Lingüística de les Llengües de l'Àsia Oriental
Codi: 101540 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Sara Rovira Esteva
- Correu electrònic:
- sara.rovira@uab.cat
Equip docent
- Makiko Fukuda
- Sara Rovira Esteva
- Ester Torres Simon
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits quant a continguts.
L'assignatura s'imparteix principalment en català, però puntualment també s'usa el castellà com a idioma vehicular.
Objectius
L'objectiu d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en el coneixement dels aspectes enciclopèdics fonamentals relacionats amb les tres llengües principals de l’Àsia Oriental: el xinès, el japonès i el coreà. En acabar aquesta assignatura l’alumne serà capaç de:
- Conèixer i comprendre els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l’Àsia Oriental.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en xinès, japonès i coreà.
- Determinar els valors, creences i ideologies expressats en textos orals i escrits en xinès, japonès i coreà.
- Aplicar coneixements lingüístics, culturals i temàtics per a l’anàlisi i comprensió de textos escrits en xinès, japonès i coreà.
- Aplicar coneixements de valors, creences i ideologies de l’Àsia Oriental per comprendre i valorar textos escrits en xinès, japonès i coreà.
- Desenvolupar un pensament i raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.
Competències
- Conèixer i comprendre els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Identificar, diferenciar i utilitzar els diferents gèneres lingüístics.
- Reconèixer els diferents dialectes.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Continguts
El curs s’estructura en tres parts: la Xina, Japó i Corea.
Xina:
- Visió diacrònica i sincrònica de l’escriptura xinesa
- Aproximació als orígens i evolució del xinès estàndard en les diferents comunitats xineses
- Introducció al xinès estàndard contemporani
- Les llengües de la Xina
- Situació sociolingüística actual a les diferents comunitats xineses
- El xinès i el progrés científicotècnic
- La nostra interacció amb el xinès
- El xinès i els seus veïns lingüístics
Japó:
- Història de la formació de la llengua japonesa
- Alguns trets de la llengua japonesa contemporània
- Les llengües al Japó
- Ideologies lingüístiques del Japó
- Temes sociolingüístics de la llengua japonesa
- Polítiques lingüístiques del Japó
- Diversitat de la llengua japonesa
- El japonès entre les altres llengües del món
Corea:
- Història de la formació de la llengua coreana
- Trets de la llengua i l'escriptura coreana contemporànies
- Qüestions sociolingüístiques relatives al coreà
- Polítiques lingüístiques en relació amb la llengua coreana
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 45,5 | 1,82 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Comentari crític de les lectures | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Debat sobre els temes tractats a classe | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures recomanades | 10,5 | 0,42 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures recomanades | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Preparació d'exercicis proposats pel professorat | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 7 |
| Revisió matèria donada | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
El curs s’estructura en tres parts: el Japó i la Xina, amb 13 sessions cadascuna (inclosa la seva avaluació), 2 sessions dedicades a Corea, més una darrera sessió que es dedicarà a l’avaluació conjunta de tots els continguts de l’assignatura, incloent-hi les tres parts.
Les activitats formatives es divideixen en activitats dirigides, activitats supervisades, treball autònom i activitats d’avaluació. En el temps d’activitat dirigida les professores explicaran els continguts més importants de cada unitat, a partir d’unes lectures recomanades prèviament als alumnes. Finalment, aquest serà l’espai idoni per aclarir dubtes d’interès comú.
Activitats formatives
Les activitats formatives s’organitzen en tres categories basant-se en el grau d’autonomia dels estudiants que s’impliquen:
- Activitats dirigides: dutes a terme d'acord amb un calendari establert i en presència del professorat (classes magistrals, comentari crític de les lectures, debat sobre els temes tractats a classe).
- Activitats supervisades: dutes a terme sota la supervisió d'un professor o tutor (lectures recomanades).
- Activitats autònomes: dutes a terme pels estudiants sense supervisió, que hagin de organitzar el seu propi temps i treball, ja sigui en grups o individualment (lectures recomanades, preparació d'exercicis proposats pel professorat, revisió matèria donada).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen amb preguntes obertes sobre la part de la Xina | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Examen amb preguntes obertes sobre la part del Japó | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Test final sobre les tres parts (Corea, Japó i Xina) | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula d'aquesta la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre les professores i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, les professores comunicaran per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
- Prova de part de la Xina: 30%
- Prova de part del Japó: 30%
- Test de les tres parts (Xina, Japó i Corea): 40%
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
JAPÓ
Backhaus, Peter. 2005. “Signs of multilingualism in Tokyo — a diachronic look at the linguistic landscape”, International Journal of the Sociology of Language, 175/176: 103-121.
Coulmas, Florian. 1989. The writing systems of the world. Oxford: Blackwell Publishers.
Coulmas, Florian. 2013. Sociolinguistics. The Study of Speakers' Choices. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press.
Fukuda, Makiko. 2008. “Colonias japonesas en el extranjero: miniatura de la sociedad japonesa”. Inter Asia Papers, 3. Bellaterra: Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals; Grup de recerca INTER-ASIA, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Goelbel Noguchi, Mary.; Fotos, Sandra. (eds.). 2001. Studies in Japanese Bilingualism. Clevedon: Multilingual Matters.
Goodman, Roger. 1993. Japan’s International Youth.The Emergence of a New Class of Schoolchildren. Oxford: Clarendon Press.
Gottlieb, Nanette. 2009. Language and Society in Japan. 3rd edition. Cambridge: Cambridge University Press.
Gottlieb, Nanette. 2011. Language Policy in Japan. The Challenge of Change. Cambridge: Cambridge University Press.
Hagerman, Craig. 2009. “English Language Policy and Practice in Japan”, The Journal of Osaka Jogakuin University, 6: 47-64.
Hashimoto, Kayoko. 2000. “'Internationalisation' is 'Japanisation': Japan's foreign language education and national identity”, Journal of Intercultural Studies, 21(1): 39-51.
Kanno, Yasuko. 2003. Negotiating bilingual and bicultural identities: Japanese returnees betwixt two worlds. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
Lee, Yeounske. 2009. The ideology of kokugo: nationalizing language in modern Japan. University of Hawaii Press.
Maher, John; Yashiro, Kyoko. (eds.). 1995.Multilingual Japan. Clevedon: Multilingual Matters.
Maynard, Senko K. 1997. Japanese communication: language and thought in context. University of Hawaii Press.
Onishi, Takuichiro. 2009. “Dialectology in the National Institute for Japanese Language”, Dialectologia, 2: 37-50.
XINA
Abbiati, Magda. 1992. La Lingua Cinese. Venecia: Cafoscarina.
Bisang, Walter. 2006. "Southeast Asia as a Linguistic Area." Encyclopaedia of Language and Linguistics. K. Brown (ed.). 2nd ed. Amsterdam: Elsevier, pp. 587-595.
Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara. 2009. "Orientalism and Occidentalism: Two Forces Behind the Image of the Chinese Language and Construction of the Modern Standard." Journal of Multicultural Discourses, 4(2): 107-21.
Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara. 2008. "Orientalismo y Occidentalismo: Dos fuerzas subyacentes en la imagen y la construcción de la lengua china." Inter Asia Papers, 2: 1-25.
Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara (Eds.). 2015. Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca tècnica de política lingüística, 2. ISBN: 978-84-393-9241-5. DOI: 10.2436/15.8040.02.1. En línia: http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/xines.
Chang, Raymond; Chang, Margaret Scrogin. 2001. Speaking of Chinese. A Cultural History of the Chinese Language. New York etc.: W.W. Norton.
DeFrancis, John. 1986. The Chinese Language: Fact and Fantasy. Honolulu: University of Hawaii Press.
Gao, Mobo C. F. 2000. Mandarin Chinese. An Introduction. Melbourne, Oxford: Oxford University Press.
García-Noblejas, Gabriel. 2012. China, Madrid: Alianza Editorial.
Gu, Yueguo. 2006. "Chinese." Encyclopedia of Language & Linguistics. Keith E. Brown (ed.). 2nd ed. Amsterdam: Elsevier, pp. 343-350.
Handel, Zev J. 2025. Chinese characters across Asia. How the Chinese Script came to Write Japanese, Korean, and Vietnamese. Washington: University of Washington Press.
Hannas, William. C. 1997. Asia's Orthographic Dilemma. Honolulu: University of Hawaii Press.
Hannas, William. C. 2003. The Writing on the Wall: How Asian Orthography Curbs Creativity. Univ of Pennsylvania Pr.
Huang, Xingtao. 2023. A Cultural History of the Chinese Character "Ta (她, She)". Invention and Adoption of a New Feminine Pronoun, Oxon, New York. Routledge, Taylor & Francis Group.
Kane, Daniel. 2006. The Chinese Language. Its History and Current Usage. North Clarendon: Tuttle Publishing.
Martínez Robles, David. 2007. La lengua china: historia, signo y contexto. Una aproximación sociocultural. Barcelona: Editorial UOC.
Moore, Oliver J. 2000. Chinese. Univ of California Pr.
Norman, Jerry. 1988. Chinese. Cambridge etc.: Cambridge University Press.
Rovira-Esteva, Sara. 2015. "Chinese Linguistics in Spain: Historical and Institutional Review." Encyclopedia of Chinese Language and Linguistics Online. Brill.
Rovira-Esteva, Sara. 2006. "La lingüística no tiene quien le escriba o 10 años de soledad. Condiciones para la investigación en lingüística china en España: historia reciente y perspectivas (Cap. 3)." La investigación sobre Asia Pacífico en España. Granada 2006. P. San Ginés (ed.). Colección Española de Investigación sobre Asia Pacífico (CEIAP), 1 ed. Granada: Editorial de Granada, pp. 55-75.
Rovira-Esteva, Sara. 2010. Lenguay escritura chinas: Mitos y realidades. Barcelona: Edicions Bellaterra.
COREA
Cho, Sungdai; Whitman, John. 2020. Korean: A linguistic introduction. Cambridge: Cambridge University Press.
Lee, Kimoon; Ramsey, S. Robert. 2011. A history of the Korean language. Cambridge:Cambridge University Press.
Lee, Kimoon. 2006. (1ª edició 1961). Gukeosa-gaeseol (traduc. Introducció a la Història de la llengua coreana). Seoul: Taehaksa.
Ruhlen, Merritt. 1994. The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue. New York: John Wiley & Sons.
Song, Jaejung. 2006. The Korean language: Structure, use and context. London and New York: Routledge.
Yeon, Jaehoon. 2012. Korean dialects: A general survey. The languages of Japan and Korea. London and New York: Routledge. Pp. 168-185.
Programari
No es farà servir cap programari informàtic específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |