Iniciació a la traducció B-A (alemany-català)
Codi: 101436 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ramon Farres Punti
- Correu electrònic:
- ramon.farres@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'alumnat ha de poder:
- Produir textos generals en llengua catalana que siguin clars i ben estructurats, amb correcció lingüística.
- Comprendre textos generals d’estructura clara en alemany.
Objectius
La funció d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en els principis metodològics bàsics que regeixen la pràctica de la traducció professional i en els aspectes contrastius fonamentals de la combinació lingüística.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix i comprèn coneixements sobre els principis metodològics bàsics que regeixen la traducció, els aspectes professionals i instrumentals bàsics i els problemes bàsics de contrastivitat de la combinació lingüística.
- Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes bàsics de traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard.
Competències
- Aprendre de manera estratègica, autònoma i contínua.
- Comprendre textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
- Dominar els aspectes professionals de la traducció.
- Dominar els principis metodològics que regeixen la traducció.
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
- Utilitzar els recursos tecnològics per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar els recursos de documentació per resoldre problemes de traducció: Aplicar els recursos de documentació per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits no especialitzats en llengua estàndard.
- Aprendre de manera estratègica, autònoma i contínua: Formular un pla d'acció per a aprendre.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard.
- Demostrar que es coneix el funcionament del mercat laboral de la traducció: Demostrar que es coneixen les qüestions bàsiques del mercat laboral de la traducció (àmbits d?ocupabilitat, drets i deures del traductor).
- Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics per poder traduir: Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics bàsics per poder editar textos escrits no especialitzats en llengua estàndard.
- Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per a poder traduir textos no especialitzats en llengua estàndard.
- Identificar el caràcter textual i dinàmic de l'equivalència traductora: Identificar el caràcter textual i dinàmic de l?equivalència traductora.
- Identificar els problemes de traducció propis de textos no especialitzats: Identificar els problemes de traducció bàsics de textos no especialitzats en llengua estàndard.
- Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari: Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari.
- Identificar les fonts d'informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir: Identificar les fonts d?informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
- Utilitzar les estratègies i tècniques apropiades per resoldre problemes de traducció: Utilitzar les estratègies i tècniques fonamentals per resoldre problemes bàsics de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard.
Continguts
- Principis metodològics bàsics que regeixen la pràctica de la traducció. Problemes, tècniques i estratègies fonamentals de la traducció de textos en llengua estàndard.
- La resolució de dificultats contrastives: diferències de convencions de l’escriptura, lèxiques, morfosintàctiques i textuals.
- Aspectes bàsics del mercat laboral i de l’exercici de la professió de traductor: àmbits d’ocupabilitat; drets i deures del traductor.
- Ús d’eines tecnològiques i de documentació bàsiques per a la traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard: Diccionaris monolingües i bilingües generals. Gramàtiques. Manuals d’estil. Cercadors generals. Eines tecnològiques bàsiques per a l’optimització de l’edició i correcció de textos. Gestió bàsica de carpetes i arxius.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Realització d'activitats de traducció | 35 | 1,4 | 1, 3, 5, 12, 13 |
| Resolució d'exercicis | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de l'autoavaluació | 5 | 0,2 | 4 |
| Preparació de traduccions i treballs | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Ampliació de coneixements | 15 | 0,6 | 4 |
| Cerca de documentació | 15 | 0,6 | 2, 12 |
| Preparació d'exercicis | 15 | 0,6 | 1, 3, 5, 12, 13 |
| Preparació de traduccions i treballs | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
S’utilitza una metodologia activa amb activitats de diversos tipus. S’utilitzen els instruments de l'entorn Moodle de la UAB.
Metodologies possibles:
- Realització de tasques de traducció
- Realització de projectes de traducció
- Resolució d’exercicis
- Presentacions de treballs individuals/en grup
- Debats (presencials o en fòrums)
- Tècniques d’aprenentatge cooperatiu
Les activitats didàctiques s’organitzen en tres blocs, segons el grau de autonomia requerit de l’estudiant:
- Activitats dirigides: respon a una programació horària predeterminada i requereix la direcció presencial d’un professor.
- Activitats supervisades: requereix la supervisió més o menys puntual d’un professor.
- Activitats autònomes: l’estudiant s’organitza el temps i l’esforç de manera autònoma (individualment o en grup).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Execució de treballs de traducció | 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Resolució d'exercicis i treballs relacionats amb aspectes rellevants de la traducció | 25% | 1 | 0,04 | 1, 3, 5, 6, 9, 13 |
| Treball de traducció raonada | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Avaluació continuada
Activitats possibles d’avaluació:
- Execució de tasques reals o simulades de traducció, o de tasques relacionades amb aspectes rellevants de la traducció.
- Realització de projectes de traducció.
- Informes / fòrums sobre traduccions o sobre tasques relacionades amb aspectes rellevants de la traducció.
- Diaris/fitxes/informes reflexius sobre el procés d’aprenentatge o sobre el procés d’elaboració de les traduccions.
- Carpeta de l’estudiant (Portafolis).
El valor màxim de cadascuna de les activitats avaluables serà del 40% del total de la nota final. Per tant, hi haurà un mínim de 3 activitats avaluables.
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicaràper escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació no pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
A. Obres de consulta
-Bassols, M. M.; Torrent, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.
-Castellà, J. M. (1992). De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
-De Beaugrande, R.-A.; Dressler, W. U. (1997). Einführung in die Textlinguistik. Tübingen: Niemeyer. [Introducción a la lingüística del texto. Trad. S. Bonilla. Barcelona: Ariel, 1997.]
-Elena García, P. (1990). Aspectos teóricos y prácticos de la traducción (alemán-español). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
-Hönig, H. G.; Kußmaul, P. (1991). Strategie der Übersetzung. Ein Lehr- und Arbeitsbuch. Tübingen: Gunter Narr.
-Mestres, J. M.; Costa, J.; Oliva, M.; Fité, R. (2000). Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 2ª. ed. Vic i Barcelona: Eumo; Universitat de Barcelona, etc.
-Pinto, M.; Cordón, J. A. (eds.). (1999). Técnicas documentales aplicadas a la traducción. Madrid: Síntesis.
-Snell-Hornby, M.; Hönig, H. G.; Kussmaul, P.; Schmitt, P. A. (eds.). (1998) Handbuch Translation. Tübingen: Stauffenburg.
B. Diccionaris
B.1. Diccionaris de la llengua alemanya
-Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
-Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
-Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden (1976-1981). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Der große Duden in 10 Bänden (1972). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Deutsches Universalwörterbuch (1989). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Frey, C. et al. (1983). Deutsche Sprichwörter für Ausländer. Eine Auswahl mit Beispielen. Leipzig: Enzyklopädie.
-Heinemann, M. (1989). Kleines Wörterbuch der Jugendsprache. Leipzig: Biliographisches Institut.
-Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
-Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
-Langenscheidts Großwörterbuch Deutsch als Fremdsprache. (1997). Berlin, etc.: Langenscheidt.
-Röhrich, L. (1979). Lexikon dersprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
-Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
B.2 Diccionaris i manuals de la llengua catalana
-Abril Español, J. (1997). Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Ed. 62.
-Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1950-1968). Diccionari català-valencià-balear. 2ª. ed. 10 vols. Palma de Mallorca: Moll.
-Coromines, J. (1980-1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Barcelona: Curial.
-Diccionari visual Duden (1994). Barcelona: Enciclopèdia catalana.
-Fabra, P. (1986). Diccionari general de la llengua catalana. 22ª. ed. Barcelona: Edhasa.
-Franquesa, M. (1998). Diccionari de sinònims Franquesa. 2ª. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-Ginebra, J.; Montserrat, A. (1999). Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Ed. 62.
-Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. 2ª. Edició. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Ed. 3 i 4; Ed. 62; Ed. Moll, etc.
-López del Castillo, L. (1998). Diccionari complementari del català normatiu. Barcelona: Ed. 62.
-Paloma, D.; Rico, A. (1998). Diccionari de dubtes del català. Barcelona: Ed. 62.
-Pey, S. (1997). Diccionari de sinònims i antònims. 17ª. ed. Barcelona: Teide.
-Raspall, J.; Martí, J. (1986). Diccionari de locucions i de frases fetes. 3ª. ed.
-Barcelona: Ed. 62. [Reimpressió en 2 vols.: Diccionari de locucions (1995) i Diccionari de frases fetes (1996). Ambdós Barcelona: Ed. 62.]
-Termcat (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Ed. 62.
B.3. Diccionaris bilingües
-Batlle, L. C.; Haensch, G.; Kockers, E. (2007). Diccionari alemany-català. 3a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-Guàrdia, R.; Ritter, M. (1981). Diccionari alemany-català, català-alemany. Barcelona: Pòrtic.
C. Recursos digitals
C.1. Diccionaris, glossaris, gramàtiques
-Diccionari de la llengua alemanya: http://www.duden.de/
-Diccionari d’ús de la llengua alemanya: http://wortschatz.uni-leipzig.de
-Diccionari alemany de modismes i frases fetes: http://www.redensarten-index.de/suche.php
-Diccionari normatiu de lallengua catalana: http://dlc.iec.cat/
-Diccionari català-valencià-balear: http://dcvb.iecat.net/
-Diccionari de neologismes: http://www.termcat.net/neoloteca
-Recull de diccionaris: http://yourdictionary.com
http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccionaris_linea.htm
http://www.lexikon.ch/thesauri/index.php
http://www.techwriter.de/ue-portal/woerterb/
C.2. Directoris de recursos
-Schopp, J. F. Links für TranslatorInnen (http://www.uta.fi/~trjusc/translnk.htm)
Programari
No
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |