Fonaments per a la Mediació Cultural en Traducció i Interpretació C (Portuguès)
Codi: 101354 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Priscilla Lopes d'El Rei
- Correu electrònic:
- priscilla.lopes@uab.cat
Equip docent
- Nazir Ahmed Can
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements bàsics de la llengua portuguesa.
Objectius
La funció d'aquesta assignatura és dotar l'estudiant dels coneixements fonamentals de la cultura de l'idioma C necessaris per a traduir i interpretar. En acabar l'assignatura l'estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements sobre els diferents aspectes culturals de l'idioma C.
- Aplicar aquests coneixements per interpretar referents culturals relatius a l'idioma C.
- Integrar coneixements per emetre judicis sobre aspectes culturals de l'idioma C.
- Transmetre informació sobre aspectes culturals de l'idioma C.
Competències
- Aplicar coneixements culturals per poder interpretar.
- Aplicar coneixements culturals per poder traduir.
- Treballar en un context multicultural.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar estratègies per adquirir coneixements culturals per poder interpretar: Aplicar estratègies per adquirir coneixements culturals per poder interpretar.
- Aplicar estratègies per adquirir coneixements culturals per poder traduir: Aplicar estratègies per adquirir coneixements culturals per poder traduir.
- Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir: Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir.
- Integrar coneixements culturals per resoldre problemes d'interpretació: Integrar coneixements culturals per resoldre problemes d'interpretació.
- Integrar coneixements culturals per resoldre problemes de traducció: Integrar coneixements culturals per resoldre problemes de traducció.
- Reconèixer la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder interpretar: Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder interpretar.
- Tenir coneixements culturals per poder interpretar: Tenir coneixements culturals per poder interpretar.
- Tenir coneixements culturals per poder traduir: Tenir coneixements culturals bàsics per poder traduir.
- Treballar en un context multicultural: Intervenir eficaçment entre la cultura pròpia i la cultura estrangera.
- Treballar en un context multicultural: Reconèixer diverses estratègies per establir contacte amb persones d'una altra cultura.
- Treballar en un context multicultural: Reconèixer la diversitat cultural i social com un fenomen humà.
Continguts
- Aspectes de la història contemporània dels països lusòfons
- Aspectes rellevants dels àmbits socials, polítics i econòmics actuals dels països lusòfons
- Aspectes culturals diferencials entre l'idioma C i la llengua A
- Patrons de comunicació i conducta, estereotips i normes de la vida diària dels països lusòfons
- La primera part de la disciplina pretén situar l'alumne en els conceptes que impliquen la mediació cultural com:
Què vol dir ser un mediador cultural.
Quina és la importància de la mediació cultural en contextos intra i interculturals.
L'intèrpret com a mediador i negociador.
- La segona part del curs té com a objectiu presentar la lusofonia en general i els seus “portuguesos” (variacions).
Què és la lusofonia? Com funciona?
La llengua portuguesa i les llengües portugueses.
- La tercera part del curs se centrarà més en el coneixement cultural específic dels països lusòfons, que pretén dotar l'alumne de l'aparell necessari per a la traducció i la interpretació de la llengua portuguesa i les seves cultures.
Les classes seran per parts introductòries expositives seguides de presentacions i interpretacions per part dels alumnes de llibres, entrevistes orals entre d'altres.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Debats (presencials o en línia) | 10 | 0,4 | |
| Exercicis | 50 | 2 | |
| Tasca de traducció | 40 | 1,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Autoavaluació/Carpeta de l'estudiant/Debat/Informe/Treball escrit/Exercicis | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treballs escrits i tasques de traducció | 25 | 1 |
- Exercicis
- Projectes
- Debats
- Presentacions individuals o en grup
- Treballs escrits
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Tasca 1 | 15 % | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 8, 6, 10, 11 |
| Tasca 2 | 15 % | 2 | 0,08 | 1, 4, 7, 8 |
| Tasca 3 - presentació oral | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 4, 5, 8, 9, 10, 11 |
| Tasca 4 - treball final | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació continuada
E l’avaluació continuada, l’alumnat ha de demostrar el seu progres realitzant diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d’avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
1. Presentació oral: 30%
2. Valoració oral del contingut de l'exposició i dels continguts impartits durant el curs: 20%
3. Avaluació escrita: 40%
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
Bibliografia bàsica (hi pot haver canvis durant el curs)
BIRMINGHAM, David, CHABAL, Patrick and FORREST, Joshua. A History of Postcolonial Lusophone Africa. Indiana University Press, 2002.
BOSI, Alfredo. Cultura brasileira e culturas brasileiras. In: Dialética da colonização. São Paulo: Companhia das Letras, 1992. p.308-345.
CARVALHO, Carla, NEITZEL, Adair de Aguiar e KUPIEC, Anne. A mediação cultural e o processo de humanização do homem. In: Antares: Letras e Humanidades | vol.6 | n°11 | jan-jun 2014
CHABAL, Patrick. The postcolonial literature of lusophone Africa. C Hurst & Co Publishers Ltd, 1996.
HALL, Edward T. Beyond Culture. New York, London et al: Archor Books.1976.
JUNIOR, Hilário Franco. Idade Média. Nascimento do ocidente. São Paulo: Brasiliense, 2001.
KATAN, David. Translating cultures an introduction for translators, interpreters and mediators. 3ed. Routledge: New York, 2014.
LOURENÇO, Eduardo. Da Literatura como Interpretação de Portugal. De Garrett a Fernando Pessoa. In. Lourenço, Eduardo. O Labirinto Da Saudade. 5ª Edição, Lisboa: Dom Quixote, Lda, 1992.
OLIVEN, Ruben George. Cultura brasileira e identidade nacional. (O eterno retorno). O que ler na ciência social brasileira: 1970-2002, 15-43.
REAL, Miguel. Traços fundamentais da cultura portuguesa. Lisboa: Planeta, 2017.
RIBEIRO, Darcy. O povo Brasileiro. Global Editora; 2015.
SANTOS, Boaventura de Sousa. Uma concepção multicultural dos direitos humanos. In: Revista Crítica de Ciências Sociais, n° 48, junho 1997. Disponível em: http://www.boaventuradesousasantos.pt/media/pdfs/Concepcao_multicultural_direitos_humanos_RCCS48.PDF. Acesso: 06/06/2022.
Programari
no s'utilitza cap programari
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Portuguès | segon quadrimestre | matí-mixt |