Llengua castellana per a traductors i intèrprets 1
Codi: 101282 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Yolanda Rodríguez Sellés
- Correu electrònic:
- yolanda.rodriguez@uab.cat
Equip docent
- Yolanda Rodríguez Sellés
- Maria Ohannesian Saboundjian
- Cristina Ortiz Rodríguez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Comprendre i produir textos orals i escrits d'una certa complexitat de temes generals d’una àmplia gamma d’àmbits i registres.
Objectius
La funció de l'assignatura és completar la competència gramatical de l’alumne en llengua A i capacitar-lo per a produir textos no especialitzats i per a comprendre textos d’una certa complexitat a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.
- Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
- Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.
Competències
- Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
- Comprendre textos orals en llengua A per poder interpretar.
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos escrits de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) i amb un cert grau de complexitat.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de tipologia diversa i amb un cert grau de complexitat.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits: Comprendre la informació essencial de textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
- Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per a poder traduir textos no especialitzats en llengua estàndard.
- Interrogar eficientment les fonts de documentació per poder traduir: Interrogar eficientment les fonts de documentació (digitals i analògiques) necessàries per a poder comprendre i produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa i amb un cert grau de complexitat.
- Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa, adequats al context i amb correcció lingüística.
Continguts
1. Qüestions prèvies: Gramàtica, variació i norma. Gramàtica descriptiva i gramàtica normativa. Norma i llengua estàndard. Gramaticalidad, acceptabilitat i correcció.
2. Les fonts de documentació sobre la llengua: Gramàtiques. Diccionaris. Manuals d'estil. Recursos digitals.
3. La paraula: L'estructura interna de la paraula. El concepte de neologisme. Condicions d'ús de les paraules.
4. De la paraula a l'oració: Les agrupacions de paraules: la noció de constituent. Relacions entre constituents: les funcions gramaticals. Signes de puntuació i estructura oracional.
5. El text: La noció de text. La coherència textual. La cohesió textual.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Realització d'activitats de comprensió lectora | 25,5 | 1,02 | 2, 6, 8, 3, 9 |
| Realització d'activitats de producció escrita | 13,75 | 0,55 | 2, 8, 5, 10 |
| Resolució d'exercicis | 25,5 | 1,02 | 2 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Supervisió i revisió d'activitats escrites | 11,25 | 0,45 | 2, 8, 5, 10, 9 |
| Supervisió i revisió d'exercicis | 11,25 | 0,45 | 2 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Ampliació de coneixements | 15 | 0,6 | 8, 9 |
| Cerca de documentació | 35,5 | 1,42 | 8, 9 |
| Preparació d'activitats de comprensió lectora | 20 | 0,8 | 2, 6, 8, 3, 9 |
| Preparació d'activitats de producció escrita | 31 | 1,24 | 2, 8, 5, 10, 9 |
| Preparació d'exercicis | 25 | 1 | 2, 8 |
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:
• Un 35% d’activitats dirigides
Aquestes activitats dirigides han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial d’un professor.
• Un 10% d’activitats supervisades
S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor.
Es tracta d’activitats que ajuden a la preparació i revisió de les tasques que realitzen els estudiants al llarg del curs.
• Un 50% d’activitats autònomes
En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.
• Un 5% d’activitats d’avaluació
El professor avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'activitats puntuades obligatòries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat d' avaluació dels coneixements sintàctics. | 30 | 3,5 | 0,14 | 2, 4 |
| Activitat d'avaluació de producció escrita. | 30 | 3,25 | 0,13 | 7, 5, 10 |
| Activitat d'avaluació del coneixement de les fonts de documentació. | 10 | 1 | 0,04 | 6, 8, 3, 9 |
| Activitat d'avaluació dels coneixements morfològics i lèxics. | 30 | 3,5 | 0,14 | 2, 1, 6, 3 |
1.Avaluació continuada
Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant les següents activitats d’avaluació i obtenint una nota final igual o superior a 5:
1. Activitat d’ avaluació del coneixement de les fonts de documentació.
2. Activitat d’ avaluació dels coneixements morfològics i lèxics.
3. Activitat d’ avaluació dels coneixements sintàctics.
4. Activitat d’avaluació de producció escrita.
El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.
A més, s’hauran de lliurar en la data prevista totes les activitats no avaluables que el docent consideri oportú. Aquests exercicis, malgrat no formar part de l'avaluació sumativa del curs, raó per la qual no tenen assignat un tant per cent de la nota final, es prendran en consideració en el procés d'avaluació de l'assignatura. Amb ells es pretén valorar la progressió demostrada respecte dels coneixements i les aptituds que l’assignatura comporta.
En la correcció de les activitats es tindrà en compte que s’hagi obtingut un grau d’assoliment suficient de les competències segons els resultats d’aprenentatge esperats, que s’estableixen en la Guia Docent. Per superar l'assignatura es considera imprescindible el domini de la normativa; per tant, a l'hora d'avaluar les activitats abans esmentades, es penalitzaran els errors ortogràfics, l'ús incorrecte dels signes de puntuació, els errors lèxics i els errors morfosintàctics segons les indicacions següents:
errors |
punts descomptats |
|
errors |
punts descomptats |
|
1 |
0,5 |
|
4 |
2,75 |
|
2 |
1 |
|
5 |
4 |
|
3 |
1,75 |
|
6 |
suspens automàtic i no se segueix llegint l'exercici |
1.1 Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’alumnat.
1.2 Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i qui hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. Si se supera la prova de recuperació, la nota final del curs és 5, independentment de les notes obtingudes abans.
1.3 Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que s’hagin aportat equivalguin com a màxim al 25% de la qualificació total de l’assignatura.
1.4 Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
2. Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en elstermes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància. L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat. El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
2.1 Activitats d’avaluació única
|
Activitats d’avaluació única |
Pes |
|
Activitat d’avaluació dels coneixements de les fonts de documentació |
10% |
|
Activitat d’avaluació dels coneixements sintàctics |
30% |
|
Activitat d’avaluació dels coneixements morfològics i lèxics |
30% |
|
Activitat d’ avaluació de producció escrita |
30% |
Les condicions per aprovar l'assignatura establertes a l'apartat anterior s'apliquen també a l'avaluació única. Tot allò establert als punts 1.1, 1.2, 1.3, i 1.4 de l'apartat anterior és aplicable també a l'avaluació única.
Bibliografia
Bibliografía bàsica
■ Manuals
■ Descripció de l'espanyol
DI TULLIO, Ángela (2005). Manual de gramática del español, Buenos Aires: Edicial.
Aquesta obra, concebuda com a llibre de text per a un curs universitari bàsic de gramàtica espanyola, proporciona al lector una descripció detallada i raonada del funcionament del sistema gramatical de l'espanyol. Malgrat recórrer als conceptes i a les eines d'anàlisi gramatical del model de Recció i Lligam, l'autora sempre tracta d'evitar la complexitat formal i les discussions teòriques que resultarien indispensables en els treballs especialitzats. A més, inclou exercicis i les seves corresponents solucions.
HUALDE, José Ignacio (2010). Introducción a la lingüística hispánica, Cambridge: Cambridge University Press.
Es tracta d'una obra que és imprescindible conèixer si es vol tenir una visió de conjunt sobre les propietats fòniques,morfològiques i sintàctiques de l’espanyol. El lector també trobarà un capítol dedicat a la variació dialectal. La claredat expositiva i el nivell introductori amb què ha estat concebuda l'obra la converteixen en un manual adequat per a alumnes de primer curs. A més d'oferir dades de l'espanyol, ofereix dades d'altres llengües, sobretot l'anglès, del català i del basc, un plantejament molt apropiat per als alumnes que cursen aquesta assignatura. També inclou exercicis.
■ Norma de l'espanyol
GÓMEZ TORREGO, Leonardo (2006). Hablar y escribir correctamente I y II. Gramática normativa del español actual, Madrid: Arco Libros.
Es tracta d'una obra bàsica de consulta. En ella poden trobar-se pràcticament tots els usos incorrectes de l'espanyol degudament ordenats i comentats. També inclou un bon nombre d'exercicis, molt útils per incidir en els aspectes normatius que cadascú consideri més conflictius.
Llengua escrita
CASSANY, Daniel (1995). La cocina de la escritura, Barcelona: Anagrama.
Es tracta d'un manual de redacció en el qual l'autor aprofundeix en els rudiments de l'escriptura, vàlids per a tot tipus de textos. Aquesta obra parla de les estratègies per buscar, ordenar i desenvolupar idees; de l'estructura del text, així com dels trucs de què disposem per il·luminar al lector.
MONTOLÍO, Estrella (ed.) (2000). Manual práctico de escritura académica, Barcelona: Ariel (Vol. 1, Vol. 2 y Vol. 3).
Aquesta obra uneix amb gran mestria la descripció i la norma de l'espanyol. D'orientació eminentment pràctica, el llibre convida el lector a reflexionar sobre la llengua espanyola a partir d'exercicis. L'obra també inclou la solució dels exercicis i l'explicació de les solucions. Es tracta, doncs, d'un manual que pot ser utilitzat com a eina d'autoaprenentatge. Un altre dels seus atractius és que, a més d'ocupar-se del pla morfosintàctic i lèxic, també s'ocupa del nivell textual.
SÁNCHEZ LOBATO, Jesús (coord.) (2006). Saber escribir, Madrid: Aguilar.
Es tracta d'una obra de referència imprescindible per a tot aquell que pretengui consolidar l'ús de la llengua escrita; ja que, com es diu a la contraportada d'aquest treball, "Saber escriure neix amb la intenció d'ajudar a redactar; d'ampliar els procediments de generació i precisió d'idees; de seleccionar els elements d'unió adequats; de relacionar el tema amb l'expressió, el registre i l'estil elegits, i d'aprendre a aplicar les tècniques de revisió i correcció en qualsevol text".
■ Altres obres de consulta
■ Gramàtiques de l'espanyol
• ALARCOS, Emilio - REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1994). Gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe.
• ALCINA, Juan - BLECUA, José Manuel (1975). Gramática española, Barcelona: Ariel.
• BOSQUE, Ignacio – DEMONTE, Violeta (1999). Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe.
• BOSQUE, Ignacio - GUTIÉRREZ-REXACH, Javier (2009). Fundamentos de sintaxis formal, Madrid: Akal.
• REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2009). Nueva gramática de la lengua española, 2 vols., Madrid: Espasa Calpe.
• SECO, Manuel (1972). Gramática esencial del español. Introducción al estudio de la lengua, 2ª edición revisada y aumentada (1989), Madrid: Espasa Calpe.
■ Manuals d'estil
• ABC (1993), Libro de estilo, 2ª ed. (2001), Barcelona: Ariel.
• AGENCIA EFE (1976), Manual de español urgente, 14ª edición corregida y aumentada (2001), Madrid: Cátedra.
• ARROYO, Carlos y GARRIDO, Francisco Javier (1997), Libro de estilo universitario, Madrid: Acento editorial.
• El PAÍS (2014) Libro de estilo, edición electrónica, Madrid: Ediciones El País.
• LA VANGUARDIA (1986), Libro de redacción, Barcelona: La Vanguardia.
• MARTÍNEZ DE SOUSA, José (2000), Manual de estilo de la lengua española, 5ª ed. revisada (2015), Gijón: Ediciones Trea.
• MINISTERIO PARA LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS (1990), Manual de estilo del lenguaje administrativo, Madrid.
• SOL, Ramón (1992), Manual práctico de estilo, Barcelona: Ediciones Urano.
Diccionaris de l'espanyol
• BOSQUE, Ignacio (dir.) (2004). REDES. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid: SM.
• CLAVE, diccionario del uso del español actual (1996), dir. Concepción Maldonado González, 4ª ed. (2000), Madrid: SM. [Edición en CD-Rom. Madrid: SM, 1997]
• MOLINER, María (1998), Diccionario de uso del español, 2 vols., Madrid: Gredos, 2ª edición. [Edición en CD-Rom. Madrid: Gredos, 1996; 2ª ed., 2001]
• REAL ACADEMIA DE CIENCIAS EXACTAS, FÍSICAS Y NATURALES (1990), Vocabulario científico y técnico, Madrid: Espasa Calpe.
• REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2014), Diccionario de la lengua española, 23ª edición. Madrid: Espasa Calpe. [Consulta en línea: http://www.rae.es]
• REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2005) Diccionario panhispánico de dudas, Madrid: Santillana [Consulta en línea: http://www.rae.es]
• SECO, Manuel (1961), Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, 10ª edición renovada (1998), Madrid: Espasa Calpe.
• SECO, Manuel, ANDRÉS, Olimpia. Y RAMOS, Gabino (1999), Diccionario del español actual, Madrid: Aguilar lexicografía.
■ Recursos de l'espanyol en Internet
• REAL ACADEMIA ESPAÑOLA : http://www.rae.es/
• FUNDACIÓN DEL ESPAÑOL URGENTE: https://www.fundeu.es/
Programari
No es fa servir.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 3 | Espanyol | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 4 | Espanyol | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 5 | Espanyol | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 6 | Espanyol | anual | matí-mixt |