Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
En iniciar l'assignatura l'estudiant serà capaç de:
Nota per als estudiants d'intercanvi. Els estudiants que participin en aquest curs han de tenir un nivell intermedi alt/avançat en la combinació d'idiomes. Consulti amb el professor.
La funció d'aquesta assignatura és desenvolupar la capacitat de resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats amb problemes de variació lingüística (manera, to i estil) i de referents culturals, de diversos àmbits i amb diverses funcions.
En acabar l'assignatura l'alumne serà capaç de:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització d'actividats de traducció | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Resolució de problemes i avaluació d'exercicis | 20 | 0,8 | 2, 5, 7, 10, 19, 22, 24, 26 |
Tipus: Supervisades | |||
Realització de tasques relacionades amb la traducció | 20 | 0,8 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 19, 21, 22, 23, 24, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats formatives | 20 | 0,8 | 2, 6, 10, 21, 26 |
Preparació d'exercicis | 20 | 0,8 | 2, 6, 10, 21, 26 |
Preparació de traduccions | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
- Aprenentatge basat en exercicis i problemes.
- Enfocament basat en les tasques de traducció.
- Presentació de treballs individuals i en grup.
- Els continguts de l'assignatura es treballaran a classe de forma pràctica.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Entrega de traduccions | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Esborranys de traducció individuals | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Projecte de traducció en grup | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Activitats d'avaluació
Durant del curs es lliuraran exercicis de traducció segons el criteri adoptat pel professor. A la programació s'indicarà la manera de presentació dels treballs i la data de lliurament. No s'acceptaran treballs rebuts després de l'hora i data fixades, sense excepció. Els exercicis es lliuraran en el format acordat a classe. El seu nombre oscil·larà en funció de la dinàmica del curs.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentadao pot agrupar diverses activitats enuna de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0 (nota ampliada a CÒPIA I/O PLAGI)
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
CÒPIA I/O PLAGI
Amb la finalitat d'evitar la còpia i el plagi, qüestions que proliferen de manera exponencial en el marc universitari, s'avisa del següent:
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Casares, Julio, Diccionario ideológico de la lengua española, Barcelona, Gustavo Gili, 1999.
Diccionario general de la lengua española (DGLE), Barcelona, Biblograf, 1999, 1ª reimpr.
Moliner, María, Diccionario de uso del español, 2 vols., Madrid, Gredos 2007, 3ª ed.
Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe, 1992, 21ª ed.
Seco, Manuel, Olimpia Andrés y Gabino Ramos, Diccionario del español actual, 2 vols., Madrid, Aguilar, 1999.
2. Diccionaris monolingües en alemany
Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Spanisch-Deutsch. München: Max Hueber.
Bulitta, E.; Bulitta, H. (1983). Wörterbuch der Synonyme und Antonyme. Frankfurt: Athäneum.
Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
Dückert, J.; Kempcke, G. (1989).Wörterbuch der Sprachschwierigkeiten. Leipzig: Bibliographisches Institut.
Duden. (1972). Der große Duden in 10 Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1976-1981). Das großeWörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1989). Deutsches Universalwörterbuch.Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Frey, C. et al. (1983). Deutsche Sprichwörter für Ausländer. Eine Auswahl mit Beispielen. Leipzig: Enzyklopädie.
Görner, H. (1982). Redensarten. Kleine Idiomatik der deutschen Sprache. Leipzig: Bibliographisches Institut.
Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
Heinemann, M. (1989). Kleines Wörterbuch der Jugendsprache. Leipzig: Biliographisches Institut.
Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
Langenscheidts Großwörterbuch Deutsch als Fremdsprache. (1997). Berlin, etc. Langenscheidt.
Röhrich, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
Textor, A.M. (1969). Auf Deutsch. Das Fremdwörterlexikon. Reinbeck: Rowohlt Taschenbuch.
Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
Wehrle, H.; Eggers, H. (1996). Deutscher Wortschatz. Ein Wegweiser zum treffenden Ausdruck. Stuttgart: Ernst Klett.
Weigel, H. (1980). Die Leiden der jungen Wörter. Ein Antiwörterbuch. München: Max Hueber.
3. Diccionaris bilingües
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Deutsch-Spanisch. München: Max Hueber.
Pons Großwörterbuch für Experten und Universität. Spanisch-Deutsch.Deutsch-Spanisch. (2001). Stuttgart, Düsseldorf, Leipzig: Klett.
Renner De Hernández, E. (1991). Diccionario de modismos ylenguaje coloquial. Español-alemán. Madrid: Paraninfo.
Slaby, R.; Grossmann, R. (1994). Wörterbuch der spanischen und deutschen Sprache. 4ª ed. revisada. Barcelona: Herder.
4.Gramàtiques i diccionaris de dubtes en alemany (vegeu també punt 2)
Castell, Andreu (1998). Gramática de la lengua alemana. Madrid, Editorial Idiomas.
Dreyer / Schmitt (1985). Lehr und Übungsbuch der deutschen Grammatik. Ismaning, Verlag für Deutsch.
Doerr, Emmanuel. (2005). Textgrammatik Deutsch. Textwissen Oberstufe DaF für Übersetzer und Dolmetscher. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Doerr, Emmanuel. (2005). Grammatik Deutsch. Schemata, Hilfslisten für das Schreiben. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Duden. (1998). Der große Duden in 10 Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Hall, K. / Scheiner, B. (1995). Übungsgrammatik für Fortgeschrittene. Ismaning, Verlag für Deutsch.
5. Gramàtiques, diccionaris, manuals i altres obres de referència en castellà
Agencia Efe, Manual del español urgente, Madrid, Cátedra, 1998, 12ª ed. Existe una versión parcial en línea.
Alarcos Llorach, Emilio, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1994.
Bosque, Ignacio (director), Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid, SM, 2004.
Corripio, Fernando, Diccionario de ideas afines, Barcelona,Herder, 2000, 7ª ed.
García Yebra, Valentín, Claudicación en el uso de las preposiciones, Madrid, Gredos, 1988.
Gili Gaya, Samuel, Curso superior de sintaxis española, Barcelona, Vox, 1993, 15ª ed.
Lázaro Carreter, Fernando, El dardo en la palabra, Barcelona, Círculo de lectores, 1997.
—,El nuevo dardo en la palabra, Madrid, Aguilar, 2003.
Lorenzo, Emilio, El español de hoy, lengua en ebullición, Madrid, Gredos, 1994, 4ª ed.
—, Anglicismos hispánicos, Madrid, Gredos, 1996.
—, El español en la encrucijada, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Martínez de Sousa, José, Diccionario de usos y dudas del español actual, Barcelona, Biblograf, 1998, 2ª ed.
—, Manual de estilo de la lengua española 3 (MELE 3), Gijón, Trea, 2007, 3ª ed. rev. y amp.
—, Ortografía y ortotipografía del español actual, Gijón, Trea, 2004.
—, Diccionario de uso de las mayúsculas y minúsculas, Gijón, Trea, 2007.
Marsá, Francisco, Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona, Ariel, 1994.
País, El, Libro de estilo, Madrid, Aguilar, 2002. Existe una versión electrónica.
Real Academia Española, Nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 2009.
Real Academia Española,Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Redes, Diccionario combinatorio del español combinatorio, Madrid, SM, 2004.
Seco, Manuel, Diccionario de dudas y dificultades de la lenguaespañola, Madrid, Espasa-Calpe, 2000, 10ª ed. 2ª reimpr.
6. Manuals de teoria i pràctica de la traducció
Gamero Pérez, Silvia, Traducción alemán-español. Aprendizaje activo de destrezas básicas. Universidad Jaume I.
García Yebra, Valentín, Teoría y práctica de la traducción, Madrid, Gredos, 1982.
Rossell, Anna, Manual de traducción alemán-castellano. Barcelona, Gedisa, 1996.
7. Sobre traducció
Ayala, Francisco, «Breve teoría de la traducción» (1946), en La estructura narrativa, Barcelona, Crítica, 1984.
Borges, Jorge Luis, «Las versiones homéricas» (1932), en Obras completas, Barcelona, Emecé, 1989.
—, «Literaturas germánicas medievales», (1966) íbid.
—, «Los traductores de las 1001 noches» (1936), ibíd.
—, «Piere Menard, autor de El Quijote» (1939), ibíd.
—, «La busca de Averroes» (1947), ibíd.
Catelli, Nora, y Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio, Barcelona, Serbal, 1998.
Coseriu, Eugenio, «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», en El hombre y su lenguaje, Madrid, Gredos, 1977.
Eco, Umberto, Decir casi lo mismo, trad. Helena Lozano, Barcelona, Lumen, 2008.
Fernández González, Vicente (comp.), La traducción de la A a la Z, Córdoba, Berenice, 2008.
García Yebra, Valentín, En torno a la traducción. Teoría, crítica, historia, Madrid, Gredos, 1983.
—, Traducción: teoría y práctica, Madrid, Gredos, 1994.
Gentzler, Edwin, Contemporary Translation Theories, Londres/Nueva York, Routledge, 1993.
Larbaud, Valéry, Sous l’invocation de Saint Jérome, París, Gallimard, 1946.
Marías, Javier, «Ausencia y memoria en la traducciónpoética» (1980), en Literatura y fantasma, Madrid, Siruela, 1993.
—, «La traducción como fingimiento y representación» (1982), ibíd.
Monterroso, Augusto, «Llorar a orillas del río Mapocho» (1983), en La palabra mágica, Barcelona, Anagrama, 1996.
Ortega y Gasset, José, «Miseria y esplendor de la traducción» (1937), en Obras completas, Madrid, Alianza, 1983, t. V.
Palomero, Mari Pepa (compiladora), Antología de El trujamán, Madrid, Instituto Cervantes, 2002. http://cvc.cervantes.es/trujaman
Paz, Octavio, Traducción: literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets, 1971, 1990.
Ruiz Casanova, José Francisco, Aproximación a una historia de la traducción en España, Madrid, Cátedra, 2000.
Corpora de referència
CREA, Corpus de referencia del español actual. Existe versión en línea.
CORDE, Corpus diacrónico del español. Existe versión en línea.
Campus Virtual (CV), Moodle
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |