Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500260 Educació social | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Les organitzacions d’Educació no formal representen tot un seguit de formes, funcions i finalitats molt diverses que requereixen un estudi específic dins l’àmbit de la Organització d’Institucions Educatives. Aquest àmbit ha esdevingut els darrers anys un veritable sector emergent que ha representat noves formes de professionalització. Tanmateix això ha significat un augment de les línies de recerca, l’ampliació a nous sectors i perfils laborals i, un canvi en determinades formes d’intervenció socioeducativa.
L’assignatura de Gestió d’Institucions Socioeducatives té un caràcter eminentment professionalitzador, per això s’orienta des d’una perspectiva pràctica i aplicada que implicarà a l’alumnat en un procés de gestió socioeducativa d'un programa amb activitats reals. L'aprenentatge en un cas vivencial articula la proposta formativa d'aquesta assignatura.
Parteix dels supòsits teòrics i competencials adquirits en assignatures precedents, especialment: Contextos educatius (primer curs) i L'organització i els grups (segon curs) del Grau d’Educació Social. Per la qual cosa es recomana el domini dels continguts treballats en aquestes assignatures vinculades a l'Àrea de comneixement d'Organitzció Educativa.
Cal considerar que l'enfoc de l'assignatura va molt lligat al desenvolupament del Practicum, per la qual cosa algunes activitats, la metodologia i els continguts es veuran relacionats amb la Guia del Practicum 1.
Finalment, dir que l'orientació de l'assignatura és radicalment diferent al d'altres matèries del Grau, el desenvolupament de les sessions és responsabilitat de l'alumnat amb la seva motivació, treball, dedicació, respecte i implicació.
Les organitzacions deducació no formal representen una sèrie de formes, funcions i finalitats molt diverses que requereixen un estudi específic dins làmbit de lOrganització dInstitucions Educatives. Aquest àmbit s'ha convertit en els darrers anys en un veritable sector emergent que ha representat noves perspectives per a la professionalització. Així mateix, ha suposat noves línies de recerca, l'ampliació de nous sectors i perfils laborals i un canvi de determinades formes d'intervenció socioeducativa.
Amb aquesta assignatura s’adquireixen un seguit de coneixements i habilitats vinculades a l’àmbit de la gestió institucional, més específicament, l’alumnat en cursar l’assignatura podrà:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
APLICACIONS | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 6, 4 |
PRESENTACIÓ CONTINGUT TEÒRIC | 15 | 0,6 | 4, 7, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
SUPERVISIÓ DE TASQUES GRUPALS I TUTORIES | 30 | 1,2 | 1, 2, 5, 6, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
INFORME | 75 | 3 | 1, 5, 8, 7, 12 |
La proposta d'aquesta assignatura es fonamenta en l'aprenentatge actiu, competencial i vivencial basat en reptes, el que condiciona les activitats formatives que es proposen:
1) Classes magistrals participatives
Per introduir aspectes teòrics, reflexionar sobre les eines i instruments per a la gestió de centres, serveis i programes i, sobretot, analitzar casos, reflexionar, debatre i transferir aprenentatges.
2) Lectura, reflexió i debat d'un manual sobre gestió d'institucions educatives
Implica la lectura, compresió i reflexió sobre un manual de referència.
3) Desenvolupament d'unes Jornades Formatives
Activitat obligatòria que implica desplaçament i pernoctació (x2) fora del Campus. Es fonamenta en els principis de l'aprenentatge competencial i vivencial basat en reptes. Les Jornades son un espai formatiu inigualable per poder aplicar, transferir i comprovar l'adquisició de les competències associades a l'assignatura. Les persones que per causes degudament justificades i acreditades no puguin assistir a una part de les Jornades hauran de fer un treball específic sobre la fase de desenvolupament del mateix nombre d'hores a les que s'ha acreditat l'absència. Aquesta activitat podria tenir un cost específic.
La metodologia dissenyada obliga a una presència regular, diària i responsable a les sessions de gran grup i seminari. L'assistència a les sessions de gran grup (plenaris) és obligatòria en un 80% .
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
DIARI DE CAMP | 25 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 4, 7, 9, 10, 12 |
INFORME DE LES JORNADES | 50 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 4, 7, 9, 10, 12 |
PROVA ESCRITA MANUAL | 25 | 0 | 0 | 11, 7 |
RÈGIM D'AVAUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació de l'assignatura serà continuada i coherent amb el model d'aprenentatge actiu i vivencial. Per a la qualificacio final es consideraran tres tipus d'evidències:
a) Examen (25%). Prova individual sobre el manual de referència que es programarà pel 12/XI. Recuperable
b) Diari (25%). Lliurament individual d'un Diari de Sesessions amb la recollida de dades, reflexions i vivències que es programarà pel 17/XII. Recuperable
b) Informe (50%). Treball grupal de les Jornades Formatives que es programarà pel 14/I. Recuperable
Altres indicacions:
RÈGIM D'AVAUACIÓ ÚNICA
Per a l’avaluació de l’alumnat en règim d’avaluació única s’aplicarà el mateix sistema que en l’avaluació continuada.
Les 3 evidències (Examen 25%; Diari 25% i Informe 50%) s’han de lliurar o completar el dia 14/I.
La revisió de la qualificació final seguirà els mateixos procediments i terminis que l’avaluació continuada.
BÂSICA
a) Fantova, Fernando (2006). Manual para la gestión de la intervención social. Editorial CCS, Madrid
b) Gairín, J. & Castro, D. (2021). El Contexto Organizativo como espacio de intervención. Síntesis, Madrid
COMPLEMENTÀRIA
Andreu, R. y Rosanas, J.M. (2011). Manifiesto para un management mejor. Una visión racional y humanista. IESE-Universidad de Navarra, Barcelona.
Aragón-Correa, J. A; Rubio, E. y Casado, A. (2004). Gobierno y gestión de las entidades del tercer sector. Fundación ONCE, Madrid.
Barbosa, E.F. y Moura, D. (2013). Proyectos educativos y sociales. Planificación, gestión, seguimiento y evaluación. Narcea, Madrid.
Cámara, L., Berzosa, B; y Émerson, C. (2005). Planificación Estratégica. Guía para entidades sin ánimo de lucro que prestan servicios de inserción socio laboral. CIDEAL, Madrid.
Cantón, I. & Pino, M. (2014) Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Alianza Editorial, Madrid.
Cubedo, M. (2007). El régimen económico de las sociedades cooperativas: situación actual y apuntes para una reforma. Revista de economía pública, social y cooperativa, 58, 161-187.
De Asís, A., Gross, D., Lillo, E. & Caro, A. (2000). Manual de ayuda para la gestión de entidades no lucrativas. Fundación Luis Vives, Madrid.
De la Torre, I. (2010). Identidad institucional de las organizaciones del tercer sector. Revista Internacional de Organizaciones, 5, 7-29.
Fernández, T. & Ponce de León, L. (2016). Planificación y actuación estratégica de proyectos sociales. Pirámide, Madrid.
Koontz, H. y Weihrich, H. (2004). Administración. Una perspectiva global. 12ª Edición. McGraw Hill Interamericana, México DF.
López, F. (2005). La Educación Social Especializada con personas en situación de conflicto social. Revista de Educación, 336, 57-73.
Luján, M. E. (2010). La administración de la educación no formal aplicada a las organizaciones sociales: Aproximaciones teórico-practicas. Revista Educación, 34 (1), 101-118.
Miller, E. W. (2018). Nonprofit strategic management revisited. Canadian journal of nonprofit and social economy research, 9(2), 22-32.
Miron, G., Gulosino, C., Shank, C., Elgeberi, N., Davidson, C., Hernandez De Alvarez, F., & Urschel, J. (2021). Profiles of For-Profit and Non-profit Education Management Organizations. Commercialism in Education Research Unit. National Education Policy Centre: Colorado.
Naranjo, N. R. (2020). Environmental issues and social work education. The British Journal of Social Work, 50(2), 447-463.
Palomo, Mª. T. (2013). Liderazgo y motivación de equipos de trabajo. ESIC Editorial, Madrid.
Pastor, Mª. I. (2001). Orígenes y evolución del concepto de educación no formal. Revista Española de Pedagogía, 59 (220), 525-544.
Pérez-Serrano, G. (2010). Intervención sociocomunitaria. Editorial UNED. Madrid.
Rey, F. y Urgoiti, A. (2005). Manual de gestió del cicle del projecte en l’acció humanitària. Obra Social ‘La Caixa’, Barcelona.
Robbins, P. y Coulter, M. (2010) Administración. 10ª Edición. Pearson, México.
Rodríguez, D. (2002). Gestión organizacional. Ediciones de la Universidad católica de Chile, Santiago.
Shemyatikhina, L., Shipitsyna, K., & Usheva, M. (2020). Marketing management of a nonprofit organization. Ekonomicko-manazerske spektrum, 14(1), 19-29.
Zerilli, A. (1985). Fundamentos de organización y dirección general. Editorial Deusto, Bilbao.
No cal
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |