Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Les persones que es matriculin en aquesta assignatura han de tenir un domini suficient de la llengua catalana per a prendre decisions de caràcter lingüístic d'una manera autònoma en l'àmbit dels llenguatges d'especialitat en general i dels llenguatges jurídic, administratiu i cientificotècnic en particular. (Preferiblement han d'haver cursat les assignatures 101281 Llengua catalana per a traductors i intèrprets 1 i 101426 Llengua catalana per a traductors i intèrprets 2). També han de tenir adquirides les habilitats de cerca i discriminació de la informació.
La funció de l'assignatura és fer conèixer les particularitats lèxiques, morfosintàctiques, textuals i retòriques de textos especialitzats de la llengua A de tipologia diversa.
En acabar l'assignatura, les persones que s'hi hagin matriculat han de ser capaces de produir textos especialitzats de tipologia diversa amb correcció lingüística.
1. La llengua d'especialitat. Introducció.
2. El llenguatge científic.
3. El llenguatge administratiu.
4. El llenguatge jurídic.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició del professor | 18 | 0,72 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis o projectes tutoritzats | 7,5 | 0,3 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i preparació | 37,5 | 1,5 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11 |
Es combinen diferents estratègies docents segons el contingut que es tracti: a) exposició del professor, b) resolució de problemes, c) treball tutorizat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis o projectes tutoritzats | 40% | 7,5 | 0,3 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11 |
Prova escrita final | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11 |
Resolució de problemes | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 1, 8, 7, 6, 5, 4, 10, 9, 11, 12 |
El sistema d'avaluació s'organitza en tres mòduls, cadascun dels quals té assignat un pes específic en la qualificació final:
1. Exercici o projecte tutoritzat. Se'n lliurarà un al llarg del curs, amb la possibilitat de revisar, si cal, la primera versió a partir de les correccions del professor o professora, i valdrà el 40% de la nota final.
2. Resolució de problemes. Se'n farà una sessió al llarg del curs i valdrà el 30% de la nota final (3 h).
3. Prova escrita final. Se'n farà una a final de curs i valdrà el 30% de la nota. El format s'anunciarà oportunament; podrà ser un comentari d'un text d'especialitat, una prova de continguts o un test d'elecció múltiple (1,5 h).
Les activitats d’avaluació que es lliurin més enllà de la data fixada no s'acceptaran.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En cap cas es podrà fer una activitat de reavaluació pel valor del 100% de la nota final. La qualificació final màxima que poden obtenir els alumnes en la recuperació és un 5.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà perescrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de l'FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els percentatges següents:
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Jornades catalanes sobre llengües per a finalitats específiques. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona (actes de les diferents edicions de les Jornades).
Alberola, P. et al. (1996). Comunicar la ciència: teoria i pràctica dels llenguatges d'especialitat. Picanya: Bullent.
Altés, N. i X. Pejó (2001). Manual de redacció administrativa. Vic: Eumo.
Cabré, M. Teresa (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries. Capítol III.1 "Els llenguatges d'especialitat".
Duarte, C. et al. (1998). Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Escola d'Administració Pública.
GRETEL (Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa) (1995). La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Escola d'Administració Pública.
Hoffmann, L. (1998). Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada; Universitat Pompeu Fabra.
Lerat, P. (1995) Las lenguas especializadas. Barcelona: Ariel, 1997.
Marquet, L. (1993). El llenguatge científic i tècnic. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Riera, C. (1992). Manual de català científic. Barcelona: Claret.
Riera, C. (1994). El llenguatge científic català. Barcelona: Barcanova.
Riera, C. (2005). Manual de redacció científica. Barcelona: Claret.
Salom, J. (2006). Català jurídic. Andorra la Vella: Universitat d'Andorra i Fundació Crèdit Andorrà.
Per a la revisió de textos, s'ha de disposar de Microsoft Word (o un programa similar) i Adobe Acrobat Reader (PDF).
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |