Ecologia, evolució i diversitat de les criptògames
Codi: 100839 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500251 Biologia ambiental | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Lorenzo Saez Goñalons
- Correu electrònic:
- llorens.saez@uab.cat
Equip docent
- Lorenzo Saez Goñalons
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials, però és convenient que l'estudiant repassi els continguts relacionats amb l'assignatura de Botànica.
Objectius
Al llarg d'aquesta assignatura, l'alumnat ha d'adquirir els coneixements que li donin una visió el més complerta possible de les bases del coneixement i de la diversitat de les plantes criptògames, des d'una perspectiva funcional, sistemàtica i filogenètica. Igualment li ha de permetre situar a cada grup en un context ecològic, en relació al nombre d'espècies, hàbitat i forma de vida, posició dins els ecosistemes així com la seva importància en relació al seu interès per les activitats de gestió del medi natural. Els objectius formatius concrets són:
- Introduir a l'alumnat els principals conceptes estructuradors de l'estudi de les criptògames
- Entendre la sistemàtica i les relacions filogenètiques entre els principals grups d'organismes com a resultat de processos evolutius i adaptatius.
- Conèixer els principals nivells d'organització i patrons arquitectònics dels organismes.
- Donar uns coneixements sobre les característiques morfològiques, cicles biològics, importància ecològica i remarcar la importància biotecnològica dels principals grups d'organismes.
Competències
- Descriure, analitzar i interpretar les adaptacions i les estratègies vitals dels principals grups d'éssers vius.
- Integrar els coneixements dels diferents nivells organitzatius dels organismes en el seu funcionament.
- Obtenir, observar, manejar, conrear i conservar espècimens.
- Reconèixer i interpretar el desenvolupament, el creixement i els cicles biològics dels principals grups d'éssers vius.
Resultats d'aprenentatge
- Interpretar i reconèixer les diferents fases dels cicles biològics de fanerògames i criptògames.
- Interpretar l'origen i funcionament de les estructures cel·lulars i tissulars en els diferents grups de criptògames i fanerògames.
- Interpretar les causes i el funcionament de les adaptacions de les criptògames i fanerògames al medi.
- Recollir, determinar i conservar espècimens i col·leccions de criptògames i fanerògames.
Continguts
Principals grups concernents a la Botànica Criptogàmica i tipus de classificacions.
BRIÒFITS: Diversitat, principals línies evolutives i característiques comunes i distintives dels principals grups.
BRIÒFITS: Hepàtiques, Molses i Antocerotes. Característiques vegetatives i reproductives. Filogènia i diversitat. Exemples d'algunes de les espècies presents a la península ibèrica més característiques.
BRIÒFITS: Adaptacions, aspectes biogeogràfics i conservacionistes.
CRIPTÒGAMES VASCULARS o PTERIDÒFITS: Diversitat, principals línies evolutives, característiques comunes i distintives dels principals grups i mecanismes d'especiació.
CRIPTÒGAMES VASCULARS o PTERIDÒFITS: Diversitat morfològica, filogènia i ecologia. Característiques dels principals grups: Licòfits i Monilòfis. Exemples d'algunes de les espècies presents a la península ibèrica més característiques. Diversitat a la Península Ibèrica i patrons biogeogràfics al NE Ibèric.
LES ALGUES. Característiques taxonòmiques. Evolució del cloroplast. La filogènia de les algues. Pigments, substàncies de reserva i altres característiques cel·lulars.
ECOLOGIA DE LES ALGUES. Factors ecològics biòtics i abiòtics que condicionen la distribució de les algues. Zonació. Les algues com a indicadores de l'evolució del clima i el paisatge dels darrers mil·lennis. Afloraments, blooms i marees roges. Factors condicionants. Toxines algals.
ASPECTES BIOLÒGICS. Simbiosis de les algues. Zooxantel·les, zoocianel·les i cianocianel·les. Simbiosi amb plantes superiors. Líquens. Recursos naturals algals d'aprofitament humà. Aplicacions.
CIANOBACTERIS. Estructura cel·lular. Estromatòlits. Reproducció. Diversitat morfològica. Moviment. Ecologia. Usos.
GLAUCÒFITS. Caràcters ancestrals del cloroplast i filogènia. Mobilitat. Ecologia.
RODÒFITS, CLORÒFITS. Estructura cel·lular. Diversitat morfològica. Calcificació. Estructures reproductores. Cicles vitals. Distribució i interès econòmic. Característiques dels diferents ordres i estudi dels gèneres més representatius. Aspectes ecològics. Interès evolutiu dels cloròfits i relació amb els CLORARACNIÒFITS EUGLÈNIDS, DINOFLAGEL·LATS, HETEROCONTS i CRIPTÒFITS Estructura cel·lular. Ecologia. Estudi dels gèneres més representatius.
PRIMNESIÒFITS. Estructura cel·lular. Indicadors climàtics.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 24 | 0,96 | 1, 3, 2 |
| Pràctiques Laboratori | 10 | 0,4 | 4, 1, 3, 2 |
| Seminaris | 8 | 0,32 | 3, 2 |
| Sortides de camp | 10 | 0,4 | 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 60 | 2,4 | 1, 3, 2 |
| Preparació de seminaris realitzats pels alumnes sobre un tema concret | 20 | 0,8 | 1, 3, 2 |
| Preparació sortides, lectura de texos i activitats d'avaluació de camp | 9 | 0,36 | 1, 3, 2 |
Metodologia docent i activitats formatives L'assignatura consta de dos tipus de docència, classes magistrals i seminaris, amb una programació integrada de manera que l'estudiant haurà de relacionar al llarg de tot el curs el contingut i les activitats programades per tal d'assolir les competències indicades.
Classes magistrals participatives: L'estudiant ha d'adquirir els coneixements científico-tècnics propis d'aquesta assignatura assistint a aquestes classes i complementant-les amb l'estudi personal dels temes explicats. La impartició de cada tema es basarà en una exposició teòrica amb participació de l'alumnat.
Pràctiques de laboratori: un dels objectius primordials serà la coneixença dels diversos grups de criptògames, les seves característiques i la seva ecologia. L'alumnat ha d'aprendre la manera correcta pel que fa a la manipulació dels diferents tàxons i la seva conservació.
Seminaris: es basaran en exposicions que hauran preparat els/les alumnes i versaran sobre qüestions relacionades amb la matèria i permetran a l'alumnat reflexionar i treballar personalment els temes tractats. Com a complement dels seminaris es plantejaran qüestions relacionades amb la matèria que podran ser discutides per estudiants i professors al fòrum del campus virtual
Sortides de camp: es realitzaran dues sortides de camp per tal de poder identificar "in situ" els principals tàxons estudiats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació de les presentacions en els seminaris | 20% | 2 | 0,08 | 4, 1, 3, 2 |
| Primer examen teòric | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 2 |
| Segon examen teòric | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 2 |
| examen pràctic | 20% | 2 | 0,08 | 4, 1, 2 |
L'avaluació de l'assignatura serà individual i continuada a través de les següents proves:
- Dos examens teòrics eliminatoris (cada un és un 30% de la nota global). Són proves parcials eliminatòria de matèria quan la nota obtinguda per l'estudiant sigui igual o superior a 5. Hi haurà una prova de recuperació on es podran recuperar els parcials no superats.Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final"
- Avaluació dels seminaris i activitats autònomes (20% de la nota global). S'avaluarà tant la presentació oral d'un tema dins l'àmbit dels seminaris (contingut, capacitat de síntesi, rigor en l'expressió, qualitat de les fonts documentals i adequació al temps establert) com la participació i assistència als seminaris i sortides de camp. Per altra banda, també hi haurà una avaluació sobre els coneixements obtinguts en les sortides de camp.
-Avaluació dels coneixements pràctics (20% de la nota global).
-Avaluació única: L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única ha de fer les pràctiques de laboratori (PLAB) en sessions presencials així com les Sortides de Camp (PCAM). També seran d’assistència obligatòria els seminaris (SEM), aquests amb avaluació pròpia amb pes sobre la nota final igual que els de l’avaluació continuada. L’avaluació única consisteix en una prova desíntesi única sobre els continguts de tot el programa de teoria més els continguts de les PLAB i PCAM. La nota obtinguda en la prova de síntesi és el 80% de la nota final de l’assignatura, l’obtinguda als seminaris el 20% restant. La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Bibliografia
BOLD, H.C. & M.J. WYNNE. 1987. Introduction to the Algae, ed. 2. Prentice-Hall, Englewood Cliffs, New Jersey.
BOLD, H.C. et al. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Omega. Barcelona.
CASTROVIEJO et al. 1986 (eds.) Flora Iberica [Part corresponent a Pteridophyta]. Real Jardín Botanico-CSIC. Madrid.
LEE, Robert Edward. 2008. Phycology. Cambridge: Cambridge University Press. (4th edition). 560 pp
LLIMONA, X. et al. 1985. Plantes inferiors. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 4. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MARGULIS, L., CORLISS, J.O., MELKONIAN, M, CHAPMAN, D.J. 1990. Handbook of Protoctista. Ed. Jones & Barlett Publishers.
MARGULIS, L., CHAPMAN, M. J. 2009. Kingdoms & domains: an illustrated guide to the phyla of life on earth. Ed. Elsevier, Academic Press.
MAUSETH, J. D. 1998. Botany. An Introduction to Plant Biology, 2/e. Multimedia enhanced edition. Ed. Jones
& Bartlett Publ.
INTERNET
Durant les classes es proporcionaran enllaços web actualitzats relacionats amb la identificació i la gestió dels diversos grups de criptògames
http://tolweb.org/tree
http://www.bch.umontreal.ca/protists/otherprodbs.html
Pàgines web per identificació de fitoplàncton
http://algaekey.com/index.php
http://www.algalweb.net/search1.htm
http://cfb.unh.edu/phycokey/phycokey.htm
http://protist.i.hosei.ac.jp/
http://researcharchive.calacademy.org/research/diatoms/genera/
http://arts.monash.edu.au/ges/research/cpp/diatoms/generic.php
http://westerndiatoms.colorado.edu/taxa
Programari
Bases de dades de lliure accés online sobre diversidad de distribució i ecologia de les espècies estudiades
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PCAM) Pràctiques de camp | 241 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 241 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 241 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 24 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |