Biologia Cel·lular
Codi: 100939 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500253 Biotecnologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Elena Ibañez de Sans
- Correu electrònic:
- elena.ibanez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
En ser una assignatura del primer semestre del pla d'estudis, no existeixen prerequisits per cursar l'assignatura de Biologia Cel·lular. Malgrat això, per garantir el bon seguiment de l'assignatura i l'assoliment dels resultats d'aprenentatge plantejats, es recomana que l'alumnat tingui uns coneixements previs bàsics de biologia, i més concretament de l'estructura general de les cèl·lules i de les molècules orgàniques que les composen (proteïnes, àcids nucleics, carbohidrats i lípids) així com de les vies principals del metabolisme cel·lular.
D'altra banda, en un disciplina científica com la Biologia Cel·lular on moltes de les fonts d'informació estan en anglès, és recomanable que l’alumnat tingui uns coneixements bàsics d'aquest idioma.
Objectius
L'assignatura de Biologia Cel·lular té un caràcter bàsic dins la titulació i amb ella es pretén que l'alumnat adquireixi uns coneixements sòlids sobre l'organització estructural, el funcionament i la regulació de les cèl·lules eucariotes. Aquests coneixements biològics es complementen amb els d'altres assignatures bàsiques i obligatòries del pla d'estudis, com la Biologia Animal i Vegetal, la Genètica, la Bioquímica, la Fisiologia Animal i Vegetal, la Microbiologia o la Immunologia, que, en conjunt, proporcionaran a l'alumnat de Biotecnologia una bona comprensió de l'organització estructural i funcional dels organismes vius. A més, altres assignatures de la titulació com les Tècniques Instrumentals o els Cultius Cel·lulars permetran aprofundir en les tècniques d'estudi de les cèl·lules, que en l'assignatura de Biologia Cel·lular sols es treballaran de manera introductòria. D'altra banda, els coneixements teòrics adquirits en l'assignatura de Biologia Cel·lular es complementen amb una formació pràctica al laboratori en l'assignatura de Laboratori Integrat 1.
La base que proporciona l'assignatura de Biologia Cel·lular és fonamental pel seguiment de moltes de les assignatures esmentades, així com també pel seguiment d'algunes de les assignatures optatives que s'inclouen en el pla d'estudis, raó per la qual aquesta assignatura s'imparteix en el primer semestre del primer curs de la titulació.
Els objectius formatius són que l'alumnat, en finalitzar l'assignatura, sigui capaç de:
1. Reconèixer les principals diferències entre les cèl·lules procariotes i eucariotes.
2. Descriure l'estructura, composició i característiques principals de les membranes cel·lulars.
3. Explicar l'organització i composició d'altres elements de la superfície cel·lular.
4. Descriure els processos de transport a través de les membranes cel·lulars.
5. Descriure l'estructura, composició i funció dels diferents compartiments de les cèl·lules eucariotes, així com les relacions existents entre ells.
6. Explicar el paper dels mitocondris i els cloroplasts en la bioenergètica cel·lular.
7. Descriure els sistemes de classificació i les rutes de tràfic intracel·lular de proteïnes.
8. Descriure la composició de la cromatina i la seva organització en cèl·lules interfàsiques i en divisió.
9. Enumerar els components del citoesquelet i descriure la seva composició i estructura.
10. Explicar la contribució del citoesquelet a la forma i al moviment cel·lular.
11. Identificar i descriure les molècules, estructures i processos implicats en la relació i comunicació de la cèl·lula amb el medi extern i amb altres cèl·lules.
12. Identificar les molècules implicades en la regulació del cicle cel·lular i explicar la seva funció en el sistema de control del cicle.
13. Enumerar i descriure les diferents fases de la divisió cel·lular mitòtica i meiòtica i comparar els dos tipus de divisions cel·lulars.
14. Relacionar el funcionament de la cèl·lula eucariota amb les causes d'algunes malalties.
15. Integrar i aplicar els coneixements teòrics adquirits per interpretar els resultats d'experiments científics senzills i per resoldre problemes experimentals de biologia cel·lular.
16. Utilitzar la terminologia científica adequada en el camp de la biologia cel·lular.
Resultats d'aprenentatge
- CM03 (Competència) Treballar en equip i de manera col·laborativa per a la resolució de problemes i casos pràctics en l'àmbit de la biologia.
- KM02 (Coneixement) Descriure l'estructura de les diferents parts de la cèl·lula i el seu funcionament.
- KM03 (Coneixement) Reconèixer els elements diferencials entre animals i vegetals, tant des del punt de vista cel·lular com de la seva fisiologia i funcionament.
- SM01 (Habilitat) Analitzar el comportament dels sistemes biològics des d'una perspectiva integrada.
- SM02 (Habilitat) Interpretar correctament dades i observacions en l'àmbit de la biologia.
Continguts
Tema 1. Introducció: organització de la cèl·lula procariota i eucariota. Característiques principals i diferències entre cèl·lules procariotes i eucariotes.
Tema 2. Estructura i composició de la membrana plasmàtica. Funcions, estructura i composició de la membrana plasmàtica. Característiques de la membrana: fluïdesa i asimetria.
Tema 3. Transport de molècules a través de la membrana. Difusió simple i osmosi. Transport de ions i de petites molècules: transport passiu per permeases i per proteïnes de canal; transport actiu primari i secundari.
Tema 4. Matriu extracel·lular i paret cel·lular. La matriu extracel·lular de les cèl·lules animals: composició i funcions; comunicació entre la cèl·lula i la matriu extracel·lular; malalties relacionades amb la matriu extracel·lular. La paret cel·lular de les cèl·lules vegetals.
Tema 5. Unions i adhesió cel·lular. Unions cel·lulars: unions hermètiques, adherents i comunicants. Adhesió cel·lular: molècules d'adhesió cel·lular.
Tema 6. Introducció als compartiments intracel·lulars i al tràfic de proteïnes. Compartimentació cel·lular. Tràfic intracel·lular de proteïnes.
Tema 7. Nucli. Membranes nuclears, làmina nuclear i porus nuclears. Transport bidireccional nucli-citoplasma: importació de proteïnes; exportació de proteïnes i RNAs. Matriu nuclear. Nuclèol: estructura i síntesi de RNA ribosòmic. Cromatina: composició i estructura; organització de la cromatina en el nucli interfàsic; organització i estructura dels cromosomes.
Tema 8. Citosol. Composició i organització. Funcions del citosol: plegament de proteïnes, modificació postraduccional i processat de proteïnes; degradació de proteïnes.
Tema 9. Reticle endoplasmàtic. Introducció al sistema endomembranós. Estructura i composició del reticle endoplasmàtic. Funcions del reticle endoplasmàtic llis: síntesi de lípids i detoxificació cel·lular. Funcions del reticle endoplasmàtic rugós: síntesi i translocació de proteïnes solubles i de membrana; modificacions de les proteïnes; control de qualitat.
Tema 10. Aparell de Golgi. Estructura i composició de l'aparell de Golgi. Bases del transport vesicular: tipus de vesícules, formació i fusió de les vesícules amb la membrana diana. Transport vesicular entre el reticle i el Golgi i dins del Golgi. Recuperació de proteïnes residents del reticle. Modificacions dels oligosacàrids de les proteïnes. Metabolisme de lípids i de polisacàrids. Distribució de proteïnes a la xarxa trans-Golgi: transport de proteïnes lisosomals, secreció constitutiva i secreció regulada; retenció de proteïnes residents del Golgi.
Tema 11. Endosomes, lisosomes i vacúols. Endosomes: estructura i composició; classificació; funció: endocitosi. Lisosomes: estructura i composició; obtenció del material de digestió (autofàgia i heterofàgia); malalties d'acúmul lisosomal. Vacúols.
Tema 12. Mitocondris. Estructura i composició. Biogènesi: genoma mitocondrial i síntesi de proteïnes; importació de lípids i de proteïnes. Funcions del mitocondri: respiració cel·lular. Oxidacions mitocondrials; transport d'electrons; síntesi d'ATP; transport a través de la membrana mitocondrial interna; producció de calor.
Tema 13. Cloroplasts. Estructura i composició. Biogènesi: genoma del cloroplast; importació de proteïnes. Funcions del cloroplast: Fotosíntesi. Reaccions fotodependents: absorció de la llum, transport d'electrons i producció d'ATP. Reaccions fosques: cicle de Calvin, fotorespiració.
Tema 14. Peroxisomes. Estructura i composició. Biogènesi: importació de lípids i de proteïnes; biogènesi de novo. Funcions generals dels peroxisomes: reaccions oxidatives i oxidació dels àcids grassos. Funcions específiques dels peroxisomes en cèl·lules animals i en cèl·lules vegetals.
Tema 15. Microfilaments. Estructura i composició. Polimerització de l'actina. Proteïnes d'unió a l'actina. Organització dels microfilaments en cèl·lules musculars i no musculars. Moviment cel·lular.
Tema 16. Microtúbuls. Estructura i composició. Polimerització de la tubulina. Proteïnes associades als microtúbuls. Microtúbuls làbils. Microtúbuls estables: centríols, cilis i flagels; estructura, biogènesi i funcions.
Tema 17. Filaments intermedis. Estructura i composició. Polimerització. Proteïnes associades als filaments intermedis. Funcions.
Tema 18. Senyalització cel·lular. Principis bàsics de la senyalització cel·lular. Receptors intracel·lulars. Receptors de superfície cel·lular: receptors associats a proteïnes G; receptors associats a enzims. Integració de senyals.
Tema 19. Cicle cel·lular. Fases del cicle cel·lular. Control del cicle cel·lular: components del sistema i punts de control.
Tema 20. Mitosi. Fases de la mitosi i organització del fus mitòtic. Citocinesi.
Tema 21. Meiosi. Fases de la meiosi. Complex sinaptinemal i sinapsi dels cromosomes. Recombinació genètica.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes de problemes | 4 | 0,16 | CM03, KM02, KM03, SM01, SM02, CM03 |
| Classes de teoria | 40 | 1,6 | KM02, KM03, SM01, KM02 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual | 52 | 2,08 | KM02, KM03, KM02 |
| Preparació de temes (treball d'autoaprenentatge) | 25 | 1 | KM02, KM03, KM02 |
| Resolució de problemes (treball en grup) | 25 | 1 | CM03, KM02, KM03, SM01, SM02, CM03 |
L'assignatura de Biologia Cel·lular consta de classes teòriques i classes de problemes. A continuació es descriu la organització i la metodologia docent que es seguirà en aquests dos tipus d'activitats formatives.
Classes de teoria:
El contingut del programa de teoria serà impartit principalment pel professorat, en forma de classes magistrals amb suport audiovisual. Les presentacions utilitzades a classe pel professorat estaran prèviament disponibles al Campus Virtual de l’assignatura. Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides pel professorat, a no ser que aquest ho demani de forma expressa, s'aconsella que l’alumnat consulti de forma regular els llibres recomanats a l'apartat de Bibliografia d'aquesta guia docent per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a classe. En aquest sentit també és aconsellable que l’alumnat utilitzi els enllaços indicats al Campus Virtual, que contenen vídeos i animacions relacionats amb els processos explicats a classe i tests d'autoavaluació que l'alumnat pot dur a terme per controlar de forma periòdica el seu procés d'aprenentatge.
A més de l'assistència a les classes, el seguiment de l'assignatura també implicarà un paper actiu de l'alumnat, que haurà de preparar una sèrie de temes del programa de teoria a partir de les pautes que proporcioni el professor. Aquestes pautes es troben recollides en la “Guia del Treball d'Autoaprenentatge”, disponible al Campus Virtual. El treball d'autoaprenentatge pot ser realitzat de forma individual o en petits grups de treball, i el seu objectiu és fomentar la consulta de les fonts bibliogràfiques i que l’alumnat aprengui a buscar, interpretar i sintetitzar informació i a treballar de manera autònoma. Els dubtes que sorgeixin a l’alumnat durant la preparació dels temes es podran discutir amb el professorat, únicament en les dates que s’indiquen al document “Programació de l'assignatura” disponible al Campus Virtual.
La informació recollida per l’alumnat amb el treball d'autoaprenentatge servirà com a material d'estudi individual i no caldrà fer cap lliurament al professorat. És important que l'alumnat planifiqui aquest treball d'acord amb el calendari de les classes de problemes i amb el calendari d'avaluació, per tal de tenir els temes preparats abans de les corresponents sessions de problemes i proves d'avaluació.
Classes de problemes:
En aquestes sessions l’alumnat es dividirà en dos grups. Cada alumne ha de consultar a quin grup pertany i assistir obligatòriament a les classes corresponents al seu grup. Les dates de les classes de problemes i el recull de problemes que l’alumnat haurà de treballar es trobaran disponibles al Campus Virtual.
Les classes de problemes es dedicaran a la resolució de problemes experimentals relacionats amb els continguts del programa de teoria. Es pretén que aquestes classes serveixin per consolidar els continguts prèviament treballats a les classes de teoria i també perquè l'alumnat es familiaritzi amb algunes de les tècniques utilitzades en biologia cel·lular, amb la interpretació de dades científiques, i amb la resolució de problemes basats en situacions experimentals reals. A més, aquesta activitat pretén treballar la competència del treball en equip, mitjançant l'organització de l’alumnat en grups de treball en els que tots els membres hauran de participar activament en la resolució dels problemes.
La metodologia de les classes deproblemes està detallada en el document “Funcionament de les classes de problemes” disponible al Campus Virtual. Breument, l’alumnat s’organitzarà a l’inici del curs en grups de quatre persones, que treballaran els problemes fora de l’horari de classe. A cada classe de problemes, serà el propi alumnat que, a petició del professorat, presentarà la resolució dels problemes a la resta de la classe. Les exposicions seran valorades pel professorat i la qualificació que obtingui cada alumne serà aplicable a tots els membres del seu grup de treball.
Per tal de controlar el bon funcionament dels grups de treball, al llarg de l'assignatura cada alumne haurà de lliurar dos qüestionaris d'avaluació del treball en grup, valorant el seu propi treball i el del seus companys de grup. Aquests qüestionaris estaran disponibles al Campus Virtual i les dates de lliurament s'indiquen al document “Programació de l'assignatura” disponible també al Campus Virtual.
L’alumnat que individualment decideixi no participar en cap grup de problemes, ho haurà de comunicar al professorat a l’inici de curs, dins del termini que s’estableixi. Podrà assistir a les classes de problemes, però no participarà en les presentacions. Aquesta opció comportarà no poder assolir la màxima qualificació de l’assignatura (vegeu l’apartat d’Avaluació d’aquesta guia docent).
Per l’alumnat que participi en els grups de problemes, l'assistència a les classes de problemes és obligatòria. Qualsevol absència haurà de ser justificada i comunicada amb antelació al professorat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició de problemes a classe (avaluació grupal) | 15% | 0 | 0 | CM03, KM02, KM03, SM01, SM02 |
| Primera prova parcial de continguts teòrics: Temes 1 a 11 (avaluació individual) | 35% | 1,5 | 0,06 | KM02, KM03, SM01 |
| Resolució individual d'un problema: Problema 1 (avaluació individual) | 7.5% | 0,5 | 0,02 | KM02, KM03, SM01, SM02 |
| Resolució individual d'un problema: Problema 2 (avaluació individual) | 7.5% | 0,5 | 0,02 | KM02, KM03, SM01, SM02 |
| Segona prova parcial de continguts teòrics: Temes 12 a 21 (avaluació individual) | 35% | 1,5 | 0,06 | KM02, KM03, SM01 |
L'avaluació de l'assignatura, que serà una avaluació continuada al llarg del semestre, constarà de les següents activitats d'avaluació:
1. Proves parcials dels continguts de teoria (avaluació individual): Al llarg del semestre es realitzaran dues proves parcials escrites sobre els continguts teòrics de l'assignatura, que l’alumnat haurà de respondre de manera individual. Aquestes proves constaran d'una sèrie de preguntes de tipus test sobre els corresponents temes del programa de teoria, inclosos aquells que hagin de ser preparats per l’alumnat.
L'objectiu d'aquestes proves és avaluar no tant sols que l’alumnat hagi adquirit els coneixements conceptuals de l'assignatura sinó també que els hagi comprés i els sàpiga integrar i relacionar entre sí. A més, en incloure preguntes relacionades amb els temes que l’alumnat haurà hagut de treballar de manera autònoma, també permetran avaluar la seva competència en la gestió de la informació, és a dir, en la capacitat de buscar, analitzar i sintetitzar la informació de diferents fonts per construir uns coneixements.
La primera prova comprendrà els temes 1- 11 i la segona prova comprendrà els temes 12-21, si bé que també pot incloure de forma indirecta continguts del primer bloc de temes. El pes de cadascuna d'aquestes proves sobre la nota final serà del 35%, i per aprovar l'assignatura caldrà que l'alumnat obtingui una qualificació mínima de 4 punts (sobre 10) en cadascuna de les proves.
2. Exposició a classe dels problemes treballats en grup (avaluació grupal): Les exposicions orals de l’alumnat a les classes de problemes seran valorades pel professorat i tindran un pes del 15% sobre la qualificació final de l'assignatura. Per a la valoració es tindrà en compte no tant sols la resolució correcta del problema sinó també el seu plantejament i la seva comprensió per part de l'alumne que faci l'exposició, així com la qualitat de la presentació oral. Si cal, el professorat farà preguntes que li permetin comprovar que l’alumne realment ha entès i treballat el problema. La qualificació que obtingui l'alumne serà aplicable a tots els membres del seu grup.
Per a que la nota d'aquesta avaluació grupal sigui tinguda en compte en la nota final de l'assignatura serà obligatori que cada grup hagi fet com a mínim una exposició d'un problema davant la classe i que cada membre del grup hagi lliurat els dos qüestionaris d’avaluació del treball en grup en les dates corresponents. Tot i que els resultats d'aquests qüestionaris no tindran un pes específic en la qualificació de l'assignatura, en cas de detectar valoracions negatives d'un alumne per part de la resta de membres del seu grup que demostrin que no ha participat en el treball, la qualificació obtinguda pel grup no s'aplicarà a aquest alumne o bé se li podrà reduir a la meitat.
En cas que l'alumnat no faci el lliurament del qüestionari d'avaluació del treball en grup dins del termini establert, caldrà que contacti directament amb el professorat per sol·licitar una pròrroga dins d’un període màxim de 12 h després de la finalització del termini de lliurament. En cas que s’accepti la sol·licitud de pròrroga, caldrà que l’alumnat faci el lliurament dins del nou termini. Elslliuraments en període de pròrroga comportaran una penalització en la nota final de problemes d’aquell alumne (no de tot el grup): es restarà mig punt de la nota final del treball en grup per cada qüestionari lliurat amb retard. En cas de no fer el lliurament d'un dels qüestionaris, la nota del treball en grup es reduirà al 75% per aquell alumne, i en cas de no lliurar cap dels dos qüestionaris la nota del treball en grup es reduirà al 50%.
L’alumnat que voluntàriament decideixi no participar en cap grup de treball rebrà una qualificació de 0 punts en aquesta activitat d’avaluació.
3. Resolució escrita de dos problemes (avaluació individual): Juntament amb cadascuna de les proves parcials de l'assignatura, l'alumnat haurà de resoldre de forma individual un problema, similar als que haurà treballat amb el grup al llarg de l’assignatura. La qualificació d'aquests problemes tindrà un pes màxim del 15% (7,5% cadascun) sobre la nota final de l'assignatura.
Per tal de superar l'assignatura l’alumnat haurà de realitzar obligatòriament les dues proves parcials i la resolució individual dels dos problemes. Sobre un total de 10 punts, caldrà que l'alumne obtingui una qualificació igual o superior a 4 punts en cadascuna de les dues proves parcials i una qualificació global igual o superior a 5 punts per al total de proves d'avaluació de l'assignatura.
L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Avaluació única
L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única realitzarà les dues proves parcials dels continguts de teoria i la resolució dels dos problemes corresponents en una mateixa data, coincidint amb la data fixada per a la darrera prova de l’avaluació continuada (segona prova parcial). El pes d’aquestes proves i el sistema de recuperació seran els mateixos que per l’avaluació continuada.
