Logo UAB

Traducció B-A 2 (francès-castellà)

Codi: 101337 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500249 Traducció i Interpretació OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Nuria de Asprer Hernandez de Lorenzo
Correu electrònic:
nuria.asprer@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

En iniciar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
•    Demostrar que posseeix coneixements sobre els principis metodològics bàsics que regeixen la traducció, els aspectes professionals i instrumentals bàsics, i els problemes bàsics de contrastivitat de la combinació lingüística.
•    Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes bàsics de traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.


Objectius

La funció d’aquesta assignatura és consolidar la resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, conceptuals, argumentatius i instructius).

En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
•    Demostrar que posseeix coneixements sobre els principis metodològics bàsics que regeixen la traducció, els aspectes professionals i instrumentals bàsics, i els problemes bàsics de contrastivitat de la combinació lingüística.
•    Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes de traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
•    Integrar coneixements per emetre judicis sobre qüestions relacionades amb la traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.

 


Competències

  • Aprendre de manera estratègica, autònoma i contínua.
  • Comprendre textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
  • Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
  • Resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
  • Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
  • Utilitzar els recursos tecnològics per poder traduir.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals i de variació lingüística.
  2. Aplicar els recursos de documentació per resoldre problemes de traducció: Aplicar els recursos de documentació per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  3. Aplicar els recursos tecnològics per resoldre problemes de traducció: Aplicar els recursos tecnològics bàsics per resoldre problemes de traducció de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  4. Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  5. Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  6. Aprendre de manera estratègica, autònoma i contínua: Qüestionar i ampliar el que s'ha après.
  7. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de recerca de la informació per poder traduir: Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  8. Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  9. Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics per poder traduir: Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics bàsics per poder editar textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  10. Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics per poder traduir: Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics per poder traduir.
  11. Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  12. Identificar els problemes de traducció propis de textos no especialitzats: Identificar els problemes de traducció bàsics de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  13. Identificar les fonts d'informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir: Identificar les fonts d?informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  14. Interrogar eficientment les fonts de documentació per poder traduir: Interrogar eficientment les fonts de documentació per poder traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  15. Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus, adequats al context i amb correcció lingüística.
  16. Produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus i amb finalitats comunicatives específiques.
  17. Recórrer adequadament les diferents fases per a l'elaboració d'una traducció i dur a termes les tasques corresponents: Recórrer adequadament les diferents fases per a la traducció de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.
  18. Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
  19. Trobar la solució traductora que convingui en cada cas: Trobar la solució traductora que convingui en cada cas.
  20. Utilitzar les estratègies i tècniques apropiades per resoldre problemes de traducció: Utilitzar les estratègies i tècniques fonamentals per resoldre problemes bàsics de traducció de textos escrits no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus.

Continguts

•    La resolució de problemes de traducció de gèneres narratius no especialitzats en llengua estàndard: fragment de llibre d’història, breu biografia, relat curt, etc.
•    La resolució de problemes de traducció de gèneres descriptius no especialitzats en llengua estàndard: fragment de guia turística, descripcions de cases, cuines, etc. en revistes de decoració, descripcions de personatges o situacions en novel.les, descripcions d’entitats (organismes internacionals, associacions de traductors, etc.), etc.
•    La resolució de problemes de traducció de gèneres expositius no especialitzats en llengua estàndard: entrada d’Enciclopèdia de consulta, fragment d’assaig (Traductologia, Lingüística, Filosofia, etc.), etc.
•    La resolució de problemes de traducció de gèneres argumentatius no especialitzats en llengua estàndard: editorial sobre un tema d’actualitat, article d’opinió sobre un tema d’actualitat, carta de reclamació formal, etc.
•    La resolució de problemes de traducció de gèneres instructius no especialitzats en llengua estàndard: prospecte de medicament, manual d’instruccions d’ús freqüent, text publicitari, etc.
•    Ús d’eines (tecnològiques i de documentació) per a la traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus: Les mateixes de 1er curs (iniciació a la traducció) + Diccionaris analògics, de sinònims i antònims, de col.locacions, de dificultats, etc. Enciclopèdies. Llibres d’estil. Textos paral.lels. Us de corpus generals. Foros i blogs generals. Llistes de distribució.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Realització d'activitats de traducció 34 1,36 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Resolució d'exercicis 15 0,6 1, 3, 2, 17, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 10, 20
Tipus: Supervisades      
Debats i activitats de reflexió sobre aspectes rellevants de la traducció 5 0,2 7, 8, 12, 4, 6, 14
Preparació de l'autoavaluació 3 0,12 1, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Preparació de la carpeta de l'estudiant; preparació de traduccions i treballs 10 0,4 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Tipus: Autònomes      
Ampliació de coneixements 15 0,6 1, 3, 8, 13, 5, 4, 15, 18, 9, 10
Cerca de documentació 15 0,6 1, 3, 2, 7, 13, 4, 18, 9, 10, 14
Preparació d'exercicis 5 0,2 1, 3, 17, 7, 8, 19, 11, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 14, 20
Preparació de traduccions i treballs 40 1,6 1, 3, 2, 17, 8, 19, 11, 13, 5, 4, 16, 15, 18, 20

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions de la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Per tal de portar a terme els objectius previstos, l'assignatura es basa principalmente en seminaris pràctics (tant si són presencials com no presencials via TEAMS).

S’utilitza una metodologia activa amb activitats de diversos tipus. S’utilitzen els instruments del Campus Virtual de la UAB i/ o qualsevol entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge.

Les activitats d’aprenentatge s’organitzen en tres categories segons el grau d’autonomia dels/de les estudiants:

  • Activitats dirigides: realitzades (sempre que sigui possible) segons un horari establert i en presència de la persona docent.
  • Activitats supervisades: realitzades sota la supervisió de la persona docent.
  • Activitats autònomes: realitzades per estudiants sense supervisió, que requereixen que aquests organitzin el seu propi temps i treball (en grup o individualment).

El llistat que es presenta a continuació aplega possibles metodologies que caldrà precisar i adaptar a les circumstàncies oportunament:

•    Realització de tasques de traducció
•    Realització de projectes de traducció
•    Resolució d’exercicis
•    Presentacions de treballs individuals/en grup
•    Debats (presencials o en fòrums)
•    Tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Portfolio o síntesi de progressió de l'aprenentatge (no presencial) 10% 2 0,08 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Prova final (presencial / on line) 35% 2 0,08 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Traducció amb informe (no presencial) 25% 2 0,08 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20
Traducció comentada (no presencial) 30% 2 0,08 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progres realitzant diverses activitats d’avaluació.  La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.

Activitats possibles d’avaluació:

  • Execució de tasques reals o simulades de traducció, o de tasques relacionades amb aspectes rellevants de la traducció.
  • Realització de projectes de traducció.
  • Informes sobre traduccions o sobre tasques relacionades amb aspectes rellevants de la traducció.
  • Diaris/fitxes/informes reflexius sobre el procés d’aprenentatge o sobre el procés d’elaboració de les traduccions.
  • Carpeta de l’estudiant (Portafolis).

Rúbrica de correcció

 Traduccions. Aspectes per avaluar

  • Redacció
  • Documentació
  • Comprensió
  • Riquesa lèxica
  • Adequació discursiva i lèxica
  • Cohesió
  • Presentació 
  • Ortotipografia
  • Puntuació
  • Absència de contrasentits, falsos sentits, absurds, addicions, supressions.
  • Resolució d'elements extralingüístics.

 Carpeta del'estudiant

Ha de contenir els elements següents:

  1. Portada (nom de l'assignatura, de la docent i de l'estudiant)
  2. Sumari dels continguts
  3. Introducció.
  4. Relació de les traduccions avaluables i de les traduccions no avaluables corregides a classe, seguides d'un breu comentari sobre les principals dificultats o sobre l'interès temàtic o pedagògic que hagi suscitat la tasca (màxim 8 línies per tasca).
  5. Recopilació i justificació de recursos electrònics, bibliogràfics i altres.
  6. Autoavaluació final (màxim una pàgina): l'alumne analitza la seva evolució al llarg del semestre i formula un pla de millora de cara al futur.
  • Es valorarà l'estructuració curosa, la precisió expositiva, la redacció i el rigor argumentatiu.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el professorat i l'alumnat.

Recuperació

Podran accedir a la recuperació els/les estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El professorat pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat,etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.

L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a laweb de la facultat.

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).

Activitats d’avaluació única

L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA

1. BIBLIOGRAFIA FRANCESA

1. ORTOGRAFÍA

DOURNON, J. Dictionnaire d'ortographe et des difficultés du français, París: Hachette, 1974


2. GRAMÁTICAS

ADAM, J.M. Eléments de linguistique textuelle, París: Mardaga, 1990

ARRIVE, M.; GADET, F.; GALMICHE, M. La grammaire d'aujourd'hui. Guide alphabétique de linguistique française, París: Flammarion,

BAYLON, C.; FABRE, P. Grammaire systématique de la langue française, París

* BERARD, E.; LAVENNE, CH. Grammaire utile du français, París: Didier/Hatier, 1991

* BONNARD, H.  Code du français courant, grammaire seconde, première, terminale, Magnard, Paris, 1984

CHARAUDEAU, P. Grammaire du sens et de l'expression, París: Hachette, 1992

DUBOIS, J.; LAGANE, R. La nouvelle grammaire du français, París: Larousse, 1973

* GREVISSE, M. Le bon usage, París: Duculot, 1986

GREVISSE, M. Le Français correct: guide pratique, París: Duculot, 1982

HAMON, A. Grammaire. Guide pratique, París: Hachette, 1993

LE GOFFIC, P.; COMBE, N. Les constructions fondamentales du français, París: Hachette-Larousse, 1975

MOIRAND, S. Une grammaire des textes et des dialogues, París: Hachette, 1990

MONNERIE, A. Le français au présent, París: Didier/Hatier, 1987

RENOUARD, M. Gammes français langue étrangère, París: Clé International, 1992

VVAA. Grammaire Larousse du français contemporain, París: Larousse, 1964

VVAA. Pièges et difficultés de la langue française, París: Bordas, 1988

* WAGNER, R.L. Grammaire du français classique et moerne,Paris : Hachette, 1991

WEINRICH, H. Grammaire textuelle du français, París: Didier/Hatier, 1989


3. DICCIONARIOS Y MANUALES DE DIFICULTADES

COLIN, J-P, Nouveau dictionnaire des difficultés du français, París: Hachette-Tchou, 1970

DUBUC, R. Objectif: 200; deux cents fautes à corriger, Montreal: Editions Ici-Radio Canada, Leméac, 1971

DUPRE, P. Encyclopédie  du bon français dans l'usage contemporain; difficultés , subtilités, compléxités, singularités, París: Trévisse, 1972

HANSE, J. Nouveau dictionnaire des difficultés du français moderne, París: Duculot, 1983

* THOMAS,A. Dictionnaire des difficultés de la langue française, París: Larousse, 1974

VVAA Dictionnaire des structures du vocabulaire savant, París: Le Robert, 1980

VVAA Dictionnaire des anglicismes, París: Le Robert, 1980

VVAA Dictionnaire pratique des faux-frères, París: Nathan, 1979

VVAA Dictionnaire des homonymes de la langue française, Lafleur, Brunot, 1980


4. MANUALES DE ESTILO

COURAULT, M. Manuel de l'art d'écrire, París: Hachette, 1957, 2 vol.

CRESSOT, M. Le style et ses techniques, 13 ed. París: Robert Laffont, 1992

DUPRIEZ, B. Gradus, les procédés littéraires, París: UGE, 1980

FROMICHAGUE, C.; SANCIER, A. Introduction à l'analyse stylistique, París: Bordas, 1991

GARDES-TAMINE, J. La stylistique, París: Armand Colin, 1992

GEORGIN, R. L'inflation du style, París: Editions sociales françaises, 1963

GEORGIN, R. La prose d'aujourd'hui, París: Editions sociales françaises, 1973

GEORGIN, R. Les Secrets du style, París: Editions sociales françaises, 1968

HANLET, C. La technique du style, ou l'art d'écrire, enseignée par les meilleurs écrivains, Liège: Dessain, 1952

LAURENT, J.P. Rédiger pour convaincre: 15 conseils pour une écriture efficace, 2 ed.París: Duculot, 1989

MOLINIE, G. Eléments de stylistique française, París: PUF, 1986

MOREUX, A.TH. Pour écrire en français, París: Roudil, 1986

REICHLER-BEGUELIN, M.J. Ecrire en français, París: Delachaux-Niestle, 1990

SAINDERICHIN, S. Ecrire pour être lu, París: Entreprise moderne d'édition, 1975

VOIROT, M. Guide de la rédaction, Les éditions du CFPJ, 1993


5. DICCIONARIOS DEFINIDORES Y ENCICLOPÉDICOS

DUBOIS, J. et al. Dictionnaire du français contemporain, París: Libr.Larousse, 1971

DAVAU, M. et al. Dictionnaire du français vivant, París: Bordas, 1976

Dictionnaire Quillet de la langue française, París: Librairie A. Quillet, 1975

DUBOIS, J. et al. Lexis, Dictionnaire de la langue française, París: Larousse, 1975

GIRODET, J. Logos: grand dictionnaire de la langue française, París: Bordas, 1976, 3 vol.

LITTRE, E. Dictionnaire de la langue française, París: E. Universitaires, 1974

* Nouveau petit Robert de la langue française 2010, París : Le Robert, CD-ROM.

Petit Larousse illustré, París: Larousse, 1974

VVAA. Pluridictionnaire, París: Larousse, 1975

VVAA Grand Larousse de la langue française en sept volumes, París: Larousse, 1978


6. DICCIONARIOS ANALÓGICOS Y DE SINÓNIMOS Y ANTÓNIMOS

BAILLY, Ch. Dictionnaire de synonymes de la langue française, París: Libr. Larousse, 1971

BENAC, H. Dictionnaire de synonymes de la langue française, París: Hachette, 1971

BERTAUD DE CHAZAUD, H. Nouveau dictionnaire des synonymes, París: Hachette-Tchou, 1973

BOUSSINOT, R. Dictionnaire des synonymes, analogies et antonymes, París: Bordas, 1981

DELAS, D.; DELAS-DEMON, D. Nouveau dictionnaire analogique, París: Le Robert, 1979

DUPUIS, H. Dictionnaire des synonymes et des antonymes, Montreal: Fides, 1975

GENOUVRIER, E. Nouveau dictionnaire des synonymes, París: Larousse, 1977

MAQUET, CH. Dictionnaire analogique, París: Larousse, 1936

MEL'CUK et al. Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain, Montréal: Presses de l'Université, 1984

NIOBEY, G. et al. Nouveau dictionnaire analogique, París: Larousse, 1980

ROBERT, P.Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française, París: S.N.L. Le Robert, 1985, 9 vol.

ROBERT, P. Le Robert méthodique, París: S.N.L. Le Robert, 1982

* ROUAIX, P. Dictionnaire  des idées suggérés par les mots, París: Armand Colin, 1974

VVAA Dictionnaire thématique visuel, Vander 1986

VVAA Dictionnaire des idées par  les mots, París: Le Robert, 1978

VVAA Nouveau dictionnaire analogique du français, Hachette-Tchou, 1971

VVAA Dictionnaire Bordas des synonymes, analogies, antonymes, París: Bordas, 1988


7. DICCIONARIOS DE FRASES HECHAS

ILG, G. Proverbes français suivis des équivalents en allemand, anglais, espagnol, italien, néerlandais, Amsterdam: Elsevier, 1960

MALOUX, M. Dictionnaire des proverbes, sentences et maximes, París: Larousse, 1960

REY, A.; CHANTREAU, S. Dictionnaire des expressions et locutions, París: Le Robert, 1979

GALISSON, R. Les mots mode d'emploi: les expressions imagées, París: Cle International, 1984

VVAA Le bouquet des expressions imagées. Encyclopédie thématique des locutions figurées de lalangue française, París: Seuil, 1990

VVAA Dictionnaire des locutions françaises, París: Larousse, 1987

VVAA Les grandes allusions. Dictionnaire commenté des expressions d'origine littéraire, París: Larousse, 1989

WEIL, S.; RAMEAU, L. Trésors des expressions françaises, París: Belin, 1981


8. DICCIONARIOS HISTÓRICOS Y ETIMOLÓGICOS

BLOCH, O. Dictionnaire étymologique de la langue française, París: PUF, 1986

DAUZAT, A. Nouveau dictionnaire étymologique et historique, París: Larousse, 1993

DUBOIS, J. et al. Dictionnaire du français classique, París: Larousse, 1992

IMBS, P. et al. Trésor de la langue française. Dictionnaire de la langue du XIX et du XX siècle, París: Gallimard-CNRS, 1971

PICOCHE, J. Nouveau dictionnaire étymologique du français, París: Hachette-Tchou, 1971

QUITARD, P.M. Dictionnaire étymologique, historique et anecdotique des proverbes et des locutions proverbiales, París, 1842; Ginebra: Slatkine Reprints, 1968

REY, A. et al. Dictionnaire historique de la langue française, París: Le Robert, 1992

VVAA Dictionnaire des mots sauvages. Ecrivains des XIX et XX siècle, París: Larousse, 1969

VVAA Dictionnaire historique de la langue française, París: Le Robert, 1992


9. DICCIONARIOS DE NEOLOGISMOS

CELLARD,J.; SOMMANT, M. 500 motsnouveaux définis et expliqués, París-Gembloux: Duculot, 1979

GILBERT, P. Dictionnaire des mots contemporains, París:  Le Robert, 1980

GIRAUD, J. Les Nouveaux mots "dans le vent", París: Larousse, 1974

GOOSE, A. La Néologie française d'aujourd'hui, Conseil international de la langue française, 1975

GUILBERT, L. La créativité lexicale, París: Larousse, 1975

LE BIDOIS, R. Les mots trompeurs; ou, le délire verbal, París: Hachette, 1970

La Clé des mots (Fichas publicadas mensualmente por el Conseil international de la langue française)


10. DICCIONARIOS DE ARGOT Y COLOQUIALISMOS

BOUDARD, A. La Méthode à Mimile, París: La Jeune Parque, 1974

CELLARD, J. Ça mange pas de pain! 400 expressions familières ou vouyoutes de France et du Québec, París: Hachette, 1982

ESNAULT, G. Dictionnaire historique des argots français, París: larousse, 1966

LA RUE, J. Dictionnaire d'argot et des principales locutions populaires, París: Flammarion, 1954

MARCILLAC, J. Dictionnaire français-argot, París: La Pensée moderne, 1968

RHEIMS, M. Dictionnaire des mots sauvages, París: Larousse, 1969

SANDRY, G.; CARRERE, M. Dictionnaire de l'argot moderne, París: Ed. du Dauphin, 1953, 1980



11. DICCIONARIOS ESPECIALIZADOS

* Le petit Robert des noms propres, París: Le Robert, 2010

VVAA Dictionnaire des sigles, París: Maison du dictionnaire, 1992

VVAA Lexique de la presse écrite, París: Dalloz, 1989

VVAA Lexique de politique,París: Dalloz, 1984

VVAA Lexique des sciences sociales, París: Dalloz, 1988


12.DICCIONARIOS DE LA FRANCOFONÍA

BARBEAU, V. Le Français du Canada, Quebec: Garneau, 1970

BELISLE, L-A. Petit dictionnaire canadien de la langue française, comprenant plus de 3.000 candianismes répartis en trois catégories, Montreal : Aries, 1969

DAGENAIS, G. Dictionnaire des dificultés de la langue française au Canada, Montreal: pedagogia, 1967

DULONG, G. Dictionnaire correctif du français au Canada, Quebec: Presses de l'Université de Laval, 1968

DUNN, O. Glossaire franco-canadien, Quebec: Presses de l'Université de Laval, 1976

NICOLLIER,Dictionnaire des mots suisses de la langue française, 1990

POIRIER et al. Dictionnaire du français plus, Hachette, 1988

ROUSSEAU, J. Le parler canadien et le français universel, Trois Rivières: Ed. du Bien Public, 1971

VVAA Canadianismes de bon aloi, Quebec: Office de la langue française, 1969

VVAA Glossaire du parler français au Canada, Quebec: Société du parler français au Canada, 1968

VVAA Inventaire des particularités lexicales du français en Afrique noire, IFA, 1988

VVAA Petit dictionnaire franco/belge-belgo/français, Mercier, 1990


13. CULTURA Y CIVILIZACIÓN

ARON, J.P. Qu'est-ce que la culture française? París: Ed. Denoël, 1975

BEAUJOUR, EHRMANN La France contemporaine, París: Colin, 1977

DENIAU, X. La francophonie, Que sais-je? París: PUF, 1983

FREMY, O; FREMY, M. Quid, París: Robert Laffont, 1993

GUNTEN, B. de Les institutions de la France, París: Nathan, 1988

HOFFMANN, S. Essais sur la France, París: Ed. du Seuil, 1974

LEVY, B.H. L'idéologie française, París: Bernard Grasset, 1981

MERMET, G. Francoscopie, París: Larousse, 1990

* MICHAUD, G.; KIMMEL,A. Le nouveau guide France, París: Hachette, 1994

RUQUET, M. Raisonner à la française, París: Clé international, 1988

SCHULTZ, R. Regards sur la civilisation française, París: Clé international, 1980

VVAA Chronique de la France et des Français, París: Larousse, 1987

VVAA Dictionnaire de la francophonie de A à Z, París: Ministère des Affaires étrangères et de la francophonie, 1990


14. ENCICLOPEDIAS GENERALES

Dictionnaire encyclopédique universel, París: Quillet, 1975, 10 vol.

Encyclopaedia Universalis, París: Encyclopaedia Universalis, 1980, 20 vol.

Encyclopédie française, París: Société de gestion de l'Encyclopédie française, 1965-67, 22 vol.

Enciclopédie thématique Weber, París: Weber, 1968, 16 vol.

Grand Larousse encyclopédique, París: Larousse, 1960-64, 10 vol.

Grand Larousse encyclopédique, París: Larousse, 1973

La Grande encyclopédique, París: Larousse, 1971


15. MANUALES DE DOCUMENTACIÓN

DARROBERS, M.; LE POTTIER, N. La recherche documentaire, París: Nathan, 1994


2. BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA

1. ORTOGRAFÍA

CIRERA, M.; RAFART, S. Manual de ortografía de la lengua española, Barcelona: Verón, 1993

CHACON, T. Ortografía española, Madrid: UNED, 1986

ESCARPENTER, J. ABC de la ortografía moderna, Madrid: Playor, 1988

HERNANDEZ, M. Ortografía 2, Norma y estilo, Madrid: SGEL, 1993

* MARTÍNEZ DE SOUSA, J. Ortografía y ortotipografía del español actual, Oviedo: Trea, 2004

* R.A.E. Ortografía de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 2003

VVAA. Diccionario de ortografía, Madrid: Anaya, 1985


2. GRAMÁTICAS

ALARCOS LLORACH, E. Estudios de gramática funcional del español, Madrid: Gredos, 1973

* ALARCOS LLORACH, E. Gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe-R.A.E., 1994

ALCINA FRANCH, J.; BLECUA, J.M. Gramática española, Barcelona: Ariel, 1975

BELLO, A.; CUERVO, R.J. Gramática de la lengua castellana, Buenos Aires: Sopena, 1970

BOSQUE, I.; DEMONTE, V. Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 1999

BOUZET, J. Grammaire espagnole, París: Belin, 1946

CAMPRUBI, M. Etudes fonctionnelles de grammaire espagnole, Toulouse: FIR, 1982

COSTE, J.; REDONDO, A. Syntaxe de l'espagnol moderne, París: SEDES, 1965

* FERNANDEZ RAMIREZ, S. Gramática española, Madrid: Arcolibros, 1989 (ed. crítica de I. Bosque)

GERBOIN, P.; LEROY, C. Grammaire d'usage de l'espagnol contemporain, París: hachette, 1992

* GILI GAYA, S. Curso superior de sintaxis española, Barcelona: SPES, 1993, 15ªed.

HERNANDEZ, C. Gramática funcional del español, Madrid: Gredos, 1985

HERNANZ, L.; BRUCART, J.M. La sintaxis. (1) Principios teóricos. La oración simple, Barcelona: Crítica, 1987

* MATTE BON, F. Gramática comunicativa del español, Madrid: Difusión, 2 vol., 1992

* MEDEROS, H. Procedimientos de cohesión en el español actual, Santa Cruz de Tenerife: Cabildo insular, 1988

POTTIER, B. Grammaire de l'espagnol, París: PUF, Col Que sais-je?, 1969

R.A.E. Esbozo de una nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 1995, 14ªed.

* R.A.E. Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Santillana, 2 vol. 2009

SECO, M. Gramáticaesencial del español, Madrid: Espasa Calpe, 1989

VIGARA TAUSTE, A.M. Morfosintaxis del español coloquial, Madrid: Gredos, 1992


3. DICCIONARIOS Y MANUALES DE DIFICULTADES

BOSQUE, I.; FERNANDEZ, M.P. Diccionario inverso de la lengua española, Madrid: Gredos, 1987

* BOSQUE, I. (dtor.) Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid: SM, 2004

CASADO, M. El castellano actual, usos y normas, Pamplona: EUNSA, 1988

CORRIPIO, F. Diccionario de incorrecciones, Barcelona: Bruguera, 197

* FERNÁNDEZ, D. Diccionario de dudas e irregularidades de la lengua española, Madrid: Teide, 1991

* GOMEZ TORREGO, L. Manual de español correcto, Madrid: Arco/Libros, 2.vol.1989

LÁZARO CARRETER, F. El dardo en la palabra, Madrid: Círculo de lectores, 1997

LUCAS, C. de Diccionario de dudas, Madrid: EDAF, 1994

* MARSA, F. Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona: Ariel, 1990

MARTIN, J. Diccionario de expresiones malsonantes del español, Madrid: Istmo,

* MARTÍNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de usos y dudas del español actual, Barcelona: Bibliograf, 1998, 2ª ed.

* MARTÍNEZ DE SOUSA, J. Manual de estilo de la lengua española, Oviedo: Trea, 1999

MUÑOZ, E. Diccionario de palabras olvidadas o de uso poco frecuente, Madrid: Paraninfo, 1993

QUESADA HERRERA, J. El español: dificultades y particularidades idiomáticas, Madrid: Paraninfo, 1989

SANTAMARIA, A. et al. Diccionario de incorrecciones, particularidades y curiosidades del lenguaje, Madrid:Paraninfo, 1989

* SECO, M. Diccionario de dudas y dificultades de lalengua española, Madrid: Espasa Calpe, 2000, 10 ed.

VVAA. Diccionario práctico de incorrecciones, dudas y normas gramaticales, París: Larousse, 1988

VVAA. Diccionario de dudas y dificultades del idioma, Barcelona: Sopena, 1991


4. MANUALES DE REDACCIÓN Y ESTILO

ABC, Libro de estilo de ABC, Barcelona: Ariel, 9ed. 1995

* AGENCIA EFE, Manual de español urgente, Madrid: Cátedra, 1998, 12ª ed. (http: //www.efe.es)

GALINDO, C.; GALINDO, M.; TORRES MICHUA, A. Manual de redacción e investigación, Madrid: Grijalbo, 1997

GARCÍA CARBONELL, R. Nuevas técnicas de la comunicación escrita, Madrid: EDAF, 1998

MARTINEZ DE SOUSA, J. Diccionario de redacción y estilo, Madrid: Pirámide, 1993

* MONTOLIO, E. (coord.) Manual de escritura académica, Barcelona: Ariel, 3 vol., 1999-2000

ONIEVA MORALES, J.L. Curso básico de redacción, Madrid: Verbum, 1991

ONIEVA MORALES, J.L. Curso superior de redacción, Madrid: verbum, 1995

* PAIS, EL, Libro de estilo, Madrid: Ediciones El País S.A.,  1994

SERAFINI, M.T. Cómo redactar un tema, Barcelona: Paidós, 1989/1997

SERAFINI, M.T. Cómo se escribe, Barcelona: Paidós, 1994

SOL, R. Manual práctico de estilo, Barcelona: Urano, 1992

VERCELLI, S. La palabra adecuada, Bareclona: Edit. De Vecchi, 1998

* VVAA Manual general de estilo, Madrid: Playor, 1994


5. DICCIONARIOS DEFINIDORES Y ENCICLOPÉDICOS

* MOLINER, M. Diccionario de uso del español, Madrid: Gredos, 2 vol., 2ª ed., 1998, Cd-Rom

* R.A.E. Diccionario de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 2 vol.,22ª ed., 2001, Cd-Rom (www. rae.es)

* R.A.E. Diccionario Panhispánico de dudas, Madrid, Santillana 2ª ed., 2006 (www. rae.es)

* SECO, M.; ANDRES, O.; RAMOS, G. Diccionario del español actual, Madrid: Aguilar, 1999

VVAA. Diccionario enciclopédico abreviado, Madrid: Espasa Calpe, 1992

VVAA Diccionario actual de la lengua española, Barcelona: Bibliograf S.A., 1993


6. DICCIONARIOS ANALÓGICOS Y DE SINÓNIMOS Y ANTÓNIMOS

* CASARES, J. Diccionario ideológico de la lengua española, Barcelona: Gili, 1999

CORRIPIO, F. Gran diccionario de sinónimos, Barcelona: Ediciones B, 1995

CORRIPIO, F. Diccionario práctico de sinónimos y antónimos, Barcelona: Bruguera, 1992

CORRIPIO, F. Diccionario de ideas afines, Barcelona; Herder, 2000, 7ª ed.

* GILI, G. Diccionario ideológico de la lengua española, 18ª ed., 1994

GILI GAYA, S. Diccionario de sinónimos, Barcelona: VOX, 1991

HORTA, J. Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima, Madrid: Paraninfo, 1991

SAINZ DE ROBLES, F.C. Diccionario español de sinónimos y antónimos, Madrid: Aguilar, 1993

ZAINQUI, J.M. Diccionario razonado de sinónimos y contrarios, Barcelona: De Vecchi, 1973

VVAA. Diccionario de sinónimos y antónimos, Madrid: Espasa Calpe, 1993

VVAA. Diccionario temático de la lengua española, Barcelona: VOX, 1975

VVAA. Diccionario español de sinónimos y antónimos, Madrid: Aguilar, 1984

VVAA Mega-Thesaurus de sinónimos, Madrid: Sopena, 1991


7. DICCIONAROS DE FRASES HECHAS

CAMPOS, J.; BARELLA, A. Diccionario de refranes, Madrid: Espasa, 1993

DIAZ ARANCIBIA, M. Diccionario práctico de locuciones, Larousse, 1993

SANCHEZ, M. Mil modismos y origen de muchos ellos con la equivalencia en francés y en inglés,Madrid: Anaya, 1988

VARELA, F.; KUBART, H. Diccionario fraseológico del español moderno, Madrid: Gredos, 1994

VVAA. Español idiomático. Frases y expresiones, París: Didier, 1970


8. DICCIONARIOS HISTÓRICOS Y ETIMOLÓGICOS

ALONSO, M. Enciclopedia del idioma. Diccionario histórico y moderno de la lengua española (siglo XII al XX), etimológico, tecnológico, regional e hispanoamericano, Madrid: Aguilar, 1958

ALONSO, M. Diccionario medieval español,, Univ. Pontificia de Salamanca, 1986

ALONSO HERNANDEZ, J.L. El lenguaje de los maleantes españoles de los siglos XVI y XVII: la Germanía, Ed. Universidad de Salamanca, 1979

COROMINAS, J.; PASCUAL, J.  Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid: Gredos, 1980, 6 vol.

COROMINAS, J. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Madrid: Gredos, 1990

* COVARRUBIAS, S. Tesoro de la lengua castellana o española, 1611 (Castalia 1994; ed. de M. de Riquer. Reed. en 1957, Barcelona: Horta y en 1977 Madrid: Turner)

* RAE. Dicccionario de autoridades (1726), Madrid: Gredos, 1990


9. DICCIONARIOS DE ARGOT Y COLOQUIALISMOS

BEINHAUER, W. El español coloquial, Madrid: Gredos, 1978

BESSES, L. Diccionario de argot español, Barcelona: Sucesores de Manuel Soler, 1905

CARNICER, R. Tradición y evolución en el lenguaje actual, Madrid: Editorial Prensa Española, 1977

LEON, V. Diccionario de argot español y lenguaje popular, madrid: Alianza, 1980

MARTIN, J. Diccionario de expresiones malsonantes del español, Madrid: Istmo, 1979

OLIVER, J.M. Diccionario de argot, Madrid: Sena,1991

RAMONCIN, El tocho cheli. Diccionario de jergas, germanías y jeringonzas, Madrid: El Papagayo, 1993


10. DICCIONARIOS ESPECIALIZADOS

MARTINEZ DE SOUSA, J.  Diccionario internacional de siglas y acrónimos, Pirámide, 1984

VVAA. Diccionario de nombres de personas ,Ed. de la Universitat de Barcelona, 1984

VVAA. Diccionario de anglicismos, Madrid: Gredos, 1970

VVAA. Diccionario de palabras y frases extranjeras, Madrid: Aguilar, 1988

VVAA. Diccionario de extranjerismos, Dossat, 1985


11. DICCIONARIOS DE AMERICANISMOS

MORINIGO, M.A., Diccionario del español de América, Madrid: Anaya, 1993

STEEL, B. Diccionario de americanismos, Soc. Gral española de librería, 1990

VVAA. Diccionario de americanismos, Muchnik, 1966, 1985

VVAA Diccionario ilustrado de americanismos, Madrid: Sopena, 1982

VVAA Diccionario temático abreviado Iberoamericano, Sevilla: Edit. Castillejo, 1989


12. ENCICLOPEDIAS GENERALES

Gran Enciclopedia Larousse, Barcelona: Planeta, 1977, 10 vol.

Enciclopedia Hispánica, Enciclopedia Britannica Inc., 1991, 14 vol.

Gran Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, Madrid: Espasa-Calpe

Enciclopedia Labor, Barcelona: Labor, 1979, 9 vol.

Gran Enciclopedia Rialp, Madrid: Rialp, 1976, 23 vol.


3. BIBLIOGRAFIA BILINGUE

1. DICCIONARIOS

DENIS, S.; MARAVAL, M. Dictionnaire français-espagnol, espagnol-français, París: Hachette, 1960

* Gran diccionario francés-español, español – francés. París: Larousse, CD-ROM

OUDIN, C. Trésor des deux langues francoise et espagnole, París, 1675

VVAA Diccionario francés-español, Collins, 1993


2. ESTUDIOS CONTRASTIVOS

ALLOA, H.B.; DE TORRES, S.M. Hacia una lingüística contrastiva francés-español, Córdoba: Comunicarte editorial, 2001

BELOT, A. Lexique français-espagnol de la langue actuelle, Toulouse: France-Iberie Recherche, 1986

CHEVALIER, J.C. Verbe et phrase. Les problèmes de la voix en espagnol et en français, París: Ed. hispaniques, 1978

GARCIA, M.; MARTIN MAS, F. Elementos de sintaxis comparada francesa y española, Universidad de Murcia, 1985

LAMIROY, B. Les verbes de mouvement en français et en espagnol. Etude comparée de leur infinitif, Amsterdam: J. Benjamin, 1983

* ROCHEL, G.; POZAS ORTEGA, M.N. Dificultades gramaticales de la traducción al francés, Barcelona: Ariel, 2001

SOPEÑA, E. Une analyse des mécanismes de traduction français-espagnol (Applications I), Escola Univ.de P. d’EGB, Universitat de València, 1988

TRICÁS PRECKLER, M. "L'argumentation concessive française et espagnole", en Meta 35, 3, 1990, 529-537


3. MANUALES y algunas obras de referencia

* TRICÁS PRECKLER, M. Manual de traducción francés-castellano, Barcelona: Gedisa, 1995

HURTADO ALBIR, A. Aprender a traducir del Francés al español, competencias y tareas para la iniciación a la traducción. Edelsa, 2015.

PYM, Anthony. Epistemological Problems in Translation and its Teaching, Calaceite: Caminade, 1993. 

PYM, A. Translation Solutions for Many Languages – Histories of a Flawed Dream. London: Bloomsbury, 2016. (Paperback version 2017)

PYM, A. Exploring Translation Theories. London and New York; Routledge. 2010. Second edition: 2014



4. PÁGINAS WEB Y BUSCADORES

1. DE TRADUCCIÓN
• “El atril del traductor” (http://cvc.cervantes.es/aula/default.htm)
• “El cuaderno de bitácora” http://traduccion.rediris.es/cdb/cdb.htm

2. BUSCADORES FRANCÓFONOS
• www.google.fr
• www.google.ca
• www.yahoo.fr
• www.voila.fr
• www.nomade.fr
• www.altavista.fr
• www.francesurf.net
• www.afrik.com

3. DICCIONARIOS Y ENCICLOPEDIAS EN FRANCÉS
* Trésor de la langue française http://www.inalf.fr/cgi-in/mep.exe?HTML=mep_tlfi.txt
• www.le-dictionnaire.com
• www.dicorama.com
• www.dicoweb.levillage.org
* Encyclopédie Universalis www.universalis-edu.com
• http://www.quid.fr

4. DICCIONARIOS EN ESPAÑOL
• www.rae.es
• www.elmundo.es/diccionarios
• tradu.scig.uniovi.es

5. DICCIONARIOS MULTILINGÜES:
• www.lexicool.com (guía de diccionarios bilingües y multilingües)

6. MEDIOS DE COMUNICACIÓN FRANCESES
• www.lemonde.fr  
• www.lemondediplomatique.fr
• www.france3.fr
• www.france2.fr
• www.canal+.fr
• www.canalweb.net
• www.arte-tv.com
• www.lavf.com
• www.humanite.presse.fr/journal/index.htlm
• www.rfi.fr
• www.rtl.fr
• www.lexpansion.com
• www.challenges-eco.com
• www.lentreprise.com
• www.courrierint.com
• quotidien.lexpansion.com
• www.radiofrance.fr

7. CULTURA FRANCESA
• www.culture.fr
• www.monuments-france.fr
• www.photographie.com
• www.lenouveaucinema.com
• www.louvre.fr
• www.mistral.culture.fr

8. ADMINISTRACION FRANCESA
• www.consulat-france.org
• www.admifrance.gouv.fr
• www.onisep.fr
• www.anpe.fr
• www.diplomatie.gouv.fr

 


Programari

Cap software en particular. Sols plataformes virtuals per a la docència (Moodle i Teams) i eina de correcció i control de canvis per a word


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt