà en una única prova de síntesi en la que s’avaluaran els continguts de tot el programa de l'assignatura (teoria i problemes). La nota obtinguda en aquesta prova de síntesi suposarà el 75% de la nota final de l’assignatura. Per aprovar l'assignatura cal una nota mínima de 5
L’avaluació dels seminaris seguirà el mateix procés de l'avaluació continuada. La nota obtinguda suposarà el 25% de la nota final de l’assignatura.
La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Bibliografia més bàsica:
Migliore, L. (Editor) Mutagenesi Ambientale. Zanichelli (2004).
Paz y Miño, C., Creus, A., Cabré, O., Leone, P.E. Genética Toxicológica y Carcinogénesis. PUCE/FUNDACYT (2002).
Bibliografia més especialitzada:
Álvarez, E., Cunha, R.(Editors) DNA Adducts. Formation, Detection and Mutagenesis. Nova Biomedical Press (2010).
Brusick, D.(Editor) Methods for Genetic Risk Assessment. Lewis Publishers (1994).
Dhawan, A., Bajpayee, M. (Editors) Genotoxicity Assessment. Methods and Protocols. Humana Press (2013).
Friedberg, E.C., Walker, G.C., Siede, W., Wood, R.D., Schultz, R.A., Ellenberger, T. DNA Repair and Mutagenesis. 2nd edition. ASM Press (2005).
Kocsis, A., Molnar, H. (Editors) Genotoxicity: Evaluation, Testing and Prediction. Nova Biomedical Press (2009).
Li, A.P., Heflich, R.H. (Editors) Genetic Toxicology. CRC Press (1991).
Phillips, D.H., Venitt, S. (Editors) Environmental Mutagenesis. BIOS Scientific Publishers (1995).
Sierra, L.M., Gaivao, I. (Editors) Genotoxicity and DNA Repair. A Practical Approach. Humana Press (2014).
Tardiff, R.G., Lohman, P.H.M., Wogan, G.N. (Editors) Methods to Assess DNA Damage and Repair. John Wiley & Sons (1994).
Wilson, S.L., Suk, W.A. (Editors) Biomarkers of Environmentally Associated Disease. Technologies, Concepts and Perspectives. Lewis Publishers (2002).
Enllaços web:
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/
www.mutagenesisambiental.com
www.iaemgs.org
No és necessari.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 621 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 622 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 62 | Català | segon quadrimestre | tarda |