Per a les classes de problemes s’aplicaran les mateixes condicions que per l’alumnat que segueixi l’avaluació continuada. L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única podrà optar a participar en un grup de treball (amb assistència obligatòria a les classes de problemes) o bé a no participar-hi (rebent una qualificació de 0 punts en aquesta activitat d’avaluació).
Recuperació
En cas que l'alumnat obtingui una qualificació inferior a 4 punts en qualsevol de les dues proves parcials, haurà de realitzar una prova de recuperació dels continguts corresponents. També haurà de realitzar aquesta prova l’alumnat que, malgrat haver obtingut una qualificació igual o superior a 4 punts en cadascuna de les dues proves parcials, obtingui una qualificació global de l’assignatura inferior a 5 punts per a la mitjana de totes les proves d’avaluació. En aquest cas, l’alumnat haurà de recuperar aquella o aquelles proves parcials amb una qualificació inferior a 5 punts.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Si la qualificació obtinguda en qualsevol de les proves de recuperació és inferior a 4, l'alumnat no podrà superar l'assignatura i obtindrà una qualificació global màxima de 4 punts independentment de la nota mitjana que obtingui amb les qualificacions de la resta de proves d'avaluació de l'assignatura.
La data de la prova de recuperació serà la mateixa tant per l’alumnat que segueix l’avaluació continuada com per l’alumnat que s’aculli a l’avaluació única.
L’alumnat que tot i haver superat les proves parcials vulgui millorar la seva qualificació també podrà realitzar aquesta prova de recuperació. Cal tenir en compte, però, que el fet de realitzar aquesta prova de recuperació implicarà la renuncia de la qualificació obtinguda prèviament en les proves parcials. La decisió de l’alumnat de presentar-se a pujar nota haurà de ser comunicada al professorat com a mínim una setmana abans de la prova.
Atès que no s'exigeix nota mínima per superar l'assignatura en el cas de la resta d'activitats d'avaluació (exposicions orals dels problemes treballats en grup i resolució escrita de problemes), no serà possible la recuperació d'aquestes activitats ni la millora de la nota.
Alumnat repetidor
L’alumnat repetidor podrà decidir mantenir la nota de l'avaluació continuada de problemes del curs anterior (exposicions a classe), si aquesta és superior 5, o bé tornar a realitzar aquesta avaluació. En qualsevol dels dos casos, però, serà imprescindible realitzar les dues proves de resolució individual d'un problema a més de les dues proves parcials per tal de poder superar l'assignatura.
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
Alberts B, Heald R, Johnson A, Morgan D, Raff M, Roberts K, Walter P, Wilson J. Molecular Biology of the Cell. 7th Edition. W. W. Norton & Company. 2022. ISBN: 978-0-393-88484-5.
Darrera versió del llibre traduïda al castellà:
Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. Biología Molecular de la Célula. 6ª Edición. Ediciones Omega S.A. 2016. ISBN: 978-84-282-1638-8.
Alberts B, Hopkin K, Johnson A, Morgan D, Roberts K, Walter P, Heald R. Essential Cell Biology. 6th Edition. W. W. Norton & Company. 2023. ISBN: 978-1-324-03335-6.
Darrera versió del llibre traduïda al castellà:
Alberts B, Bray D, Hopkin K, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. Introducción a la Biología Celular. 5ª Edición. Editorial Médica Panamericana. 2021. ISBN: 9786078546442.
Cooper GM. The Cell: A Molecular Approach. 8th Edition. Oxford University Press. 2019. ISBN: 9781605358635.
Darrera versió del llibre traduïda al castellà:
Cooper GM. La Célula. 8ª Edición. Marbán Libros S.L. 2021. ISBN: 9788418068584.
Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Martin KC, Yaffe M, Amon A. Molecular Cell Biology. 9th Edition. Macmillan Learning. 2021. ISBN: 9781319365493.
Darrera versió del llibre traduïda al castellà:
Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Amon A, Scott MP. Biología Celular y Molecular. 7ª Edición. Editorial Médica Panamericana. 2016. ISBN: 9789500606264.
Enllaços web:
Disponibles al Campus Virtual de l'assignatura.
Programari
No s'utilitza programari
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 411 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 412 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 41 | Català | primer quadrimestre | tarda |