Resolució de conflictes i sociologia del risc
Codi: 101828 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502501 Prevenció i Seguretat Integral | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria del Carmen Trinidad Cascudo
- Correu electrònic:
- carme.trinidad@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta asignatura no te prerequisits
Objectius
- Ubicar la promoció de la convivència, la prevenció i la gestió de conflictes en el context dels processos de governança del risc
- Analitzar una situació conflictiva pròpia d'un procés de governança
- Entendre la figura professional del facilitador en els processos de governança
- Conèixer metodologies de facilitació.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Amb caràcter general, posseir i comprendre coneixements bàsics en matèria de prevenció i seguretat integral.
- Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
- Gestionar de manera eficient la tecnologia en les operacions de seguretat.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mantenir una actitud proactiva respecte al desenvolupament de la pròpia carrera professional i el creixement personal.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Realitzar anàlisis d'intervencions preventives en matèria de seguretat.
- Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
- Treballar i aprendre de forma autònoma.
- Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Aplicar els diferents conceptes implicats en la comunicació interna i externa de l'organització.
- Aplicar els indicadors i els mecanismes de gestió dels riscos d'una comunitat.
- Aplicar una visió preventiva a l'àmbit de la seguretat.
- Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
- Elaborar propostes de gestió en seguretat i prevenció en una organització.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats acadèmic-professionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Mantenir una actitud proactiva respecte al desenvolupament de la pròpia carrera professional i el creixement personal.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
- Treballar i aprendre de manera autònoma.
- Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.
Continguts
I. Sociologia del risc:
- La perspectiva sociològica i la sociologia del risc.
- Les "crisis" i els conflictes que provoquen
II. Resolució de Conflictes.
- El conflicte: origen, fases, desenvolupament
- Les “crisis” i els “riscos”: conflictes locals o globals?
- Els stakeholders: definició, posició, tractament.
- El diàleg productiu com eina de governança
- La ciutadania i la comunitat com stakeholder
- El conflicte i la promoció de la convivència
- Anàlisi del conflicte. Promoure la convivència
- De la mediació a la facilitació
- La facilitació
- Tecnologia social
- La perspectiva restaurativa: la víctima i el victimari.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes tòriques; Debats i foros de discussió i anàlisis de conflictes per a aplicació de tecnologia social | 44 | 1,76 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Resolució de casos pràctics i presentació oral de treballas a classe | 12 | 0,48 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal, lectura d'articles i realització d'informes | 94 | 3,76 |
Llengua de docència: català i espanyol
Aprenentatge col·laboratiu. És un procés d'activitat, interacció i reciprocitat entre un grup d'alumnat que facilita la construcció conjunta d'un objectiu comú a partir de les tasques individuals. Es tracta d'un procés compartit, coordinat i interdependent, en què els estudiants treballen utilitzant eines col·laboratives per aconseguir un objectiu comú que per si sols no podrien assolir.
Es començarà construint els grups base que triaran un procés conflictiu que analitzaran al llarg de l'assignatura fins a dissenyar la facilitació idònia per a la situació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o el mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 50% | 0 | 0 | 4, 1, 8, 11, 7, 14, 15, 13, 6, 18, 17, 16 |
| PEC1 | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 4, 9, 10, 11, 12, 14, 18, 17 |
| PEC2 | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 4, 1, 8, 9, 10, 11, 7, 14, 15, 13, 6, 18, 17 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
s'hauran de lliurar dos treballs resultat de la tasca dels equips. La seva descripció es presentarà el primer dia de classe
La primera PAC pesa un 20% i la segona un 30%
No es poden lliurar PACs individuals. Han de ser producte del treball col·laboratiu de l'equip
El 50% restant correspon a l'examen que és individual
L'examen fa mitjana amb l'avaluació continuada amb independència de la nota obtinguda
La mitjana total ponderada haurà de ser de 5 punts o superior per a poder aprovar.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els estudiants que optin per l'avaluació única realitzaran una prova de síntesi final (examen que pesa 50%) de tot el contingut de l'assignatura i lliurar un document que contindrà les solucions a les dues PACs de l'assignatura (50% de la nota final).
La data per a aquesta prova i el lliurament del treball de l'assignatura serà la mateixa programada en l'horari per a l'últim examen d'avaluació continuada.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT EN SEGONA CONVOCATÒRIA O MÉS
L'alumnat que repeteixi l'assignatura haurà de realitzar les proves i exàmens programats i lliurar el treball de l'assignatura en les dates indicades a l'aula Moodle igual que l'alumnat de primera convocatòria.
EXAMEN DE RECUPERACIÓ
L'alumne que no superi l'assignatura, que no arribi a 5 de 10 haurà de fer l'examen de recuperació.
Per fer l'examen de recuperació ha d'haver realitzat com a mínim 2/3 parts de les tasques avaluatives
Si no ha estat avaluat d'aquestes dues terceres parts per no haver-se presentat a les proves obtindrà una qualificació de No Avaluable , sense que tingui la possibilitat de presentar-se a l'examen de recuperació.
En el cas de superar-se l'examen de recuperació, l'assignatura quedarà aprovada amb un 5 com a màxim, independentment de la nota obtinguda en l'examen.
CANVI DE DATA D'UNA PROVA O EXAMEN
L'alumnat que necessiti canviar una data d'avaluació ha de presentar la petició emplenant el document que es troba en l'espai Moodle de Tutorització EPSI. Una vegada emplenat el document s'ha d'enviar al professorat de l'assignatura i a coordinació del Grau.
REVISIÓ
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat dels mecanismes de revisió de les qualificacions. Per a l'alumnat d'avaluació única el procés de revisió serà el mateix.
ALTRES CONSIDERACIONS
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. en cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0 ".
Si durant la correcció es tenen indicis que una activitat o treball s'han realitzat amb respostes assistides per intel·ligència artificial, el/la docent podrà complementar l'activitat amb una entrevista personal per a corroborar l'autoria del text.
Si concorren circumstàncies sobrevingudes que impedeixin el desenvolupament normal de l'assignatura, el professorat podrà modificar tant la metodologia com l'avaluació de l'assignatura.
Bibliografia
1. Bibliografia bàsica de curs
Asociación Internacional de Facilitadores (IAF) https://www.iaf-world.org/site/es/home
Revista La Trama http://revistalatrama.com.ar/
Revista de mediación: https://revistademediacion.com/
Rosenberg, M. B. (2019). Comunicación no violenta: un lenguaje de vida. PuddleDancer Press.
Ury, W. (2002). ¡ Supere el no!. Editorial Norma.
2. Bilbiografia complementaria
BAUMANN,Z. Modernity and Ambivalence. London. Polity Press
BECHMANN, G. “Riesgo y Desarrollo técnico-científico. Sobre la importancia socia de la investigación y valoración del riesgo”, en Cuadernos de Sección, CCSS y Económicas, 2, pp.59-98 (Donostia, Eusko Ikaskuntza)
Beck, U. La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona. Paidós. 1998.
(1996) “Risk society and the provident state”, en Lash, S; Szerzynski B; Wynne, B. (eds.) Risk, Environment and Modernity. Towards a new Ecology. London. SAGE Publications.
(1997) “La reinvención de la política: hacia una teoría de la modernización reflexiva”, en Beck, U; Giddens, A.; Lash, S. Modernización reflexiva. Política, tradición y estética en el orden social. Madrid. Alianza Editorial.
(2002) La sociedad del riesgo global. Madrid. Siglo XXI.
BERIAIN, J. (Comp.) (1996) Las consecuencias perversas de la modernidad. Modernidad, contingencia y riesgo. Barcelona.Anthropos.
Cancio Meliá, M., & Oubiña Barbolla, S. (2022).Las medidas premiales en materia de delitos de terrorismo en el código penal español: elementos sustantivos y procesales. Las medidas premiales en materia de delitos de terrorismo en el código penal español: elementos sustantivos y procesales, 25-60.
CASTELLS, M. (1996-1997), La era de la información, 3 vols. Madrid. Alianza Ed. 1997-1998.
GIDDENS, A . (1990) Consecuencias de la modernidad. Madrid. Alianza Ed. 1993.
(1997) “Risk Society: the context of British Politics”, a Franklin, J. (ed.) The Politics of Risk Society”.
LÓPEZ CEREZO J.A.; LUJÁN J.L (2000) Ciencia y Política del Riesgo. Madrid. Alianza Editorial.
RAMOS, R.; GARCÍA SELGAS, F. Globalización, Riesgo, Reflexividad. Tres temas de teoría social contemporánea. Madrid. CIS.
BAUMANN, Z. (2000) Modernidad líquida. Buenos Aires: FCE.
CORNELIUS, H.; FAIRE, S. (1998) Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente. Madrid: Gaia Ediciones.
MAYER, BERNARD S. (2008) Más allá de la neutralidad. Como superar la crisis de la resolución de conflictos. Barcelona: Gedisa.
MORIN, E.; NAÏR, S. (1998). Una política de civilización. Barcelona: Proa.
LEDERACH, J. P. (2000) El abecé de la paz y los conflictos. Madrid: Catarata.
SUARES, M. (2002). Mediando en sistemas familiares. Barcelona: Paidós
URY, W.L. (2000) Alcanzar la paz. Diez caminos para resolver conflictos en casa, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós
Zehr, H. (2006). El pequeño libro de la justicia restaurativa.
Programari
No es requereix de cap programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |