Logo UAB

Literatura A per a traductors (castellà)

Codi: 101423 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500249 Traducció i Interpretació OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Yolanda Rodríguez Sellés
Correu electrònic:
yolanda.rodriguez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

 Pel seguiment de l'assignatura es requereix un nivell d'espanyol nadiu o equivalent a un C1. 


Objectius

- Abordar l'estudi de la literatura espanyola (peninsular) des del punt de vista de la Història de la literatura, de manera que l'estudiant tingui una visió panoràmica i àmplia de l'evolució de les pràctiques literàries en castellà des dels seus orígens a l'Edat Mitjana fins a l'edat contemporània.

- Conèixer els principals autors de la tradició clàssica de la literatura espanyola, aquells que avui coneixem com a clàssics, així com aprendre a diferenciar els trets de la seva creació literària.

- Mitjançant l'estudi de les èpoques i els períodes literaris en els quals s'inscriuen les obres dels principals autors de l'cànon espanyol, aprendre a incardinar cada un d'aquests autors en la seva època corresponent.

- Saber reconèixer les diferents èpoques literàries de la Història de la literatura espanyola i occidental mitjançant l'estudi dels seus trets, autors i obres principals.

- Aprendre a valorar l'evolució de la literatura espanyola des dels seus orígens fins al segle XX, reconeixent els seus canvis i influències, així com les línies estratègiques d'interpretació dels textos.

- Conèixer l'estructura bàsica d'un comentari de text, reconeixent les seves parts principals, figures retòriques, així com els trets principals de l'obra, el seu autor i el període en què s'inscriu.


Competències

  • Aplicar coneixements literaris per poder traduir.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar estratègies per adquirir coneixements literaris per poder traduir: Aplicar estratègies per adquirir coneixements literaris per poder traduir.
  2. Demostrar que es coneixen els corrents literaris: Demostrar que es coneixen els corrents literaris.
  3. Diferenciar els gèneres literaris i determinar-ne les especificitats: Diferenciar els gèneres literaris i determinar-ne les especificitats.
  4. Integrar coneixements literaris per resoldre problemes de traducció: Integrar coneixements literaris per resoldre problemes de traducció.

Continguts

- Coneixement dels corrents literaris de l'Edat Mitjana espanyola al segle XX.

- Diferenciació dels períodes literaris, els seus autors i les seves obres: Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Il·lustració, Romanticisme, Modernisme, etc.

- Definició dels gèneres literaris clàssics (poesia, prosa, teatre) i determinació dels seus trets i especificitats.

- Delimitació de les idees estètiques de cada període de la història de la literatura espanyola.

- Comprensió de les transicions entre uns períodes i altres: relacions, imbricacions, herències i influències.

- Observació de les relacions entre les diferents manifestacions literàries al llarg de la història: Renaixement i Il·lustració, Barroc i Modernisme, etc.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Clases magistrales y sesiones de seminarios y prácticas dirigidas por el profesor 53,5 2,14 3, 1, 4, 2
Tipus: Supervisades      
Tutorías programadas 15 0,6 3, 1, 4, 2
Tipus: Autònomes      
Trabajo autónomo 75,5 3,02 3, 1, 4, 2

- Explicacions teòriques: exposicions del professor destinades a situar els autors i les obres que s’estudiïn dins el context històric i literari del moment.
-Treball dirigit: anàlisi de les tècniques de composició de les obres estudiades a classe i intent d’establir-ne una lectura global.
-Treball supervisat: realització individual d’un treball sobre una obra.
-Treball autònom: preparació de les activitats dirigides i supervisades, i també de l’examen final.

 Presencialitat / Virtualitat: En cas que les proves no es puguin fer presencialment per raons sanitàries s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita 1 30% 2 0,08 3, 1, 4, 2
Prova escrita 2 30% 2 0,08 3, 1, 4, 2
Treball monogràfic individual 40% 2 0,08 3, 1, 4, 2

Avaluació continuada

1. Prova escrita (1): 30%. Es tindrà en compte la capacitat d’analitzar i d’interpretar correctament un fragment d’una de les obres estudiades a classe, i tots els continguts teòrics i pràctics treballats al llarg del curs.

2. Prova escrita (2): 30%. Es tindrà en compte la capacitat d’analitzar i d’interpretar correctament un fragment d’una de les obres estudiades a classe, i tots els continguts teòrics i pràctics treballats al llarg del curs.

3. Treball individual: 40%: es tindrà en compte la capacitat d’organitzar un treball escrit establint hipòtesis de treball i desenvolupant-les amb coherència, la capacitat d’analitzar i interpretar amb sentit una obra literària, el coneixement i la utilització adequada de la bibliografia, i, finalment, la capacitat d’expressar-se en el registre adequat i amb correcció.

Per superar l'assignatura es considerarà imprescindible el domini de la normativa; per tant, en avaluar les proves, es penalitzaran els errors ortogràfics, l'ús incorrecte dels signes de puntuació, els errors lèxics i els errors morfosintàctics.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el professorat i l'alumnat.

Recuperació

Podran accedir a la recuperació elsestudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderadade 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El professorat pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació no pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. 

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.   

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert perla Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.   

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.   

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).     

Activitats d’avaluació única   

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:  

1. Prova escrita (1): 30%. Es tindrà en compte la capacitat d’analitzar i d’interpretar correctament un fragment d’una de les obres estudiades a classe, i tots els continguts teòrics i pràctics treballats al llarg del curs.

2. Prova escrita (2): 30%. Es tindrà en compte la capacitat d’analitzar i d’interpretar correctament un fragment d’una de les obres estudiades a classe, i tots els continguts teòrics i pràctics treballats al llarg del curs.

3. Treball individual: 40%: es tindrà en compte la capacitat d’organitzar un treball escrit establint hipòtesis de treball i desenvolupant-les amb coherència, la capacitat d’analitzar i interpretar amb sentit una obra literària, elconeixement i la utilització adequada de la bibliografia, i, finalment, la capacitat d’expressar-se en el registre adequat i amb correcció. 

Per superar l'assignatura es considerarà imprescindible el domini de la normativa; per tant, en avaluar les proves, es penalitzaran els errors ortogràfics, l'ús incorrecte dels signes de puntuació, els errors lèxics i els errors morfosintàctics.

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent. 


Bibliografia

DEYERMOND, Alan , Historia de la literatura española, I, La Edad Media, I, Barcelona, Ariel, 1973. 

DEYERMOND, Alan, La Edad Media, I, Historia de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica, 1980.

EGIDO, Aurora, Siglos de Oro: Barroco, II, Historia de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica, 1992.

JONES, R. O. , Historia de la literatura española, II, Siglo de Oro: prosa y poesía, Ariel, Barcelona, 1974.

LACARRA, Mª Jesús y Juan Manuel CACHO BLECUA, Entre oralidad y escritura. La Edad Media, Barcelona, Crítica, 2011.

LÓPEZ ESTRADA, Francisco, Siglos de Oro. Renacimiento, II, Historia y crítica de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica, 1980.

MAINER, José Carlos, La edad de plata (1902-1939). Ensayo de interpretación de un proceso cultural, Madrid, Cátedra, 1981.

MAINER, José Carlos, Modernismo y 98, VI, Historia y crítica de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica, 1979.

MAINER, José-Carlos (coord.), Historia de la literautra española, vols. 1-9, Barcelona, Crítica, 2013.

PÉREZ PRIEGO, Miguel Ángel, Literatura española medieval (el siglo XV), Ramón Areces, 2013.

RUIZ PÉREZ, Pedro, Manual de estudios literarios de los Siglos de Oro, Castalia, Madrid, 2003.

RUIZ PÉREZ, Pedro, El siglo del "Arte nuevo", Barcelona, Crítica, 2010.

SANZ VILLANUEVA, Santos, Literatura actual en Historia de la literatura española, Vol. VI, Barcelona, Ariel, 1984. 

WARDROPPER, Bruce W., Siglos de Oro:Barroco, III, Historia y crítica de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica,1983.

WILSON, E. M., y D. MOIR, Historia de la literatura española, III, Siglo de Oro: teatro, Barcelona, Ariel, 1974.

ZAVALA, Iris, Romanticismo y realismo, V, Historia y crítica de la literatura española, dir. F. Rico, Barcelona, Crítica, 1982.


Programari

PROGRAMA

 

1.- EDAD MEDIA: Introducción

 

1.1.- La poesía lírica: lírica popular, lírica culta o cortés. 

1.2.- La poesía heroica: El Cantar de Mio Cid

1.3.- El romancero: origen, clasificación, estructura y métrica. 

 

2.- SIGLOS DE ORO

 

2.1.- RENACIMIENTO: Introducción

 

2.1.1- Garcilaso de la Vega: petrarquismo, soneto, égloga, temas, estoicismo.

2.1.2.- Fray Luis de León: obras en prosa, temas poéticos, armonía y concierto (beatus ille). Fernando de Herrera.

2.1.3.- San Juan de la Cruz: manierismo, poemas mayores y poemas menores, las tres vías.

 

2.2.- BARROCO: Introducción

 

2.2.1.- Lope de Vega: literatura y vida, obras, temática.

 

Lectura obligatoria: El caballero de Olmedo de Lope de Vega. 

 

2.2.2.- Góngora: fases producción, culteranismo, géneros y temas.

2.2.3.- Quevedo: obras en prosa, obras en verso, neoestoicismo, Las nueve musas, recursos conceptistas.

 

2.3.- Los libros de caballerías: Cervantes.

2.3.1.- El Quijote: burla y parodia, Don Quijote y Sancho, técnicas narrativas, estructura.

 

Lectura obligatoria: Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes.

 

2.4.- El teatro: Lope de Vega.

2.4.1.- Géneros y espacios teatrales.

2.4.2.- El nuevo arte de hacer comedias de Lope de Vega.  

 

3.- LA ILUSTRACIÓN 

 

3.1.- Introducción: origen y expansión, el racionalismo, La Enciclopedia, Ilustración española, despotismo ilustrado, la Academia Española de la Lengua.

3.2.- La literatura española en el siglo XVIII: rasgos caracterizadores y géneros literarios. 

3.3.- Benito Feijoo: vida y obra, Teatro crítico universalCartas eruditas y curiosas.

3.4.- Melchor de Jovellanos: vida y obras.

3.5.- José Cadalso: vida y obra, Los eruditos a la violetaNoches lúgubresCartas Marruecas.

            

Lectura obligatoria: Cartas Marruecas de José Cadalso.

 

4.- EL ROMANTICISMO: Introducción

 

4.1.- La prosa: costumbrismo y periodismo. Mariano José de Larra: trayectoria política, vital y periodística.

 

Lectura obligatoria: Artículos periodísticos de Larra.

 

4.2.- La poesía romántica: etapas e influjos, géneros y fragmentarismo. Bécquer: las Rimas. Espronceda: El estudiante de Salamanca y El diablo mundo.

4.3.- El teatro: rasgos y géneros. José Zorrilla: Don Juan Tenorio

 

5.- REALISMO Y NATURALISMO 

 

5.1.- El Realismo: rasgos y etapas, aspectos sociológicos.

5.1.1.- La novela realista: rasgos, técnicas narrativas. Benito Pérez Galdós: Fortunata y Jacinta.

5.2.- El Naturalismo: rasgos, Naturalismo español.

5.2.1.- Emilia Pardo Bazán: Los Pazos de Ulloa

5.2.2.- Leopoldo Alas “Clarín”: La Regenta. Cuentos.

 

Lectura obligatoria: Cuentos de Clarín. 

 

6.- MODERNISMO Y VANGUARDIA

 

6.1.- Crisis de fin de siglo, Modernismo y Generación del 98: la periodización literaria, parnasianismo y simbolismo, el modernismo hispánico, temática, el concepto de Generación del 98.

6.2.- Ramón Gómez de Serna y las vanguardias: la greguería, ultraísmo, creacionismo y surrealismo.

6.3.- La Generación del 27: coherencia del grupo y trayectorias individuales: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda, Miguel Hernández. La imagen poética en la Generación del 27.

            

Lectura opcional: Antología de poesía de la Generación del 27.

 

 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre tarda